globalització, Apuntes de Psicología

¡Descarga globalització y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! GLOBALIZACIÓN 1. Conferencia Tópicos y problemática de la globalización organizados en 7 distintos prejuicios: 1.- Determinar sus áreas de desarrollo y aplicación: en general se admite su origen en los medios de comunicación e información, así como en el área de la economía y de los mercados y su impulso basado en la telemática e Internet. El primer prejuicio lo encontramos en la suposición de que la globalización se ha iniciado, desarrollado y mantenido tan sólo por el interés económico. 2.- Definiciones que se han propuesto para la globalización: a. La globalización es el resultado de la mundialización provocada por el final de la 2a Guerra Mundial b. La globalización definida como proceso de dilución de fronteras que tiende a crear mayor interacción en la comunicación, la economía y la cultura. c. La globalización es fundamentalmente un proceso económico apoyado por los cambios científicos y tecnológicos. El segundo prejuicio consiste en considerar que la globalización hace que el individuo se convierta en mero consumidor. 3.- La globalización del mundo laboral. Se constata la globalización en el marketing, pero se mantiene la localización, o deslocalización para los sistemas de producción, o sea de trabajo. Sólo la bajada de sueldo es el único impacto de la globalización en el trabajo. El tercer prejuicio considera que la globalización sólo se aplica al mundo laboral en beneficio de los medios económicos de producción y riqueza. 4.- La ausencia de gobernanza permite el aumento de la desigualdad en el reparto de los beneficios de la globalización, contribuyendo a una creciente injusticia social. El cuarto prejuicio consiste en el convencimiento de que la globalización está controlada por un grupo de personas que se mantiene en el anonimato y que no corresponde a ninguna exigencia de representatividad. 5.- Quinto prejuicio consiste en que el ciudadano deja de ser el representante de una opinión pública para convertirse en un consumidor interesado en una cierta calidad de vida. 6.- La globalización produce una homogeneización de lo político, económico y social dependiente de la tecnología y el conocimiento. Los distintos pueblos se van homogeneizando según una única cultura común. A las diferentes culturas las sustituye una única cultura estandarizada, basada en el control de la tecnología sobre los productos y servicios. El sexto prejuicio consiste en considerar que se amplía la brecha entre quienes van en el tren, de los avances económicos, generados por la ciencia y la tecnología, derivados de la aplicación de la digitalización y quienes tan sólo alcanzan a ser meros usuarios de esta tecnología y conocimientos, o que ni siquiera tienen la formación necesaria para acceder a esta tecnología imperante. 7.- La globalización ha aumentado las posibilidades de un mayor crecimiento económico que permitirá erradicar la pobreza. Un mayor crecimiento cultural porque ha puesto a disposición de muchas más personas la posibilidad de acceder a la belleza. Un mayor desarrollo social porque permite a muchas más personas mejorar su calidad de vida. La globalización se presenta como el arma más eficaz para evitar las recesiones económicas como la del dólar de 1971, las del petróleo de 1973 y 1979, las de la deuda iniciadas ya en 1982 que alcanzaron su máximo con las crisis bancarias de 2008 hasta nuestros días. El séptimo prejuicio establece que la globalización está asociada tan sólo a favor de los intereses económicos de los grandes prestamistas. Consecuencias del estado actual de globalización: La globalización modifica el concepto de CULTURA. • Antes: manera particular de relacionarse las personas con la naturaleza (ciencia) de relacionarse entre sí mismas política) y de relacionarse con la trascendencia (religión) permite la existencia de culturas diferentes simultáneas. Se trata, de una representación mental individual, compartida por la mayoría de los miembros de una comunidad que constituye el “sí mismo” colectivo de la misma, fundamentando el nacionalismo, o sea el sentimiento nacionalista en cada individuo. • Globalización: al substituir las diferentes culturas por una cultura indiferenciada comporta un problema de identidad a los individuos. La identidad se ve afectada por el cambio de costumbres y tradiciones de cada país. Ya que la identidad se considera el resultado de la influencia de una determinada cultura sobre cada uno de sus individuos. Básicamente las costumbres y tradiciones se han visto modificadas por la globalización, porque esta implica dar prioridad a la velocidad en recorrer el mundo, en detrimento de las posiciones geográficas que se ocupen. (China no tendrán más posibilidades de entrar en la globalización que Brasil, por la diferente situación geográfica de uno y otro país, sino por la posesión de tecnología que les permita recorrer más velozmente el mundo). Revisión del concepto de identidad desde la personalidad. Descripción hasta el momento: Erikson formación de la identidad ocurre durante la adolescencia para resolver la confusión de papeles que se hace consciente a esta edad de modo que los adolescentes copian las formas de actuar de los demás en aquellas situaciones que consideran parecidas a las que ahora ellos se encuentran. El adolescente se percibe que no actúa igual ante sus padres, ante sus iguales, ante su profesor y ante el sexo contrario ¿Cuál de estos papeles es el mío? Con la respuesta a esta pregunta el adolescente persigue darse sentido a sí mismo los adolescentes no asimilan directamente los valores y expectativas de su entorno social, sino que necesitan de la mediación, de los padres, de los iguales ... ALTERNATIVA de la PSICO PERSON: reconsiderar la interacción entre la persona y su medio de forma más operacional que diciendo, simplemente, que la persona no es pasiva en la recepción de la información procedente de su medio. Este cambio implica a la Psicología, conlleva nuevas formas de percibir (percepción) y representarse (cognición) el tiempo, el espacio y la relación entre ellos. Además, necesita de la Psicología de la Personalidad ya que genera una crisis de identidad. satisfactòriament ans al contrari, accentuant-se. Què està passant aquí? Se suposava que el progrés ens havia de dur finalment a la autorealització i, en canvi, està generant molta frustració! Què és el que no encaixa? 2. Punt de vista psicològic ARTICLE: Globalització, crisi económica i despertar del somni del progres POSMODERNITAT cultura que expressa: • La fragilitat humana enfront les forces tecnològiques, econòmiques i intelectuals. Aquestes forces provenen de la modernitat i l’industrialisme • La rebel·lió psicològica contra la mecanització, el racionalisme i la uniformitat social, que la modernitat i l’industrialisme van generar Després d’això amb la globalització torna a primer pla l’economia, que sempre havia estat allà com a rerefons de la modernitat i com a condicionant de la rebel·lió postmoderna. SOCIETAT INDUSTRIAL canvi de les coses fetes a mà, de la naturalesa per un món tècnic, racional i mecànic, regit pels horaris, la programació i la coordinació de les persones en un món en el que les persones son tractades com a coses SOCIETAT POSINDUSTRIAL (contrapunt socio-econòmic de la postmodernitat cultural). Bell descriu la societat industrial a partir de tres esferes relativament autònomes: 1. Tècnico-econòmica: producció i distribució de béns i serveis, l’eix principal és la racionalitat 2. Política: lligada a l’ús legítim del poder per resoldre conflictes i fer justícia social sempre respectant les lleis i la igualtat personal 3. Cultura: que inclou art, religió o ciència Sorgeix a la segona meitat del segle XX i gira entorn als serveis humans i professionals, sent la informació i el coneixement les bases per produir, la negociació productiva (els sidicats), la cooperació i la participació dels processos bàsics. Religió eix de societats preindustrials, feina el de les industrials, la cultura (postmoderna) el del món posindustrial. GLOBALITZACIÓ que és clau per entendre el món a finals s. XX, fa que es torni a parlar de l’economia. Però no desapareix la posmodernitat sinó que hi ha altres preocupacions. CAUSES I ORÍGENS Elements clau per entendre el canvi de posindustrialisme a la globalització (en el mateix temps) 1. Tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) i internet: àmbit tècnic. Si ja després de la Segona Guerra mundial, l’aparició de l’ordinador va suposar una expansió de la informació, l’apareix d’internet a les ultimes dècades del segle XX suposa una revolució. 2. Crisi del petroli, 1973: àmbit econòmic. A partir d’aquest moment el petroli que alimentava la industria d’Occident deixa de ser la base del creixement econòmic. Intenten mantenir aquesta economia a base de les fiances (les inversions en borsa,..) i els diners, que poden circular mes lliurement i massivament a nivell munial, gràcies a dues coses: 2.a.A nivell tecnològic, gràcies a les TICs i internet i a la seva conectivitat 2.b. A nivell social hi va haver èpoques que determinades classes socials no podien accedir als diners i ara tothom ho podia fer. S’aboleixien les normes que impedien 3. Enfonsament del socialisme a partir del 1989: àmbit polític. Caiguda del mur de Berlín i de la Unió Soviètica acabament alternativa socialista, es generalitza el capitalisme la gent te dinaers i gasta (=eufòria consumista d’occident). NO hi ha alternativa al capitalisme (buscar pensament unic neoliberal). Capitalisme fi de la història perquè les empreses han crescut a base del consumisme financer, l’endeutament, etc i així l’aparició de la crisi econòmica mundial. Però volem mantenir viure aquest capitalisme pk als bancs els interessa nosalrtews coldrienm seguir consumint, els creadors voldrien seguir construint viu com un zombie pk ningú vol que es mori. Ja ens havien avisat Comunisme dones diners al estat Capitalisme es la nostra societat una p monta una empresa i es fa rica ESÈNCIA I EFECTES La unió d’aquests factors dona com a resultat una extensió a nivell mundial dels intercanvis econòmics i informatius + una extensió de la comunicació i la interrelació física (tràfic aeri) i sobretot simbòlica, és la globalització. • Uns l’associen a l’extensió de la democràcia lliberal, el capitalisme i la llibertat • Uns altres a la lliure circulació de mercaderies, diners i productes culturals EXEMPLE ..................?? No tot es globalitza almenys en la mateixa mida, per exemple els drets humans no s’han globalitzat suficient. Això ens porta a preguntar-nos: a qui beneficia la globalització real i la propaganda que l’envolta? • Els grups i forces que van promoure les reformes neoliberals i els que van impulsar la globalització i la especulació financera (guanyar diners sense fer res) hem inflat les bombolles i ara ha petat i estem patint les conseqüències. I aquestes persones que van potenciar tot això ens exigeixen a nosaltres que no gastem, no cobrem,... Els que NO beneficia la globalització als que els perjudica: les classes mitjanes, la pobresa, els treballadors que no tenen feina, etc. Itambé en surt perjudicat la democràcia en si, ja que la gent no vol participar,... CAPITALISME: ambivalent tot i que tothom sap la crueltat d’aquesta alternativa l’enyorem, ens sembla que ens pots salvar, amb alguna modificació però volem que torni capitalisme amb rostre humà ? Podem relacionar també la globalització amb l’atac terrorista de les “Torres Gemelas” del 2001 i la obsessió per la seguretat que mostra “l’altre cara” de la globalització: les guerres pel petroli, la legalització de la tortura per part de l’estat, el fet que et puguin espiar amb les noves tecnologies, ... CRISI ECONÒMICA: CAUSES I EFECTES PSICOSOCIALS • CAUSES Algunes de les causes de la crisi (que va començar entre el 2007 i el 2008): 1. Rendició de la política a l' economia en un clima en el que es trenca la relació entre el prinipi lliberal I el democratic. 2. El lliurament del poder (no en els politics) a forces i grups anònims i llunyans que escapen al control democràtic : "els mercats ", els reguladors financers , la banca , les petrolieres i grans companyies de servei, el G-20, l'FMI , el BM , etc . 3. La renúncia de les esquerres als seus ideals de progrés i justícia social a canvi d'un benestar materialista basat en un consum sense fre. 4. L'assumpció per aquestes forces progressistes de programes neoliberals que faciliten , a través de la desregulació , el domini de certs grups econòmics i financers EFECTES • El qüestionament de l'autonomia de la política respecte de l'economia. Sembla que sense mitjans econòmics no hi ha democràcia, de manera que per al pobre la democràcia és un autèntic " luxe" . • El debilitament de la base relacional de la democràcia : el vincle entre ciutadans i polítics i la confiança mútua que el sosté . Es ven com a una cosa que és inevitable i que no s’hauria de criticar, com que es basa en una tecnologia “superior” que fomenta la llibertat i la democràcia, els seus efectes nomes poden ser bons. NO parle de la gl b lització, sinó qu parl m d’un globalització més (amb uns precede ts que van des de la ruta de la seda fins a la primer explosió dels mitjans comunicati s), ja que aqu t fet no comporta que sigui per sempre. SI els agents socials i econòmics ho “necessiten” la globalització pot “desfer-se” no és irreversible