La Importancia de la Infermería: Características del Equip de Salud - Prof. Olive, Apuntes de Enfermería

¡Descarga La Importancia de la Infermería: Características del Equip de Salud - Prof. Olive y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity! Carpeta Fonaments Històrics, Teòrics Metodològics Pròleg “La enfermería es un arte y si se pretende que sea un arte requiere una devoción tan exclusiva, una preparación tan dura, como el trabajo de un pintor o de un escultor,pero ¿cómo puede compararse la tela muerta o el frío mármol con el tener que trabajar con el cuerpo vivo, el templo del espíritu de Dios? Es una de las Bellas Artes; casi diría, la más bella de las Bellas Artes”. Florence Nightingale 13-11-2012 2.-Elaboració teòrica: professions que conformen l’ equip de salut, característiques generals. El equipo de salut es definex com aquella “Asociación NO JERARQUIZADA de personas, con diferentes disciplinas y profesionales, con un objetivo común, que es el proveer en cualquier ámbito a los pacientes y familias la atención más integral de salud posible”. Según la OMS (1973) • • Metges • Infermeres • Tècnics • Psicòlegs • Psiquiatres • Camillers • Auxiliars d’ infermeria • Odontòlegs • Farmacèutics • Fisioterapeutes • Administratius • Treballadors socials • Matrones • Persones afectades Serveis de Suport • Neteja • Manteniment • Informàtica • Cuina • Bugaderia • Quines són les característiques generals d’ un equip de salut? És un equip Inter-Multi-Trans-Disciplinar L'equip interdisciplinari és "un grup integrat per professionals o tècnics de diferents disciplines que congregats per realitzar una tasca concreta en comú amb sentit integral, assumeixen les exigències que la labor requereix en funció del seu desenvolupament” Pani, 1986. El treball en equip requereix de professionals, que tinguin una actitud d'obertura i permeabilitat en relació amb les altres disciplines. Encara més, exigeix l'abandó de vanitats professionals, esquemes rígids del seu quefer particular, i la disposició de rebre el que les altres disciplines li poden brindar. Quan E. Morin parla d’interdisciplinarietat interpreta que inclou l' intercanvi i la col·laboració, li atorga sentit i incorpora l’acció; L'equip multidisciplinari pot estendre's com un grup de treball constituït per representants de diferents disciplines. El treball en equip multidisciplinari es dóna quan una o diverses disciplines, concorren a la solució d'un problema. Aquí la tasca requereix de l'aportació dels altres professionals per a l'assoliment d'objectius comuns; i pot concebre's com una sumatòria de disciplines que no s’ interpenetren, sinó que estan juxtaposades. Carpeta Fonaments Històrics, Teòrics Metodològics L’ equip transdisciplinari integra a membres amb diferents coneixements en un sol engranatge pel desenvolupament del procés grupal; és per això que aquest tipus d'equip ha de : • Comptar amb una ideologia col·lectiva. • Partir de l'existència d'una real integració. Això s'aconsegueix amb base en un sentiment de pertinença, comunicació i clarificació de rols dels membres del grup de treball davant les diferents circumstàncies. • Establir una adequada coordinació i distribució de tasques, tractant de produir en totes les relacions disciplinàries un mecanisme integral, combinat i harmònic, que integri en un sol procés les diferents parts del tot, per al desenvolupament d'accions conjuntes que possibilitin la consecució del propòsit comú. “L'equip transdisciplinari podria observar-se com el nivell superior de l'equip de treball.” García Díaz (1983). "Podríem esperar que a l'etapa de relacions interdisciplinàries li succeeixi una etapa superior que seria la transdisciplinariedad.” Ovide Menín. “La transdisciplinaritat no solament cobriria les investigacions o reciprocitats entre projectes especialitzats, sinó que també situaria aquestes relacions dins d'un sistema total que no tingués fronteres sòlides entre les disciplines.” O. Menín (1981). Edgar Morin parla de transdisciplinarietat quan l’ equip va més enllà de la mirada reduccionista de cada disciplina, travessant-les i posant-les en qüestió per una nova articulació, cooperació i projecte comú. Morin planteja aquesta mirada nova atenent les disciplines en el seu context, les condicions socials i culturals en els que es desenvolupen tenint en compte la seva evolució. Per treballar en equip hi ha d’ haver: • Voluntat de treballar en equip més que una jerarquització. • Bona comunicació. PAGE 2 La disciplina és el coneixement que sustenta la pràctica d'un professional i dirigeix les seves decisions professionals, conferint a la en aquest cas a l’ infermera l'autonomia per dur a terme les cures. La disciplina designa una selecció específica de continguts del coneixement científic per al procés formatiu. Professió: DRAE 3. f. Empleo, facultad u oficio que alguien ejerce y por el que percibe una retribución. La professió: són aquelles certificacions acreditades que habiliten a un subjecte per exercir-se en el seu àmbit professional. “És la pràctica que engloba la creació d’ una cura individualitzada, i la utilització d’ aquesta com instrument terapèutic.” H. Peplau (1952). “Té a veure amb el camp de la pràctica, es basa en l’estructura del saber d’una disciplina així com les habilitats pràctiques necessàries per desenvolupar-les.” A. Marriner (2005). Així doncs la pràctica infermera són un camp d’ experiències on es viuen creences i valors arrelats en lo essencial de la disciplina, l’ aplicació de coneixements, així com l’ exercici d’ un judici clínic que comporta una intervenció reflexionada. • Perquè la infermeria és una disciplina professional? S’ anomena disciplina professional perquè està orientada cap a una pràctica professional. “Las disciplines professionals tenen per objecte desenvolupar els coneixements que serviran per definir i guiar la pràctica.” Donaldson i Crowley, 1978. PAGE 2 La infermeria és una disciplina professional perquè està constituïda essencialment de dues parts: un component disciplinar i un component professional. • El component disciplinar es refereix al coneixement, al fet que posseeix un cos propi de coneixements i altres derivats de les ciències naturals, socials i de les humanitats que li donen suport com a ciència d'infermeria i guia la seva pràctica. La ciència d'infermeria representa l'enteniment que es té en l'actualitat, sobre la cura dels aspectes del comportament de l'ésser humà enfront de l'experiència de la salut i el context; inclou aquells processos responsables dels canvis en l'estat de salut, els patrons de comportament associats als esdeveniments normals i crítics del procés vital i els principis i lleis que governen les etapes i els processos de vida. • El component professional es relaciona amb els fonaments o coneixements sobre l'orientació dels valors de la professió, la naturalesa de la pràctica clínica i dels fonaments històrics i filosòfics de la professió i de la pràctica professional. Des del component professional, Infermeria pren part en els esforços per millorar el futur de la qualitat de vida en tractar de resoldre els problemes que s'imposen o influeixen en el seu assoliment. La professió d'infermeria s'interessa en les activitats orientades cap a la promoció i el millorament de la salut i el benestar dels éssers humans; es preocupa dels aspectes psicològics, espirituals, socials i físics del client, i no solament del procés mèdic diagnosticat. • Que és la infermeria professional? Infermeria és considerada com una professió guiada per la disciplina que intenta ajudar a les persones a recobrar el benestar complet biopsicosocial, millorant la seva qualitat de vida i cuidant d'aquesta mitjançant les cures PAGE 2 infermeres. Aquestes són activitats innates i fonamentals de les persones, que constitueixen una professió i disciplina en si mateixa. No va ser fins a l'aparició de Florence Nightingale, que va començar la professionalització de la infermeria. Es reconeix la professió gràcies a F. Nigtingale que va lluitar per que la infermeria fos reconeguda com una professió digna i de vital importància. 26-11-2012 • Que és la identitat professional? És la percepció individual dels professionals en el context de la pràctica professional. La identitat professional està íntimament lligada a la identitat personal i a la socialització. La identitat personal és un requisit per formar la nostra identitat professional. La identitat professional es va forjant, és un procés d’ equilibri entre els atributs de professionalitat externa i interna. Aquí es on podem diferenciar que és SER INFERMERA, i TREBALLAR D’INFERMERA. Ser infermeria és tenir identitat, és un compromís que s’ accepta a dins i afora de la feina. És una forma de pensar i d’ actuar en qualsevol moment de la nostra vida. Ser infermera és tenir un sentiment de pertinença. La pertinença és la consolidació de la identitat professional. Treballar d’ infermera és dins d’ un horari laboral per exemple de 8:00 a 13:00. No tens una identitat quan surts de l’ acadèmia, has d’ aprendre dia a dia trobar-te en l’ àmbit laboral i poc a poc anant fent teva aquesta professió. La identitat professional és un procés on s’ adopten coneixements i habilitats de la professió , i a més a més s’ adopten valors i actituds. PAGE 2 manera aconseguirà fer-se amb un coneixement major sobre la realitat regnant. "La complexitat contempla la incertesa, la indeterminació, fenòmens aleatoris; la complexitat està relacionada sempre amb l'atzar. No obstant això no es redueix a la incertesa, és la incertesa en el sí dels sistemes altament organitzats". Edgar Morin (1990) • Reflexió • Quina és la Relació entre disciplina i professió? • Existeix una relació funcional. Aquesta acció (la professió) adquireix intencionalitat amb el respatller del coneixement propi de la disciplina. Fitzpatrick J. (1996) La professió i la disciplina evolucionen per donar una resposta social, i com a resultat mantenen una meta comuna per trobar la solució dels problemes a les necessitats socials. Encara que estiguin estretament lligades també s'han de distingir individualment. La disciplina d'infermeria governa i guia la pràctica. La pràctica se centra en el pacient, en el quan i en el com una persona amb un problema requereix accions i solucions apropiades; la disciplina agrupa el coneixement significatiu per a tots els aspectes de la pràctica. És a dir, la infermeria professional està conformada per la disciplina d'infermeria que agrupa el cos de coneixements científics i pels fonaments professionals. • Reflexió sobre la identitat professional PAGE 2 A l’ article de la identitat professional hi ha una hi ha una cita que em fa reflexionar: Entre los valores centrales y básicos que configuran la identidad Professional se encuentran: el altruismo, la ética del cuidar y el respeto a la persona. (Solveig, 1997). Al llegir-lo vaig comprendre la diferència entre ser infermer i treballar com a tal, i que la cita adopta la connotació de ser infermer. En la meva opinió ser infermer si que és actuar per altruisme; és forjar contínuament la teva identitat professional, perquè també forma part de la identitat personal; és tenir uns valors que van més enllà dels coneixements, i en conjunt s’ apliquen en qualsevol moment de la vida. Treballar d’ infermer és un acte que només es duu a terme en un horari laboral i que és rep una retribució econòmica a canvi; en aquest context els valors que es citen no tenen perquè ser adoptats. També es veritat que en certa manera jo entenc l’ altruisme com una paraula fictícia. Per exemple perquè la gent estudia medicina o infermeria? Per ajudar a la gent. I perquè ajuden a la gent? Perquè els fa feliços, i això ja no es correspon amb el significat de la paraula. Potser no obtenim una recompensa material però si és un altre tipus de recompensa. Altruisme significaria fer, actuar sense rebre una retribució, al nivell que sigui. És l’ interès propi més sà que existeix però no deixa de ser un interès. PAGE 2 4.-Grans corrents del pensament amb perspectiva infermera; paradigmes. En funció del diferent moment històric parlem de tres paradigmes: que adapten els conceptes paradigmàtics al moment històric. PAGE 2 • Reflexió He escollit aquesta imatge perquè representa d’ una manera molt gràfica i esquematitzada quina es la idea principal de cada Paradigma; a la mateixa que mostra la retroalimentació. PAGE 2 La diferència entre aquests paradigmes recau en que el paradigma de la categorització classifica i aïlla el fenòmens a diferencia dels dos altres grans corrents del pensament infermer on integren l’ orientació infermera cap a la persona i que aquesta està formada per un tot que es la suma de totes les seves parts. A més a més el paradigma de la transformació entén la infermeria com un fet complex i la integra a nivell global, derivat del context sociocultural que estava succeint. Al meu semblà els paradigmes constitueixen formes de veure, explicar i comprendre els fenòmens de la infermeria, a partir dels quals es desenvolupa el coneixement científic d’ aquesta professió. 5.-Els conceptes paradigmàtics: ésser humà, salut, cures infermeres i medi, segons els diferents paradigmes. PAGE 2 PAGE 2 • • • 6.- El tenir cura i els cuidatges com característica de la professió, diferents tipus. Tenir cura es fomentar un nivell òptim de salut, considerar el que es necessari pel creixement i desenvolupament d’ acord amb les actituds de vida de una persona; constitueix la necessitat més bàsica i quotidiana que permet la sostenibilitat de la vida. El cuidat infermer és “el camp de coneixement i servei humà que tendeix a cobrir les limitacions de la persona en l'exercici de les autocures amb la seva salut i reforçar les seves capacitats d’ autocuidat”. D.Orem PAGE 2 El cuidat infermer és “ciència i art humanista apresos, centrats en els comportaments, les funcions i els processos de cures personalitzades dirigides cap a la promoció i conservació dels comportaments de salut o la seva recuperació, preservant, adaptant i reestructurant les cures culturals”. Leininger. El que dona especificitat als cuidats infermers es que l’ origen i l’ objectiu és la persona i la seva globalitat, no la malaltia. La malaltia, el tractament i diagnòstic es secundari encara que influeix en la persona i que per això requereix de l’ Atenció Infermera. • Cures relacionades amb les necessitats bàsiques: es refereixen a les cures personals i quotidians relacionats amb la salut, el benestar i el funcionament de la persona, i que constitueixen per tant l'essència de la infermeria. “Relacionades amb totes les necessitats vitals fonamentals perquè la vida continuï, cuidats pels quals és imprescindible conèixer els costums i creences”. Collière. • Cuidats de tractament: les activitats realitzades per les infermeres relacionades amb el diagnòstic i tractament mèdic. “Les cures de curació només tenen sentit relacionades amb les del manteniment de la vida, exceptuant situacions d'urgència molt limitades i temporals”. Collière. • Reflexió La identitat dels infermers és el tenir cura i els cuidatges, és l’ àmbit on els infermer/es assumeixen un rol autònom que dota de criteri i responsabilitat d’ acció. L’ objectiu de les cures és la persona i no la malaltia que és el que determina és el focus de la professió infermera. Els infermers/es proporcionen cuidats que són imprescindibles per a tot esser, sa o malalt. PAGE 2 7.-Funcions i àrees d’activitat professional d’infermeria. espais i contextos tradicionals, emergents, consolidats i en vies de desaparició. • Que és el rol o paper social? Allò que s’ ens designa. El rol professional de la infermera és el conjunt de comportaments, habilitats, actituds i valors (autenticitat, comprensió, empatia, congruència, respecte, acceptació incondicional de l’ altre i solidaritat). Acceptació incondicional que la societat espera d'aquestes professionals, centrant-se en la cura de la vida humana, a través de totes les etapes de vida de l'individu, sense deixar de costat l'atenció a la comunitat i família. PAGE 2 La Llei General de Sanitat, de 1986, inclou la descripció de l'Equip d'Atenció Primària com el dispositiu sanitari, que té per funció desenvolupar les accions encaminades a la promoció, prevenció, curació i rehabilitació de la salut, tant individual com a col·lectiva, de la comunitat d'un Àrea Bàsica de Salut. • Reflexió En la recerca de la primera carpeta vaig aprendre que aquesta professió ha estat infravalorada al llarg de la historia; la progressió que ha sofert des de l’ antiguitat ha permet que aquesta floreixi, per arribar a una època d’ esplendor, on adopta caràcter i identitat. Això permet que es deleguin cada dia més competències i responsabilitats. Que s’ expandeixin els seus camps d’ activitat i que assumeixi el rol professional autònom. 8.-Entrevista a un o una professional d’infermeria en actiu. • Nom • Rosa Mª Sanchez de Gadeo Y Ossorio • Lloc i data de naixement • Barcelona 14 de Maig de 1957 • Lloc i tipus d’estudi. Titulació. Formació continuada (màsters...) i formació superior (altres estudis). PAGE 2 • Barcelona Bellvitge-Bonanova. Diplomada en infermeria. • Universitat de Barcelona. Post grau en Salut Pública. • Publicacions • Conferències • Barcelona i Lleida. Formació continuada; realitza vuit o nou cursos cada any mínim. • Perquè va voler estudiar infermeria? • He tingut sort que després de passar un any sabàtic sense saber el que volia estudiar, per casualitat em vaig matricular a Infermeria. • Temps que porta exercint i on treballa i el recorregut professional. • Porta exercent des de 1980. • Actualment treballa en ABS de Balaguer des de 1992. Treballa en atenció primària i urgències de guàrdia: • Recorregut professional • Hospital de Bellvitge. • Hospital clínic de Barcelona. • Ambulatori de Manso en Barcelona. • Infermera APD en Vallfogona de Balaguer. • Huav. de Lleida onze anys Servei de ginecologia i diàlisis. • Què és el primer que fa quan arriba? • A primera hora realitzem extraccions de sang, aproximadament en fem unes setze divuit diàries. PAGE 2 • Com és el seu dia a dia? • 9:30-10:00: Control i Educació Diabètics, Glucèmia, TA , Pes, i Educació (revisió, dieta, medicació, etc.) • 10:00-11:00: Cures i incidències. • 11:00-13:00: Control HTA, Dietes, al voltant de 12 pacients, Educació a Crònics i Consultes telefòniques. • 13:30-14:30: Assistència Domiciliària a pacients Crònics que no poden desplaçar-se al Centre. • 14:00-15:00: Reunió d’ equip dues o tres vegades per setmana. Es tracten temes de formació, organització, etc. • Com s’organitza? Es poden organitzar voluntàriament o tenen un criteri d’organització ja marcat? • L’ organització de l’agenda és individual, cada infermera s’organitza la seva pròpia, excepte les activitats comunes com el laboratori. • Què prioritza? • La priorització en el meu cas sempre és el pacient. • Què és el que més l’ hi agrada? I el que menys? • En realitat m’ agrada tot el que faig, tracte amb el pacient i les extraccions. • El que menys m’ agrada és dedicar 3h 30’ de la meva agenda a urgències. • Es sent valorada a nivell social, familiar i professional? PAGE 2 • Crec que les retallades són un atac al benestar social, que la salut és un bé universal i que actualment els pacients estan perdent els seus drets. • Si seguim així existiran pacients de primera i segona classe. • Experiència que els hi hagi impactat al llarg de la seva carrera professional. Estava treballant a l’ Hospital Arnau, hi havia una dona que estava de trenta-dos setmanes hi sabia que el fetus que portava a dins estava mort. Va tenir que dilatar per expulsar-lo. Ho vaig passar molt malament. És desesperant el temps d’ espera d’ un part quan saps que el nadó no naixerà. • Reflexió Em sembla molt obvi que es facin reciclatges dels coneixements sobre infermeria, ja que contínuament la societat està progressant. Sorgeixen noves tecnologies, tècniques, processos, coneixements científics que obliguen a renovar el saber. S’ ha d’ aprendre allò que és útil i desaprendre allò que ja no serveix. L’ eix de l’ infermeria és el pacient, la persona i si les parts del seu tot evolucionen també ho fan la ciència, la disciplina, i la professió per trobar la manera més eficaç per recolzar la salut integral. Es a dir, els coneixements s’ han d’ adaptar al context actual. Així es coherent tota la educació i formació que reben constantment. És una vergonya que l’ Estat del “Benestar” transformi béns universals com són l’ educació i la sanitat en empreses lucratives. L’ Estat del “Benestar” és un eufemisme. L’ experiència més impactant que ha tingut hem fa pensar moltíssim en tot el que ens espera quan siguem infermers. Ha de ser una feina molt agraïda, però veure constantment gent malalta, pacients i famílies que pateixen i està amb contacte amb la mort ha de ser molt dur. Has d’ estar molt preparat perquè no t’ afecti tant com per destruir-te. No sé com afrontaré la mort en el meu dia a dia. PAGE 2 9. Reflexió final Ha estat molt interessant poder realitzar aquesta recerca, perquè he obtingut una infinitat de nous sabers. Com per exemple que el coneixement ha avançat a passos engegantits i també ha penetrat a profunditats i espais que fins a fa relativament poc temps eren inassolibles; el que ahir era exclòs o desconegut avui sorgeix poderosament; i el que va ser acceptat, avui dia es qüestiona. Gràcies això la infermeria en l’ actualitat és el que és. Una disciplina professional, integrada per un conjunt de sabers teòrics i pràctics, que ha permès l’ atenció al pacient sigui òptima. A la mateixa vegada que ha permès definir-la com la bella professió que és, i ha sorgir en els seus integrants el sentiment de pertinença i d’ orgull. PAGE 2 Ser infermer, és formar part d’ un equip que col·labora per assolir un objectiu comú, però no nomes això sinó que interactua i s’ interpenetra per poder oferir la resposta més adient i de qualitat a aquest esser complex, que és el centre d’ aquesta professió, observant-lo des de una perspectiva holística. Ser infermer és posseir una identitat professional, que no totes les professions tenen. Ser infermer es ser solidari Les cures són imprescindibles per al manteniment de la vida com diu Collière, i aquestes són les que defineixen la infermeria, formen la seva identitat. Consolidar la professió infermera ha permès delegar més responsabilitat en aquesta i crear espais professionals emergents. Ha canviat el rols professionals i els infermers i infermeres tenen criteri. Es podria dir que assumeixen un rol delegat en el tractar/curar però que en el tenir cura assoleixen el rol autònom on tenen poder de decisió i acció. També he après que la ciència infermera sorgeix dels paradigmes, que constitueixen els pilars d’ aquesta. Tot en aquesta vida s’ ha de qüestionar, abans d’ acceptar quelcom i afirmar rotundament que és cert. Per evolucionar es necessari oblidar-se de l’aprés que no és útil i entendre que la realitat no es revela en les seves veritables dimensions i tendeix a l'home paranys. Això és el que ens porta, ens ha portat i ens portarà al canvi i a l’ evolució. He reflexionat molt sobre la mort. Em fa plantejar com entendria la mort si visqués en una altre cultura. Potser no em faria por, potser no em faria patir que un persona del meu entorn morís sinó que ho celebraria com a l’Índia. Crec que més que por a morir, tinc por a patir morint. PAGE 2 • Complexitat/caos: Teoria que mostra la realitat com un enorme conjunt de sistemes amb una quantitat de variables que interactuen entre si. Aquesta interacció, que a simple vista sembla caòtica i desordenada, posseeix un equilibri intrínsec que permet l'adaptació a les noves regles de joc de l'entorn. • Conceptes paradigmàtics: Són aquells relacionats amb la persona, salut, entorn i cures. • Coneixement científic: El saber científic és aquell coneixement que s'obté mitjançant procediments metòdics, amb pretensió de validesa, utilitzant la reflexió sistemàtica, els raonaments lògics i responent a una recerca intencionada. • Creences religioses: Les creences religioses són idees considerades com a veritables per els qui professen una determinada religió. • Creuades: (De creu, per la insígnia d'ella que portaven els soldats en el pit). Expedició militar contra els infidels, especialment per recuperar els Sants Llocs, que publicava el Papa concedint indulgències a els qui en ella participessin. • Curar/Tractar: Aplicar a un pacient els remeis corresponents a la remissió d'una lesió o dolència. • Determinants socials de salut: Els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, inclòs el sistema de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, que depèn al seu torn de les polítiques adoptades. • Diplomatura: Diplomatura és la titulació d'educació superior que s'obté després de realitzar una carrera universitària de tres anys. Es tracta d'un grau acadèmic on es tendeix a l'especialització, de menor durada que la PAGE 2 llicenciatura, on generalment s'imparteixen més cursos generalistes. Pla d’Estudis per a la formació universitària del Diplomat/da en Infermeria. • Disciplina: La disciplina és el coneixement que sustenta la pràctica d'un professional, confereix a la infermera l'autonomia per dur a terme les cures. • Doctorat: Incorpora el tercer cicle dels ensenyaments universitaris i inclou un període de formació i un període d'investigació (que constitueix, pròpiament, el tercer cicle). Té com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques d'investigació. Dóna dret a l'obtenció del títol de Doctor, una vegada defensada públicament la tesi doctoral realitzada sobre un treball original d'investigació. • Empatia: Pràctica centrada en el valors humanistes que requereix que la comprensió dels sentiments i vivències de l’ altre. • Epidèmies: Malaltia que es propaga durant algun temps per un país, escometent simultàniament a gran nombre de persones. • Escola: Conjunt de professors i alumnes d'un mateix ensenyament. Establiment públic on es dóna qualsevol gènere d'instrucció, en aquest context son les escoles infermeres que apareixen amb Florence Nightingale qui va desenvolupar el primer programa organitzat de formació per a infermeres. • Espais i contextos professionals: Competències de la infermeria que evolucionen, es mantenen o desapareixen amb l’ evolució d’ aquesta disciplina professional. • Facultat: Cadascuna de les grans divisions d'una universitat, corresponent a una branca del saber, i en la qual es donen els ensenyaments d'una carrera determinada o de diverses carreres afins. • Fonts de coneixement per les ciències de la salut: Els paradigmes. PAGE 2 • Gènere: Durant la història és possible observar que característiques vinculades en ser dona es veuen clarament reflectides en el desenvolupament de la professió d'infermeria i en les qualitats exigides a els qui l'exerceixen. Al llarg de la història la dona ha estat en la situació de reclusió, invisibilitat, de subordinació i de cap poder social, la qual cosa ha influenciat socioculturalment amb ritus, costums i factors que van determinar la identitat i el desenvolupament de la infermeria. • Globalització: és un procés econòmic, social i cultural establert en les dues o tres últimes dècades del segle XX, on hi ha una expansió on s’ aconsegueix una dimensió mundial que sobrepassa les fronteres nacionals. Facilitat de trànsit de les persones i béns entre els països; expansió de les possibilitats de comunicació, sorgiment de la societat de la informació i increment del contacte entre les persones. • Grau: és el primer cicle dels ensenyaments universitaris oficials. Té com a finalitat la formació general de l'estudiant, en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter professional. La superació d'aquests ensenyaments dóna dret a l'obtenció del títol universitari oficial de Graduat/a. Pla d’estudis per a la formació universitària en grau d’ infermeria 2009. • Guarir: És un sinònim de curar/tractar. • Hospital/hospici/casa de convalescència: Un hospital és una instal·lació sanitària on s'atén als malalts per proporcionar el diagnòstic i tractament que necessiten. L'Hospici és una casa per albergar i rebre pelegrins i pobres La casa de convalescència és una instal·lació on els malalts romanen mentre es recuperen. • Hospital de sang: Es diu hospital de sang als hospitals provisionals que se situen en un punt convenient prop del lloc on es dóna una acció i on PAGE 2 • Salut: (health) la organització mundial de la salut (OMS) ho defineix com –Estado de completo bienestar físico, mental y social, y no simplemente la ausencia de la enfermedad. • Solidaritat: Quan dos o més persones s'uneixen i col·laboren mútuament per aconseguir una fi comú. Solidaritat amb les persones que pateixen, solidaritat per col:laborar amb les persones i els grups, amb les institucions i els seus projectes, amb la millora de la salut de les persones i l’ entorn; solidaritat envers la professió a la pertinença d’ un grup i mutu sosteniment amb els membres. • Tenir cura: es fomentar un nivell òptim de salut, considerar el que es necessari pel creixement i desenvolupament d’ acord amb les actituds de vida de una persona; constitueix la necessitat més bàsica i quotidiana que permet la sostenibilitat de la vida. • Trepanacions: Consistien en fer un forat en el crani per alliberar els mals esperits i per alleujar el dolor de la pressió intercraneal per un tumor, hemorràgia o traumatisme. • Universitat Institució d'ensenyament superior que comprèn diverses facultats, i que confereix els graus acadèmics corresponents. Segons les èpoques i països pot comprendre col·legis, instituts, departaments, centres d'investigació, escoles professionals, etc. PAGE 2 11.-Bibliografia • Fernández Ferrín C. De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el S.XXI. Barcelona: Elsevier España, S.L.; 2005 • Benavent Garcés A. Fundamentos de Enfermería. España: DAE. Grupo Paradigma. Enfermería 21,2005. • Kérouac S. El pensamiento enfermero. Barcelona: Elsevier Doyma, S.L.; 1996. • Girbau García M.ª Rosa. Enfermería comunitaria I. Salut Pública. Barcelona: Masson, S.A; 2004. PAGE 2 • Weller Wells. Diccionario de enfermeria. Madrid: interamericana Mc Graw-Hill;1995. • Real academia Española. Diccionario de la Real Acadèmia Española. Recuperat el 12 de Octubre de 2012 des de http://lema.rae.es/drae • Romió Jofre A. (1985) Valores y actitudes profesionales. Estudio de la práctica profesional enfermera en Catalunya. Tesi doctoral no publicada. Universidad de Barcelona, Barcelona. • (2011, 12). La Importancia De La Enfermería Como Disciplina y Como Profesión. BuenasTareas.com. Recuperat el 9 de novembre de 2012, des de http://www.buenastareas.com/ensayos/La-Importancia-De-La- Enfermer%C3%ADa-Como/3264673.htm • Col·legi oficial d’ infermeria de Barcelona. Competències de la professió. Recuperat el 1 de Desembre de 2012 des de http://www.coib.cat/Generiques.aspx?idPagina=442&idMenu=212 • Zabalegui Yárnoz A. (2003) Red de revistas científicas de América Latina Y el Caribe, España i Portugal: El rol del professional en enfermería. Universidad de la sabana. Colomia; 2003. Recuperat 9 de octubre de 2012 http://redalyc.uaemex.mx/pdf/741/74130304.pdf • Benavent Garcés A. El lenguaje de los cuidados. Recuperat el 2 de Desembre de 2012 des de http://campusvirtual.ub.edu/file.php/38065/lenguajecuidados.pdf • Demian Doyle C. Estudio, análisis y práctica de la teoría de la Complejidad. Recuperat el 11 de Desembre de 2012 des de http://christiandoyle.files.wordpress.com/2008/03/ensayo1.pdf PAGE 2