¡Descarga Historia de la Psicología: Métodos Científicos y Filosofía de la Ciencia - Prof. Boada y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA1r Quatrimestre pg. 1 1 Mètode o sistema fundat en la mera pràctica o experiència PROBLEMA DE LA INDUCCIÓ La inducció suposa construir lleis i teories universals a partir de la generalitzar de n observacions particulars amb premisses. • Aquest no és un procés lògic vàlid, ja que la conclusió no es segueix necessàriament de les premisses2. La única conclusió vàlida seria “alguns dels trèvols tenen 3 fulles”, i per tant, la conclusió NO pot ser universal. MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU -La deducció ens permet extreure hipòtesis contrastables empíricament d’una teoria i comprovar si és vàlid a nivell lògic. - En el cas de que la conclusió sigui falsa, haurem falsat com a mínim una de les premisses, però no vol dir que la teoria també sigui falsa. Aquest mètode consisteix en contrastar hipòtesis i requereix dels següents elements: 1. HIPÒTESI: (=afirmació) enunciat declaratiu (proposició) que té conseqüències empíriques contrastades, és a dir, tens algun element que pugui comprovar la hipòtesis, si no es pot comprovar mitjançant un instrument de mesura, no es considerarà ciència. 2. SUPÒSITS AUXILIARS: són les assumpcions (lleis, fets...) que cal afegir a la hipòtesi per derivar-ne una predicció contrastable. Es suposen certs i no es posen a prova durant la contrastació de la hipòtesi. El problema d’això és que pots tenir una hipòtesi que és falsada i no és degut a la hipòtesi, sinó que el problema està en els supòsits auxiliars. 3. PREDICCIÓ3: Afirmació empírica contrastable experimentalment mitjançant una observació particular. Exemple: si la meva hipòtesi és que menjar fruita redueix l’estrès, la predicció serà que el grup de gent que mengi fruita (i utilitzant el mètode de mesura que jo he escollit), el test d’estrès serà menor que per aquell grup que no megi fruita. HIPÒTESI=genèric PREDICCIÓ=un cas concret de la hipòtesi 4. CONDICIONS INICIALS: Situació que genera l’experimentador expressament per a poder contrastar la hipòtesi. És una decisió arbitrària. 5. DADES: Fets observats que poden constituir evidència positiva (confirmació o verificació) o negativa ( refutació o falsació) respecte a la hipòtesi depenent de si s’ha complert o no la predicció. • L’obtenció de dades empíriques fiables que permetin contrastar les hipòtesis és un tret fonamental del procés científic. • Necessitem instruments de mesura que quantifiquin la realitat que sempre tindrà un error de mesura. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA1r Quatrimestre pg. 1 2 Cada una de les proposicions 3 Hipòtesi ≠ Predicció. Hipòtesi: general, més casos possibles. Predicció: més particular, concretació de dades. Fisiologia: ciència que estudia el funcionament del cos. El cos està determinat per impulsos nerviosos, entenent això, s’arriba a la conclusió que la ment es pot quantificar. Un cop acceptes que la ment es capaç de ser mesurada, tots els conceptes filosòfics realitzats anteriorment s’estudien. 3 contraposicions sobre com hauria de ser la història de la disciplina: • Interna: realitzada pels psicòlegs, és a dir, punts de vista obtinguts de dins d’aquesta ciència (PSICOLOGIA). S’ha d’evitar escoltar només els psicòlegs que han realitzat ja que no és totalment objectiva. • Externa: té una formació específica com ha historiador i amb gran coneixement de com s’ha desenvolupat la disciplina. Són capaços de explicar un fet des d’un punt de vista exterior, és a dir, amb total objectivitat. • Personalisme: Centrat en les grans figures que van fer les aportacions considerades rellevants a la psicologia, és a dir, amb sol agafar les ideologies dels pensadors mes importants al llarg de la història d’aquesta ciència, ja es pot explicar aquesta evolució. • ZEITGESIT: Esperit de l’època. L’important per entendre la història de la ciència s’ha d’entendre el context (condicions, materials...) per a que es produís aquest canvi. • Presentista: intenta entendre el passat amb coneixements presents. Es jutgen les idees del passat en el context actual sovint menyspreant les contribucions d’importants pensadors i científics. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA1r Quatrimestre pg. 1 • Contextualista o historicisme: s’adopta una postura neutra de la història de forma que s’intenta comprendre la vàlua de cada proposta en el moment en el que va aparèixer. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA1r Quatrimestre pg. 1
