Geografia T-5 Vicens Vives, Apuntes de Geografía

¡Descarga Geografia T-5 Vicens Vives y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! GEO T-5: “ELS PAISATGES NATURALS I CULTURALS” 1. LA BIODIVERSITAT, L’ACCIÓ ANTRÒPICA I EL PAISATGE 1.1 La biodiversitat al territori espanyol Espanya és un espai amb molta diversitat, ocupa el segon lloc després de les selves tropicals. Aquest fet és degut a aquests tres factors: - La situació: la península està posicionada a l’extrem sud occidental d’Europa per tant, afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals: atlàntic i mediterrani. - L’efecte refugi: en els períodes glacials, la península va servir de refugi per espècies vegetals i animals tant europeus com africans. Gràcies a aquest fet es van desenvolupar noves espècies. - La presència de sistemes muntanyosos: hi ha molts sistemes muntanyosos i el gran altiplà de la Meseta que ajuda a reproduir en altitud la gradació vegetal que es dona entre el nord i el sud d’Europa. 1.2 L’acció antròpica L’acció antròpica és la intervenció de l’ésser humà en el paisatge, l’ha transformat i convertit en boscos per camps de conreu. Actualment el 45% de la superfície d’Espanya hi ha activitats agràries. També el paisatge s’ha vist afectat per les zones urbanes, però ocupen un 10% del territori. 1.3 El paisatge El paisatge és la fisonomia externa d’un territori, el resultat de la interacció de factors naturals i humans i un producte social (és la projecció de la cultura d’una societat en un espai determinat). En aquest espai hi ha una combinació dinàmica d’elements geogràfics diversos (abiòtics, biòtics i antròpics) que amb els anys s’ha anat accelerant per l’acció humana causant un impacte fins al punt de degradar un paisatge. 1.4 Gestió del paisatge i qualitat de vida La gestió del paisatge implica conèixer els elements que integren i condicionen cada paisatge i les interaccions que s’hi donen. És normal que s’apliquin diferents mesures de conservació i de protecció, per això és necessari que hi hagi ordre, planificació i gestió. Núria Martos Ramon Del paisatge depèn la qualitat de les persones i reflecteix les relacions entre el territori i la societat. 1.5 Tipus de paisatges Hi ha tres tipus diferents de paisatges: - Paisatges amb predomini dels elements abiòtics (sense vida): a l’alta muntanya, als deserts on la vegetació és mínima i el clima i el relleu són els modeladors principals. - Paisatges amb predomini dels elements biòtics (amb vida): paisatges on hi ha molta vegetació i de la fauna i solen ser identificats com paisatges naturals. - Paisatges amb predomini d’elements antròpics: són els tipus de paisatge que han estat manipulats per l’ésser humà i solen ser identificats com paisatges culturals: paisatges rurals agraris i paisatges urbans. 1.6 El paisatge natural El paisatge natural és el resultat d’una interacció exclusiva dels elements abiòtics i biòtics i on l’acció humana no ha intervingut. Actualment no podem trobar un paisatge que no hagi estat modificat, per tant, quan parlem de paisatges naturals ens referim a paisatges potencials d’una zona (bioma dominant) 2. ELS PAISATGES VEGETALS D’ESPANYA 2.1 El paisatge vegetal oceànic - Ocupa Galícia i Serralada Cantàbrica - La seva presència s’estén a altres zones muntanyoses: Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralada Litoral Catalana - Bosc temperat oceànic: alçada d’uns 30m - Espècies típiques: roure i faig, fullam de fulla ampla i caduca  sotabosc pobre - Rouredes: s’enfilen pels vessants de les muntanyes per la necessitat d’humitat però no suporten el fred i la neu. La seva fusta és dura. - Fagedes: poca tolerància a la calor i necessitat d’humitat elevada (han de viure entre boires i rosades). - Per damunt dels 1600-2000 m d’altitud: matollar propi del bosc temperat oceànic  landa (format per brucs, ginebrons i ginesta). Solen patir cremes i artigatges per aprofitar-les per la pastura. Núria Martos Ramon - L’estratègia Territorial Europea (ETE), Postdam, 1999 gestió creativa dels paisatges culturals. 3.5 El Pla Nacional del Paisatge Cultural Segons el Pla Nacional de Paisatge Cultural d’Espanya (2012), un paisatge cultural és el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, l’expressió de la qual és un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte d’un procés i suport de la identitat de la comunitat. El paisatge cultural és una realitat dinàmica on l’integren components naturals, i socials, polítics i econòmics, materials i immaterials, tangibles i intangibles. Cal crear instruments per identificar, protegir i gestionar els paisatges. (veure quadre pàgina 101) 4. ELS ESPAIS NATURALS: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ 4.1 Espais naturals protegits Un espai natural protegit és una part del territori que es troba escassament modificada per l’acció humana i posseeix algun tipus de categoria de protecció.  Parcs nacionals o regionals: on els ecosistemes naturals estan pocs alterats, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics. Mereix una atenció PREFERENT. Els 15 parcs nacionals espanyols van rebre 14307591visitants al 2014.  Parcs naturals: el valor natural és compatible amb les activitats humanes però ha d’haver un ús reglamentari, equilibrat i sostenible dels recursos.  Reserves naturals: espais que on es procura una protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics. Protecció Absoluta.  Picos de Europa, Arxipèlag de Cabrera, Sierra Nevada, Ordesa y Monte Perdido i Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 4.2 Els espais protegits a Espanya El 1970, UNESCO van seleccionar àrees representatives dels diferents hàbitats del planeta (reserves de la biosfera) Espanya és un dels països d’Europa amb una major diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals: 54% (15 parcs nacionals, 130 parcs naturals, 57 Núria Martos Ramon paisatges protegits, 121 reserves naturals, 230 monuments naturals, àrees marines protegides i 644 zones d’especial protecció a les aus) 4.3 La protecció paisatgística El Conveni Europeu del Paisatge insta les diferents societats europees a definir els seus objectius de qualitat paisatgística de manera que serveixin com a referents per a les polítiques d’ordenació i planificació. 4.4 Mesures de política ambiental La legislació espanyola obliga que abans que s’aprovi i s’inicïi la construcció de grans obres públiques, es faci una avaluació d’imacte ambiental (analitzar les conseqüències en el paisatge) 5. ELS PAISATGES DE CATALUNYA 5.1 Els canvis en el paisatges L’Observatori del Paisatge de Catalunya van veure que hi havia hagut grans transformacions en el territori català durant els darrers anys i que ha tendit a difuminar-se la delimitació clara entre el camp i la ciutat  uniformització i banalització (mort igual als altres, no es distingeix) de molts paisatges. 5.2 Endreçant els paisatges de Catalunya L’Observatori del Paisatge ha estat l’encarregat d’elaborar els catàlegs del paisatge: principals instruments per a la definició de qualitat paisatgística a Catalunya. Una unitat de paisatge és la part del territori del mateix caràcter paisatgístic i, per tant, amb una idiosincràsia diferenciada de la resta. Objectius de qualitat paisatgística per a Catalunya  Paisatges ben conservats, gestionats i ordenats  Paisatges vius i dinàmics (sense perdre la seva idiosincràsia)  Paisatges heterogenis i que s’allunyin de la homogeneïtzació  Paisatges endreçats i harmònics  Paisatges singulars  Paisatges que mantinguin i potencïin els seus referents i valors  Paisatges sempre respectuosos amb el llegat del passat  Paisatges que transmetin tranquil·litat  Paisatges que puguin ser gaudits  Paisatges que atenguin la diversitat social Núria Martos Ramon 5.3 El Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya Catalunya té una llarga tradició en la protecció dels seus espais naturals gràcies a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Actualment, els parcs nacionals de Catalunya, Aiguestortes i Estany de Sant Maurici, depèn de la legislació catalana, europea i espanyola Els parcs naturals, les reserves naturals (integrals i parcials) i els paratges d’interès nacional depenen de la Generalitat i les diputacions. Més del 30% té alguna protecció. El Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya (2014-2014) consta de dues fases:  Primera: entre 2014-2017 preveu aprovació de tres parcs naturals (Muntanyes de Prades entre d’altres)  Segona: entre 2018-2024 centrat en incorporació d’altres espais que millorin representivitat i distribució territorial Els parcs naturals protegits de Catalunya: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Delta de l’Ebre, Montseny, Montserrat, Collserola. Les reserves naturals A Catalunya, existeixen tres classes de reserves naturals: 1. RNP: Reserves Naturals Parcials (56 reserves, 25 de les quals a la zona volcànica de la Garrotxa) 2. RNI: Reserves Naturals Integrals (6, zona Cap de Creus, Illes Medes..( 3. RNFS: Reserves Naturals de fauna salvatge (13 reserves, Delta de l’Ebre) 6. REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES El canvi climàtic és la modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps i a nivell global. 6.1. El canvi climàtic En els darrers anys, la quantitat i la intensitat de les accions humanes sobre el planeta són tantes que estan comportant transformacions molt notables de les condicions climàtiques i a una gran velocitat, fet que impedeix l’adaptació de la natura a les noves circumstàncies.