Geografia Tema 6 Vicens Vives, Apuntes de Geografía

¡Descarga Geografia Tema 6 Vicens Vives y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! GEO T-6: LA POBLACIÓ A ESPANYA 0. INTRODUCCIÓ - La població és el conjunt d’éssers humans que viuen en un territori - A l’hora d’estudiar-lo es tenen en compte tres variables: la dinàmica de la població (natalitat, mortalitat i fecunditat), l’estructura de la població per edats i sexe i la distribució de la població al territori - La població espanyola es distribueix de manera desigual en el territori 1. L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ -Què és la demografia? La demografia és l’estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris. La geografia de la població, relaciona allò que estudia la demografia amb els llocs on passes els fenòmens demogràfics. 1.1 LA GEOGRAFIA DE LA POBLACIÓ La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions) L’estudi de la població pot ser interpretat de diverses maneres i generar polèmica 1.3 LES FONTS DEMOGRÀFIQUES Durant l’edat Moderna a Espanya els recomptes  focs o fogatjaments, s’utilitzaven a l’hora de fer la recaptació d’impostos i les lleves de soldats. A partir S. XVII  càlculs més detallats Les fonts demogràfiques més importants: - CENS: recompte de la població d’un país en un moment determinat que ens aporta informació sobre el volum de la població, la composició per sexe i edats, l’estat civil, la grandària de les famílies, el nivell d’estudis, la professió, la renda... ANYS ACABATS EN 1 - PADRÓ MUNICIPAL: registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. Sempre està actualitzat. - REGISTRE CIVIL: comptabilitza naixements, matrimonis, defuncions - REGISTRES SACRAMENTALS: a partir del Concili de Trento (S.XVI) per controlar el número de catòlics 1.4 LES PROJECCIONS DE LA POBLACIÓ La demografia estudia el passat, present i futur. Estudia el futur mitjançant les projeccions de població. L’urbanisme i la construcció d’equipaments i serveis  àrees interessades en saber el nombre de futur Una projecció = simulació d’estadística: si a la població actual se li apliquen unes determinades hipòtesis de fecunditat, mortalitat i migracions Les hipòtesis  potser no es compleixen, fets imprevisibles (catàstrofes naturals..) -INDICADORS DEMOGRÀFICS (quadre pàgina 121) 3. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA La dinàmica de la població depèn de dos grups de factors: naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat, nupcialitat) i socials (migracions interiors i exteriors). 3.1 EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ La població té un creixement natural o vegetatiu positiu (si els naixements són més nombrosos que les defuncions) o pot disminuir (si la mortalitat és més elevada que la natalitat) La natalitat - Des del començament segle XX, natalitat a Espanya  tendència descendent (intensificada al final dècada 1970) - Escàs creixement natural de la població - Baixa natalitat més alta  envelliment progressiu població - 2000-2008  repunt de la natalitat (11’27%) o CAUSES: arribada edat fèrtil de les dones nascudes els anys amb més creixement demogràfic i l’arribada massiva d’immigrants - 2008 xifra de naixements  davallada notable i constant (9’17% al 2014) o La crisi econòmica va fer disminuir el nombre d’immigrants + edats més fecundes de generacions amb un nombre més baix de dones - 2014  creixement natural (0’69%) – xifra molt baixa La mortalitat - Durant S.XX  mortalitat a Espanya va baixar ( a causa de la davallada important de la mortalitat infantil i de l’augment de l’esperança de vida) - 1900  taxa de mortalitat era del 28’83% - 1980 taxa de mortalitat era del 7’5% - 2014 taxa de mortalitat era del 8’47% - La primera causa de la mort era les malalties cardiovasculars (2’52%) i tumors (2’38%) - La taxa de mortalitat infantil era molt baixa La nupcialitat i la fecunditat - Abans matrimonis = relació natalitat - Ara augment parelles de fet + famílies monoparentals = dada poc fiable - 2014  el nombre mitjà de fills per dona va ser de 1’32% - cosa que representa l’índex sintètic de fecunditat més baix de la UE (darrere de Portugal, 1’21%) - Hi haurà menys dones en edat de procrear - L’edat mitjana de maternitat estabilitzada  31’7 anys (2014) - 1970  25 anys de mitjana - Població es mantingui estable és necessari que una generació sigui rellevada per la següent 3.2 L’EVOLUCIÓ RECENT DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA -2011 47.190.493 habitants, des de llavors la població espanyola ha disminuït -2008 8/10 ciutadans nous havien nascut fora d’Espanya i representaven l’11’4% de la població total -Era llavors (al 2008) el país de la UE amb el saldo migratori més alt (6’76%) -2014  saldo migratori de -2’04% -2015  la població estrangera era un 10’1% de la població, una xifra que s’havia reduït d’un 5’8% en relació amb l’any anterior a causa de l’efecte combinat amb l’emigració i l’adquisició de la nacionalitat espanyola -Actualment  A Espanya continuen havent notables diferències territorials en causes socials i causes econòmiques -Comunitats més envellides  Astúries, Galícia, Castella i Lleó -Comunitats amb un creixement més gran  Múrcia, Madrid i Balears 4. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA Per estudiar l’estructura d’una població per edats i sexes s’elabora una piràmide de la població. A Espanya, la piràmide és contractiva (pròpia de països econòmicament desenvolupats i es caracteritza per una natalitat baixa i una esperança de vida prolongada) Característiques: - Estrenyiment dels primers esglaons de la piràmide a causa d’una disminució de la natalitat des del 1979. - L’esglaó de 5 a 9 anys mostra un cert augment de la natalitat, al 2008 sobretot - El cos central  representa l’edat adulta amb un eixamplament notable entre 35 i 49 anys (gent nascuda en l’etapa demogràfica 1966-1980 + immigrants) - Quan augmenta el desenvolupament d’un país  retrocedeix el començament de l’edat activa - Els esglaons superiors  els grups de més edat (creixen en alçada i amplada) - La reducció que s’observa a l’esglaó de 70 a 74 anys correspon a  falta de naixements (per la Guerra Civil i la postguerra immediata) La inversió de la corba demogràfica: disminueix la població jove i augmenta la població de 65 anys i +. La població per sexe  50’9% de la població eren dones, 49’1% homes. Avui en dia, neixen més homes que dones Actualment  reducció de la mortalitat infantil i alhora la igualtat a la feina tendirà a igualar les taxes de mortalitat s’hi ha d’afegir la immigració, majoritàriament homes sector social proposen recórrer a un altre tipus de mesures, l’estat  incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits. 6.3 EL PROBLEMA DE L’ATUR Des de mitjan segle XX, a Espanya  tres crisis econòmiques importants 1. Començament dècada 1970 -> augment preus petroli 2. Començament dècada 1990 -> l’automatització i la informatització progressives dels processos productius 3. 2007 -> sobretot financera El començament del 2016 hi havia 4791400 persones a l’atur (+altes d’Europa) Les persones més perjudicades van ser  joves que buscaven la seva primera feina (fins a un 68’5% a l’atur tenen 16 a 19 anys), més petits de 25 (46% en atur) i les persones de més de 40 anys i les minories ètniques. Sector de la construcció i del turisme més perjudicat, en canvi, a Astúries, Cantàbria, el País Basc i La Rioja la recuperació dels nombres de contractes sembla més important. Les persones a l’atur a causa de la pèrdua de l’ocupació reben un subsidi d’atur durant un temps. 6.4 LA INCORPORACIÓ DE LES DONES AL MÓN LABORAL El desenvolupament de la societat del benestar ha contribuït a poder fer una planificació familiar. L’accés a la feina remunerada ha alliberat les dones de la seva dependència econòmica, factor bàsic per aconseguir igualtat entre sexes. Actualment, les feines de casa estan repartides. Hi continua havent casos de discriminació encoberta, com la diferència de sous respecte als homes per fer la mateixa feina. LLIBRET: LA POBLACIÓ A CATALUNYA 1. LA POBLACIÓ A CATALUNYA La dinàmica de la població catalana és la mateixa que la d’Espanya però destaca el gran pes de les successives onades migratòries (procedents de la resta de l’Estat o de l’estranger) en el creixement de la població. 1.1 L’evolució de la població A partir de la dècada del 1950  augment accelerat de la població a causa de: - l’arribada d’immigrants del món rural d’altres indrets d’Espanya - augment de la natalitat afavorit pels anys de bonança econòmica Anys 50 fins anys 70  triplicar volum població de l’inici del segle A finals segle XX  onada immigració estrangera ( de 6 a + de 7 milions de persones de població) – 1998 a 2006 Del 2009 al 2015  crisi econòmica = alentiment del creixement demogràfic (va ser negatiu durant els anys 2013 i 2014) 1.2 La dinàmica de la població Les taxes de natalitat i de mortalitat són baixes, hi ha un creixement vegetatiu quasi estancat, esperança de vida elevada i estructura sexe/edat que tendeix a l’envelliment. Natalitat i fecunditat Al 2014  taxa de natalitat va ser del 9’6 per mil i el nombre de fills per dona 1’39 Retard en l’edat de tenir el primer fill (32 anys dones autòctones, 29 estrangeres) Mortalitat, esperança de vida i envelliment La mortalitat és baixa (8’2 per mil el 2014) i l’esperança de vida augmenta (83’2 anys el 2014) = Envelliment relatiu de la població El grau d’envelliment s’ha contingut a Tarragona i Girona que sostenen un dinamisme socioeconòmic més gran + beneficis immigrants Les comarques més estancades econòmicament (pirinenques) el procés d’envelliment s’ha accelerat 2014, Terra Alta -> comarca amb menys població jove i amb més de 65 anys o + 1.4 L’estructura de la població Característiques més destacades de la piràmide de la població a Catalunya: - Base és estreta - Tronc és molt ample - Augment de l’amplada del cim 2051  la població major de 80 anys es duplicarà en comparació amb el 2019 1.5 La població activa Estructura econòmica de Catalunya caracteritzada pel predomini del sector dels serveis 2015  taxa d’activitat situada entre el 62’3% i la taxa d’atur del 18’6% Els efectes de la crisi iniciada l’any 2007 hi són molt notables, amb un nombre creixent de persones a l’atur (sobretot indústria) Diversos experts coincideixen a afirmar que Catalunya necessitarà mà d’obra immigrant per cobrir determinats llocs de treball com a conseqüència de la caiguda de la natalitat 2. LES MIGRACIONS A CATALUNYA 2.1 El pes de la immigració La població catalana nascuda a la resta d’Espanya representa: 17’9% del total (tenen un gran pes els immigrants d’entre la dècada del 1950 i 1970)