Geografia Urbana i Rural, Apuntes de Geografía

¡Descarga Geografia Urbana i Rural y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! 1 Gª URBANA I RURAL 2017/18. APUNTS DE CLASSE ADRIÁN JIMÉNEZ MORALES, GRAU DE GEOGRAFÍA. Relacions camp-ciutat. -temps i processos. INTERNET -escala- jerarquitzar la informació. -tecnologia-mobilitat (accessibilitat), mercaderies, capital, informació, persones (procés de metropolitanització)-prolongació de ciutats) paisatge-funcions del territori (2na residencies, turisme, oci, infraestructures (ave, autovies) -activitats econòmiques-agricultura/indústria/serveis. -noves relacions culturals Els conceptes de le Gª Urbana i rural. -El paisatge és l’aparença visual del territori, amb percepcions creades. -Camp: Extensió de terreny situat fora de les poblacions, que ocupen els conreus i boscos. -Rural: Estils de vida relacionades en la vida al camp: Rural vs(NO) Urbà. -Agricultura: Activitat econòmica produïda al camp, recurs econòmic. -Gª rural: Estudi de l’organització de l’espai rural, entès aquest com a no urbà, per les societats humanes. -Gª Agrícola: Estudi de l’activitat agrícola des d’un punt de vista espacial. -Gª Agrària: Estudi dels paisatges i de les estructures socio-econòmiques associades a l’agricultura. Historia generalitzada de la Gª urbana i rural. Període d’entreguerres: La Gª rural com a Gª Agrària. -Importància del paisatge. -Importància de l’agricultura. -Dinàmica demogràfica. -Von Tünen (1783/1850) amb la renta de la localització, nucli perifèria (+ o - preu). Després de la 2a G.M: La Gª rural com a Gª Agrícola. -Menys importància del paisatge. -Importància activitats agrícoles. -Estructura agrària. -Anàlisi de la productivitat dels camps. 2 Anys 80, Gª Rural // Gª Econòmica de l’agrari = Tractors, pesticides etc.. -El paper de l’agricultura deixa de tenir pes. -L’espai rural deixa de ser un lloc productiu. -Procés de periurbanització. -És una resposta anti-urbana (contra urbanització) o és l’expansió de la ciutat. -L’espai rural és el lloc dels conflictes. -Manteniment d’algunes temàtiques: l’espai periurbà i el rural profund. Contra urbanització: Procés de sortida de població de les urbanitzacions (Re-ruralització). Espai periurbà: Contacte màxim entre lo rural i lo urbà. Periurbanització: Expansió de la ciutat per les perifèries a vegades allunyades, amb una ocupació de sòl relativament baixa, generant migracions distants de llargs temps de desplaçaments. Contraurbanització: Fenomen detectat en algunes àrees metropolitanes dels EUA, que comporta el decreixement demogràfic de la ciutat central mentre les ciutats circumdants segueixen creixent com a producte d’un desplaçament definitiu de les poblacions des del centre cap a aquest nuclis periurbans. Urbanització: Increment de la població que viu a les àrees urbanes. Creixement urbà: L’increment de l’espai urbà dels pobles i ciutats. Eminentment morfològic en el pla i en l’edificació. Fet Urbà: L’extensió social i del comportament humà que caracteritza el mode de vida urbà. Ciutat: Lloc d’assentament urbà i de construcció estable, les dimensions dels qual són en funció de nombroses i diferents consideracions (nº d’habitants, història, morfologia, estils de vida etc..) Criteris Administratius, Negació del camp, funcions no-agrícoles, tecnificació, canvis segons l’àrea cultural, És comerç, poder de l’estat, Espai públic, etc.. L’origen de les ciutats. Gènesi (idea) dels naixements de les ciutats. Procés de sedentarització (Construccions/poblacions) -Valls dels rius (primers assentaments urbans). Assentaments (orígens, 2 hipòtesi): (sedentarització). -Intercanvis comercials degut als rius. -Adaptació dels caçadors recol·lectors, als assentaments purs. V. Gordon Childe: Arqueòleg Australià// Revolució urbana de 1930 el pas d’un poble agrícola a una societat urbana complexa// Diverses fases del model: caça. 5 Neopositivisme de mitjans del S.XX, quantificació de les funcions urbanes. Walter Christaller: Geògraf alemany quantitatiu. Analitza empíricament el territori meridional alemany. Teoria dels llocs centrals. Àrea d’influència de les ciutats. Model espacial que explica la localització de les ciutats al territori. -Llocs centrals: Són ciutats (assentaments), centres territorials que proporcionen mercaderies. Els llocs centrals varien en importància. Els nivells superior ofereixen més mercaderies i funcions que els centres inferiors. -Regions complementàries: Són les àrees servides per un lloc central. Es solapen amb les petites regions complementaries d’ordre inferior. Piràmide de funcions de més rellevants a menys. (ofereix l’especialització + tots els nivells anteriors) -----------------Katiuska. Un bé central compleix (requisits de llindar o condició d’entrada i l’àmbit de difusió). Requisit llindar: Límit per sota del qual una mercaderia no es pot subministrar en el mercat, les vendes són poques i no hi haurà enguany. Àmbit de difusió: Els límits dels mercats d’una mercaderia. Es defineixen per la distancia superior mes enllà de la qual la mercaderia no és vendrà. Distancia= diners (+ o -) Teoria de l’espai hexagonal( sense espais) concepte de distribució de les ciutats. Teoria de l’espai de cercles: Proporciona espais. 6 5 pressupòsits simplificats: Una plana isotròpica no limitada, amb una distribució homogènia de potencial de compra (igual densitat i sense variacions de riquesa i venda). Mercaderies centrals a adquirir en el lloc central més proper. Totes les parts de la plana han d’estar servides per un lloc central, és a dir les àrees complementaries han de cobrir tota la plana. Minimització del moviments del consumidor. Cap excés de benefici o guanya o per a cap lloc central. Aplica diferents models (Christaller)- k3 Mercat, ciutat= mercat= economia k4 Transport, K7 administració. La idea de ciutat: Bona (Tradició antiurbana) Dolenta (Pecat) -Sodoma i Gomorra eren dues ciutats corruptes que Deu va destruir amb pluja i foc (gènesi) Ciutat= lloc de paràsits (intermediaris) No transformació, sense ciutat. Davant la ciutat com a lloc del mal, dues lectures: -Negacionisme antiurbà -Millora de la ciutat, urbanisme científic (E. Howard, concepte de ciutat jardí) Pla Cerdà= Unió del camp, ruralitzar la ciutat i urbanitzar el camp. Neorural: (Antirubans), Fenomen sociodemogràfic de finals del S.XX, on els urbanites volen desplaçar-se al món rural. Contra urbanització (urbans): Decadència de les ciutats, creixements dels pobles= metropolitanització Desenvolupament dels territoris, gràcies a les necessitats de les ciutats. Teories urbanites: Karl Marx (1848, 1868) Jane Jacobs, teoria de la preeminència de la ciutat sobre l’agricultura Henri Lefebre 1968, 1970 Manuel castells 1972, 1983 Edward Soja 1996 Saskia Sassen 2001 Richard Florida, 2005 7 La delimitació del fet urbà i Rural: Història= Urbà vs Rural, Força de les muralles físiques. Viena, va mantenir les seves muralles fins al 1857, s’enderroquen les muralles= urbanització massiva. 1854: Desapareix l’àrea de muralles condal, 1868, ciutadella deixa de ser caserna militar. (parc) Gran urbanització. 1898, exposició universal, gran urbanització de la ciutat. A Barcelona existeixen 4 grans fases de muralla, la romana, la medieval, les rondes, i el 4rt cinturó.. Les noves muralles de les ciutats modernes son carreteres i circumval·lacions (POUM) Criteris morfològics. Els límits de la ciutat a partir de criteris morfològics: -Poblament concentrat (nuclis que formen carrers i ciutats) -Poblament dispers (nuclis de població sense una estructura definida, els edificis estan separats entre ells per prats, camps, etc. -Poblament aïllat: Edificacions separades entre les quals, no hi ha comunicació visual. La dimensió (criteri estadístic). -Nº d’habitants: Total (10k a Espanya, però varia d’escala) Densitat. -Forma o aspecte (paisatge) definit per edificació, un pla i uns usos. -Estils de vida i comportaments socials. Àrea Metropolitana: Relació social, on existeix una funció i una relació entre poblacions. -Relacions treball i residència. -Relacions treball, vida i oci. Dispersió Urbana: Urban Sprawl. Integració: Mitjans de comunicació i sobretot transport (mobilitat) Especialització: Economia i social. (Els problemes de les àrees metropolitanes gegants) 10 -La propietat individual privada, vol dir que propietari, té el dret de determinar el seu ús i gestió de la seva terra. Règim de tinença de la Terra. Relació entre el titular de la terra i el titular de l’explotació. Hi ha 2 sistemes d’explotació: -Directe: Quan la terra es explotada pel propietari. -indirecte: Quan el propietari i l’explotador son diferents i a més l’explotador haurà d’oferir alguna renta al propietari. -Parceria: L’explotador dona productes i collites al amo de la terra. (precapitalista) -Arrendament: Cessió de la terra per un preu estipulat entre tots dos. -Emfiteusi: Modernització de la terra per part de l’explotador, s’han de millorar les condicions de la terra com a única condició (1rs ceps, nous conreus etc..) -Rabassa Morta: S’acaba el contracte emfiteusi quan 1/3 part de la terra inicial mort. Tradicionalment han existit dos tipus de contractes, la parceria i l’arrendament. Tamany de les parcel·les. Parcel·la: En el cadastre es cada una de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial. Tamany de les parcel·les: -Latifundis (contracte de parceria): Tenen +250 hA (Andalusia) -Minifundis: Petites dimensions, nord peninsular (Galicia, Valencia) -Explotació mitjana. (La Hacienda, La laguna (Baeza), major latifundi d’oliveres d’Espanya (120.000 hA) Morfologia agrària. -Poblament rural: Poblament dispers vs continu, concentrat. -L’habitatge rural: Masia catalana (s.VIII-XIII) convivència urbana?), chatau francès, cortijo andaluz, caserio basc. (En aquests context no existeix segregació de funcions). -Camins i altres elements: Cañadas reales (titularitat pública). -Factors tècnics: Modernització capitalista (transformacions paisatgístiques). 11 -Morfologies de parcel·les: Com estan distribuïts i dissenyats les parcel·les, els camps, els camins i boscos. -Forma de tancament de parcel·les (elements perdurables al territori). -Oppenfield: Camps oberts (geomètrics), regulars, poblament concentrat, conreu rotacional (guaret), estacional, cultius herbacis principalment de secà, propietat col·lectiva principalment. -Bocage: Camps tancats, presència de tanques/arbustos per separar parcel·les, habitat dispers, parcel·les ven comunicades, granges al mig de les parcel·les, etc.. TEMA 4, La morfologia i els paisatges urbans. Els elements de la morfologia urbana són: -El pla -Edificació. -Usos del sòl. El pla: -Espais públics, Espais privats (transicions) -Parcel·les. -Representació a escales grans. -Tipologies de pla a partir de la forma que adquireix. -Element més perdurable de la morfologia urbana. ·Els plans regulars: -Pla de les illes romanes. -Plans regulars medievals. -Plans de ciutats llatino-americanes (llei de les índies, 1573) -Plans de ciutats nord-Americanes per influència francesa. -Ciutats americanes. -Les ciutats europees del segle XIX -La reconstrucció post-guerra a Europa, segle XX. ·El pla radio concèntric: -Un cert número de plantes que arrenguen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial i es veuen (Tarragona) 12 ·Els plans irregulars (No ordenació) -Xarxa de carrers estrets i sinuosos. -Edificis situats sense cap ordre d’alineació. -Sense espais lliures (La medina de Fes) L’edificació: -Es molt perdurable al temps. -Procés de densificació, incentivat per processos urbanístics nous. -Ascensor= verticalitat de les ciutats. Tipologies d’edificació: -Edificació tancada: forma illes de casses (Eixample). -Edificació oberta: Disposa els edificis d’una manera aïllada deixant espais lliures entre ells (Badia del Vallés) -Edificació intensiva: Més d’una planta baixa i un pis. -Edificació extensiva: Planta baixa + un pis. Relació entre densitats, edifica tòria i demogràfica. Pla regular + edificació oberta= àrea suburbana. Pla regular+ edificació tancada= Eixample. Pla irregular + edificació oberta= Poble petit. Pla irregular + edificació tancada= Casc antic. Pla+ Edificació. Irregular+ mançana oberta= poble petit o urbanització. Irregular+ mançana tancada= casc antic. Els usos: -Elements més canviant del temps, i molt variable. -Rendibilitat econòmica de l’activitat que s’hi localitza. -Mixta citat d’usos típics, ciutats mediterrànies (pol horitzontal com vertical) -Progressiu augment de la complexitat. -Segregació de funcions a la ciutat. La planificació urbanística, planifica i organitza els usos. 15 Creixement urbà, tipus de creixement lineal. -Al llarg d’un traçat lineal, el qual pot ser una carretera, la franja litoral, etc.. -Es característic dels llocs de pas. Ferrocaril, per sobre es habitatge extensiu, cap al mar es intensiu. Vilassar de Mar, Montgat, etc.. 4.4.2. La reforma interior de la ciutat. -Renovació: -Ha estat el procés majoritari de la historia de les ciutats. -Acció d’enderrocar un edifici o barri amb la finalitat de tornar-lo a “reconstruir de nou”. -Noves parcel·les -Nou disseny del traçat viari. -Pot ser: Densificació o des densificació. MACBA= Casa de la caritat, i al 1995= Museu (Renovació total) -acupuntura urbana, urbanització puntual. Rehabilitació: -Acció de conservar les estructures físiques d’un edifici o de tot un barri tal com eren originàriament. -Millora de la qualitat de les estructures edificades. Reconstrucció: -Tornar a construir un edifici o barri concret total com era originàriament. 4.3. El centre de la ciutat. -Accessibilitat, (+ accés, + influència) -Grau d’influència que exerceix un assentament sobre la seva àrea d’atracció 16 -Centralitat / Periferialitat. (Tren, corones RENFE, Metro centralitat de Barcelona) Àrees + accessibles= El entre de Negocis, el CBD. -Central Business District. -Murphy (1954, CBD) -El centre financer de les ciutats. -Els CBD, corresponen a una forma urbana típica dels plans de les ciutats americanes (downtowns) -Paisatge de gratacels que exerceix funcions terciàries superiors, funcions residencials són molt poc freqüents, Simbolitzen el poder econòmic els CBD. -Pressió del mercat immobiliari a les grans aglomeracions. El centre politico-administratiu: Plaça Sant Jaume. -Concentració de poder. -Funcions urbanes de control i gestió del territori. El centre simbòlic: Plaça Catalunya. -Representativitat simbòlica. -Lloc de trobada. -Paper del què representa (temàtica històrica) CLASSE SUBURBIS DR. CARLES CARRERAS Les àrees suburbanes: àrees perifèriques i ciutats jardí. Manchester (ciutat industrial, capitalisme pur), Engels (Anàlisi de Manchester, critica) -Solucions a la mala vida de les ciutats: -Planificació Urbana. -Creació de les ciutats lineals (segueixen les vies del tren) necessiten molts diners. -Formula de la ciutat jardí: Especulació urbana brutal -Una de les façanes no ha de coincidir amb els límits de la parcel·la, lloc per al jardí -Aparició del cinturó verd -Cases unifamiliars amb jardí, a casa nostre arriba a les segones residencies degut al turisme urbà (Corbera, municipi amb més urbanitzacions) 17 4.4. L’eixample. 2a meitat del S.XIX, Canvis de concepcions de la mentalitat generalitzada. -Urbanisme, planificació urbana. -Els eixamples, los ensanches. -Urbanisme vs planificació territorial= Transformacions de les ciutats. (resoldre problemes socials, d’habitatge, etc.) Cerdà= “Teoria general de la urbanització (1860), 1859, condicions de la classe obrera de Barcelona. El pla Cerdà, Es fonamenta en les bases Hausman (1853)-(1869) Reforma de la ciutat de París (competència) REFORMA URBANA Modernitat= Borrar el pensament medieval, per crear ciutats lliures (enginyers, arrasar l’edifici històric, sense treure edificis emblemàtics) Cerdà= -Ciutat 7 vegades més gran. -Preocupació per l’habitatge (classe obrera) -Gent del món rural de Catalunya (ricos) i Indianos (desenvolupament immobiliari de l’eixample) -16 m d’allargada, 4 plantes (màxima trama d’edificació) -Mercat= 900m (obligava que hi hagués) -Parc= 1500m (obligava que hi hagués) -3 hospitals a la ciutat -1 cementiri, 1 bosc i 31 esglésies. El pensament i el concurs i el Reial decret d’Isabel II. -Socialisme utòpic= -Owen -Cabet -l’Ermien Projecte lineal de la mansana (octogonal) -Constants densificacions (esperança de vida de 40 anys) -Després de l’establert com a pla, grans canvis en el pla (pisos, plantes, parcel·les + grans) -Augment de l’Eixample, Principal àtic i sobreàtic (+ 4 plantes inicials) Ensanche de Madrid= Realitzat per Banquers, desenvolupen la radicalitat del eixample, projectat al aporta del sol principalment 1864, Ley de Ensanches.