Historia de África: Imperios Medievales y Monarquías Absolutas - Prof. Roca, Apuntes de Historia de África

¡Descarga Historia de África: Imperios Medievales y Monarquías Absolutas - Prof. Roca y más Apuntes en PDF de Historia de África solo en Docsity! HISTÒRIA D’ÀFRICA: 1960: Oliver/Fage “Història d’Àfrica” (llibre). Eren dos historiadors de l’Àfrica colonial. Van publicar el llibre en un moment social molt important, en temps dels independentismes de les colònies. Introdueixen la història contemporània. Volen oferir la història d’Àfrica a tota la societat, afirmant que SI que va tenir història. Resum de la millor historiografia colonial. És important de llegir, per entendre la història d’Àfrica. Els imperis medievals africans: societats molt grans, amb una durada apreciable, algunes d’elles 200-300 anys. Això suposa que són un fet important. Societats prosperes i molt ben administrades. Govern legítim i que es feia respectar. (Estem parlant de la nostre Edat Mitjana, s.XI, XII). Kamku Mussa: emperador de Mali, imperi realment gran. Aquest senyor es va fer conegut perquè va fer una peregrinació a la Meca, que es va gastar molts diners. A Egipte es va gastar tants diners, que el preu de l’or va baixar. Altre cosa per la que es va fer important es per que va deixar deutes i desprès els va pagar. Aquest home va impressionar els sistemes colonials. Els dos autors del llibre, observant aquest imperis “medievals” (paraula incorrecte, ja que medieval només es des de el nostre punt de vista). Els autors van anomenar a aquesta època Estat Sudanès. Tot i que també fou anomenat Estat Clàssic. Dos terminologies. La paraula Sudanès la utilitzaven els musulmans per referir-se als que viuen per sota el Sàhara, significa negres. Els musulmans quan deien Sudan es referien al Sàhara i a la Sabana. En lloc de dir que són desordenes, diem que generen un model d’organització peculiar. És un estat que depèn com el miris el pots ficar al final de barbàrie i al principi de la civilització (això no es el que diuen els autors, però es el que fan entendre). On està la sobirania? Estem parlant de societats holistes (no fer diferències entre economia, cultura...). ESTAT SUDANÉS: (teoria que defensen els autors) • Sistemes despotismes. Monarca absolut i arbitrari = Culte diví al rei. • Encaperlament = conquesta. • Monopoli per part del govern del comerç extern: l’Estat es finança gravant tot el que entra i surt del país. El pensament dominant d’aquest esquema es camitista: ve de fora. L’origen d’aquest camitisme es l’Antic Egipte. (Tot i que Egipte es mediterrani, no es africà). ESTAT CLÀSSIC: • Poder Jeràrquic = Reialesa divina. • Aliança. • Àfrica com a continu històric. Solucions autòctones, que això no vol dir impermeables. No venen de fora. • Funció tributaria. • Ideal monopolístic. • ESTATS MOLT RENTABLES. Aquests sistemes inverteixen molt més en el propi sistema. En el moment en que van tenir contacte amb els Europeus, aquests sistemes desapareixen (no desapareixen els reis, però si gran part de l’imperi). El que si que tenen en comú els dos models d’Estat és la reialesa divina. Frazer, evolucionista, comparava molts fets i societats. Va escriure “La rama dorada”, llibre bastant gran, text farcit de notes. El llibre es una mena d’història de religions, i acaba parlant de la reialesa divina. Va arribar a una descripció particular: va arribar a una forma antiga, que trobàvem en moltes cultures, que el cas d’Àfrica havia perdurat molt. Ell comença amb la idea del REGICIDI (els deus que moren). Quan et refereixes a reialesa divina estàs dient que el rei es una divinitat, i això no es tenia prou clar. Llavors és va denominar reialesa sacra, perquè realment la reialesa sempre va lligada a la religió. Abans es creia que els reis eren una divinitat i això es en la teoria, sinó, que es el que passa actualment però no ho denominen així, es una república hereditària (està clar que el rei no es una divinitat, ni té cap poder diví). ÀFRICA –Oest: zona de Sabana (molts pobles) -Sud: Selva. A partir del S.XVII-III, l’exportació de persones és un element molt important i decisiu. Principi d’autonomia = tipus d’adaptació de les societats africanes. Són societats no maximitzadores (no hi ha inflació en els productes). Dx / dt = r (1 – x/k) R: diferencia entre vius i morts (tassa reproducció). X: població. K: població ideal (variables). Estratègia K = maximitzadores (més treball, dèficit en la qualitat de vida, diferencia dins la població) EUROPA. Estratègia R = no maximitzadora. ÀFRICA. “La ètica protestant”, Beuer. Es la guerra el que produeix esclaus. El que no fas mai es esclavitzar els teus propis ciutadans. Ideologia fanga/mansaia (buscar més INFO). Exèrcit Sonrai .vs. Columna marroquí. Molts desastres, no eren fidels. Els reis havien perdut legitimitat. CONGO: grup més famós de la regió equatorial. Nom de la població que vivia al final del riu. Únic exemple de contacte occidentals/africans, en època de tracta. Al 1492 es converteixen en cristians, tot i que després és desconverteixen. Els portuguesos al Congo perverteixen i els hi roben (tracta d’esclaus). La reialesa divina era un instrument de poder, que els nous estats van intentar aprofitar-la. Posa en contacte les poblacions amb la natura articulada. Rwanda i Burundi. Rwanda actualment te una població de 400 habitants per km2. Quan hi ha un augment de la població i no són suficients els productes produïts, en canvi d’augment la població, opten per la tracta d’esclaus que fa disminuir la població i a la vegada augmenten la productivitat. Això va afavorir la tracta d’esclaus. Estats molt jeràrquics, que obligaven als seus vassalls a treballar els seus camps per produir més. Esclaus capturats a la guerra que després són sacrificats a la divinitat. En general hi ha poques descripcions de sacrificis humans. Quan es parla d’això són del passat. El sacrifici humà en directe no era habitual. Convertir els esclaus en mà d’obra militar era complicat. Quan no tens que fer amb els esclaus et serveixen per aparentar poder. Per això trobem dones que formen part de l’exèrcit. El condicionament es la falta de persones aptes per la guerra. Intercanvi amb les elits i adaptació a nous models. Durant la segona meitat del S.XIX el reialme de Madagascar es converteix al cristianisme. Algunes d’aquestes adaptacions no segueixen la clau occidental. La tracta d’esclaus perd empenta a l’Atlàntic. Bona part de la tracta es concentra a la part equatorial. Àfrica Occidental té problemes per agafar esclaus. Això té a veure amb els territoris on estava Anglaterra. 4 aproximacions, canvis que normalment no busquen un canvi de trencació absolut amb el passat. • Les revolucions islàmiques: tot i que no es un llegat absolutament sòlid. A finals del segle XIX tenim una majoria de la població que es musulmana (a Àfrica). Per exemple al Senegal trobem molts musulmans tot i ser el centre de la colonització francesa. El segle XIX es molt important per entendre tots els canvis que es van produir al segle XX. Les condicions per convertir-te al Islam són bastant senzilles. La tradició es un font de coneixement. Sofisme: interpretació i seguiment místic del Islam (experiències de contacte directe amb la divinitat). Això s’allunya de la pràctica normal. Molts sofis de l’antiguitat són gent que balla... Sortir de la realitat habitual a través d’un guia espiritual. Islam sofí organitzat a través de confraries. Del 54 al 64 “Umai el Tall” aconsegueix conquerir la mitat del Senegal. Personatge que es mou i que després organitza, fora d’on era ell. Això es un fet nou. Al segle XIX hi ha dos moviments de població molt importants a Sudàfrica, que tenen molt a veure amb el període proto-colonial. Al mapa mundial Anglaterra es va convertir en l’organitzadora del món durant les Guerres Napoleòniques. Unes 15.000 persones agafen i marxen amb carros de la costa de Sudàfrica, i se’n van al interior (Gran Trek). Agafen consciencia política i es separen de qualsevol amo i se’n van. Tenen una sèrie de guerres i s’acaben instal·lant al Sud-Est de Sudàfrica. Mjecane = expansió del regne bantú. Shaka va ser rei dels Ulús de 1818-1828. Es va fer famós perquè va reorganitzar una societat. Fill il·legítim del rei local. Shaka i la seva mare van marxar fins que el rei va morir. Reconegut com els més fort (període de fanga) i va reorganitzar i crear el mjecane. Shaka va tenir èxit perquè reutilitzava tots els coneixements que havien generat els pobles zulu (joves guerrers). Van adoptar un sistema de lluita diferent, escut i llança curta. Sistemes jerarquitzats i molt disciplinats. Va utilitzar varis grups (nguni) per militaritzar sistemàticament la societat. Vivien tots en recintes junts fins que es poguessin casar (llarg servei militar). Classe de joves militaritzats espectaculars. També va crear un entrenament militar espectacular. De 1820 a 1850 record de guerres que arriben fins al nord de Mozawbique i Zàmbia. Tres fases de la independència: • Neocolonialisme: productivista (industrialista). Anys 70. MIMETISME (còpia de les estructures dels altres països). Finals dels 70 trobem molts cops d’Estat, període d’inestabilitat política. Trobem les crisis del petroli. Moltes d’aquestes crisis no s’han solucionat encara. També els preus de les matèries primes és va enfonsar, això va tenir repercussió al model industrialista que invertia en el sector secundari. • Afro-política: 1989 caiguda del mur de Berlin, final de la Guerra Freda. El mimetisme desapareix perquè no estava sortint bé. Els partits responen a la societat de classes, grups de interès diferent. • Democràcia africana: No tots els països africans són democràcies avui en dia, però la majoria si que ho són. És una tendència molt forta actualment. ÀFRICA ACTUAL: Mirar en el passat per poder pensar en el futur. Des de mitjans dels 90 les economies africanes, amb poques excepcions, comencen a créixer. Es produeix la pau a la regió del Congo, per exemple. Molts països subsaharians han tingut un increment econòmic, ha crescut el PIB, però continuen a la cua de la llista de països de tot el món. Els països subsaharians es mantenen sempre abaix de tot de la llista sense cap excepció. Economia en clau: països amb poca població, que incrementen molt molt la seva economia. Per exemple, Botswana. Àfrica es un bon lloc per invertir, perquè la capacitat de guanys es molt probable. 1989-1992: molts països africans passen a ser democratitzats. Es veritat que molts altres no ho fan, però es evident que es una tendència que no es para. Aquest període l’anomena democràcia africana. Període que comença amb una gran esperança i s’ha mantingut. Va haver-hi un motor impressionant que es l’Àfrica austral. Trobem el final del Aperheid i Mandela surt de la presó (va estar més temps del que havia). Sudàfrica va entrar en un període de profund aïllament internacional. A mesura que el liberalisme econòmic creix, creix l’Estat. Sudàfrica: Aperheid, sortida de la presó de Mandela. Únic país ric de tota l’Àfrica subsahariana. Durant molt temps ha estat el principalment gestor dels diamants internacionals. Any 2000: any en el qual s’estableixen els objectius del mil·lenni. Planificació a nivell mundial, però no afecta a tots els països, en el qual s’estableixen objectius concrets que es volen obtenir. Per exemple, reduir la tassa de mortalitat en 15 anys. Aquests objectius no afectaven els països rics. Són tots objectius en negatiu; alfabetisme, desenvolupament... Tot això es va fer amb indicadors. Tot això afectava a l’Àfrica subsahariana. Any 2015: els resultats havien set relativament positius. Política clarament liberal.