Geografia tema 4 de vicens vives, Resúmenes de Geografía

¡Descarga Geografia tema 4 de vicens vives y más Resúmenes en PDF de Geografía solo en Docsity! TEMA 4: Els recursos i l’energia. 1.Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics. Espanya és una àrea geogràfica ARIDA per: -Precipitacions que superen 1000 mm anuals. (Clima oceànic) → Arriben efectes de borrasques atlantiques i indrets de muntanya. -En terres de CLIMA D'INTERIOR i de CLIMA MEDITERRANI→ Pluges escasses i irregulars, estius secs amb evaporació intensa. -Causa alt grau d’aridesa en bona part de terres d’Espanya→ Migradesa dels recursos hídrics. 1.1.Les conques hidrogràfiques. Aqüífers→ L’aigua de la pluja flueix per la superfície de la terra. S’evapora→ Es filtra al subsòl= Aqüífer. Conca hidrogràfica→ Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu. Cabal fluvial + règim fluvial→Depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg de l’any. La majoria dels rius espanyols són de: 1.Règim fluvial irregular. 2.Crescudes (època de pluges/desglaç). 3. Estiatges intensos. Distingim els rius del Vessant cantàbric i gallec, vessant atlàntic i vessant mediterrani. 1.2. Els recursos hídrics. Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites del: Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient→ Gestionen els recursos hídrics dels territoris que se’ls ha assignat. Espanya els RECURSOS HÍDRICS disponibles són SUPERIORS a la demanda TOTAL. -RH + importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo, Ebre. -RH que mantenen equilibri precari (Guadiana, Xúquer, Pirineu Oriental, Canàries.) -RH que són deficitàries a les confederacions (Guadalquivir, Segura, Balears) més les del SUD. 1.3 Les conques i les vessants hidrogràfics. 1.Vessant cantàbric i gallec. -Els rius són nombrosos, cabalosos, regulars→ Són curts (Muntanyes a prop de la costa.) -Rius com el Narcea, Navia, Sil (gallec) son aigües netes. -Rius com el Nerbion (Bilbao), Miño (curs baix) → Estan més contaminants. 2.Vessant atlàntic. → Conques hidrogràfiques atlàntiques→ Molt extenses. → Conques del vessant atlàntic acusen la Sequera estival. → Arrenquen a prop del MEDITERRANI, però a causa de la inclinació del relleu de la Meseta desguassen a l'Atlàntic. 3.Vessant mediterrani→ Llevat de l’Ebre. -Conques petites amb desnivells acusats. -Estius secs→ Estiatges mes notables i prolongats. -Rius com el Sénia, el Túria i el Mula s’han arribat a assecar. -Pluges torrencials a la tardor produeixen inundacions. 1.4. Les zones humides 1.Ecosistemes + rics del món 2.Terrenys inundats→ S’obtenen→ Aliments, aigua potable, material construcció (bioquimics) (medicaments) 3.Ocells migratoris→ grans absorbidors de gasos d’efecte hivernacle. → Bona part de la biodiversitat mundial 4.Humans estem destruint aquests espais naturals i els apropem a la extinció. CONVENI DE RAMSAR Acord internacional creat el 1971 per a la protecció de les zones humides→ 75% d’aquests espais han desaparegut. Zones humides Ramsar→ Doñana, Tablas de Daimiel, Albufera de Valencia i Delta de L’Ebre. 2.L’aigua, un recurs escàs. Polítiques hidràuliques. Els dos usos d’aigua més importants pel volum de la demanda són: -Agrícola + ramader/ ùrba + industrial→ consum d’aigua per sectors→ Regadiu (66,5%), Urbà (19,8%), Industrial (13,7%). 2.1. L’aigua per a ús agrícola i ramader. -El % més gran d’aigua disponible a Espanya es destina a usos agrícoles→ extensió del regadiu. -El regadiu: -Augmenta productivitat terra. -Permet diversificar conreus. -Millora nivell de vida als agricultors. L’aigua utilitzada per a ús agrícola i ramader planteja problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics. Un d’aquests problemes és la contaminació de l’aigua per: Adobs químics, pesticides, purins→ Actualment prohibit l’ús d’aquest productes. Solucions→ Controlar abocament purins, frenar consum d’aigua (en reg d’aspersió), mantenir en bon estat el canal de reg. 2.2 L’aigua per a ús urbà i industrial. El consum d’aigua per a usos urbans i industrials presenten una demanda molt inferior a la del consum agrari. Indústries necessiten aigua en: -Els processos de refrigeració de la seva maquinària. -Per netejar o eliminar els residus. -Provisió d’aigua per a usos domèstics és: PRIORITÀRIA. → Garanteix la potabilitat. → La despesa d’aigua mitjana a Europa per persona i dia és de 200L. →Subministraments domèstics + urbans→ Combinen (Aigües fluvials i aigua dels aqüífers.) → L’abocament de residus als rius s’ha corregit amb instal·lacions de depuradores. 2.3. Les polítiques hídriques. Les POLÍTIQUES HÍDRIQUES estan orientades a obtenir aigua. Hi ha 4: 1. La política de transvasaments. →Per derivar aigua d’un riu a un altre. →Per fer grans transvasaments són necessàries OBRES HIDRÀULIQUES. →La cessió de cabals d’un riu pot arribar a: Produir canvis als aqüífers, limitacions per ampliar l’ús d’aigua a les conques fluvials d’origen i canvis en l’aportació de sediments. 2.La dessalinització d’aigua del mar. -Aquesta solució resulta cara. -Funcionament plantes consumeix molta energia. -L’aigua que se n’obté és de BONA QUALITAT. 3.La recuperació dels aquifers. -Aigües subterrànies→ S’exploten per perforació de pous i bombeig d’aigua. -Aprofitament intens a terres mediterrànies → Per regar les hortes. -L’extracció d’aigua dels aqüífers ha provocat la dessecació total d'àrees→ Lacustres i palustres. -A les àrees litorals→ risc + greu→ Salinització dels aqüífers. Energía geotèrmica - Utilitza la calor de la terra, a Espanya - L'àrea amb + possibilitat d'ús d’aquest tipus d’energia es l'arxipèlag canari. - Jaciments geotèrmics de baixa temps s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aigua calenta de balnearis, us domèstic, calefacció hivernacles. —--------------------------------------- FRACKING→ La fractura hidràulica de roques a gran pressió amb aigua (molt elevat consum) i productes químics (cancerígens) que permet extreure el gas anomenat esquist. → A diferencia del gas natural que forma grans bosses. L’HIDROGEN→ és l’element químic més abundant del planeta 75% de la materia. No es troba mai sol sino en companyia d’oxigen o el carbono. HIDROGEN VERD→ Es renovable perquè s’aconsegueix mitjançant l'electròlisi de l’aigua. No genera cap emissió contaminant i és sostenible. HIDROGEN BLAU Es el més contaminant que el verd i s'obté de combustibles fòssils. HIDROGEN GRIS S'obté des del gas natural (+ comú), es el + barat de produir i el + utilitzat i emet grans quantitats de CO2 a l’atmosfera —-------------------------------------------------------------------------- 6. RECURSOS MINERALS Les explotacions mineres (com el carbó): s’han reduït, s’han concentrat en empreses i aquestes han de renovar-se tecnològicament o tancar. Resultat: pèrdua de llocs de treball → reconversions laborals → tancament de molts jaciments La política minera espanyola ha de complir la legislació europea, els objectius son: - Incrementar la competitivitat - Millorar el medi ambient - Fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic A més a més hi ha explotacions molt rendibles fora de la Unió Europea, també per problemes mediambientals que generen a Espanya tenim jaciments de mineria metàl·lica i per el creixement de les roques industrials La mineria metàl·lica: Ferro, coure ha pujat, plata ha baixat i estany ha pujat. S’utilitzen per a la indústria de base com la metal·lúrgia, la química i la indústria de transformació. En productes semielaborats que inicien el procés de transformació de la matèria primera seran utilitzats a d’altres industries. Ha patit un retrocés definitiu amb el tancament d’explotacions importants: -Ferro a Biscaia -Mercuri d’Almadén -Coure, pirita→ Rio Tinto “Huelva” La mineria no metàl·lica→ Destaquem l’alta producció de sal: Gemma i Marina. Sal gemma→ Ve de mars assecats o llacs (Gastronomia, medicinals) Sal marina→ Es produeix per l'evaporació de l'aigua del mar (cuina, cosmetica). →Gairebé es fa tot al Mediterrani→ pel clima (càlid i sec) → Han augmentat: SAL, SULFAT SÒDIC i ARGILES → Han disminuït: ESPAT FLUOR Espanya té una alta producció de sal tan als jaciments de sal: → gemma → marina→ salides + productives (Alacants i Cadis) Les sals potàssiques s’utilitzen com: → fertilitzants agrícoles → industria química: sabors, vidre, medicaments Roques industrials→Mineras l’explotació a cel obert. S'extreuen de les pedreres. Les roques industrials les classifiquem en -Àrids→ Sense humitat (sorra, grava i gravilla ) Construcció i aplicacions industrials. -Aglomerats. -Roques de construcció. -Vidre Recursos minerals→ Tots els jaciments coneguts i els no descoberts. Reserves minerals→ Son els recursos coneguts. Recursos naturals No renovables 1.Consum definitiu→ Carbó, petroli, gas natural i urani→ Son combustibles fòssils 2.Recuperables→Minerals no metàl·lics→ (Bauxita, grava, potassi i fosfats→ Alumini→ Llaunes 3.Reutilizables→Minerals metàl·lics. (Ferro, coure, estany i mercuri) Renovables Limitats→ L’aigua, el sòl (terra), boscos i fauna. Il·limitats→ Sol, vent, onades del mar 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA A Catalunya a desequilibri entre la població i recursos hídrics ve agreujat per les faltes de pluges, Rius curts i de cabals irregulars Les conques hidrogràfiques : - L’oriental→neixen al Prepirineu i Pirineu i els rius + importants son→ el llobregat i el Ter: tenen planes fluvials destacades La resta: Muga, Fluvià, Tordera, Besos, Gaia,Francolí i Foix -L’occidental→ Ebre : tenen longitud, conca i cabal → molt modest A mes Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana La demanda d’aigua→ 117 L/ habitants al dia Recursos energètics i minerals 1.Cabal→ lignit 2.Centrals nuclears→ Ascó I i II - Vandellòs II 3.Energía hidroeléctrica la proporcionen els embassaments de Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Ter. 4.Recursos minerals : No metàl·lics→ potassa i sal gemma → han perdut pes. Roques industrials → sobresurt l'extracció d'àrids , la roca calcària i argiles→ per la construcció.