Gestió Escolar Bloc 1 i 2 + Context social, Apuntes de Sociología

¡Descarga Gestió Escolar Bloc 1 i 2 + Context social y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity! CONTEXT SOCIAL I GESTIÓ ESCOLAR Andrea Giménez BLOC 1. ESCOLA I SOCIETAT SEGREGACIÓ URBANA I ESCOLAR La segregació urbana és la distribució desigual en el territori en raó de diferents variables socials, com la posició socioeconòmica, el cicle de vida o la nacionalitat. El territori és desigual. Podem trobar diferents desigualtats pel que fa a l’edat, és a dir, en algun barri podem trobar gent més jove i en un altre gent més gran. Implica poc contacte quotidià entre grups d’extracció social diferent i, així, es cau en el risc de fractura social o d’exclusió social d’alguns grups. El fet que hi hagi guetos urbans en zones determinades pot determinar exclusió social. Els fluxos migratoris provoquen concentracions. Aquestes concentracions, segons l’escola de Chicago, són un fenomen transitori, però que es pot allargar durant moltes generacions. A Londres, per exemple, es poden trobar diferents barris en els que viuen al voltant de 1 milió d’habitants on, sovint, es pot trobar que persones de diferents orígens i que porten vivint durant moltes generacions en aquesta ciutat, no tenen coneixements de l’anglès i segueixen parlant amb la seva llengua materna. Això influeix molt pel que fa a la vida escolar dels infants d’aquestes ètnies. PAUTES GENERALS DE CREIXEMENT URBÀ 1. Centre (Centre Business District) que es pot multiplicar si la població és prou gran. 2. Primera àrea d’influència: zona vella, si no ha estat renovada intencionadament pel govern local, hi viu gent de baix poder adquisitiu; si hi ha hagut intervenció, es veu ocupada per CM, especialment NCM. Compren edificis, els destrueixen i es creen parcs, àrees de serveis, sales de teatre, sales d’exposició, entre d’altres. Quan hi ha aquestes inversions fa que on hi ha gent envellida i gent de poder adquisitiu baix és expulsada i hi comença a viure la Classe Mitjana, especialment la Nova Classe Mitjana. 3. Més enllà trobem les àrees residencials de classes mitjanes “tradicional”. 4. El que es situa més a la perifèria són els barris. En podem trobar de diferents tipus. N’hi ha algun que pot ser de Classe Mitjana i fins i tot de Classe Alta. La majoria en el nostre model urbà trobem barris de classe treballadora, creats durant els anys 50 i 60. Hi anaven a viure gent, principalment d’Andalusia. Són barris d’edificis molt alts amb els pisos de molt baixa qualitat. L’evolució d’aquests barris, en l’actualitat, han estat molt desiguals, és a dir, uns han evolucionat d’una manera i altres d’altra. Alguns barris s’han integrat dins del creixement de la ciutat. Aquesta gent era de classe treballadora però molt d’ells són, actualment, de classe mitjana. Hi ha hagut, per tant, un creixement de la classe mitjana en el nostre país. Aquest barri, per tant, s’ha transformat en un barri de Classe Mitjana Baixa. 5. Alguns hauran seguit processos d’integració i consolidació, mentre que d’altres hauran patit les conseqüències de l’estigmatització espacial. És a dir, hi haurà ESTRATÈGIES DE TRIA D’ESCOLA Per veure què genera la segregació escolar hem de veure com trien les famílies les escoles.  La Classe Mitjana inverteix molt d’esforç en la recol·lecció d’informació amb l’objectiu de trobar un “bon clima” educatiu.  La Classe Treballadora segueix més el costum prevalent en el veïnat, és a dir, tria per proximitat al centre. Hi ha algunes circumstancies en les quals les classes treballadores es comporten com a Classes Mitjanes i això succeeix quan hi ha alguna escola “gueto” en el territori. Si hi ha alguna escola especialment estigmatitzada (gueto) en el territori, llavors canvia d’estratègia. Efecte Fugida DADES SOBRE EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU. Diferències en el rendiment i assoliment escolar Parlem de rendiment quan parlem de les notes dels alumnes. Assoliment  fins a on arriben del sistema educatiu. Tenim tres sistemes que estan connectats: sistema educatiu, sistema ocupacional i sistema de classes socials. Un individu entra al sistema educatiu i va pujant. En funció de la seva capacitat (intel·ligència, voluntat i concentració) i de l’esforç que dediqui pujarà d’una manera o altra. L’estructura del sistema educatiu correspon a l’estructura del sistema ocupacional, és a dir, que hi ha correspondència amb el primer sistema i el segon, de manera que els que deixen l’escola en la primera etapa obligatòria, ocuparien les feines del primer esglaó del sistema ocupacional, els que acaben la etapa secundària estarien al segon, i els que acaben la universitat ocuparien l’últim esglaó. Alhora, també l’estructura del sistema ocupacional correspon a l’estructura de classes socials, és a dir, tenen correspondència. Qui ocupa feines de la franja 1 està dins de la classe baixa. Els de la franja 2, la classe mitjana. I els de la franja 3, la classe alta. No és del tot cert que el sistema educatiu es correspongui 100% amb el sistema ocupacional. Tot i això, el primer que cal saber és a quina classe social pertany cada persona ja que aquesta influirà en el seu futur. Aquesta classe social es defineix a partir de: - El nivell d’estudis - Del seu origen social: si el teu pare és metge, igualment has de passar pel sistema educatiu i estudiar medicina, en canvi si el teu pare és empresari, no caldrà aquest procés ja que s’heretarà una part de l’empresa El problema principal és que no tots els individus poden tenir el mateix dret d’accés a l’educació. És a dir, depenent de la classe social a la que pertanyis, tindràs unes possibilitats o altres d’estudiar o no. A més, això també influirà al sistema ocupacional, ja que per exemple, els que estiguin situats a la classe social alta tindran “enxufes” i millors xarxes socials per moure’s pel món laboral. En definitiva, que hi ha feines que són més fàcils de trobar segons la classe social a la que pertanyi la teva família. L’origen social de la gent no determina la seva posició social final però restringeix les possibilitats del que la gent pot fer amb la seva vida. 1. CM propietària (un dels dos empresari): - Estudien per portar bé l’empresa / no estudien 2. CM assalariada (admin. + admin.): - Estudien per arribar a la posició social dels pares  continuen estudis 80% 3. CM assalariada + CT (admin. + treballadora): - Estudis són importants però minimitzen el risc  NO vies llargues (batx) SÍ vies curtes (cicles, feina ràpida) La forma dels gràfics és pràcticament idèntica. Hem de tenir en compte què tenen en comú aquests gràfics: - Tendència principal: a + nivell acadèmic dels pares + rendiment - Tendència secundària: la distància és més gran entre els resultats de fills amb pares sense estudis i estudis secundaris que la distància entre estudis secundaris i superiors RISC · Cost relatiu: costa econòmicament. - Ingressos: és relatiu, perquè el cost d’estudiar pot ser relativament molt gran en relació als ingressos baixos de casa, i pot ser petit en relació als ingressos alts a casa. - Costos: o Costos indirectes: desplaçament, transport, vivenda (CM andorra CT barcelona) o Costos d’oportunitat: el que deixes de guanyar per estudiar. Perds l’oportunitat de treballar per tant no guanyes diners. o Costos directes: matrícula i despesa del material educatiu. · Probabilitat d’èxit: relacionat amb el cost econòmic. Una família que tingui molta pasta pot arriscar-se a cometre riscs més alts. - Dificultats i llargada dels estudis: problemes a l’hora d’acabar-la o no. Ho sabem per la informació social. La llargada estudis comporta MOLT RISC per la previsió de futur (+ risc medicina perquè són 6 anys i poden passar moltes coses, - risc una carrera de 2 anys) - Resultats acadèmics previs: ens basem en això per saber la capacitat que tindrem per assolir o no els objectius, en aquest cas la titulació. Ens donen una valoració de quina és la nostra probabilitat d’èxit. TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ: BOURDIEU (ANYS 70) El capital cultural és el concepte central. - Capital cultural objectivat: béns culturals i recursos invertits en educació i cultura - Capital cultural incorporat: formes de parlar i comportar-se, modals i costums, estils de vida - Capital cultural institucionalitzat: acredita el sistema d’ensenyament mitjançant els títols que emet El problema es que dins del concepte de capital cultural s’han afegit moltíssimes coses i molts indicadors d’elements culturals. En les famílies amb major quantitat de capital cultural, en general, resulta que els fills tenen millor rendiment escolar, hi ha més probabilitat de rendiment alt. - Teatre, cinema, exposicions  cap mena d’influència sobre el rendiment - Lectura  molta influència. Adquireixen habilitat de lectura, llegir ràpid - Tipus de programa a la TV  hi ha una sèrie que utilitza llenguatge irònic (guay) - Saber tocar instruments  no té gaire influència IMPORTANT: accions quotidianes (per això el teatre, el cinema... no són important perquè no ho fem sempre) i les accions lligades al llenguatge, sobretot en les matemàtiques (problemes, saber llegir bé els enunciats, col·locar bé tot) Si ets de classe treballadora només si tens molt bona nota t’arriscaràs, si ets de classe alta no et fa falta molt bona nota. Cal partir de dues bases: - Subcultura de classes: hi ha cultura unitària però cada grup social pot tenir la seva subcultura - Currículum arbitrari: es trien determinades coses per ensenyar, però podrien ser unes altres L’escola adopta com a cultura pròpia la subcultura de la CLASSE ALTA i com a conseqüència, els fills tenen un avantatge, ja que el seu capital cultural és el mateix que el capital cultural escolar. Crítiques: - Determinista: si neixes a CA ja ho tens tot - Relativista (estàndard cultural): no hi ha cap cultura que tingui més valor que una altra. Si s’aplica aquest, s’hauria d’acceptar la mutilació del clítoris ja que forma part d’una cultura. CODIS EN RELACIÓ A LA PARLA: BERNSTEIN (FINALS DELS 70) Una simplificació de Bernstein en la parla és que estudia la parla dels alumnes de CT i CM. - Els nens de classe treballadora fan servir referents que són propis (classifiquen aliments que li agraden i que no) - Els nens de classe mitjana fan servir la forma de classificació que els han ensenyat a l’escola (làctics, càrnics, verdura). Quan han de tornar a classificar fan servir un criteri molt més semblant al de CT (l’universal) i viceversa CODIS EN RELACIÓ A LA PARLA I SOCIALITZACIÓ: BERNSTEIN (ANYS 80) CODI RESTRINGIT CODI AMPLIAT Parla concreta, narrativa. Expressió lligada al context, per tant, no explicita el context. Parla abstracta. Expressió deslligada del context, per tant, explicita el context. Socialització directa. Control extern del comportament. Fills fer silenci: CALLA. CLASSE TREBALLADORA Socialització indirecta (ús de raonament). Autonomia, valor de la individualitat. Control intern del comportament. Fills fer silenci: la mama estaria molt contenta si fessis silenci (emoció a partir del comportament). CLASSE MITJANA família. Tenen una visió del futur molt centrada en el romanticisme, però alhora molt realista, pensant que els espera un futur de merda. El tipus de resistència varia respecte al dels nois, però és molt semblant en el moment en què parlen del món adult. DEFINICIÓ DELS EIXOS D’ACTITUD Per construir una tipologia es necessiten eixos conceptuals per col·locar a determinades persones amb determinades característiques. · Identificació expressiva: - S´hi troben bé a l’escola. - Se senten ben acollits. - Hi desenvolupen relacions positives. - Les activitats que hi fan els agraden. Si és capaç de sentir-se bé, de desenvolupar... tindrà una bona identificació expressiva amb l’escola · Identificació instrumental: - L’escola és útil per a l’èxit laboral futur. Persones que creuen que l’escola té una utilitat, que es hi proporcionarà un futur, que els donarà èxit laboral · Desmotivació: - Avorriment per les tasques escolars. - Sensació de pèrdua de temps. ACTITUDS DE L’ALUMNAT DAVANT DE L’ESCOLA - Inhibit  No hi ha marca de noi – noia, és a dir, dins dels nois hi ha un tant per cent i dins de les noies hi ha un altre. Es vol marxar del centre escolar. No s’identifiquen expressivament ni instrumentalment. - Resistent  és la part dels inhibits que estan desmotivats. Creuen que l’escola és una pèrdua de temps. Els nois de classe mitjana queden sobrerrepresentats. RESULTATS DE LES ACTITUDS DE L’ALUMNAT - Adherit (26%): Bones notes i no hi ha conflictivitat. - Acomodat (11%): La meitat té bones notes i l’altra en té de dolentes. Hi ha conflictivitat. Estan avorrits d’anar al centre educatiu, però volen els títols per trobar feina o per tal d’accedir als cicles formatius. No hi ha cap contacte amb els mestres. (baixa identitat expressiva). - Inhibit (14%): Hi ha males notes i no hi ha conflictivitat. Són considerats silenciosos. o Resistent (28%): Hi ha males notes i hi ha conflictivitat. Es situen els de classe treballadora i els de classe mitjana on el seus pares els obliguen a continuar els estudis. Aquests són els “rebotats”. Influeix, també, l’efecte company, en el qual si un company es comporta d’una manera, l’altre es comporta de la mateixa manera. - Dissociat (21%): Hi ha bones notes i no hi ha conflictivitat. AGENTS DE SOCIALITZACIÓ: L’ESCOLA El procés de socialització a les aules. Aquest procés de socialització es dóna a través de: - Currículum manifest: continguts explicitats del que es vol que els estudiants aprenguin (llibre) - Currículum ocult: aspectes, sense explicitar, que es transmeten a través d’estructures que subjauen als continguts formals i a les formes de relacions socials que es donen a l’escola. És intencionat i té un objectiu Exemples de currículum ocult: - Disposició del mobiliari, manera de treballar (reflecteix les interaccions més habituals) - La decoració dels passadissos (s’exposen els treballs a les parets, els alumnes són els protagonistes, les orles signifiquen la saga familiar o bé que es posen per tal de promoure gent exitosa) - Actes rituals de benvinguda i comiat (en algunes escoles els alumnes estan agrupats durant tot el curs i els rituals de comiat són rituals de pertinença. - Interaccions personals, diferenciació de rols, graus d’igualtat en el diàleg (mestre-alumne; alumne-alumne), sistemes d’avaluació (fer concursos i donar premis als guanyadors; avaluacions més amagades on els infants no saben quina nota tenen) INTERACCIONS I ACTITUDS: PROFESSORAT CURRÍCULUM OCULT a. Estudis sobre interacció. (Ex; Rosa y Azul) - 75/100 interaccions amb nenes/nens (inclouen crítica al comportament), de cada 100 amb nens, 75 amb nenes - Nens reclamen més atenció. - Nenes són ateses en la mateixa mesura que nens (2/3 parts de les demandes). - Nenes reclamen menys com més nens hi ha, les nenes s’inhibeixen - Si la dinàmica de la classe es deixa a discreció de l’alumnat, nens acaben dominant tot el procés. Depèn de com han estat socialitzats els nens abans d’entrar a l’escola que no pas el tracte de les mestres cap a ells. CONSEQÜÈNCIES  No empitjora resultats acadèmics, però la persistència en posicions perifèriques fa baixar l’autoconfiança i agreuja els trets d’inseguretat personal més probable entre les dones. Podria explicar:  Majors graus d’angoixa entre estudiants universitàries.  Tendència a subestimar les pròpies capacitats acadèmiques.  Rebuig a cursar carreres que impliquin comandament sobre d’altres persones. b. Estudis sobre valoracions que fan els docents El professorat té expectatives respecte del comportament: - Nens: competitius, creatius, agressius i una mica rebels. - Nenes: ordenades, poc ambicioses, pacífiques i passives. Quan un individu se’n desvia, el professorat ho valora negativament. BLOC 2. ELS PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS DEL CENTRE EDUCATIU 1. L’ANÀLISI DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES: ELEMENTS BÀSICS Una organització és un grup de persones que treballen de forma conjunta amb la finalitat d’aconseguir uns objectius comuns. - complir amb la normativa i els procediments consensuals de funcionament per a garantir de la cohesió de la organització i el respecte a les funcions i competències de cadascun - cada organització té una identitat i dinàmica pròpies, segons el tipus de relacions establertes entre les persones - en totes les organitzacions educatives tenen la participació de les famílies, però no sempre hi ha una participació igualitària en una escola o en una altra. Segons Gairín, organitzar és disposar i relacionar d’acord amb una finalitat els diferents elements d’una realitat i aconseguir un millor funcionament. Segons el grau en què les organitzacions assoleixen la racionalització (satisfacció personal, distribució del treball,...), podem distribuir les organitzacions en: - Formals: o Està prefixat el tipus de relacions que mantenen els seus membres o Objectius clarament delimitats. o Treball fraccionat. o Personal qualificat i funcions ben definides. - Informals: o Associació de les persones per compartir interessos, responsabilitats o Grups informals a l’organització ajuden a l’estabilitat de la formal CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES DE L’ORGANITZACIÓ A l’anàlisi d’una organització, s’ha de considerar: el medi social, l’econòmic, el cultural, etc... (exerceixen processos sistemàtics d’intervenció). - Una organització no funciona al marge del context. - Una organització no actua sense considerar el marc legal i jurídic que l’empara. - Una organització ha de funcionar considerant l’entorn i els valors que la societat demanda  El context és el medi que li proporciona a informació necessària per adaptar-se constantment a les demandes de l’entorn. CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES D’UNA ORGANITZACIÓ: o La delimitació d’objectius o propòsits. o La totalitat additiva i integradora, respecte a una finalitat. o La delimitació d’estructures de treball i de relació. o L’existència de procediments establerts d’actuació. o El control constant i l’avaluació. TIPOLOGIA D’ORGANITZACIONS Hi ha múltiples classificacions de les organitzacions segons diversos criteris: - Amplitud: petites / mitjanes / grans - Finalitat: lucratives / sense ànims de lucre - Propòsit: educatiu / sanitari / cultural / sindical / militar - Tipus d’adscripció: voluntari / no Es troben tipus d’organitzacions segons la forma en què s’estructuren per a afrontar els seus propòsits: - Estructura simple (concessionari de cotxes) on la supervisió és directa i l’amplitud reduïda. - Màquina burocràtica (aerolínies, presó) on s’hi dóna un treball estandarditzat, molta mida, medi ambient estable i control exercit per una unitat externa. - Burocràcia personal (universitat, centre mèdic) on importa l’habilitat i els coneixements dels professionals, medi estable i poc control extern. - Forma divisionada (grans corporacions, universitats amb diverses seus) on cada divisió té la seva pròpia estructura. - Adhocràcia (centres de recerca, organitzacions artístiques) on el medi és molt dinàmic i desconegut i la seva estructura pot canviar ràpidament en funció de les demandes. OBJECTE I CONTINGUT DE L’ORGANITZACIÓ ESCOLAR L’organització escolar és la disciplina que estudia científicament la interrelació més adequada dels elements que intervenen en una realitat escolar amb vista a aconseguir la realització d’un projecte educatiu. Elements que defineixen l’organització escolar: o Interrelació: entre estructura i sistema relacional. Sentit de millora permanent, dinàmic, no estàtic. · Innovació - Respondre a les necessitats i les demandes de l’entorn - Estem oberts al canvi per augmentar expectatives de les persones - Com? Clarificant objectius, atenent a les necessitats, potenciant estructures... CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DEL CENTRE EDUCATIU COM A ORGANITZACIÓ - Multitud de demandes en diversos àmbits (curricular, govern, administratiu, RR. HH., serveis, etc.). - La tasca dels professionals comprèn camps d’intervenció diversos que han de desenvolupar-se en una organització on la divisió del treball és problemàtica. - Dificultat d’avaluar els resultats escolars i el control insatisfactori. - Recursos funcionals escassos i manca de temps. - Les limitacions a l’autonomia. - Pèrdua d’atractiu i interès per a l’alumnat. - Manca de planificació i gestió administrativa. - Inestabilitat i mobilitat de personal. - Manca de criteris específics d’avaluació. - Els estudiants, que no es poden considerar un producte ni un client, sinó l’objecte de referència cap als que es dirigeix l’acció educativa. El centre és un sistema obert, el que permet interconnectar les influències amb l’ambient que l’envolta. Una altra característica és la funcionalitat, el centre ha d’estar en funció de les exigències de l’ambient i respondre a les seves necessitats. La última característica és la historicitat, el centre com a realitat històrica que té una història que no pot obviar i que ha anat formant al llarg d’un temps determinat. El centre educatiu rep influències de: · Entorn immediat (el formen tot el conjunt de serveis socials i educatius de la realitat sociocultural i econòmica del barri, zona o ciutat on es troba el centre; associacions culturals, esportives, d’oci...) · Entorn mediat (considera àmbits polític i sociocultural de la realitat contemporània; trets d’identitat, tradicionals i costums socials, valors democràtics, ordenació del sistema educatiu, legislació, pau, medi ambient, tecnologia...) PER QUINES RAONS ES POT JUSTIFICAR L’AUTONOMIA? Des del punt de vista social: a causa de l’evolució del sistema social, de l’atenció a la diversitat, de respondre a l’adequació al context immediat, a les necessitats laborals i al ràpid món canviant. Des del punt de vista econòmic: per la recerca de rendibilitat dels recursos. Des del punt de vista polític: perquè a sistemes escolars desenvolupats, l’Administració té una presència reduïda, excepte en aspectes generals (fixar grans línies d’actuació, distribuir recursos, especificar mínims, controlar el rendiment i la normativa). Des del punt de vista psicopedagògic: perquè les persones participen i s’impliquen més en la dinàmica del centre i es dóna més responsabilitat als participants; perquè hi ha major capacitat de decisió en aspectes curriculars i organitzatius per a la comunitat educativa; perquè facilita adaptar l’oferta educativa a les demandes de l’alumnat; perquè afavoreix l’atenció a la diversitat. 2. ELS PLANTEJAMENTS ESCOLARS A LLARG TERMINI Documents a llarg termini: PEC, PCC, RRI (caràcter programàtic, garanteixen l’estabilitat dels plantejaments). Documents a curt termini: PGC, memòria, pressupost, programació (caràcter instrumental ja que han de fer que els de llarg termini es compleixin) RELACIÓ ENTRE ELS PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS A LLARG TERMINI RELACIÓ ENTRE ELS PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS A CURT TERMINI PEC El projecte educatiu de centre és el document singular, propi i específic de cada centre que ajuda a establir prioritats, evita divagacions i ajusta la llibertat del docent a la resta de membres de la col·lectivitat, amb la finalitat d’orientar el centre cap a una determinada direcció i millora d’acord amb les següents característiques: - Estable: permet a l’alumnat seguir el seu procés educatiu amb criteris estables, mantenint la coherència educativa. - Blocs de continguts per àrees. - Objectius terminals de cada àrea. - Distribució horària mínima per cicle de cada una de les àrees. A partir del Projecte Curricular de Centre el professor elabora la programació d’aula. El Projecte Curricular de Centre incideix el les opcions metodològiques, distribució del temps, etc..., en l’avaluació i el respecte a les diferències, etc. Elements que configuren el PCC QUÈ ENSENYAR? Objectius generals del centre i les etapes: adequació dels OG de l’etapa a les característiques del centre. Objectius i continguts generals de les àrees QUAN ENSENYAR? Objectius generals de l’àrea per a cada cicle: concreció dels OG de cada àrea, per a cadascun dels cicles de l’etapa. Seqüències de contingut: concreció dels continguts de cada àrea, organitzar els continguts en les unitats d’aprenentatge. COM ENSENYAR? Opcions metodològiques: criteris i opcions que orienten la forma d’ensenyar a cada àrea educativa. Criteris d’organització espai/temps Materials curriculars i recursos didàctics: QUÈ, COM I QUAN AVALUAR? Pautes d’avaluació: procediments, instruments, criteris. Reflexió sobre el registre de les avaluacions (informes, observacions, entrevistes, etc.). Criteris de promoció: pautes per a prendre decisions sobre la promoció de l’alumnat. Elaboració del PCC - Importància d’actituds, valors i normes (saber estar) i una superació de la polèmica entre “saber” o “saber fer” - La consideració de la necessitat de generar aprenentatges funcionals i significatius - Atenció a la configuració de projectes integrats que superin la desconnexió que a vegades s’hi dóna en ensenyaments que parteixen de matèries separades - La consideració d’eixos o continguts transversals que no sembla apropiat treballar com àrees aïllades o com blocs dins d’una àrea: consum, premsa, medi àmbit, pau, etc. La planificació de la seva elaboració · Informació - Compartir informació, resoldre dubtes, ampliar coneixements... - Estratègies: elaboració de materials, presentació d’esquemes, ús de suports visuals, creació de grups de treball... · Diagnòstic institucional - Coneixement i explicitació de la situació del centre (què millorar) - S’han de delimitar responsabilitats (qui ho fa i amb què, on ho farà i quan) - Factors organitzatius: plantejaments, estructures del centre i sistema relacional · Organització professional - Importància del treball en equip del professorat (responsabilitat: Cap d’Estudis) - La seva agrupació pot ser diversa segons els objectius que es persegueixin (per Departaments o seminaris d’àrea, per cicles o nivells, per comissions tècniques) · Organització del contingut - Segons els elements de l’ordenació curricular - Segons el caràcter d’agrupació del contingut (per temes, per nuclis interdisciplinaris, per idees eix, etc...) - Segons activitats marc (la casa, els aliments, la televisió, el barri, etc.) Anàlisi, seguiment i avaluació del PCC RRI És el conjunt de regles, preceptes i instruccions que regulen la vida d’una institució. Ha de possibilitar el ple exercici dels drets que la legislació vigent reconeix als diferents membres de la comunitat escolar. Mitjà que garanteix el control necessari i l’exigència en el compliment de les funcions pròpies de cada persona o òrgan de la institució. Característiques del RRI - Recull la dimensió formalitzadora de l’estructura organitzativa, les normes, els procediments d’actuació amb relació al funcionament de cada unitat organitzativa i les regles que regulen la convivència en el centre. - Permet la flexibilitat i no l’arbitrarietat en la seva aplicació. - Document a llarg termini (revisable i susceptible de canvi). - Coherent amb les directrius establertes en PEC i PCC. - El Consell Escolar és el responsable de la seva elaboració i aprovació. - Per a que sigui útil, tindrà publicitat màxima entre els qui han de complir-lo. Finalitats del RRI - Proporcionar un marc de referència per al funcionament de la institució escolar. - Agilitzar el funcionament, la presa de decisions i disminuir els conflictes. - Dipositar les responsabilitats en qui correspongui. 4. ELS PLANTEJAMENTS ESCOLARS A CURT TERMINI PGC O PAC És l’instrument de planificació que serveix per a preveure, desenvolupar i controlar les activitats derivades dels objectius preferents que el centre fixa per a cada curs escolar. Conjuntament amb la Memòria i el Pressupost, serveixen per a poder fer operatius els plantejaments a llarg termini i aconseguir així la seva realització. Ajuda a prioritzar objectius, la seva programació i el seu control. Obliga a la definició operativa del què volem, com, quan i de quina manera ho aconseguirem. Desplega els objectius generals del PEC i considera les implicacions del PCC, concretant objectius i actuacions. El fa l’equip directiu; hi ha comissions que proposen; aprova el Consell Escolar; la seva execució implica el Claustre. Requisits del procés de planificació del PGC La planificació (procés racional, sistemàtic, científic) que implica decidir: objectius a aconseguir, estratègies per a l’acció i sistemes de control i retroalimentació. - Planificar és anticipar-se i comporta incertesa i risc, per això la planificació ha de ser flexible. - La bona planificació evita una mala execució. - La planificació serveis als processos d’innovació i canvi (noves estratègies, nous plantejaments). - La planificació afecta a tots els òrgans i persones del centre, tot i que la participació és diversa. Necessitat que les actuacions quedin coordinades i adequades a l’objectiu general. - Ha de ser possible d’acord als objectius proposats, els recursos reals i el temps disponible. - Ha de ser coherent amb els objectius institucionals i estar ben estructurada per a ser útil. Elements que constitueixen la PGC - Objectius a aconseguir: en els àmbits educatiu, organitzatiu, relacions amb l’entorn, etc. Coherència amb el PEC i les actuacions a realitzar. Han de ser concrets, clars, mesurables, específics, realistes, abastables... - Accions a desenvolupar: plantejament de les actuacions que cal fer si volem aconseguir els objectius proposats. - Recursos: ja siguin humans, materials (espais, mobiliari) o funcionals (temps, pressupost), cal especificar-los per a verificar la viabilitat del Pla i la valoració que facin les persones que han d’aprovar-lo - Responsables: òrgans o persones que tenen la responsabilitat d’una activitat, sense que això impliqui que l’hagin de fer directament. - Avaluació del compliment de l’objectiu i els processos que l’han de possibilitar: pensar criteris de valoració, instruments, responsables... pel que respecta a la consecució dels objectius i als processos que els han de possibilitar. - Temporització: assignar un temps a cada realitat que permeti delimitar tant la duració esperada com la relació temporal que s’estableix entre les diverses activitats. Elements a considerar per a incorporar en la PGC - Calendaris, horaris del centre i distribució horària + pla i dates d’avaluació - Organització del professorat i alumnat. - Activitats extraescolars i complementàries. - Ús d’espais comuns / organització de recursos didàctics. - Pla d’informació a les famílies (reunions, data de lliurament d’informes, etc.). - Pla de formació del professorat. - Reunions previstes dels òrgans col·legiats, equips docents, etc. - Tasques assignades al professorat (tutories, coordinacions, etc.). Models de PGC MEMÒRIA La memòria és el tractament actual d’informació referida a fets educacionals i de la vida organitzativa que s’han produït en el curs escolar que finalitza. Permet recollir la valoració de les activitats desenvolupades d’acord amb l’aplicació que s’ha fet del pla anual. Serveix per a planificar les finalitats institucionals, millorar processos, etc. Es realitza amb caràcter anual en finalitzar el curs i com a document a curt termini, recull: o L’avaluació que el centre fa de les seves activitats. o La proposta d’intervenció que, d’acord amb l’avaluació realitzada, es suggereix. Serveix per a l’avaluació directa del Pla Anual, i la indirecta del PEC, PCC i RRI. Consideracions sobre la memòria - S’ha de realitzar al llarg del curs (amb valoracions i avaluacions dels òrgans i comissions) + instruments i processos per avaluar - No es concep sense el Pla Anual, i al revés. La memòria, a més del funcionament del centre, ha d’entrar en: activitats realitzades i no programades, problemàtiques sorgides, etc. - Partir dels resultats de l’avaluació interna i completar amb avaluació externa. - Per a que sigui útil, ha de ser breu, concreta i documentada. - La realitza l’equip directiu, amb la col·laboració del Claustre de professors i les diferents comissions, i l’aprova el Consell Escolar. Elements que composen la memòria