Geografia Tema 7 Vicens Vives, Apuntes de Geografía

¡Descarga Geografia Tema 7 Vicens Vives y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! GEO T-7: ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT 1. LES MIGRACIONS La dinàmica de la població no depèn només de la relació entre naixements i defuncions, sinó també de la mobilitat de la població o saldo migratori: - si la immigració és més gran que l’emigració, el saldo és positiu i la població augmenta - si l’emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu i la població disminueix 1.1 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS -CAUSES: -CAUSES DEMOGRÀFIQUES I ECONÒMIQUES provoca desocupació i salaris baixos, en un altre país també pot haver-hi la necessitat de mà d’obra -CAUSES PER CATÀSTROFES NATURALS  els terratrèmols, la desertització, les plagues i les sequeres prolongades -CAUSES POLÍTIQUES les guerres, les persecucions i els exilis forçosos -CAUSES SOCIOCULTURALSel desig de voler viure en països més democràtics o l’atracció que exerceix un indret -CONSEQÜÈNCIES: -PER AL PAÍS D’ORIGEN disminueix la pressió social que origina la desocupació i ajorna problemes urgents. Suposa la pèrdua de força de treball i l’envelliment de la població i el despoblament del territori -PER AL PAÍS DE DESTINACIÓpot crear conflictes laborals, degradació d’habitatges i problemes d’acceptació. Cal tenir en compte l’aportació d’un immigrant al desenvolupament econòmic i a la diversitat cultural del país d’acollida -PER LA PERSONA EMIGRANT haver d’adaptar-se a un nou medi pot suposar possibles problemes d’identitat 1.2 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA Les migracions a Espanya es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes (interiors de camp-ciutat i migracions exteriors) MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES HISTÒRIQUES - Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial  forta emigració cap a l’Amèrica Llatina - Primer, signe colonial (poca sortida de població ateses les dificultats del viatge) - Més tard, a mitjan del segle XIX amb l’inici de la industrialització els vaixells de vapor van facilitar els desplaçaments i l’emigració a Amèrica va ser massiva - 1911-1915  xifres més elevades, van marxar a Argentina i Cuba - Els emigrants procedien de Galícia, Astúries, Canàries i eren població pagesa amb qualificació escassa - Aquests fluxos internacionals es van reduir per causes externes i internes - 1950  emigració transoceànica es va reactivar tot i que no va assolir els valors de l’inici del segle XX (Veneçuela primer destinació per explotacions petrolíferes) - El Brasil va ocupar un lloc molt destacat on els emigrants van ser treballadors de la indústria amb millor qualificació - Des del final de la dècada dels cinquanta les migracions van començar a agafar altres direccions. Amèrica Llatina va quedar-se després d’Europa 2. LES MIGRACIONS INTERIORS 2.1 LES MIGRACIONS INTERIORS CAMP-CIUTAT - Primera meitat del segle XX  augment de la població a les àrees rurals de Castella i lleó, Castella-La Manxa, Galícia, Extremadura, i l’interior d’Andalusia (terres amb escassa productivitat de la terra i forta presencia de població jornalera amb problemes d’atur) - PERSONES JUBILADES PROCEDENTS DE L’EUROPA CENTRAL I SEPTENTRIONAL: atretes per la suavitat del clima - DIRECTIUS D’EMPRESES MULTINACIONALS, TREBALLADORS D’ALT NIVELL PROFESSIONAL, GENT DEL MÓN DE L’ESPORT, D’ÀMBITS ARTÍSTICS I DE LA CULTURA: provinents majoritàriament de la Unió Europea - REFUGIATS POLÍTICS: persones que han abandonat el seu lloc d’origen a causa de conflictes armats, violència generalitzada o per raons de seguretat personal - EMIGRANTS PROCEDENTS DE PAÏSOS POBRES: és el grup més nombrós La Unió Europea i Espanya porten a terme un procés de regulació per tal de controlar l’entrada d’aquests immigrants que troben limitacions per obtenir el permís d’immigració i treball. Això provoca l’entrada clandestina de molts d’ells, els sense papers que entren amb pasteres o bé amagats en camions 4.2 LA POBLACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA A partir de l’any 2001 es va disparar la població estrangera a Espanya, ja que hi havia entre 700000 i 800000 persones que arribaven cada any i s’alenteix al 2010. Vuit de cada 10 ciutadans nous han nascut fora d’Espanya El 2015 residien a Espanya 4’7 milions d’estrangers, però al 2012 havien arribat a ser 5’7 milions. La causa de la davallada entre aquests dos anys va ser que molts immigrants van tornar al seu país d’origen i que alguns van adquirir la nacionalitat espanyola. El gruix de la població immigrada té entre 16 i 44 anys  66% Els més grans de 65  no arriben al 5% Pel que fa a la composició de països, normalment provenen de Romania, Bulgària, Marroc, Xina, Equador, Colòmbia i Bolívia 4.3 ELS CAMINS DE LA IMMIGRACIÓ Només l’1’1% dels estrangers que viuen avui a Espanya van posar en perill les seves vides tractant amb xarxes clandestines de transport d’immigrants Els immigrants irregulars procedeixen de països subsaharians tenen dues rutes per arribar a Espanya: - Anar al Marroc i després creuar l’Estret de Gibraltar - Des dels ports del Senegal o de Mauritània arribar a les illes Canàries (molt perillós) Espanya intenta frenar l’entrada clandestina d’immigrants per mitjà de la signatura d’acords amb els països africans d’on surten les pasteres