Historia de la Microbiologia: Desde la Prehistoria Hasta la Era Moderna, Apuntes de Fisiopatología

¡Descarga Historia de la Microbiologia: Desde la Prehistoria Hasta la Era Moderna y más Apuntes en PDF de Fisiopatología solo en Docsity! Inferneria UB Campus Bellvitge. Dra. Ester Fusté Domínguez. 1 Història de la microbiologia Definició de microbiologia La microbiologia és la ciència encarregada de l’estudi dels microorganismes, éssers vius no visibles a l’ull humà (del grec mikros que vol dir petit, bios que vol dir vida i -logia que vol dir ciència o tractat). Evolució de la microbiologia La microbiologia ha anat canviant al llarg de la història. La humanitat ha utilitzat els microbis des de temps remots. Les primeres civilitzacions ja elaboraven pa. També es creu que fa més de 100.000 anys l’home va descobrir la cervesa per casualitat, mentre estava elaborant pa (va aparèixer simultàniament a diverses zones, com Mesopotàmia o el Mediterrani. Per elaborar el pa, l’home triturava el blat amb les pedres i l’humitejava fins tenir una pasta que torrava al foc. Les restes de massa abandonades patien una fermentació espontània que donava lloc a una beguda alcohòlica. Les primeres aparicions de textos en els quals es parla de cervesa i de la seva elaboració data d’uns 4000 anys a.c i provenen dels sumeris, encara que es creu que van ser els babilonis i els egipcis els que van perfeccionar la tècnica d’elaboració de la cervesa. Des d’aquella època fins fa relativament poc, l’home havia ignorat l’existència dels microbis però no dels seus efectes. Cal destacar també la consciència humana del caràcter contagiós de moltes malalties que avui en dia anomenem infeccioses. Per ex. la pesta negra al segle XIV, on inicialment es pensava que el contacte amb malalts era el que causava la malaltia, i que per tant s’evitava tocar-los i se’ls deixava en quarantena. Per ex. un metge de Motpellier digué que la malaltia es contagiava només pel fet de mirar els ulls d’un pacient. Altra vegada es coneixen els efectes però no la causa. No va ser fins l’any 1894, que el microbiòleg suís Yersin fou capaç d’aïllar el bacil causant de la malaltia Yersinia pestis. Els primers éssers vius explicaven l’origen de la vida a través de les seves observacions. Pensaven que la vida sorgia de forma espontània i inesperada. Per exemple Aristòteles al S. V a.c digué que els pulgons sorgien a partir de la rosada, les puces a partir de mat. orgànica, els cocodrils a partir de troncs podrits, etc. També al S. V, un altre filòsof, Empèdocles, digué que la vida apareixia per diverses combinacions foc-terra-aigua i foc. Avui en dia aquesta visió pot semblar totalment descabellada, però en aquella època era una forma “racional” d’explicar l’origen de la vida. Amb A. Van Leeuwenhoek, al S, XVII va venir el descobriment dels microbis. La figura d’aquest científic va representar un punt de sortida de la microbiologia i moltes altres ciències. Leewenhoek era un comerciant de teles molt curiós que vivia a Holanda, a la ciutat de Delf. Amb la finalitat de realitzar un cert control de