¡Descarga Resumen Tractado Naturaleza Humana: Conocimiento, Ideas y Causalidad y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity! GUIÓ “ABSTRACT” DEL TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA – DAVID HUME Punt de partida: la teoria del coneixement empirista nega l’existència d’idees innates, per tant, tot el coneixement té el seu origen en l’experiència. Tot el material del coneixement es redueix a percepcions. - Hi ha dos tipus de percepcions, que es diferencien per la seva vivacitat: 1. Impressions: les nostres percepcions més vives, com quan veig un color o percebo el sabor del cafè que m’estic prenent. Són les dades que m’ofereixen els sentits de forma immediata, i poden procedir de l’experiència externa (sensacions) o de l’experiència interna (emocions i passions). 2. Idees: tenen menys vivacitat i apareixen posteriorment, com quan recordo el color que he vist anteriorment, o quan estic a classe i recordo el sabor del cafè que m’he pres abans. Són una còpia debilitada en el pensament de les impressions: per tant, totes les idees procedeixen de les impressions (principi de la còpia). - Per tant, una idea tindrà realitat o validesa si podem identificar la impressió de què procedeix; si no, serà una mera invenció de la ment. - Un cop analitzat quina és la base, el material, a partir de la qual es construeix el coneixement, Hume analitza com s’elabora el coneixement, és a dir, quines facultats i operacions hi intervenen. - La imaginació ens permet combinar unes idees simples amb altres i formar idees complexes. Hume explica que hi ha certes idees simples que tendeixen a unir-se de forma regular, i anomena lleis d’associació d’idees els principis que regeixen la combinació natural d’idees simples. Aquestes lleis són tres: semblança, contigüitat espai temporal i relació de causalitat. Veurem que la crítica a aquesta relació de causalitat és la base de la crítica de Hume a molts aspectes de la filosofia cartesiana. - Hi ha dos tipus de coneixement possibles: 1. Relacions d’idees. Són coneixements que depenen de l’ús de raó, no necessiten l’experiència (“el triangle té 3 angles”). • Ens proporcionen un saber universal i necessari (és així i el seu contrari implicaria una contradicció, s’alteraria l’ordre lògic). • Són enunciats absolutament certs, però no amplien el nostre coneixement (en el concepte de triangle, ja està implícit que és un polígon de 3 angles). • Corresponen amb les ciències pures, com la matemàtica i la lògica. 2. Qüestions de fet. Són coneixements que depenen totalment de l’experiència, i tenen el seu fonament en la relació causa efecte (“El Sol sortirà demà” – cada cop que la Terra fa una volta sobre si mateixa, hem observat que apareix el Sol) • Ens proporcionen un saber particular i contingent (és així però podria ser d’una altra manera, i no s’alteraria l’ordre lògic). • Són enunciats basats en l’hàbit i el costum, no ens proporcionen una certesa absoluta al 100%, però a canvi sí que amplien el nostre coneixement del món. • Corresponen amb les ciències empíriques, com la física, la química o la biologia En la tradició filosòfica anterior, la relació causal s’entenia com a connexió necessària entre dues coses, de manera que sempre que es produís la causa, es produïa l’efecte. Hume analitza aquesta relació en termes empiristes i per arribar a la conclusió que aquesta relació és nomes probable en major o menor mesura, però mai és certa al 100%, no és universalment necessària, sinó que és contingent, tal com correspon a les qüestions de fet. - Anàlisi de la relació causa – efecte. Hume ens proposa el seu famós exemple de la bola de billar, per tal de posar de manifest que per establir una relació causa – efecte, s’han de donar tres circumstàncies: 1. Contigüitat espai – temporal 2. Prioritat en el temps de la causa 3. Conjunció constant entre causa i efecte (aquesta conjunció és una qüestió de fet, ha estat així fins ara moltes vegades, però podria no ser així i no s’alteraria l’ordre lògic) - Crítica al principi de causalitat com a principi absolutament necessari: • Si apliquem el principi de la còpia, veurem que tenim la impressió de la causa i de l’efecte, però no tenim cap impressió d’una connexió necessària entre ells, ja que només podem conèixer les qualitats sensibles dels cossos, i aquesta connexió no és cap qualitat sensible, no és quelcom que podem observar. • Si la relació causa – efecte tingués un valor absolutament universal, hauria de ser una relació d’idees, de tal manera que analitzant la causa comprendríem quin hauria de ser l’efecte. • A més a més, tampoc no és impossible pensar que es pot produir la causa i no l’efecte, és a dir, que si no es compleix la relació causa – efecte, no s’altera el nostre ordre lògic.
