Frankenstein - Mary Shelley, Resúmenes de Literatura Universal

¡Descarga Frankenstein - Mary Shelley y más Resúmenes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity! FRANKENSTEIN MARY SHELLEY Traducció de Quim Monzó Editorial Proa (La Butxaca) CARTA 1 Robert Walton li escriu una carta a la seva germana Margaret Saville desde Sant Petersburg abans d’iniciar la seva travessia cap al Pol Nord. Explica que el seu somni sempre ha estat ser mariner, i que viatjar fins al pol nord, un lloc que mai ningú ha visitat, l’emociona molt. També recorda com durant un any i mig es va oblidar del seu somni de ser mariner i es va fer poeta, cosa que no se li va donar gaire bé. Quan va heretar la fortuna d’un cosí va retornar al seu antic somni. S’ha estat preparant per aquest viatge durant sis anys, participant en diverses expedicions amb baleners pel mar del Nord, patint fred, fam i set i manca de son voluntàriament. Durant el dia treballava de mariner i durant la nit es dedicava a estudiar coses que li podrien ser útils pel seu viatge. Finalment li diu que en tres setmanes partirà cap a Arkhangel’sk per llogar un vaixell i contractar mariners. També li diu que pensa iniciar la travessia cap al juny i que no sap quan tornarà o si tornarà. CARTA 2 Walton li descriu els preparatius del viatge a la seva germana. Ja ha llogat un vaixell i que està buscant mariners. Li expressa el seu malestar de no tenir cap amic amb qui compartir aquesta experiència. Parla sobre el seu contramestre, un home generós i bondadós. Al final de la carta, Walton li promet a la seva germana que tindrà precaució i que no cometrà cap temeritat. CARTA 3 Walton ja està al Pol Nord, on tot va com havia previst. Envia aquesta cara a través d’un comerciant que va a Anglaterra. No hi ha cap novetat en el seu viatge. CARTA 4 Walton i la seva tripulació veuen entre la boira un ésser d’aparença humana però molt gran assegut en un trineu. Al dia següent un nàufrag es recollit per la tripulació. El jove no va pujar fins que li van dir que anaven al pol nord. Al cap de dos dies de trobar-lo, el nàufrag va explicar què feia allà en mig del no-res: perseguia quelcom que se li havia escapat. Amb el pas dels dies, el capità comença a sentir afecte per el jove i creu que ha trobat en ell un amic per tota la vida. Quan el nàufrag es recupera es passa el dia a coberta per tal de veure allò que se li havia escapat. Un dia, l’hoste decideix que li recórrer els voltants de la ciutat a peu, una excursió que va durar dues setmanes. Frankenstein se sentia molt feliç. CAPÍTOL 6 Un dia va rebre una carta del seu pare en la que explicava que el seu germà William havia mort assassinat. Resulta que van sortir a passejar i William es va perdre. Van estar un dia buscant-lo fins que va trobar el seu cadàver. Al final li demana que torni a Ginebra. Victor va tornar a Ginebra sol. Un cop a Ginebra, va decidir visitar el lloc on havien matat al seu germà abans d’anar a casa del seu pare. Allà, un llampec va il·luminar el bosc i va veure una figura horrible: la de la criatura. Va pensar que la criatura havia matat el seu germà i es va sentir molt culpable, però va decidir no dir res sobre les seves suposicions. Quan va arribar a casa del seu pare, el seu germà Ernest el va venir a rebre. Li va explicar que tots estaven molt tristors, i li diu que hauria d’haver vingut abans, i així l’haurien rebut amb somriures i no amb llàgrimes. També li explica que qui estava acusada de la mort d'aquest era Justine, una amiga de la família. CAPÍTOL 7 Se celebra el judici per l’assassinat del germà de Víctor. Sorgeixen proves que refuten que ella és culpable de l’homicidi, tot i que Frankenstein sap que no ha estat ella. Tot i ser innocent, la Justine es declara culpable. Víctor se sent malament ja que no pot demostrar qui és el vertader assassí i se sent responsable de la mort del seu germà. Elizabeth i Víctor visiten a la noia a la presó. Justine explica que s’ha declarat culpable per aconseguir l’absolució. Al dia següent serà executada. CAPÍTOL 8 La preocupació de Frankenstein per la situació es va fer notar mentre la seva salut mental començava a desgastar-se. El seu pare creia que això es devia a la pèrdua del seu germà però com sabem en realitat era a causa de la responsabilitat que sentia per les morts de William i Justine. Ni la seva família ni els seus amics podia ajudar a calmar Frankenstein ja que cap d'ells sabia què provocava realment la seva angoixa, ni els hi podia dir. CAPÍTOL 9 L'endemà, per tranquil·litzar-se, Frankenstein decideix pujar al cim de Montanvert. Durant el trajecte, el monstre es va apropar a Frankenstein. Víctor estava a punt per lluitar a mort amb la seva creació, el va maleir i li va exigir que s'allunyés d'ell. En lloc de fer-ho, la bèstia li va demanar que l'escoltés. El monstre es va proclamar una criatura virtuosa i va dir preguntar per què havia de ser odiat sent de les criatures més miserables i que com podia el seu creador amb el qual posseeix un pacte que només la mort d'algun dels dos pot trencar, odiar-lo i detestar-lo. Frankenstein no volia escoltar a la bèstia, però quan li va dir que si satisfeia les seves demandes, deixaria a la humanitat i a la seva família tranquil·les, Frankenstein s'ho replanteja. Al final Frankenstein accepta per curiositat i compassió. CAPÍTOL 10 El monstre li explica a Frankenstein com els seus sentits es van començar a desenvolupar després de despertar al laboratori (no podia diferenciar els sentits ni tampoc entre la llum i foscor quan feia pampallugues). Després d'escapar del laboratori va viure al bosc vivint a base d'aglans i baies fins que un dia va trobar el foc que un home havia deixat; aquell dia va descobrir la utilitat i el perill de foc tot i que no sabia com crear-lo, així que va mantenir el foc perquè aquest no s'apagués i així poder escalfar els seus aliments. Quan es va acabar el menjar va començar a vagar novament fins que va arribar l'hivern va ser llavors quan va trobar la cabana d'un home al bosc que es va espantar quan el va veure. Va quedar fascinat amb la cabana. Al dia següent torna al bosc fins que troba una cabana on decideix quedar-se. La bestia queda fascinada amb la família que viu davant seu. CAPÍTOL 11 Amb el temps el monstre va continuar observant a la família i va començar a notar que estaven tristos. Va deduir que es devia a la seva pobresa però també que el més petit, Fèlix, era el més trist. Va començar tallar llenya a les nits perquè així ells tinguessin més temps per treballar al jardí o fer altres tasques la família. Quan escoltava el que deien, el monstre va aprendre paraules com llet, formatge i pa. També va notar que quan Fèlix llegia en veu alta en realitat estava mirant símbols que passaven per paraules: el monstre volia aprendre a comunicar-se per així poder parlar amb la família si aquests no odiessin o temessin el seu horrorós aspecte (el qual va descobrir un dia en mirar-se en el reflex d'un rierol). CAPÍTOL 12 La primavera va arribar i el monstre va veure que Fèlix semblava més trist que mai, fins que un dia va arribar una dona morena que no parlava la mateixa llengua que ells (francès) i el goig el va omplir. Fèlix i la dona estaven enamorats. La família la va rebre amb braços oberts i li van ensenyar a parlar francès, cosa que va resultar útil pel monstre, ja que ell va aprendre juntament amb ella i va començar a entendre les seves converses i les lectures d'històries. Tot i això, en els relats mai sentia parlar d'algú com ell, cosa que el va portar a preguntar -se quins eren els seus orígens. Això va fer que se sentís encara més sol. CAPÍTOL 13 Ja amb l'habilitat de parlar i de llegir el monstre va entendre les històries de la família De Lacey i fins i tot va mostrar cartes a Frankenstein com a prova. Els Lacey eren una família adinerada parisenca fins que un dia Fèlix va escoltar la història de l'injust empresonament del pare de Safie. Fèlix va decidir alliberar l'home condemnat per la seva religió i així és com va conèixer i es va enamorar de la Safie. L'home, insegur de la lleialtat de Fèlix, li va prometre la mà de la seva filla, però ell tenia altres plans en realitat. Quan el govern francès va descobrir la connexió dels De Lacey, van ser exiliats a Alemanya, a causa d'això el pare de la Safie li va dir que s'oblidés de Fèlix i va tornar a Turquia. Safie, en comptes d'esperar a Itàlia, va decidir viatjar a Alemanya amb Fèlix en comptes de tornar a Turquia, ja que detestava els costums i la religió que es practiquen allà. CAPÍTOL 14 Poc després de descobrir la història de la família De Lacey, la bèstia va trobar el diari del seu creador en una butxaca d'una de les gavardines que havia robat de laboratori en escapar. Quan el va llegir, va quedar horroritzat amb els seus orígens i va començar a sentir-se encara més sol. Això va fer que un dia que el pare dels De Lacey es va quedar sol a casa, la bèstia es va apropar per parlar amb ell, ja que aquest era cec. Ell va ser amable, però el monstre no va expressar el desig de la seva companyia fins que els altres estaven ja a la porta. Quan el van per una multitud de gent (irlandesos) els quals el porten davant el magistrat local. Un home li comunica que l'acusen d'haver assassinat un home la nit anterior. CAPÍTOL 20 El magistrat li comunica que diversos homes van veure el cos d'un home mort encara calent a la costa i un vaixell amb l'aspecte del de Frankenstein allunyar -se del cadàver. Quan li mostren el cadàver Frankenstein s'adona que és Henry. Quan el reconeix li entra un atac de deliris i malalt. En vista de la situació, el magistrat el declara innocent i fa que el tractin i que entrin en contacte amb el seu pare perquè tingui cura d'ell. Frankenstein, tot i la seva fràgil salut, parteix amb el seu pare a Ginebra. CAPÍTOL 21 Mentre descansava a França, Frankenstein va rebre una lletra d'Elizabeth dient-li que ella l'estimava però que si hi havia un altre amor en la seva vida ella ho entendria i que el no havia de sentir-se compromès a el matrimoni. Temorós recordant el que el monstre li va dir Frankenstein va respondre la lletra a Elizabeth dient-li que ella era l'única dona a la qual podia estimar i que es casaria amb ella tan aviat arribés a Ginebra. La data del casament es va posar d'aquí a 10 dies, i mentre la data arribava Frankenstein passava el dia amb una arma i una daga en el cas que el monstre decidís avançar la data. Però res del que Frankenstein podria haver fet l'hagués preparat per als veritables plans de la bèstia. La nit del casament arriba i mentre viatjaven cap a la seva lluna de mel Elizabeth li comunica que està una mica melancòlica perquè té un mal pressentiment. CAPÍTOL 22 Aquella mateixa nit va haver-hi una gran tempesta, la qual va fer que Frankenstein estigués realment agitat i va fer que Elizabeth s'espantés. Sabent que la bèstia vindria aviat, perquè no li passes res Frankenstein li demana a la seva esposa que vaig a l'altra habitació a dormir. Al cap de poc, Frankenstein sent un crit provinent de l'habitació de l'Elizabeth. Quan entra veu el cos de la seva estimada estrangulat i mort al costat de la silueta de la bèstia a la finestra. Ple d'ira, es llença en la seva persecució sense èxit. Després decideix anar a la cerca del seu pare i germà, l'única família que li queda. En escoltar la notícia, el seu pare es queda en estat de xoc i la seva salut empitjora. Dies després mor als braços de Frankenstein. Amb això Frankenstein explica la seva història al magistrat perquè l'ajudin a matar la seva creació. Quan veu que l'home no se l'acaba de creure jura que dedicarà tota la seva vida a trobar i eliminar el monstre amb ajuda o sense. CAPÍTOL 23 Des de la mort del seu pare Frankenstein ha estat perseguint al monstre per tot arreu fins que el destí els ha portat al pol nord. Un cop aquí el va tornar a perdre i el persegueix en un trineu tirat de gossos fins que troba a Walton en el seu vaixell. Frankenstein fa jurar a Walton que si mor, perseguirà al monstre. Finalment, Víctor veu que Walton ha estat redactant la seva història, i li acaba d'explicar tot. La tripulació de Walton, en vista que la travessia és perillosa, decideixen que volen tornar a Anglaterra. Amb la seva salut empitjorant, Víctor finalment mor sense haver vist a la criatura morta. L'endemà Walton troba el monstre sobre el cos de Frankenstein pregant-li que el perdonés per les seves accions, i tracta de justificar les seves accions davant Walton. Mentre Walton titubejava si havia de matar el monstre com va prometre a Frankenstein o no, aquest li diu que anirà fins al Pol nord i es cremaria fins que no quedés cap rastre d'ell. Finalment, la creació de Víctor Frankenstein salta per la borda i desapareix en la foscor i la llunyania.