Habitats de geobotànica, Apuntes de Biología

¡Descarga Habitats de geobotànica y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity! [ello Tpl to) Setembre de 2017 HÁBITATS De l’estudi de la vegetació als hàbitats Les diferents escoles d’estudi de la vegetació que es van originar al llarg del s. XIX, es poden classificar en les escoles: • Fisiognòmiques (iniciat per Humboldt, regularment emprat per diverses escoles, i ara elevat a categoria important, ja que és la base de la directiva hàbitats) • Florístiques (l’escola sudeuropea n’és el màxim exponent, i el mètode d’en Braun-Blanquet, el més emprat per estudiar la vegetació europea) Els hàbitats • Els hàbitats es classifiquen per poder-los conèixer i permetre’n una correcta gestió i conservació • Qualsevol estratègia de conservació d’espècies requereix la conservació dels hàbitats on aquestes espècies desenvolupen el seu cicle vital L’estudi dels hàbitats és molt important per a la conservació de la biodiversitat AE Elaborado el modelo con las áreas de distribución potencial de la Alondra ricotí en Andalucía Vulnerable (Decreto 23/2012). Sus estimas poblacionales la convierten en uno delos paseriformes más escasos y amenazados de Europa. En Andalucía los resultados del Programa de Segui- miento de Fauna de la Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio, estiman la existencia de 31 parejas, con una tendencia poblacio- nal regresiva y un elevado grado de fragmentación espacial tendente al aislamiento poblacional. Dentro de las actuaciones de segui- miento y conservación realizados por la Consejería se ha elaborado un mo- delo de distribución potencial de la especie con intención de identificar los lugares favorables a su desarrollo. Estos modelos constituyen elementos clave para el diseño de estrategias de conservación de especies amenaza- das, y son herramientas esenciales para abordar un adecuado plan de gestión, pues permiten detectar posi- bles núcleos de poblaciones descono- cidos, posibilitan analizar la actual conectividad del paisaje y las estructu- ras que limitan la dispersión de la especie, además de ofrecer una aproximación de los La Aondra ricotí, Chersophilus duponti, es un paseriforme de hábitos esteparios incluido en el Plan de Recuperación y Conservación de Aves Esteparias de Andalucía, catalogado como condicionantes ambientales que determinan su distribución. La alondra ricotí presenta una gran especifici- dad con respecto al hábitat que ocupa. Los últimas — emplazamientos adecuados para esta especie Distribución potencial de la Alondra ricoti en Andalucía Urcalidados lomos de € dun O emos seras dC dono ria 4 MI Derbi ptr €- don E Parque Narra Parque Nacional » . » g == — aime se encuentran en zonas de escasa pendiente, con predominio de matorral disperso y que estén alejadas de paisajes muy forestales Estas áreas potenciales, que habitualmente están fuera de entornos montañosos, han sido secularmente ocupadas por una agricultura que se ha ido expandiendo e intensificando progresivamente, lo cual ha desencadenado una pérdida progresiva de su hábitat óptimo. Paralelamente, este paisaje fragmen- tado se ha ido aislando a causa de la incorporación de nuevas infraestruc- turas y otros elementos, lo que han propiciado una matriz totalmente antropizada. El modelo ha identificado 335 zonas (30.000 ha) con potencialidad para albergar aún poblaciones de esta especie. Variables relacionadas con la estructura del paisaje y la topografía parecen determinar la distribución potencial de la alondra ricotí en An- dalucía, por encima de variables de tipo climático. La frecuencia de mato- rral disperso ha sido la variable más influyente, seguida de la pendiente, la distancia a zonas arboladas y el tipo de vegetación. Así, las priorida- des de conservación, por tanto, de- ben centrarse en la mejora de hábi- tat, el fomento de estrategias de custodia del territorio y la colabora- ción público-privada en las aéreas identificadas. El conocimiento de estado real de la población y su distribución permitirá elaborar una estrategia de conectivi- dad ecológico- funcional que garantice la viabilidad futura de la especie. Comunitat Europea • Inventariar els hàbitats existents als països de la Unió • Establir una xarxa d'àrees que calia conservar (les + rares, les que tenien espècies singulars...) Un dels objectius de la Comunitat Europea, actualment la Unió Europea, és la protecció del medi natural i de la biodiversitat. Per això ja al 1988 va iniciar dues accions: Biotopes CORINE (1988) CORINE biotopes manual; Habitats of European Communnity (1991) Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, del Consell del 21 de maig de 1992) Directiva 97/62/UE, 27-X-1997, on s'indiquen els hàbitats d'interès comunitari (HIC) + llistes d'espècies Hàbitats europeus Hàbitats CORINE Els hàbitats CORINE són definits a partir de l’estructura i la composició de les comunitats d’éssers vius que els configuren. A la pràctica, la major part es defineixen mitjançant la vegetació que els caracteritza, d’aquí que quan es fa una cartografia dels hàbitats sigui assimilable a la cartografia de la vegetació Tant a Catalunya com a tota la Unió Europea es fa servir la classificació CORINE, basat en el projecte CORINE Biotopes 680 hàbitats a Catalunya Sistemes de classificació i codificació dels hàbitats Aquest sistema classifica en 8 grans grups tots els hàbitats naturals, seminaturals i artificialitzats que apareixen als estats membres de la Unió Europea Grup Hàbitat 1 AMBIENTS LITORALS I SALINS 2 AIGÜES CONTINENTALS 3 VEGETACIÓ ARBUSTIVA I HERBÀCIA 4 BOSCOS 5 MOLLERES I AIGUAMOLLS 6 ROQUES, TARTERES, GLACERES, COVES 8 TERRES AGRÍCOLES I ÀREES ANTRÒPIQUES 9 ÀREES TALADES O CREMADES On trobar-les fitxes dels hàbitats? http://www15.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habi tats/habitats_a_catalunya.php http://habitats.mediambient.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat /el_medi/habitats/habitats_cercador.php http://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php A.A. V.V. 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. I també hi ha el Manual d’interpretació de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, on es recullen les. Adaptacions de la llista d'hàbitats 270 unitats de la llegenda, amb informació sobre l’ecologia, la flora, la distribució, la gestió i els problemes de conservació Hàbitats CORINE  1:10.000 Unitats de llegenda de la Cartografia del hàbitats a Catalunya dels hàbitats (CHC50)  1:50.000 Annex I de la Directiva Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) Exemples: Els alzinars, els carrascars, diversos tipus de pinedes, els penya-segats marins, diversos tipus de prats mediterranis o alpins, etc. Un hàbitat es HIC quan compleix alguna d'aquests criteris: • Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea • Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa • Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània Els HIC (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats 61 HIC prioritaris Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) Hi ha 198 HIC definits a la Unió Europea Alguns hàbitats naturals són PRIORITARIS * A Catalunya han estat identificats 94 hàbitats d'interès comunitari, dels quals 22 són prioritaris La descripció de cada HIC es pot trobar en: • Interpretation manual of European Union habitats, • Informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari Hàbitats CORINE Com. vegetal fitosociològica de l’alzinar de terra baixa, l’alzinar amb marfull 45 Boscos esclerofil·les i laurifolis Hàbitats CORINE Com. vegetal fitosociològica de la fageda amb boix Habitats CORINE Boscos de pi negre (Pinus uncinata) generalment amb neret (Rhododendron ferrugineum), acidófils i mesofils, dels obacs pirinenos d dominancia de pi negro. En estat da desemmolupament eplim, os abres són lts robin ospossos, peró raramont aquests boscosresuliza gar ombrtvos, a causa de la forma larga estota de les capcades dels pins. En general comprenan, a tanda del dosser abori tes ales eras poc o molt icrenciats nal pol norot; un d'art baix, format parla natinera; ¡un dinteior, amb plane hertacos, Iquensí moses. Aquestes dareres olen fer pisos extensos. A les zonas més elevades, aques!bosc pot esdaweir, de manera natural, poc o mal ociarissat i ostabliun transit gradual vers ls naratars (unitat 31.42 aos biogeográfiques Esttgo suba! frarament al'alimonta) Ambients que ocupa Tipicament vessants obacs, amb bona inniració. En el paisatgo axtual, només an alguns vessants poc axplotat aquesta pineda Hany realmente sou limit natura supeic; n ganeral, a prossió de la pastura l'ha expulsat de les parts més altes. Clima. Suball Substrat ¡ sol Sempre terrenys acids (o sols acidificats) EI mom Estrat arbori Pinus uncinata (pi negre) . Sorbus aucupania(mobira de guila) . Estrats arbustus rodadendran foruginaum (nared) . . Vaccinim mr (nabinera) . . Sorbus chamaomesplus fnobwra nana) . Estrat horbaci Piola secunda Pyrola minor Prota unifora 'isora cordata Doschampsia faxwosa . 'Hepatica nobis arta fotgera) . Oxañs acotosalla (pa de cucu) . Estat muscinal Hylocomiam splendens. e |. Plourazum schrobori “po Aytidtadelphus Iiquotrus “po argo De Piringus (ncloent-hi os Prepirinous). En condicions naturals 'enfila is als 2.300-2.500 m d'alitud, ont al lei superior del bose a bona par de la saralado, a... * 42.413 < Aododandko forruginai-Pinetum uncinatao Rivas Mart 1968 ( geraniids-Rhadodendratum feruginal Br.-El. 1999 subas. pinetosum uncinatac) Hocomio Pinotum catalaunicao Vigo 1968 va. da Pinus uncinata E Us Agrofitamant forestal iracolHeceió de bolo. Conservació Lobrtura de pistes d'esqula'estatgo subalpl sovint comporta tala d'aquestos pinedes. És afoctat puntualment per ales abusives ue poden incidr negativament sobre les especias de fauna ¡fora més sensbles í eliminar els arbuts props de boscos madurs. No úbstant año, la regoneració nafural és bona. Das de man segle XX, ostá coonitzant superticias antgament dedicados a la pastura iquesa Bonistica (biodwwrsi Rarosa Moristica Forma d'implantació tormoria Estad successional (grau de maduresa) Valor biogeograSc fendamicia) Estonio titi (roqióncia ds ol tear catala) 906) | 2 Interés de Conservació 0 ] 1 Gras amenas ATi] al ieadci) AA ¡9430 Boscos da pi negro (Pinus uncinatá acidolis oe] le cc 421 Pinodes de pi negro (Pins uncinata, ganeralmet ab neral (Phodocendron ferruginaur, acidbias | mestfs, dels obars piinenes 1] CEN 61.313 Pyranean alpentoso mountain pine forsts o Habitats CORINE Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidófils, 31.42 d'indrets ben innivats de l'alta muntanya Savirago-Ahododendraturm Br. 1939 Us Senso ús Conservació Senso problemes do conservació coneguts En els seus ambients primaris resulta naturalment protegít Localment es vou afavort pel mal ús forestal opor abandonament de pastures subalpines. iquesa Borsica (bodwesia qe) [2 arosa Morísica 13 | 1 Foma implanta loo 13] 2 Estad successiona (ga de maduros] 19 | 4 Valor biogeogra fendamicital ws | 3 EXT Interés de Conservació (0 | 15 Matolars baños (40-60 cm), urormes iforga densos, n qué paar Prinus ncioen-h als Prepiíncs) domina absolutamente ulago ved fos del nero. A más do EA . . 2.500 md aid. Testra arbustu, sol haver-1'hi un dherbecii un de muscina O E 4060 Matollas ains boreals discontinas. Los fules perennes del neret nacessten passar tota Sorbus chamaomespals (mobxara nana) Tópocafrada prolegides par una coborta de nou. Pot dur alguns Estrat subarbusti iharbaci artos dispersos, fon un transit cap als boscos de pinegre (unitat Vacciism myrals rabia) “|. 42413, Saraga geraniidos . Homogine afina a 319 Nortar (matolles de Rhododendron fsrupinawnj, acidos, Estrat muscinal incre bon imiats dela muntanya. E Hylocomium splendens .jo Aros biogeográfiques Plcurozim schrebori . Estats suball ¡par baixa de l'alp Ayiadophus triquats . Ambients que ocupa 2.222 Pyranean rusty apersosa heat Vossants obaes o planells, amb bona inivació. Do manera natural 25000 es fa per sobr del mil lost (estatgo lp). Dis de estatgs 20 subalp, cobrix supeficis inadoquadas per al ose: rees sa rocalloes o caos de blocs, baixadors dls, obacs mol inmivats 2 etc. Secundariamant, pot subt el bosc de pi negre amb erat e (habitat 42.443) par destorastaci. 8 sora e. : E, Clima Sutalpl. Substrati sel LIM Sobre rocam Acid, o almenys on tis aciificas; sols fresca, humirs superficialment La gestió del medi natural Bases per a la gestió dels hàbitats Importància ecològica dels Hàbitats De la manera com s’han definit els hàbitats i atenent a la informació de la fitxa corresponent, no només tenim indicació de la fisiognomia i de les espècies dominants, sinó que també ens donen molta altra informació emprada per valorar el patrimoni natural IVPN .... Informació varia: •Riquesa i raresa florística •Fragilitat ecològica •La biomassa existent •La profunditat del sòl •Capacitat d’infiltració i d’emmagatzematge d’aigua •Control de l’erosió •Afectació antròpica •Fixació de carboni •Ús lúdic Indicadors d’interès de conservació Indicador Valors Distribució general dins Europa 0; 1-6 Freqüència dins el territori català 0; 1-5 Forma d'implantació territorial 0; 1-4 Diversitat florística (o Biodiversitat, si escau) 1-3 Grau de maduresa 1-3 Amenaça 0; 1-4 Versió 1 dels indicadors dels hàbitats CORINE Avaluació dels hàbitats de Catalunya In te rè s d e co n se rv ac ió IC1 Riquesa florística (biodiversitat) IC2 Raresa florística IC3 Forma d'implantació territorial IC4 Estadi successional (grau de maduresa) IC5 Valor biogeogràfic (endemicitat) IC6 Extensió territorial (freqüència dins el territori català) IC Interès de conservació G ra u d ’a m e n aç a A Grau d’amenaça Grau d'amenaça 0: no constatat 1: sense a enaces, els forestals que ocupen grans extensions, matollars 2: sense amenaces i extensions no tant grans 3: els hàbitats molt dependents de les condicions del medi on es fan i que es troben globalment amenaçats, els forestals que tinguin una superfície total a Catalunya entre 500 i 4.000 ha, els arbustius i pradencs, no catalogats amb valor 4, que tinguin una superfície a Catalunya de menys de 500 ha; hàbitats de la cartografia complementària que tinguin un nombre baix de localitats (entre 20 i 100) 4: màxim Avaluació dels hábitats de Catalunya Prats de Festuca gautieri, calcícoles, dels relleixos ¡ peus de cingle més o menys ombrívols, de les muntanyes catalanídiques meridionals A cl) Riquesa florística (biodiversitat) (1C1) Raresa florística (1C2) Forma d'implantació territorial (103) Estadi successional (grau de maduresa) (104) Valor biogeográfic (endemicitat) (105) Extensió territorial (freqúéncia dins el territori catalá) (106) Interés de Conservació Grau d'amenaca Prats densos, dominats generalment per l'ussona, rarament amb algunas males. Sampro poc axtensos. Conopodium ramos: fanal Aroos biogeográfiques 'Thalicthrun minus Muntanya meditorania mara. Avwnula pratonsis subsp. erica Ambionts quo ocupa Paus de cingles, sempro en llocs obaes. Clima. Madierrari muntanjanc submit. Substrati sel Terrans calari. Sols lorca profunds, basic. Distribució dins al territori catalá Muntaros catalanidiquos cantalsi meridional, entre 800 1 1.300 m dalt. sor E v 34.7435- E | | E 1967 EEN ar ¡| 1d po seva limitada distribució territorial ¡'exigúltat de las superficies. que ocupa el fan molt vulnerable a un excés de pastura a la sobrelreqientaco. iquesa Boristica (biodwersital) de) [3 Raros Mristica aca | 3 Fama dimplantació error! 03 | 4 Estad successional (grau de maduresa) 1) | 3 Valor biogeográfc (endamicita 105 | 4 'Extensió territorial freqúencia dins al terrtari catala) 005) | 4 Interés de Conservació 0 |a [Ev Tipus d hábitats d'ntrós comuna (anne | de la Directa 97/62/8E) corresponents E1.5135.ES 3 Avaluació dels hábitats de Catalunya Sintáxons o altres unitats tipológiques que hi corresponen 24.32 Arenys fluvials amb vegetació esparsa Cap. Una gran part del torrítor Gestió, usos ¡ problemes de conservació A penas utitza. Sensa problemas de conservació. Indicadors d'intorós de conservació Distribució general dins Europa 2) area curpea extensa Froquéncia dns el tritri catala. > (2) como Forma d'implantació terra! 2) supericis patitas o máfanes Divorsitt forista Y) baña Gras de maduresa 1) instabla 1 Amena o amenacat Habitat IC1 ICZ 103 104 1C5 24.32 Arenys fluvials amb vegetació esparsa Aspecto Diposit uvils en qu prodominen els elements dtrios de dimensions compreses etr uns 0,06 min ¡2 mm. De ant en tant inundats o romoguís. Ecologia Aroos iogeogránques- Sere! era bara otazo sunmta Amblnts que ocupa -Voras e us, Bots amiga cont aval Ja do ramts | res. rasos Flora principal Tipus d'hátitats d'nterés comunitarifannex | de la Directiva 97/62/UE) carresponents Car Esparsa consi por lamen mot versos, des d plantas . nAsomes | oporursis ns abres | arnustosploners del bosc de Untats dela Hegenda de la Cartografía dels hábitats a Catalunya (1:50.000) que el representen Pana [BA] Lts i masges de rss, vores d'embassaments, sense vegetació Nenyosa densa