Guerra civil vicens vives, Apuntes de Historia de España

¡Descarga Guerra civil vicens vives y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Isabel Morales 2n Batx B Professora: Teresa Història 15/02/2020 ÍNDEX 1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL 3 1.1. L'aixecament militar 3 1.2. La insurrecció a Catalunya 3 1.3. La consolidació dels bàndols 4 2. PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL? 4 3. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC 5 3.1. La batalla de Madrid 5 3.2. Les batalles del Jarama i Guadalajara 6 3.3. La batalla del nord 6 3.4. La factura del territori republicà 6 3.5. La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya 6 3.6. La fi de la guerra 7 4. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ 7 4.1. Un clima de revolució social 7 4.1.1 La conformació d'un poder popular 7 4.2. El govern de Largo Caballero (1936-1937) 8 4.2.1 Els fets de maig del 1937 9 4.3. El govern de Negrín. La resistència a ultrança(1937-1939) 9 5. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESTAT TOTALITARI Error! Bookmark not defined. 5.1. Militarització i comandament únic i dictadura 10 5.2. La creació de partit únic(fet-jons) 11 5.3. El govern de Burgos 11 6. LES CONSEQÜÈNCIES 11 feixistes (Itàlia i Alemanya) estaven a favor de Franco ja que veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. El catolicisme tradicional també va estar a favor dels rebels, igual que el papat. Tant els insurrectes com el govern legítim de la república van recórrer a l'exterior per tal de trobar suports: • Els insurrectes van enviar agents als països feixistes per obtenir ajuda militlar. • El govern de la República va demanar col·laboració militar i política, en primer lloc a França, que també tenia un govern del Front Popular. Però els governants de les democràcies (França, Regne Unit, EUA) van ser molt prudents per por que el conflicte es pogués escampar per Europa. El Regne Unit defensava una política de pacificació davant l'Alemanya nazi i va comunicar a França que si intervenia a Espanya ajudant la República, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant l'amenaça de Hitler. França es va doblegar a aquestes exigències i va impular la creació d'un Comitè de No- invervenció(seu a Londres/agost 1936). La política de no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la República i una de les causes que fos derrotada, atès que negava a l'Estat el dret a adquirir armes per defensar-se d'uns insurrecció. Els insurrectes, en canvi, reben soldats d’Alemanya(legión condor), portugal, Itàlia… 3. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC 3.1. La batalla de Madrid(juliol-març) El 17 juliol del 1936 les tropes d'Àfrica, els legionaris i regulars liderats per Yagüe, travessen l'Estret i busquen l'enllaç amb els sublevats del nord. 18 es revolten a les diferents ciutats. 19 goded a bcn. Setembre 36: Franco(és nomenat cap de l’exèrcit mort sanjurjo) ocupa Toledo. Octubre: els insurrectes es troben a les portes de Madrid, però la República uneix tots els esforços amb el lema “No pasarán”. Així que els insurrectes fracassen. Novembre: el govern es trasllada a València i arriben les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat, una columna anarcosindicalista liderada per Durruti. Miaja ara defensa Madrid. Ara hi ha atacs aeris. Gener: Madrid aguanta gràcies a l’arribada de les Brigades Internacionals i la columna durruti. Tropes republicanes voluntaris de totes les parts del món. milícies: grup de voluntaris que vol defensar la república ja que veuen que si ells no ajuden la Guardia Civil no podrà sola. 3.2. Les batalles del Jarama i Guadalajara(Madrid) Els insurrectes van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València. - Febrer 1937 batalla del Jarama: els insurrectes van travessar el riu però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir aïllar la ciutat. - Març 1937 batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes aliades de Franco van ser derrotades davant de l’Exèrcit Popular = Primera gran victòria republicana. *S’intenta aïllar Madrid. 3.3. La batalla del nord(d’abril-octubre 1937) La lluita es va traslladar al nord, a la franja cantàbrica amb el general Mola ja que a Madrid no poden fer res. El més d'abril es produïa el primer bombardeig aeri del món sobre la població civil, el de Guernica. Això produeix moltes víctimes. La república va atacar Brunete(Madrid) i Belchite(bombardeig)(Zaragoza), però la franja del nord va quedar sota el control nacional. 26 d’abril: Guernica maig 37: fets de maig Juny 37: Bilbao agost: Santander octubre 37: Astúries(cau jijón) *L'objectiu dels bombardeigs és causar por i sembrar el caos als republicans. 3.4. La fractura del territori republicà Desembre 1937 es creen les Brigades Mixtes(formades de diferents sindicats i partits) a l’exèrcit republicà i al seu capdavant hi havia el general Rojo. Es pretenia consolidar l’organització castrense i capgirar el desenvolupament de la guerra. L’exèrcit es va proveir de comandaments professionals i s’hi van integrar els quadres procedents de les milícies (Juan Modesto....) L’exèrcit republicà, amb la intenció de prendre iniciatives, va realitzar ofensives. Hivern 1937- 1938 batalla de Terol que va portar a l’ocupació republicana de la ciutat fins al febrer. Al febrer de 1938 l’exèrcit de Franco va començar la campanya d’Aragó a Terol i va arribar al Mediterrani al mes d’abril. El territori republicà va quedar dividit en 2 zones, una era Catalunya i l’altre València, Madrid... Franco va decidir continuar l’atac cap al sud i lliurar combats a Castelló i València (capital de la República). 3.5. La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya(38) La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol amb l'atac republicà, Franco va contraatacar i, a principis de novembre, l'exèrcit republicà va haver de replegar-se. Era l’última oportunitat dels republicans de defensar el seu territori. Finalment, els insurrectes travessen el riu i el dia 16 es va considerar acabada la batalla, que deixava l'exèrcit republicà greument delmat(per l’aviació). Tarragona va ser ocupada el 15 de gener 39 i Barcelona el 26 39 sense resistència. La caiguda de Girona el 4 39 de febrer va significar la fugida cap a França de milers de refugiats. maig 38: negrin 13. 3.6. La fi de la guerra Febrer 1939 la República només disposava de la zona del centre (Madrid i regió mediterrània del nord de València fins a Almeria). Negrín volia continuar la guerra, NO hi va haver cap batalla important. El Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco i al març Azaña presenta la dimissió com a president de la República i s’exilia a París. Principis març 1939 insurrecció a Madrid contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado. Ell creia que la influència dels comunistes en la República era la causa de l’allargament de la guerra i seria possible acabar-la negociant amb Franco. Juntament amb Julián Besteiro (socialista) i amb el suport de l’UGT, va crear una Junta de Defensa. Objectiu: negociar amb Franco una pau honorable basada en la generositat del. “caudillo”. Però Franco no va acceptar cap condició per a la rendició i va obligar al lliurament de les armes. 28 març les tropes franquistes entren a Madrid sense trobar resistència. Els dies posteriors ocupen la zona Mediterrània. Es va ocupar Albacete, Alacant i València. 1 d’abril Franco signa a Burgos l’últim “parte de guerra” amb el qual declara la fi de la guerra i la seva victòria. 4. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ 4.1. Un clima de revolució social L'aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana. S'hi va produir una resposta popular contra tots aquells i tot allò que podia tenir relació amb els insurrectes. L'Església, burgesia, propietaris, classes benestants, catòlics, etc. van ser objecte de persecució durant les primeres setmanes: assassinats, crema d'esglésies... La violència va arribar a un extrem, una època plena de fets delictius. Hi van haver unes 8500 morts violentes. Molts se’n van. 4.1.1 La conformació d'un poder popular(Giral(juliol-septembre)) A finals de juliol de 1936, va sorgir una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats(per defensar la República) i dels partits d'esquerres. En l'àmbit municipal a molts pobles i ciutats comitès locals, formats per les organitzacions d'esquerra, van substituir els ajuntaments. També, com a nou poder revolucionari es va constituir, a iniciativa de la CNT-FAI, el Comitè de Milícies Antifeixistes integrat per les forces oposades als insurrectes. Es va ocupar de la formació de les columnes de milicians, de l'ordre públic, de l'organització de la indústria i el treball, etc. A la resta del territori republicà es va produir una situació semblant, perquè també s'hi va enfonsar el poder de l'Estat. El govern de la República va ordenar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-se les El govern de Negrín va romandre al poder fins a la fi del conflicte amb l'objectiu de guanyar la guerra. Per això, es va: – reforçar el poder central(ordre públic, comerç exterior…) – unificar la direcció bèl·lica – integrar totes les milícies en l'Exèrcit Popular – establir un control econòmic sobre la producció industrial i l'agrària Al novembre el 1937 Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord d'Espanya. El govern de Negrín va proposar una política de resistència de la República fins a la fi, tot i que mai no va deixar de cercar un acord amb l'enemic que salvaguardés la República i la democràcia. El seu programa dels Tretze Punts(maig 38)(per ex. garantir una República a Espanya) era un pacte de pau. El bàndol franquista no va acceptar entrar en negociacions. Franco: només acceptaré una rendició sense condicions. Negrín, amb gairebé l'única ajuda dels comunistes, insistia en la necessitat de resistir amb l'esperança que l'inici del previsible conflicte a Europa entre les potències democràtiques i les feixistes alleugerir la presència alemanya i italiana a Espanya. Acord de Munich(septembre 38): Regne Unit i França reconeixen que Alemanya ocupi el sudeig. Segismundo Casado(març 39: nou president) amb Julian Besteiro dona un cop d’estat per que no hi hagin més víctimes, deixant guanyant a Franco. 5. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESTAT TOTALITARI 5.1. Militarització i comandament únic i dictadura La zona dominada pels insurrectes, s'anomenava zona nacional. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional seu a Burgos integrada per militars (Mola, Franco, Queipo de Llano...) i presidida pel general més antic, Miguel Cabanellas. La missó era governar el territori ocupat i les primeres mesures que van prendre va ser la prohibició de l'activitat de tots els partits polítics, la suspensió de la Constitució i la paralització de la reforma agrària. Per a la direcció de la guerra va anar guanyant partidaris* el general Francisco Franco. El seu lideratge en l'exèrcit es va imposar després d'aconseguir que Hitler i Mussolini el reconeguessin com a únic interlocutor vàlid per negociar el seu suport a la insurrecció. Finalment, el dia 30 de setembre, els militars el van elegir cap de l'Alzamiento. *(alcazar de toledo/astúries/tropes africanistes/sanjurjo f(juliol 36)/goded f(agost 36)/mola f(juny 37)) L'1 d'octubre del 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap del govern de l'Estat i generalísimo dels exèrcits espanyols. La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Tècnica del Estado, amb seu a Valladolid i Burgos. El quarter general del generalísimo es va traslladar a Salamanca. 5.2. La creació de partit únic(fet-jons) A partir d'octubre de 1936, a diferència de la zona republicana, existia un comandament únic i incontestat, però no una uniformitat política. Els insurrectes havien prohibit tots els partits polítics que formaven part del Front Popular i tots els sindicats de classe; només eren legals la Falange Española i de las JONS, i la Comunión Tradicionalista (carlins). Franco, inspirant-se en el model d'Estat feixista italià i alemany, de partit únic i amb un cap amb poders plens, l'abril del 1937 va fer conèixer el decret d'unificació que estableix la creació d'un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la d'unificació de falangistes i carlins, i en el qual s'havien d'integrar totes les altres forces “nacionals”. (Manuel Hedilla) Franco esdevenia cap nacional d'aquest partit únic i concentrava així a les seves mans un altre poder. El nou partit va adoptar l'uniforme amb la camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins, i la salutació feixista. 5.3. El govern de Burgos El nou Estat franquista s’inicia el gener del 1938 amb la desaparició de la Junta Tècnica i la formació del primer govern de Franco. El nou Estat tenia una ideologia nacional católica. Es va abolir la legislació republicana, es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical i van imposar censura en els mitjans de comunicació. També es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort. El març del 1938, es va aprovar la primera llei fonamental, el Fuero del Trabajo, amb un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors, i es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres. Finalment, es respectava la influència de l'Església catòlica. El nou Estat era confessional i va derogar les lleis del matrimoni civil i del divorci i va establir el culte religiós en l'ensenyament i en l’exèrcit. La zona nacional havia esdevingut un Estat totalitari. 6. LES CONSEQÜÈNCIES La guerra havia acabat, però les conseqüències terribles que se'n van derivar serien presents a Espanya durant dècades. En primer lloc la guerra va deixar un saldo de victimes enorme; morts, ferits, muti lats, desapareguts, etc. Desenes de milers de persones van perdre la vida en el conflicte, tant soldats al front com civils morts pels bombar deigs, les penalitats i la repressió. A més, cap a la fi de la guerra, es van concentrar a Catalunya, amb la intenció de passar la frontera francesa, població de tota Espanya i milers de soldats en retirada. Entre el 27 de gener i el 3 de febrer del 1939, aproximadament mig milió d'espanyols van entrar a França, a l'hora que uns altres milers fugien en vaixells cap al nord d'Àfrica i altres destinacions. En segon lloc, la guerra va arruinar el país: les infraestructures i les comunicacions van ser destruïdes, milers d'habitatges afectats pels bombardeigs; l'activitat econòmica es va paralitzar, i l'ajuda rebuda pels "nacionals" s'havia de pagar i acreixia l'endeutament del país. Finalment, la guerra va destruir la convivència i el fràgil sistema democràtic, que va ser substituït per una dictadura militar, d'inspiració feixista, que es va prolongar durant 40 anys. Redactado: La guerra va deixar un nombre de víctimes enorme i milers de persones van perdre la vida. Cap a la fi de la guerra es van concentrar a Catalunya oblació de tot Espanya; del 27 de gener al 3 de febrer mig milió van passar a França, altres milers van marxar amb vaixells al nord d'Àfrica. Es va arruïnar el país per la destrucció de les comunicacions, d'infraestructures i habitatges. Va suposar la destrucció de la convivència i la democràcia, i l'entrada a una dictadura militar d'inspiració feixista que es prolongar durant 40 anys. 4. Quines dues opcions es van enfrontar al bàndol republicà? Es va intentar justificar el de cop d’estat dient que en la República s’hi estava preparant una revolució dirigida pels sindicats obrers la qual eliminaria la propietat privada, la religió i l’Estat, però això no tenia fonament. Va ser la insurrecció militar el que va provocar que al territori fidel a la República s’hi estengués una revolució social. Els fidels: anarquistes (CNT-FAI), comunistes del POUM i part de l’UGT defensaven que les transformacions revolucionàries eren el mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra. Un altre sector format per gran part dels republicans, comunistes (PCE) i socialistes (PSOE) acceptaven la necessitat de canvis en la condició social i econòmica però creien que el més important primer era guanyar la guerra. Eren partidaris de posar ordre, controlar les col·lectivitzacions, reforçar vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un Estat fort. font 1,2,4,5,9