Fundación de Roma y Arquitectura Romana: Desde la Mitología a Augusto, Apuntes de Historia antigua

¡Descarga Fundación de Roma y Arquitectura Romana: Desde la Mitología a Augusto y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity! - Monarquia: 753? - 509a.C. - República (1a etapa): 509 – 200 a.C. - Repúbila (2a etapa): 200 – fi s.I a.C - Alt Imperi: fi s.I a.C. - 250 d.C. - Baix Imperi: 250 – 476 d.C. • http://www.youtube.com/watch? v=ApoxfAKUGVo&feature=related • agroalimroma.it A1: La Crisis de la República i l'inici de l'Imperi L'any 323 aC mor Alexandre Magne. L'imperi alexandrí havia consolidat l'idea d'Hel·lenisme, de la H'el·lade com a unitat cultural i , ara, també política. Tota la mediterrànes ja es trobava influïda pel món grec, amb el seu panteó de deus. La cultura, la filosofia, etc. Per exemple, a Pompeia la Casa del Faune estava decorada amb un gran mosaic de la batalla entre Alexandre i Darius, que era una còpia del hel·lenístic. La fi de l'Hel·lenisme s'inicia al món medieval. Bianchi Bandinelli • Roma. Temple de Porthunus (s.II – I a.C.) Temple dedicat a la divinitat del port. Tocant el port fluvial del Tíber. Edificis més antics. Plena època republicana. Arrels de l'arquitectura grega. Columnes envolvents, frontó triangular... però puntualitza el capitell. El més diferenciat és que els edificis romans anaven sobre un podium per a realçar el temple. Estilitza la figura i obliga a colocar una escalinata. Deriva del món grec, edifici hel·lènic. • Roma. Pantheon (primer quart s.II d.C.). Planta circular, cobert amb volta. Solució constructiva – formigó: Gran diferència amb el d'abans. • Imperi d'Alexandre Magne (c.323 a.C.): Mosaic romà a Pompeia (Casa del Faune) de Philoxenos d'Eritrea. Al museu Arqueològic de Nàpols. Còpia d'una pintura grega desapareguda d'un pintor d'Alexandre Magne. Diu més de l'estètica hel·lenística. Batalla on Alexandre Magne empeny contra les tropes de Darios (rei persa). Força, dinamisme i moviment. Les llances mostren la fogida de l'exèrcit persa. Expressivitat. Es sap que l'episodi té lloc al camp de batalla perquè hi surt un arbre. Voluntat d'individualització dels personatges (rostres de Alexandre Magne i Darius, i també dels soldats) Això xoca amb lo normal al món clàssic on predominava l'hisomorfisme (repetició de les formes “cares”) • Olimpia: frontó del temple de Zeus Olímpic (Centauromaquia: combat entre centaures i lapites). 450 a.C. Museu d'olimpia. Frontó de forma triangular. Al centre: Apolo, figura hieràtica, idealitzada. Perfecció antinatural. Figura etèrea, divina. Forma habitual de representar els déus de l'època clàssica. • Praxitel·les: Apolo Suròcton (c. 350 a.C.) còpia romana. Al Louvre de París. Un Apolo més refinat. Corba Praxitel·liana. Diferència amb l'escultura anterior. Canvi de concepte. Déu representat com un humà. Original en bronze. Individualitat. • Policlet: Diadumenus (425 – 400 a.C.) còpia romana. Al Museu arqueològic de Nàpols. Hieràtic, Perfecció divina. • Alexandre Magne. Còpia d'riginal hel·lenístic, s.III – II a.C. Al Museu Capitolini de Roma. Tot i que no es perd l'aura espiritual se li remarquen trets físics (cabells) Idealització Vs. Individualitat A Alexandre Magne se li remarcava el rínxol sobre el front – això insisteix en l'individualisme. • Sarcòfag dels dos esposos. (c. 520 a.C.) Al Louvre de París. Substrat etrusc d'on també beu l'escultura romana. Escultura funeraria. Allunyats d'idealització clàssica amb gestos humans. • General de Tívoli ( s. II a.C.? / 90 – 70 a.C. /s.I d.C.) Al Museu Nazionalle de Roma. Primera obra romana. Obra controvertida. Té una cuirassa a la cama esquerra, on el general també es contrapesa perquè no caigui l'escultura. Es va trobar a Tívoli. D'entrada els historiadors no es posen d'acord en la seva cronologia. Cos idealitzat (tors perfecte) posició en contraposto. I roba amb certa idealització. Té la cara individualitzada, envellida. Dues tendències: cos clàssic i cara hel·lenística. • Policlet: Doriothoros (c. 440) còpia romana. Al Museu arqueològic de Nàpols. • Dona Vella (c. 40 a.C.) Al Museu Nazionalle de Roma. Trets de vella lògics i evidents. dels ducs de Cardona. Relleu en marbre. Tema habitual Octavi va guanyar perquè va aprofitar els vaixells petits per a foradar els altres amb proes de ferro. • Lorenzo de Castro: Batalla d'Actium (1672) A Londres ,Greenwich National Maritime Museum) Els historiadors diuen que acaba el període hel·lenístic. Conseqüència inmediata: Octavi reb el poder únic, quasi tot el que banya el Mar Mediterràni és seu - “Mare Nostrum” Lepidus continua i manté el nord d'Àfrica Segona conseqüència: Cleopatra mor (Egipte era protectorat de Roma), Egipte deixa de ser protecotrat per a ser província privada d'Octavi que deixa a Roma, per al gra que produïa. • August (31 a.C.) Temple de Kalabsha, Núbia • August de Vevilacqua amb corona cíviva (37 a.C.) • Temple de Divinus Iullius, Auri octavià (36 a.C.) dedicat a 29 a.C. Amb el cometa del dia de la mort de Juli Cèsar a la façana. Amb el cometa rere la mort de Juli Cèsar es divinitza la seva figura. Octavi usa això per a fer un temple i dir que era el fill d'un déu. - 27 a.C. Octavi renuncia al seu poder però el senat no ho permet i li dóna més poder i el títol de August (de Àugere) que mai s'havia donat. Retorn de la “monarquia” i inici de l'imperi. Etapa preactium – postactium. B1: La fundació de Roma Els inicis de l'urbanisme d'una nova capital Origens de la paraula Roma: - Rhóme (grec) – força - Valentia (llati) – força - Romulus Fundació de la mítica de Roma - Història d'Eneas – Hellanicus de Mytilene (s.VaC) - Romulus (fill d'Eneas) - Ròmul ( descendent d'Eneas) - Eneida: Pubilus Vergilius Maro (mort 19ac) . Reb l'encàrreg d'August de fer un gran poema èpic per a explicar la formació de Roma, la aeneida, pero el contingut passa per la censura d'August. • Bernini . Enees, Anquises i Ascanius (1618 – 19 Roma: Galleria Borghese) Fundació de Roma mite o realitat?: - Timaeus: 814 – 813 a.C. - Fabius Pictor – 748 – 747 a.C. - Cincius alimentis – 729 – 728 a.C. - Tarentius varro - 21 abril 753 a.C. tots per Ròmul. per als romans el l'any 0 (ab urbe condita a.u.c. desprès de la formació de la ciutat) • Lloba capitolina (ss XI – XII .s. XV Antonio Pollaiolo. Lloba medieval que sempre s'ha pensat que era etrusca. i els bessons son del segle XV, és un collage que es va fer més tard. La llegenda que queda més o menys oficialitzada: orígens mítics asociats a Aeneas que era un troyà que fogí de Troya desprès de la invasió grega. I va anar en vaixell per la Mediterrània (inspirat en la odissea) al final arribà a la costa del latium ( on es troba ara Roma ) i Eneas es fa molt amic del rei dels llatins, el rei es deia Latinus, i Eneas s'enamorà de Lavinia ( la filla de Latinus) i surt el fill: Julius Ascanius ( el fet que es diguès Julius justificà que Juli Cèsar sigui descendent de els creadors) Julius Ascanius fundà una nova ciutat, Alba Longa (albaneses no es d'Albania ) sistema govern monàrquic que té 12 dinasties – el 13 era Numítor que el seu germà Amuli el feu fora del poder per la força. Amuli volgué evitar que els seus descendents el vengessinn, i la seva filla Rhea silvia-mart tenia fills que podien demanar contes a Amuli que per a protegir-se la converteix en vestal (monges que fan vot de castedat). El déu Mart s'enamorà de Silvia i Mart baixava a la terra i l'embaraçà sense que ella s'adonés. surten dos bessons: Romul i Rem. Eneas era fill de Venus i Ròmul i Rem són fills de Mart de manera que la iconologia de la família Julia tenen sempre una presència constant de Venus i Mart. El porcès de deificació de Juli Cèsar es basa que els seus avantappssats son déus. Amuli s'assebentà de lo de Ròmul i Rem i envià a una persona per a que matassin a Ròmul i Rem però no foren capaços de matarlos, els ficaren a un cistell Tíber avall fins que els trobà la lloba. • Altar de Mart i Venus (inicis sII dC Roma: Museo nazionale romano) el riu és personalitzat per una persona d'edat avançada. Posa la mà damunt d'una ànfora que deixa brollar aigua (personificació de riu) composició representada per roques. Les dues figures més grans són pastors (alomillor els que els havien de matar, o un el que ho havia de fer i laltre que finalment esdevé el pare dels nens) a la part inferior hi ha la lloba amb els dos nens icona real. Això té lloc a un turó de Roma anomenat Palatinus la lloba luperca vivia a la cova de la lupercalia. El Palatinus es representa mitjançant les roques i adalt de tot un nen amb una branca que es la personificació del turó Palatinus. Per a que no hi hagi dubtes de que la salvació ha estat miraculosa l'àguila, que és el símbol de Júpiter ens informa que tot el que s'està produint es fa amb el vistiplau dels deus. quan ja són grans tornen a Alba Longa i destronen a Amuli i fiquen a Numitel. Retornen on la lloba els amamantava per a fundar una nova ciutat. Roma: la ciutat dels set turons (septimontium) Turons: • Palantinus: on té lloc la història mítica de Ròmul i Rem • Capitolium: • Quirinalis: on hi ha el palau del president de la república d'Itàlia • Viminalis: • Esquilinus: és el més gran subdividit en el Cispius i Oppius • Caelius: • Aventinus: protagonisme important en el procés de creacioó de Roma. Quan arriben allà i no es decideixen qui funda la ciutat. Havien de fer una sèrie de rituals (agafar una animal i brirli els budells, té llògica si veus que té aliments a dintre). Ells decideixen fer un auspicium: consistia en contar ocells que volaven (si no n'hi ha no hi ha aliments) Ròmul puja a dalt del palatinus i Rem del Aventimus i conten ocells. I el que primer va dir la xifra va ser Rem 30 i Ròmul 31 i a ell li pertoca triar el lloc i fundar la ciutat. Rem no va quedar d'acord i hi ha històries varies: Ròmul mata a rem per una baralla ; i l'altra és que Ròmul agafà una arada per a marcar els límits que només envoltaven el Palatinus que té una forma més o menys Paral·lelament a la república tenen els dos temples més antics a la zona del fòrum • Temple de Saturn, de les divinitats més importants ( els cap d'anys son saturnalies romanes) • Temple de Càstor i Pòlux ( dos deus dorigen grec amb gran popularitat) • Temple de la Concòrdia La història del fòrum entra en una època fosca ( que no hi h dates) i l'any 390 aC es sap que Roma va patir una invasió ( era de ramaders) els gals saquejen roma. I dintre de roma apareix Camilus que aconsegueix mitjançant pactes firmar la pau amb els gals i que els dixin en pau, com a conseqüència es construeix el temple de la concordia, està justament als peus del capitòlium i mirant a la plaça. Roma comença a fer elements de muralla en pedra, es diuen: • Mura servinane: llenços conservats (Staxione di temini i aventinus) i és una contrucció feta despres de la inversió dels gals. muralla republicana per l'afany de protecció. • Mura serviane reconstrucció virtual A l'entorn del 200 aC. Roma deixa de ser un poble ramader i agricultor, s'espandeix per la Mediterrània, guanyen als cartaginesos a les guerres púniques i són els més importants de la Mediterrània i es creuen els Capus Mundis. Després de les batalles púniques a la zona del fòrum es contrueixen quatre grans basíliques ( que no tenen funcions religioses, espai civil, polifuncional) que fan alusió a les famílies adinerades que donaren diners per a la seva contrucció. • Basílica Fulvia ( emilia mes tard) part nord • Basílica Sempronia : adosada a les tabernae veteres, manté l'alineació rectilínia de la plaça • Basílica Opimia : tocant el capitolium • Basílica Porcia Només es conserva la Fulvia que passa a ser Emilia, la resta son destruides. B2 : La urbanització de la Roma Augustea • Fòrum romanum: c. 80 a.C. • Tabularium. Consulat de Quintus Lutazio Catulo. Arquitecte Luciuc Cornelius? (83 a.C.). Actualment seu de l'ajuntament de Roma. Escenogràficament creava una mena d'escenari. Es conserven tres finestres de mig punt. Tenia un doble registre de finestres semicirculars per a custodiar escultures. Es construeix el Tabularium, un gran edifici que es construeix aprofitant la pendent del capitolium. Es diu tabularium perquè es guardaven les tabulae: taules d'argila que s'escrivia a sobre, en origen eres els documents oficials, l'arxiu de l'imperi de Roma. Però també tenia una funcó escenogràfica important. En temps de Juli Cèsar el fòrum pateix la seva primera gran amputació, elimina alguns dels edificis més important i hi construeix una altra capa a sobre. El seu objectiu és construir un fòrum nou, al costat del que ja hi havia, que a més a més servís per a perpetuar el seu prestigi. Es va veure obligat a destruir tot el sector nord occidental on hi havia la Curia hostilia, la destrucció del comitium i la destrucció de la Rostra. Adossat construeix el seu fòrum (fòrum Julium – contra fòrum republicà). Es disposa en diagonal envers a la horitzontalitat perfecte del republicà, aprofitant el solar del que ha destruit. El poble no ho va veure bé perquè es carregà la seu del senat (que s'en construeix un altre). Les eleccions passen a celebrar-se del Comitium a la Saepta Julia (al camp de Mart). A l'hora de resoldre la plaça del fòrum Julim (54 a.C.) segueix la moda de l'urbanisme republicà: gran plaça de perfil rectangular, envoltada de unes galeries que s'obrien a la plaça per columnes (pòrtic). Si una plaça té un pòrtic és un pòrtic, si en té dues és bipòrtic, i així... • Forum Julium: Crea la tipologia que serà comuna en tipus de fòrum a partir d'aquest. S'organitzen am : - Plaça Foral - Pòrtics: en aquest cas tripòrtic, que tenen dues naus cada pòrtic, i en un dels extrems de la plaça es construia un temple dedicat a una divinitat. - Pronaos temple - Cel·la (Venus Genetrix, amb condició de progenitora de la família Júlia). - Exedra (època Trajà) Rome Reborn: pag web amb reconstruccions. • Forum Iulium, Pòrtic de Venus Genetrix. Anastilòsi: quan en arqueologia trobes pedres que més o menys encaixen i reconstrueixes la peça (columna) de forma més o menys lliure. Aquesta és de 1934. Juli Cèsar situa la nova seu de la Curia, anomenada Curia Júlia (i ja no canvia de nom). A ell el van matar en l'impàs de la Curia Hstilia a la Julia el maten a un lloc on no és el senat. Juli Cèsar tira la basílica Sempronia i les tabernes Veteres i construeix a sobre la Basílica Júlia. • Basílica Júlia: Nau central completament envlotada per dobles col·laterals. La façana principal es resol amb un doble registre (finestres dalt i portes abaix) que tenien escultures (igual que el Tabularium). Pilars quadrangulars on discorren arcs de mig punt. I un tercer cos sobreelevat per aconstruit finestres i un sostre de fusta. Era una basílica destinada a coses judicials, del tribunal dels Kentum Viri (100 jutges), que es podia dividir en 4, la basílica es podia dividir en quatre, polivalència. Té una gran escalinata que salva el desnivell entre la plaça del forum magnum i la basílica. Té tabule lusoriae: taulells de joc per a espera de les cues. L'acaba August. • Al cantó nord de la plaça del fòrum, on havia la basílica Fulvia (200 a.C)) introduint-nos ja casi amb August. Té un procès de reforma i embelliment sobre la mateixa estrucctura, que el paga la família Emília (família rica – basílica Emilia). En el procés de reforma se li varen adossar un seguit de tabernes que es deien Tabernae Novae. Roma d'August – La Roma Imperial important que té a veure amb la manera de pensar d'August. Defora del fòrum hi havia el barri de la Subura, amb qui August no volia enemistar-s'hi i per això avança el Temple a dintre de la plaça. Tema B3 Roma Caput Mundi : La Capital de les dinasties Juli- Clàudia i Flàvia Ell lleugat Augusteu, fins ara són actuacions urbanístiques delimitades per la planícia entre el Palatinus i el Capitolium. El Campus Martius, camp de mart, és una superfície més o menys triangular, fora de l'antiga Roma dels set turons, dintre de la Roma Augustea. És una àrea completament plana. Esta delimitat per el Capitolium, pel pendent del Quirinalis i pel pendent del Pincius i per el Tíber. • Vista aèrea de Roma. Campus Martius Urbanitzat amb un carrer principal (que encara respecta la actual ciutat com a Via del Corso) que s'anomevava Via Flaminia. A finals de l'època republicana l'àrea del Camp de Mart era una zona residencial, curiosament gestionada per Marcus Agripa (mà dreta d'Octavi), almirall de la flota de la Victoria d'Actium, però tenia negoci i fou el principal promotor d'aquesta zona. Important perquè és un civil (important i adinerat). Les primeres actuacions que impulsarà agripa foren: • Saepta Iulia: plaça quadriporticada. No es conserva res més enllà d'algun vestigi petit i saber la seva extensió. Satisfeia una activitat democràtica on es votaven els cònsuls. • Diribitorium: era un lloc adossat a la Saepta Iulia on es feia el recompte de vots a les eleccions. • Stagnum Agripae: estanc pseudonatural que ell regula i queda com a pseudoartificial. Que s'usava per a fer espectacles aquàtics i com a sistema de captació d'aigua. • Pantheon: Edifici dedicat a tots els déus. Temple en el camp de Mart, que no té res a veure amb el Pantheon que es pot veure avui dia a Roma, encara que ocupen el mateix lloc, però el d'Agripa quedarà arrassat en un futur. • Basílica de Neptú: A continuació del Pantheon. Edifici civil. La dedica a Neptú (déu del mar) ja que ell era almirall de la flota romana. • Thermae Agripa: Primers banys públics de Roma, termes d'accés gratuït, el no pagar entrada suposava un prestigi important de Agripa, li donava fama. Edifici més complex contruit a Roma i que reflexa els millors avanços de l'arquitectura romana. Tot succeeix a l'esquerra de la Via Flaminia, deixant el sector nord molt poc urbanitzat, era una explanada per a maniobres de l'exèrcit. August decideix urbanitzarla de manera molt simbòlica, amb pocs elements però molt simbòlics. Quan algú entrava a Roma o sortia ho feia per la Via Flaminia i per tant ho veia sempre. Edificis a la zona nord de la Via Flaminia: • Mausoleum Augusti: edifici més gran construit per August. Edifici funerari, per a ell i membres de la seva família. Era el primer i darrer edifici que es veia quan entraves a Roma • Ara Pacis: amb un Horologium Augustium, obelisc enmig de la plaça, gnomon (fita o marca) que marcava la sombra del sol. Al costat hi havia l'Ara Pacis, altar monumental, símbol de la pau que ell ha restaurat a Roma. “Parc temàtic” en honor a August. • Mausoleum Augusti i Campus Martius: Solarium-Horologium Augusti: El 23 de setembre de cada any (aniversari d'August) era l'únic dia en que es produÏa una alineació perfecte entre la sombra de l'odalisc i l'Ara Pacis. De l'horologium no es conserva pràcticament res (Obelisc egipci). Però no ocupa el lloc original, ara està al davant del Parlament d'Itàlia a la Piazza Montecotorio. • Ara Pacis Augustae (c.9 aC) per a rituals de la religió dels romans (pagana) August mor l'any 14 dC, als 77 anys. Per a poder succeir-lo havies de ser o de la família Iulia o bé de la família Claudia, de la seva dona Livia, que s'havia casat antes amb Tiberi, de qui tenia dos fills: Tiberi i Drusus. Tiberi va ser adoptat per August, que el va fer que fos el successor d'August desprès de la seva mort. Tiberi reb el títol d'Imperator en el sentit de màxim governant de Roma. Tiberi serà emperador entre el 14 i el 37 dC. Fa política continuista. A la seva mort es succeix el seu nebod net Caligula, amb sang Iulia i Clàudia, que estava boig (va fer un cavall emperador, i va obrir una dona embarassada en canal, li agradava el sexe públic...) període de desfase i governa del 37 al 41 dC. El succeeix el seu tiet Claudi, membre de la família Clàudia, del 41 al 54 dC, tartamut molt intel·ligent, molt llegit. El seu defecte era que no sabia triar les dones: Mesalina era nimfòmana, Agripina que s'estimava tant a Claudia que el va matar amb una truita de bolets. Agripina va fer que adoptés al seu fill neró que el succeirà del 54 al 61 dC. De la família Iulia i Clàudia. Amb la mort de Neró acaba la dinastia Iulia- Clàudia. Tiberi: 14 – 37 dC emperador de Roma. La norma general de la dinastia iuli- Clàudia és la voluntat de contiuitat. És el que millor ho reflecteix. Desde el punt de vista urbanística continua embellint el Fòrum i impulsa altres actuacions importants: comencen a col·locar Arcs Honorífics o Arcs Conmmemoratius (no triomfals) com a elements visuals de la zona urbana (enmig d'una plaça...) Inici de la Domus Tiberiana. Al costat del Fòrum va començar un temple per a divinitzar a August o Divi Augusti, disposam de monedes que l'ilustren, però algunes restes arqueològiques hi ha però no suficients. • Saterci d'Antonius Pius • Domus Tiberiana: primera gran residència de l'emperador. Gran construcció d'un gran palau que dignifica el poder de l'emperador. Es construeix sobre el Palatinus. En l'actualitat forma part del Jarins Farnese (Renaixament) sobre les runes, per tant no es pot excavar. (Imatge aèrea): superfície de planta rectangular, amb un pati central monumental, en torn al que s'organitzaven les altres estàncies. Es sobreposen estructures de altres èpoques. El més interessant és la zona del fòrum, a la punxa on es té la millor vista panoràmica del Fòrum. És una obra de aterrassament, salva el desequilibri del terra. Té una succeció d'arcs que van anivellant el terreny del Palatinus per tal de monumentalitzar la Domus Tiberiana. Potència estructural de murs i arcs purament funcionals. • Temple Augusti o Divi August: Es sap que estava al costat del Fòrum. Poques restes arqueològiques. Caius, Calígula L'anomenaven Calígula perquè es posava les sabates del seu pare Fill de Vespasià major. 79 – 81. Fa unes termes. Promou una temple dins del Fòrum del Divi Vespasià. Domicià: Fill de Vespasià menor. 81 – 96 08.10.2012 B4: La Culminació d'un llarg procés - Les darreres actuacions flàvies i el for de Trajà La dinastía flàvia és la que surt desprès de la Iulia amb la mort de Neró. El 79 surt Vespasià, general i membre de la dinastía flàvia: Vespasià – Titus – Domicià són la dinastia flàvia. Domicià (81 – 96 dC) És el mes August de tots els postaugusteus, posició ambigua. La darrera fase del seu govern, adopta una postura més dictatorial que li crea moltes enemistats. • Continuació de les obres de Vespasià i Titus • Fòrum Romanum: Templum divi Vespasiani et divo Tito • Reforma Forum Iulium • Campus Martius • Obres de l'arquitecte imperial Rabirus: - Forum Transitorium - Palau Imperial (Palatinus) • Fòrum romanum època flàvia (Aedes Vespasiani c.79 – 82 dC) • Fòrum Romanum. Temple de Vespasià i Titus (Aedes Vespasiani c.79 – 82 dC): Obra potent de fonamentació. Temple de fasana hexàstila perquè té sis columnes. Té un arquitrau on es col·locava la inscripció amb el nom. Té una escalinata que salvava el desnivell del pòdium. • Campus Martius En la zona dek costat de l'stagneon agripe. Allà complementa amb infrastructures de caràcter lúdic. • Odeon, theatrum tectun. Casi no queda res, és una mena d'auditori per a espectacles de púbic reduït. I a continuació hi havia: • Stadium: Forma molt semblant al circ, molt més petit que el circ, no té l'eix central. Servia per a fer activitats atlètiques. Es conserva molt poca cosa, petites restes només. Ara és la * Piazza Navona que respecta el perímetre de l'estadi. Domicià fa una reforma del fòrum Iulium. Fa exhedres en els costats del fòrum. Soluciona l'espai entremig entre el Forum Augusti i el temple de la pau. S'havia deixat sense construir perquè era una zona de pas i passava la cloaca màxima. Li encarrega a Rabirius. Es fa el forum Transitorium (que no es la Domus Transitoria de Neró). Segueix fent la funció de passatge. S'acaba després de la mort de Domicià (succeït per Nerva, de cap dinastia, dura dos anys), i s'acaba en temps de Nerva (forum de Nerva). El forum queda encaixat entre dues estructures que es poden tocar molt poc. Es destrueixen una de les hexedres inferiors. En segon lloc l'hexedra gran de dalt no es pot tocar, i decideix dissimular-la. Col·loca a l'extrem de la plaça un temple que queda disposat tangencialment a l'hexedra, dedicat a Minerva, deessa protectora de Domicià. La façana queda lleugerament a dintre del forum, com al temple de mars Ultor. A la part del darrere del temple es resol mitjançant un pòrtic corvat, per tal de dissimular l'hexedra. Pòrtic monumental que mirava cap al barri de la subura. A l'altre extrem no hi havia espai per a un portal momumental degut a la Basílica Emila i la Curia Júlia. Entre mig hi havia un carrer del Argiletum, que permetia passar al barri de la subura. El el racó encaixat entre tot això va poder fer una mínima entrada monumental. Molt matizada, sense grans escalafalls. Rabirius tenia la idea de fer-lo al revés amb el temple a l'altre costat, i es van començar els processos de fonamentació. A l'altre costat es va col·locar un templet, edifici més escultòric dedicat al déu Janus, déu de la guerra. Les seves portes estaven sempre obertes, però quan hi havia guerra es tancaven, teme simbòlic, eren quatre columnes i un sostre. • Reconstrucció forum Trsnsitorium. Crea un fals pòrtic, columnes per a tot arreu, que no fan cap funció estructural, perquè era un lloc envoltat de parets que donava la sensació d'asfixia. Funció de monumentalització visual. • Colonnacce. Del temple de minerva només es conserven dues columnes, pràcticament enganxades a la pared. El fris decora l'arquitrau, important desde el punt de vista escultòric, referent al mite d'aragne: dona que teixia molt bé i va voler rivalitzar amb Minerva qui es va enfadar i va guanyar aragne, Minerva la va convertir en aranya. Important perquè aludeix a la obligació de la dona d'estar a casa a fer les feines de cas. Domicià era molt conservador amb el tema dels rols sexuals. Valors tradicionals de la societat romana. No era normal fer tries de la visa quotidiana, que decoraven l'interior de les cases. L'entaulament: Al damunt del fris hi ha una falsa cornissa sobre l'arquitrau ricament decorada amb formes geomètriques i vegetals, una primera cinta amb daus, una altra cinta decorade amb oves que són solucions formals que decoren cornisses i despès hi ha la cornissa propiament dita amb les mènsules i decoració vegetal. Sobre l'entaulament hi ha l'àtic decorat amb relleus, una dona amb hel i dona peu a diverses explicacions, probablement és una personificació d'alguna de les proviíncies romanes vençuda o sotmesa per Domicià. Sobre l'àtic que també te oves, daus i vegetals, s'hi han trobat vestigis de grapes de ferro que fa pensar que hi havia escultures a sobre. • Forum Transitorium ara. La cota actual és mes alta. • Palatinus. Històricament havia estat la residència dels governants de Roma. Es construeix el nou i definitiu palau imperial. Correspon a tota l'àrea de sobre el palatinus. Queda dividit en dues gran zones : la Domus Flavia i Domus Augustana. La Flavia és la zona alt esquerra, tenia la funció representacional, institucional. Ila resta del palau es la domus Augustana que és la part privada le l'emperador. La idea era fer un palau compacte, un bloc únic on quedin resoltes totes les activitats representacionals i personals en un únic edifici. Palau de tipus Bloc. • Palau de Domicià. Una de les complicacions que havia de superar és que la zona sud s'havia d'adaptar al pendent del palatinus s'havien de fer obres d'aterrassament com a la domus tiberiana. Tot havia de mirar cap al sud on hi havia el Circus Maximus. Fa que el palau tengui diversos nivells • Domus Flavia. Part representacional. Tenia un peristil (grn pati central quatriporticat de dependència privada), al voltant hi havia dependències que començant per les del cantó nord hi havia tres espais, el central: * Aula Regia. Aula Regia (sala reial ) coberta per una coberta de fusta i columnes a l'interor per a que siguin més agradables visualment, on tenien lloc les rebudes institucionals, flanquejant a costat i costat de l'aula regia hi havia una basílica on es reunien els assessors i a l'altre costat hi havia el Laràrium: en tota casa romana hi havia un petit altar amb escurltures que simbolitzaven els lars (d'on ve la paraula llar), esperits protectors de la casa. El Lararium d'aquí era molt gran, espai on hi residia - Quadratum: carreus de pedra regulars - Inquertum: carreus de pedra irregulars - Mixtum: Mesca en un mateix mur més d'un Opus - Reticulatum: Sembla una xarxa, una retícula - Spicatum: En forma d'espiga - Testaceum: de mahons - Vittatum: carreus de pedra regulats però més petits (com la pared normal) Arquitectura romana clàssica: la que deriva de la arquitectura grega Arquitectura romana innovadora: que afegeixen espectes originals • Temple de de Júpiter Optimus Capitolinus (OMC) o de la Triada Capitolina (c.509 aC, Roma: Capitolium). Dedicat a júpiter, minerva i juno. Un desl esdeveniments que s'usa per a marcar la fi de la monarquia i de l'inici de la república. Temple visible desde qualsevol punt de la ciutat. • Planta del temple de la Triada Capitolina (OMC). Temple hexàstil, només està envoltat per columnes per a tres costat (quatre: perípter) és un pseudoperípter. Té dues files de columnes de retorn, a la pronaos. Com que el temple està dedicata a tres divinitats la naos o cel·la és triple, amb tres portes que deixaven entrar per separat a les tres naos. L'edifici es construeix damunt un pòdium amb una escalinata delantera. • Runes del Temple de la Triada Capitolina. Quasi no es conserva res, només part de la fonamentació i part del pòdium. S'utilitza el Opus Quadratum (estructures més antigues que es conserva de roma). Perda de tufo, pedra volcànica, bastant porosa que absorbeix molt l'aigua però és molt fàcil de treballar. L'Opus Quadratum és dels més utilitzats a Roma durant l'època monàrquica i republicana. • Muralla romana de Carmona, Sevilla. Opus quadratum, alterna la posició dels Carreus. De llarg i través (soga i tizón), que contibueïx a la solidesa del mur. • Muralla de Tàrraco (c.130 aC). Opus Quadratum. 6Mts de Ample. • Machine Tractorie Rechama. Túmul dels Hateri de Centocelle (musei vaticani) Màquina per a moure aquestes pedres tan grans. El testimoni són dos puntets a extrem i extrem de les pedres Idea de arquitectura romana tradicionas: • Roma: Temple de Prthunus (s.II – I aC). Temple tetràstil, amb una columna de retorn, és pseudoperípter perquè al darrera té semicolumnes enganxades a una pared. Perquè sigui peripter totes les columnes han de ser exemptes (que es puguin abraçar). Fet amb ordre jònic Hi ha una combinació de materials entre les columnes. Les quatre de la façana estan fetes de travertí (un altre material molt usat) pedra porosa, de tonalitat blanca, de la varietat drl marbre, i les dues semicolumnes. La resta dels elements estan fetes de tuf. Els materials jerarquitzen les parts més importants de l'edifici, i és molt probable que les de tuf estiguessin pintades per a imitar les de travertí. • Atenes: Partenó (s. V aC) Evidents semblances entre ells però: l'arquitectura grega no es construeix sobre un pòdium, no té escalinata. Idea de arquitectura romana innovadora: el domini que tenen dels materials constructius els permet innovar, i el domini dels opus construcctius. • Pantheon: No és el que va fer construir Agripa . L'Opus Caementicium o opus Structile o structura caementicia, sistema constructiu que ja era conegut però no se li havia tret el suc suficient com ho fan els romans. I la seva gran eclosió és despres del sII amb Trajà. Es composa per morter (sorra i cal), aigua i caementa (fragments esmicolats de marbre, tuf, mahons...). Caementa: fragments de rebuig aglutinats en una pasta dúctil, no tant fina com el ciment, que es ficava a uns motlles, es deixava secar i es convertia amb una estructura dura. Permetia crear formes complexes i variada segons els motlles. És el salt definitiu de l'arquitectura grega i etrusca de la “Romana”. Això fa que l'arquitectura romana és una arquitectura voltada (usen l'arc i la volts normalment). • Volterra: tomba (tholos), etrusca (s V aC) ja s'havia fet una cúpula de pedra petita. I necessita un pilar, construida per aproximació de filades. • Tresos dAtreu: usa el mateix encara que no necessita un pilar al mig. El sistema bàsic de l'opus caementicium és l'encofrat. Es feien dos llenços de pedra de manera que a l'espai central queda un forat buit on se li posa caemento, li dones solidesa al mur, permet alleugerir el temps i abaratir costos. • Tivoli: Villa Hadrianea (c. 120 – 138). Millor lloc per a veure les formalitats de l'opus caementicium. Mitjançant uns taulons es definia el perfil que havia de tenir la volta. Damunt dels taulons es col·locaven uns mahons i sobre ells uns mahons més petits, només seria afegir al damunt l'opus caementicium. Després el mahó ja no serveix x a res. Els problemes de l'opus caementicium protecció exterior, es degrada fàcilment. Per això es feia un encofrat que estava protegit amb fer els murs amb opus reticulatum a l'esterior i carreus en forma piramidal, la forma en punxa queda dirigida cap a l'exteror axí l'opus caementicium quedava ben lligat. Poc cestètic. S'havia de matizar, normalment estava revestit d'una capa tradicional, es feren famosos els estucs de guix, amb motius decoratius amb relleu. • Roma: Cisterna via Colombio (sII sC) Opus Reticulatum, la propia retícula genera un acabat. Opus Testaceum: utilitza el Maó, és el que més s'usa a Roma. Durant l'època Imperial, encofrat de opus testaceum o Latericium, té un procés de industrialutzar, maons pots fer tants com vulguis, agilitzes procés abarates costos. Es fabricaven de tuf alomillor i d'unes mides estandaritzades: 60x60 : tres peus romans (20cm cada un) – Bipedalis . Sesquipedalis 45 x 45... • Curia Júlia. (44 – 29) restauració a principis del sIV. Mahons triangulars, amb la punxa mirant cap a dintre i desde fora es veia el maó. El de fora el podia pintar de marbre, d'estuc... • Bolli laterzi (s I – II dC) els terricaires posava la seva marca en els maons que feia. Qüestió de màrqueting i finalitat contable. També és normal que tenguin el nom del cònsul q governaba roma en aquell moment. Això també ajuda per a situar unes runes a un moment cronològic. • Amphitheatrum Flavium (galeries exterios) Volta de Canó A partir del s II l'Opus Caementiciom es comença a usar per tot. estructura de caràcter centralitzat i circular, 87m de diàmetre. Es construeix amb diversos cercles concèntrics que van tancant l'edifici. • Façana del Mausoleum Augusti, S'està restaurant. “ el més destacat és l'anomenat mausoleu, un túmul erigit dsobre un alt sìcol al costat del riu. Fins al seu cim està poblat d'arbres de fulla perenne. A dalt s'alça una escultura de l'emperador August. En el túmul es troben les timbes destinades a ell, als seus familiars i amics. Darrere hi ha un gran bosc amb deliciosos camins, en el centre del qual està el monticle (ustrinum) on fou incinerat el cos d'August” Estrabó, 5,3,9 Demostra que hi ha una relació molt íntima entre l'arquitectura i la naturalesa. A ulls d'un romà havia de quedar clar que era un monument funerari, no una exhaltació de la persona d'August. La paraula Mausoleum ve de el lloc on enterraren al rei Mausolo. Alexandre Magne, enterrat a Alexandria, estava inspirada en el mausoleum de Mausolo, i August sempre s'inspirava en Alexandre Magne. • Comparació de Mausoleums de Roma. • Planta del Mausoleum Augusti, i diverses propostes de reconstrucció. Construit sobre dos cilindres que van disminuint el diàmetre a mesura que pujam. Sobre el thalus hi ha els arbres. S'organitzava a partir un pilar central d'uns 40 m d'alçada, al voltant del pilar s'anaven construint les diverses cambres, s'aspecte trapezoidal o semicirculars les exteriors. Tenia dos obeliscos importats d'Egipte a la porta principal. Tenia un gran passadís d'entrada, amb un arc modern. Construit amb l'Opus Caementicium. Al cènit tenia una macroescultura de bronze, segurament d'August amb una quadriga. El temple ha tengut usos diversos, al Barroc s'usava per a jocs pirotècnics. I l'any 2006 es va fer un concurs per a la seva restauració, que busca recuperar la zona ajardinada i treure els borratxos que sempre hi ha a dins. • Campus Martius, Hologium Augusti, 13 aC, reconstrucció hipotètica. • Cap monumental d'August, única escultura monumental que es conserva de l'època Augusta. Els rínxols són de l'època barroca. • Temple de Mars Ultor, Situat a un dels extrems de la plaça del fòrum Augusti, 42 (batalla de Filipi). Concebut com a monument dedicat a la victòria dels vengadors de Juli Cèsat, Ultor = Venjador. Tal vegada la entrada monumental del forum Augusti era un tripòrtic o bipòrtic, que també era una espècia de museu on s'hi posaven escultures enaltidores de la dinastía Júlia. Es conctrueix a l'interior del forum ja que no es volien expropiar les cases del barri de la Subura, i així té un aspecte menos monumental. Temple octàstil, amb dues columnes de retron dividida en dos grups de quatre columnes, Pseudoperípter, envoltat per tres costats de columnes exemptes i al darrere adossades, això es diu temple sine postico. Temple més gran de l'època augusta. Té un podi molt gran presidit per una escalinata i al mig de l'escalinata hi havia l'altar. El sistema decoratiu devia ser impressionant, sobretot al timpà. La cel·la del temple se li van afegir una sèrie de columnes, que monumentalitzen una sèrie de nínxols interiors, a l'extrem de la cel·la té un absis semicircular al que s'accedeix amb una escalinata, a sobre hi havia dues escultures dedicades a Mart i Venus Genetrix. Tenia una funció afegida. Guardava unes relíquies, estandarts, que consistien en unes retornes que els parts els van tornar de la batalla que els guanyaren. I el senat es reunia també devegades a l'interior quan s'havia de redactar una declaració de guerra, el debat es feia a la Cúria però es signava al Temple. • Runes del Forum Augusti i el Temple de Mars Ultor. 42 – 2 aC. Pòdium de tuf. El temple tenia un mur a la part posterior que feia de jerarquia i també de tallafoc. Les columnes estaven coronades amb capitells d'ordre corinti, així aquest ordre queda com a marca de l'arquitectura augustea que tenia com a lema “el millor per als déus”. Així l'ordre corinti representa fulles vegetació i tot florit, com a símbol de que a Roma tot va bé.L'Ara Pietatis té un altar més tardà decorat amb la façana del temple de Mars Ultor, aquí es veu quina era la decoració del frontó del temple. La riquesa ornamental del temple afectava a l'exterior i a l'interior. • Capitell del temple de Mars Ultor, Corinti però amb més imaginació les volutes es converteixen en pegasus. • Macroescultura de Mart Ultor, còpia més petita. • Theatre Marcelli (30-11 aC) Construit desprès de la Batalla d'Actium, dedicat al nebod d'August, Marcel, que el van matar, ja que era el primer successor d'August, el 23 aC. Es conserva poc, una façana. S'organitzava en tres pisos. Reconstrucció: Està a tocar del Temple d'Apolo Incirco. Una de les particularitats és que la sèrie d'arcuacions estan flanquejades per a semicolumnes decoratives. Les de la planta baixa són dòric, al mig jònic i es pensa que a dalt eren corintis. • Maison Cariée a Nimes. 16 – 4 aC Hexàstil, pseudoperípter amb dues columnes de retorn i escalinata forntal. Frontó a dues aigües i corniaa aèrea. Construit per iniciativa d'Agripa en honor a August, que es déu desprès de la seva mort. Falta dia 16.10.12 22.10.2012 D1: August i el poder de les imatges (I) El programa de renovació cultural Les bases visuals de la època d'august agafam de referència l'època republicana. L'expasió mediterrènia desprès de les guerres púniques, ocupen territoris però everd de imposar les seves lleis culturals, quan conquereix Grècia, Roma es seduïda i Grècia colonitza culrutalment a Roma. Això no agrada a tothom i l'escultura té dos vessants: la reivindicació romana davant la colonització grega • Arringatore (aulua Maetelus) (80 aC) Bronze, segons la tradició etrusca, i representa el patrici o cònsul romà per exelència. Té la toga de l'alt magistrat romà. Insisteix en la força del personatge amb el braç alçat. • Togat Barberini (s.I; Roma): La toga disposada de una manera que devindrà canòniga. Figura en constraposto, i gràcies a ell normalment intuirem el pleg d'un genoll. Es diu així perquè forma part de la col·lecció dels barberini. El cap és fals, és un cap romà antic, però no formava part d'aquesta escultura. El eprsonatge porta dos bustos a la mà, que era tradició quan algun moria fer un motlle de cera del difunt, i s'xposava a la casa del mort, i desprès es podia treure al carrer per a exposar-lo en dies de festa, i això és el que s'està represnetant així. La toga és la peça oficial per als actes públics. Mostra els retrats de l'avi i del pare. El de l'avi té major resolució realista, i el del pare és una mica més idealista, es * Forum Romani - Pública magnificentia: edílica pública. Basíliques, infrastructures adreçades al poble... - Mores maiorum: renovació moral i restauració de la virtus romana. Una d'elles era la imatge, la toga era obligatòria. Tot es tradueix en el camp de la retratística De la primera etapa s'han conservat pocs retrats. • Octavià (37 aC) arles, Musé Archéologique. Té uns 26 anys, prima el realisme tardorepublicà a la època, surt com un noi jove, amb la cara ferma i llisa, retrat realista. El cabell és ordenadament desordenat, que fins i tot utilitza uns bles a la part frontal que ens recorda en cert punt als retrats d'Alexandre Magne, ell s'enmiralla en part amb ell. • Auri d'Octavià (c 32 – 29 aC) porta un Paludamentum, una capa sobre les espatlles, pròpia dels militars. Es representa com un personatge molt jove, amb el cabell desordenadament ordenat. Independentment d'on es trobi una escultura seva són iguals, això és la romanització. Desprès de la Batalla d'Actium Octavi ordena destruir les escultures anteriors, perquè ja no li val el missatge que transmet aquella imatge de noi ambiciós. És rebatejat amb el nom d'August (27 aC) i entra en joc la idealització en l'escultura, August ja no compleix anys. • August amb corona gemmata (13 aC) s'elimina qualsevol defecte físic, ja no interessa enmirallar-se en Alexandre Magne, el cabell és ordenat, porta una coroa de gemmes alusiva a la nova dignitat. • Auri d'august encunyat a Hispània (a 18 aC) cabell més compatcte. Nova realitat de la plàstica escultòrica. August en aquesta època s'enmiralla en l'escultura idealitzada de la Grècia clàssica. Com en • Policlet; Doryphoros (440 aC còpia romana). August mor el 14 dC, però el procès de idealització es segueix. • August (20 – 40 dC) estàtua post mortem, imatge exactament igual que les que es feia en vida. • Marcelius (s I dC) . Per la idealització es va considerar molts d'anys que era august, però era el nebot d'August, que tot i morir prematurament es perpetua la seva imatge amb un teatre i escultures que el presenten com a un semideu. Pose de superioritat i contraposto. L a semblança física es busca, i els cabells estan clarament ordenats. • “Retrat Viri” Agripa Postumo? (postumo = el darrer fill) (s I dC) Fill d'Agripa i Júlia (filla d'August). August el designa com a Hereu i a Agripa Postumo havia de ser emperador de Roma pero Livia li va fer un mal d'ull i va haver d'exiliar-se. Criteris de mirada atemporal i de superioritat, perfecció dels cabells • Retrat de Livia (30 aC) Cànon de dona Casta et univira (casta, fidel de un sol home) queda institucionalitzat per al pentinat que posa de moda Octavia. El pentinat no només és una moda, sinó un símbol de ser Casta et Univira. • Augustus Pontífex Maximus (via Labicana ) ( 12 aC) Màxima autoritat religiosa romana. Escultura de troballa relativament recent (1910), i es va fer desprès de l'any 12 aC segur, perquè va ser quan August va rebre el títol de Pontífex Maximus. 217Mts d'alçada. És una escultura thogata, i la toga d'acord amb els convencionalismes, nus a la toga, contraposto que intueix el genoll. La toga permetia a l'escultor expressar les seves virtuds, amb els plegs. Amb el contraposto la part que reb el pes s'han de col·locar elements per a contrapesar, aquí hi ha una capsa amb estris relacionats amb la celebració de sacrificis. La capsa enforteix el marbre i té connotacions simbòliques. A les mans possiblements sostenia un litus (bàcul), que representa la condició de Augur, i una Patera (plat metàlic, còncau que s'hi col·locaven líquids que s'usaven per a vessar-los sobre un altar, per a purificar l'altar). Porta la toga per sobre el cap, Capite Pelato, que vol dir que era el pontífex màximus ja que a les celebracions religioses començaven quan es posaven la toga per a sobre el cap. Porta Calcei Patrici. Hi ha un tall notable entre el cos i el cap, ja que el cos està fet de marbre lunens, de les pedreres de Luni (o Carrara), i el cap, amb vocació retratística tot i el moment idealista, estava fet de marbre pelteli, marbre importat de Grècia. • Augustus Pntífex Màximus a Cartagena • August de Prima Porta (20 dC). Musei Vaticani. escultura toracata, amb armadura. Escultura en marbre. Còpia de original en bronze que es va fer el 20 aC. La còpia es diu de Prima Porta ja que Livia la va demanar per a la seva vila de Prima Porta. Va descalç, que s'interpreta en clau divina, connotació divinitzadora, o d'heroització. Té un amoret cavalcant un dofí als perus, que insisteix en la divinització. I la cuirassa té una iconografia on es representa la recuperació dels estandarta que les legions romanes perderen a la Pàrtia i August recupera l'any 20 aC. L'original estava pintat com tota l'escultura romana i grega 23.10.2012 D2: August i el poder de les imatges (II) Ideologie spolítiques, fonament plàstics: L'Ara Pacis Ubicació: Part nord del Campus Martius. A tocar de la Via Flaminia i l'horologium i del Mausoleum August. A l'entorn de l'any XVI August ha de marxar de Roma, i s'estableix a la ciutat de Lugdunum (Lió). A Lió s'hi està gairebé tres anys. L'any XIII retorna a Roma. Del retorn en parla les Regie Estae? En els capítos 11 i 12 fa referència a l'Ara Pacis. “El meu retorn d'Hispania i Galia despres de la restitució satisfactoriade la llei i l'ordre, el senat decidi, en temps del consolat de Tiberius i Pibilus Quintilius, consagrar l'Ara Pacis Augustea al Campus Martius, en honor al meu retorn, al qual, els oficials, sacerdots i vestals oferien anualment un sacrifici” (Res Gestae 11-12) En l'actualitat l'Ara Pacis es troba a tocar del Mausoleum Augusti, de Roma), patera (funció de copa) omphalica (que té melic), per a fer la libació de l'altar, i Burcrani (calaveres de toros, el que queda desprès d'un sacrifici. En els murs exteriors es desplega el programa iconogràfics més importants. Oest: (façana posterior) : Tellus Nord (costat) Processó: sacerdots i família imperial • Façana Est: Eneas i el sacrifici del Lavinium – Lupercàllia: descoberta de Romulus i Remus. Mirava a la Via Flaminia. Sobre el pòdium hi ha una sèrie de relleus a base de motius vegetals i animals, continu a les façanes curtes i llargues. Enmarcant els angles i les portes, hi ha pilastres deocrades amb motius vegetals, canelobres, separant la part baixa de l'alta hi ha una senefa contínua a base de meandes i esbàstiques. A la part superior hi ha dues escenes, Lupercàlia: Romul i Rem amamantats per la lloba. A la dreta hi ha ñ'escena d'Eneas on aludeix als orígens de la ciutat. La escena que representa és l'arribada d'Eneas a Itàlia (alter ego d'August, en motiu de l'arribada d'August). Surt Eneas amb el cos nuu, el cap pelat (símbo de pontifex maximus, la mà (tot i no ser-hi )té posició de purificar l'altar, ell està fent un sacrifici. Hi ha fruits i una truja ue ha de sacrificar sota un roure en honor als penates. (com diu Virgili i Dionís d'Halicarnàs, que serveix d'inspiració per a l'escena. ). Eneas anava acompanay del seu fill, Julius Ascanius, que dóna nom a la família Júlia. A rere té el temple dels penates, els penates eren uns esperits protectors del rebost com els lares de la llar. El rebost estava a la part més allunada de la casa, es deis penus, i per això es deien penates. El temple dels penates es representava mitjançant dos nens situats a la façana, i els permet assegurar que ve de la versió de Dionís d'Halicarnàs i no de la de Virgili. • Façana Oest, no té escalinata (part darrere: té dos relleus. El de la dreta de la porta, queda molt poc, només hipòtesis que s'inspiren en la representació de la personificació de Roma: una amazona que deixa descobert un pit i està asseguda sobre una pila d'armes. El de l'esquerra hi ha el Tellus, que representa la deesa Terra o a Venus Mare o a la personificació de la Pau. Interessa l'extraordinària escenificació de l'escena, la matrona Venus amb els pits voluptuosos de llet, els nens jugant a la mare, a un context boucòlic, amb animals i natura en la seva màxima expressió, que garantia als matrimonis que podien tenir fills ja que Roma prosperava. Afecten al mar i al cel representats amb dues dones, un monstre marí i un ocell. El caràcter pictòric del relleu es nota amb el detallisme, la superposició i gradació de plans, les figures externes tenen major relleu que las que estan al fons. Les dues nimfes tenen un vel per sobre que les cobreix, que és un antecedent dels nimves dels sants, que es diuen aureverificantes, nimfes que es mouen amb el vent que fa fluir els llençols. • El fris que recorre els dos costats llargs de l'altar que comença per la façana sud on s'inicia una processó i continua per al cantó contrari. És la procesó del poder. Processó contínua que ocupen tota la superfície i s'inspira en els relleus de l'època clàssica. L'Ara Pacis és una mostra de distintes èpoques clàssiques, clàssica i Hel·lenística. L'ara Pacis és una obla eclèctica. La processó representa o bé la arribada d'August, o bé la inauguració oficial de l'Ara Pacis. Més enllà d'això la processó encapçalada per August, parcialment perduda, est'a protagonitzada primer per ell, els membres del seu govern, els membres de la classe religiosa i tota la seva família, però la família està ordenada de manera de prioriotat en la succssesió del càrreg. Hi havia Agrippa amb el cap velat, que va morir l'any 12 aC, és a dir, que si es representa l'arribada d'August és que fa una cerimònia, i si és la inauguració és un homenatge a ell. Amb els successors hi surten els nens, primer relleu on surten nens. Insisteix en la política demogràfica de natalitat d'August. Les nenes porten els pentinats de casta ecun divita. 29.10.2012 E1: El Llegat Augusteu El retrat i el relleu oficial de les dinasties Jili-Claudia i Flàvia. Explicar el llegat d'August per als seus successors, amb nova ideologia, que s'apropien els sucessors. 14 dC mor August. • Gemma Augustea Alomillor de Dioscòrides, el més famòs escultor de August (pr. s. I dC?; Viena. Peça relativament petita però gran per la tècnica, ja que és una joia. 23 x 15 És un camefeu, pedra semipreciosa, que surt de l'agatha o el seldoni, se l'agafa i es van treient capes al voltant que crea aquest efecte de contrallum. Genera controversia per la seva cronologia. Hi ha autors que la consideren tardoaugustea o fins i tot de l'any 10 dC, altres la col·loquen l'any 20 dC post mortem per Tiberi i alguns fins a l'any 40 dC a l'imperi de Claudio. En el registre superior: La iconografia és rica i explícita x al missatge. D'entrada veiem la figura d'August assegut en un tron doble (Bisselium), representat amb el tors nuu (d'acord amb el concepte d'idealització) i sosté una jabalina amb una mà i una mena de bàcul amb l'altre, símbol dels augurs (amb la capacitat de augurar, auspiciar el futur). Aquest August absolutament idealitzat i divinitzat a més va acompanyar amb una àguila (símbol de Júpiter) – condició semidivina – factor clau per a fer ballar la data de cornologia ja que si el fa ell no era normal que impulsés el culte a la seva persona, però ja que era una peça per a ús privat pot ser que si el fes crear ell. A August Jupiterià l'acompanya Roma, una dona guerrera, recatada, que cobreix tot el cos, però porta un elm (gorro militar), llança i trepitja en feix d'armes. Roma mira a August però ell mira més enllà, ja que està augurant que si algun dia falta no passa res ja que ho ha deixat tot lligat i els successors ho seguiran. A l'esquerra hi ha una quadriga (2 biga) d'on descendeix un personatge vestit en toga amb una figura femenina amb una ala. És una alegoria de la Victòria: figura femenina amb ales que senyala que qui baixa de la quadriga ha triomfat. El que baixa és Tiberi, el que fou designat com a hereu. Just quan va ser designat hereu també sabia qui el successionaria i seria Germanicus, el seu nebot. August augura quina serà la continuïtat del seu govern i Roma ho reconeix. Darrere d'August hi ha una dona reclinada amb dos nens (igual q a l'ara pacis) Tellus (terra) prosperitat acompanyada de nens, que la identifiquen (a l'ara pacis els nens tenen aliments i hi ha vegetació) La cornucopia o banya de l'abundància és un corn de dimensions importants està a rebossat de fruites i aliments – símbol de la terra. La figura amb el tors nuu i barba generosa és Oceà (ara pacis – afecta terra i mar). A l'últim pla hi ha una figura femenina amb una corona que té forma de castell, amb merlets (almenas). Quan una figura femenina té aquest atribut és Ecumene: alegoria de les ciutats de l'Imperi (no de l'imperi). Aquesta lliga de ciutats de l'imeperi corona (corona de llorer) a August i dóna una importància caudal a les províncies, que normalment queia sobre August i la capital. Conjunt tallat i té un signe astral que a la seva part frontal té un capricorn, que era el signe astral de Juli Cèsar, diví pare d'August. També es suggereix que el capricorn sobre el disc solar, o Sidus Iulium, segell de Juli, cometa que s'hacvia vist passar rere la mort de Juli Cèsar. Suggereixen que la imatge de Roma és un retrat idealitzat de Lívia, i comparant amb els seus retrats hi ha certa semblança (amb intenció o no) El registre inferior explica el perquè de la victòria. Quina victòria? D'entrada al cantó de l'esquerra (icone que es repeteix al llarg de la història) és l'aixecament d'un monument a la victòria. Una columna conmmemorativa en aquest cas, una fita que recorda una • Calígula 40 dC New York, vestit amb les millors gales. Sempre apareix jove, ja que va morir jove i l'eterna juventut està justificada. Mor assassinat ja que Roma no podia més amb ell. • Claudi de Lanvinium (c 42 – 43 dC) roma. Es pensaven que seria domesticable, però només el podien domesticar les dones. La seva mare deia que era una persona que la vida l'havia permés treballar però que l'havia tirat a la brossa. Va readreçar l'imperi. Aquesta representació és la més important, és una excepció. Lanuvium era una localitat de la campinya romana, no és una escultura no capitalina, no de la capital. El que passava a Roma estava molt subjecte a normes, aquesta escultura mostra un Claudia amb una àguila jupiteriana. Va descalç amb símbol de heroicitat però l'àguila es representa com una divinitat i poc desprès de pujar al poder ja es representa com a una divinitat, que a Roma hagués estat motiu del seu assassinat. Claudi absolutament idealittzat, amb un tors perfecte. Era coix i tartamut. Coronat amb la corona cívica (de llorer). El retrat deixa veure un poc el pas del temps, arrugues, bosses, papada... Dintre de una obra de època juli-claudia es comença a entreveure un retorn al realisme tardorepublicà. En algunes escultures de província passa això. • Ara Pietatis Augustae o Altar de Gens Iulia (43 dC Roma, villa Medici) Sacrifici al templde de Magna Mater Palatinus. Volia ser algo com la Ara Pacis. Té una històra llarga ja que Tiberi ja la volia construir i difonia la imatge en monedes, i la volia dedicar a Lívia, però es van enfadar en la darrera època de la seva vida, Lívia mor i Tiberi atura el projecte i ni tan sols promou la divinització de Lívia. Calígula i Claudi impulsen la divinització de Lívia. En aquest procés de divinització de Lívia es contrueix aquesta Ara Pietatis. Es conserva poc. S'ha interpretat que és el temple de la Magna Mater o Cibeles, que hi havia a dalt del Palatinus que no hi es ja. Es representa als butxins que duen toros per a una suovetaurilia. L'altre relleu represrnta un butxí agafant al toro davant magistrats i a punt de fer un sacrifici al davant de, temple de Mars Ultor. Claudi mor per indigestió de bolets i el succeeïs el fill d'Agripina que es qui l'assassina. Neró, adoptat per Claudi (que tenia un fill, Britànicus que Agripina fa exiliar). • Neró 51 dC, Parma. Representat com un nen, ja que puja al poder molt jove. Té 14 anys aquí i una toga. Porta una medalla anomenada bula que era el que portaven tots els nens que havien nascut en llibertat i que havien de dur-la en qualsevol acte oficial romà, com els nens que surten a l'Ara Pacis. Retrats d'adopció. • Neró togat c.55 – 59 dC roma. Alomillor era un pontífex màximus. • Neró 55 – 59 dC. El cabell sempre es representa de forma idèntica, amb una punxa central. • Neró 59 – 64 dC Roma. Museo Palatino. Therme Typus. Introdueix una barba i no és de dol, és més bé una patilla projectada, Primer que deixa pèl en el seu rostre. • Neró 59 – 64 dC Roma. Museo Capitollini. Quinquenium – Decennalia. Neró mor el 68 dC i Roma ja no vol tornar a sentir a parlar dels Juli Claudis. Renovació dinàstica i pujen al poder els Flavis. - Vespasià 68 – 79 dC - Titus 79 – 81 dC - Domicià 81 – 96 dC Retorn al realisme tardorepublicà. Volen un canvi en la representació dels icones. Mescla de l'idealisme romà amb idealització grega • Retrat femení d'època Flàvia. Roma: Museu Capitolini. Princesa Flàvia, que no sabem ben bé qui. Testimoni de la moda, diferent a la Lívia Casta de Univira. Dona més explícita amb extensions. S'estableix el costum de posar-se perruca i d'enrrossir-se els cabells. Sobretot per a reivindicar la bellesa femenina. Dona més oberta que vol agradar a l'home ja que hi havia una rivalitat ja que venien esclaves. • Vespasià (c.70) Copenhague. era calb i tenia 60 anys i tot queda retratat. Potes de gall, ulls enfonsits... Trecncament amb l'època Juli Clàudia. Pareix més el cap del Patrici Vell. • Vespasià 69 dC, Sevilla. • Titus (c 79 – 81 dC. Home de vida amb alopècia. Un titus que s'assembla al seu pare, que era pare biològic. És com un vespasià enjovenit ja que era més jove. 30.10.2012 E2: L'escultura de propaganda imperial Dels Flavis a Trajà La Revolta de Judes: es produeix a pincipis dels 70 dC, Vespasià sufoca aquesta revolta l'any 75 dC aprox. Ajudat per el seu fill Titus. Construeixen el templus Paquis i una sèrie de obre commemoratives de la victòria. El 79 dC mor Vespasià i Titus comença la construcció del temple del diví Vespasià i l'arc conmemoratiu en honor a la revolta de judea. • Arc de Titus: 79 – 82 dC a l'entrada a l'interior del forum. Es troba a un turó elevat i té una panoràmica perfecta de tot el fòru. El turó es deia Arx i unia al Palatinus amb l'Esquilinus. El carrer que passava pel centre del fòrum es deia Via Sacra. El promotor va ser Titus però mor molt prest i el seu germà Domicià fou l'autèntic promotor de l'obra. Així que es dedica a Vespasià i Titus. Monumentalitza l'accés al fòrum. Quan els romans guanyaven una batalla hi havia una processó triomfal. Al final de la via triunfali la processó feia un gir de 90 graus que entraven a la Via Sacra passaven l'Arc de Titus, creuaven el fòrum i pujaven a sobre del Capitolium on feien els sacrificis. El van reconstruir, no és ni una anastilòsi. Iconografia: La inscripció de l'aric diu que és una obra promoguda per al senat i el poble, i ademés està dedicada a Vespasià i Titus. Té un fris de dimensions força reduïdes amb escenes de la campanya militar de judea. Els carcanyols (parts triangles que surten sobre l'arc) hi ha representades dues victòries (figures femenines alades) que sostenen una llança amb armes i escuts clavades a la punta (igual que a la gemma augustea), són les armes dels que han derrotat. A l'intradós de l'arc dels costats i de la volta de mig punt que tanca l'arc: entrant del colisseu a la dreta hi ha cassetons: motius de forma quadrangulars, amb roses inscrites a l'interior . El en parell lateral hi ha una quadriga triomfal que simbolitza l'inici de la comitiva triomfal de la processó. Simbòlicament redunda en la mateixa imatge del que passarà per allà mateix. És un carro de quatre cavalls conduït per Titus que va amb toga. L'acompanya una victòria, que segurament corona amb una corona de llorer a Titus. El carro va acompanyat d'una multitut algun dels quals són soldats. Es deixen espais sense relleu per a poder posar-hi altres elements (no com a l'Ara Pacis). El carro està guiar per Roma segurament, guerrera que mostra un pit, una Roma Virtuosa, Virtus, al·legoris de les virtuts positives que ha de tenir l'emperador i el guien al triomf. A la part posterior hi ha una figura masculina jove, amb el tros nuu que està idealitzada, que és una al·legoria de Genius Populi Romani – personificació del poble romà. Al darrere té una figura togada que li falta el cap (però tenia barba i bigot) i és el Genius Senatus Romani – al·legoria del senat de Roma. • Columna de Trajà: objecte de monedes i dibuixos. És una escala de cargol. Marca el punt on hi havia un turó. Assentada sobre una potent base, que també era lloc funerari on hi havia les despulles de Trajà i la seva esposa Plotina, primer enterrament dintre de la ciutat. Decorada amb relleus d'armes que simbolitzen les armes dels enemics. A sobre tenia una escultura en bronze de Trajà. La columna trepitja els dacis. Té una porta i sobre té una inscripció on es diu que la columna té l'alçada del turó que es va abaixar per a fer el fòrum. I també diu que estan enterrats Trajà i la seva dona. 05.11.2012 La columna trajana es va construir paral·lelament a la construcció del fòrum desprès de les batallesdàciques – 107 – 111 dC. El tor de la columna queda com una motllura de formes de llorer, com una corona cívica. Hi ha una vocació ornamental del tor. El capitell, és molt simple que recorda les solucions formals de les cornisses, una disposició de oves. El un pseudocapitell decoratiu. • Relleus de la columna trajana. Fa una efecte de tapís on es reprodueixen volums, motllures... Horror Vacui. La obra original estava pintada. Sembla més una pintura que no pas un relleu. Bianchi Bandinelli va batejar a l'autor del relleu (autors) amb el nom de mestre de les impresions de Trajà. Altres han atribuït a Apolodoros de Damasc, el que va planificar el fòrum com a l'escultor de la columna trajana. Punt de vista iconogràfic: tots els relleus es disposen amb una espiral. A la meitat hi ha una figura que ocupa tota la superfície del relleu, una Victòria (com un còmic). Aquesta victòria escriu sobre un escut (inscripció pintada). Separa la primera campanya dàcica de la segona. La columna trajana representa un 40% d'escenes bèliques però si que tot el que repesenta és de la guerra, però afegeixen informació sobre la quotedaneidad romana, per exemple una suovetautrilia. Legions amb estandarts, apareix Trajà presidint un sacrifici i butxins. Trajà apareix moltes vegades però no és el protagonista. Hi ha espais per a introduir elements anecdòtiques (algú que cau el cavall...). Al llarg de la columna veiem forats que malmeten el relleu fins a la meitat de la columna, per a una falta de previsió, permetien donar llum i a la part de dalt ja estaven prevists i es col·loquen en llocs estratègics. Surt el reiu Danubi que tenia un protagonisme especial, on el col·locava un pont flotant, també hi ha una personificació del Danubi. També es representa la via naval de la guerra. La obra clau va ser un pont fixe d'Apolodoro de Damasc per a guanyar la guerra que apareix a la columna, i es representa la inauguració del pont. Altres episodis, de curació dels ferits, de transport d'armes, anecdotari extraordinàriament ric. Al llarg de la columna trobam arbres que serveixen per a separar les escenes. En l'última escena de la columna trobam a el “suicidi de Decèbal”, que volia fugir quan els romans guanyen, i ell es suicida, això demostra la grandesa de l'enemic, que prefereix morir abans de perdre, com més gran era l'enemic més gran era la victòria. E3: La pintura romana fins al 79 dC El 79 dC hi ha l'erupció del Vesubi. Però diem que és fins al 79 perquè on més pintura es troba és a Pompeia. Si els romans a l'hora de fer arquitectura i escultura s'enmirallen al món grec també ho faran amb pintura, però de pintura grega no es conserven gaires referents. Els grecs feien sobretot Pinakes: pintura sobre taula (quadres) de la que deriva “pinacotec”, l'acròpoli d'Atenes tenia un accés per el Propileu que era una pinacoteca, fou el primer museu de pintura del món. • Teseu Alliberador ( basílica d'Herculà ) (c. 50 – 79 Napoli Museo Arch.) Representa a Teseu que tot just ha matat al minotaure. Sincronia de fets: ha matat al minotaure, arriba a Atenes, els nens l'agraeeixen. És un Teseu absolutament clàssic, contraposto, corba praxiteliana, perfeció de l'anatomia masculina, idealizació. S'inspira en un original grec que no es conseva, ja que hi ha versions gairebé idèntiques. A la segona imatge s'afegeix una intenció de perspectiva amb l'arquitectura de fons, s'afegeix al poble i sobretot la diferència entre la representació del cos, que és més escanyolit, està quasi desproporcionat, que es llegeix com a la reivindicació de lo romà envers de la idealització grega. La primera és neoclàssica i la segona introdueix el substrat romà. • Perseu allibera a Andròmeda de Nicias (Pompeia – Casa del Príncipe de Memtenegro) • Pompeia (Casa del Faune) Mosaic d'Alexandre Magne (original de Philoxenos d'Eritrea?)(c. 100 aC Napoli Museo Arch) pintura històrica, • Fresc d'una tomba de l'Esquilinus (sVI – III aC) Roma: musei capitolini Primera pintura datada. Són quatre registres, en el segon es veu una ciutar, segurament és el setge d'una ciutat i al costat la personificació de la pau. Abaix hi ha represenacions de luita i torna a haver la escenificació de la pau o l'enaltiment de la dona militària (ritual que feien dons, que reconeixia públicament els mèrits d'un soldat a la guerra. Hi ha inscripcions que diuen qui són els personatges. • Arc de Vespasià i Titus (79 – 82 Roma f Romani) (Tresors de Jerusalem) a les tabulae dansate es podia representar visualment la crònica de les guerres. Vitruvi (De Architettura, VII) - Buon fresco – la pintura sobre taula s'ha perdut i només coneixem la pintura al fresc. Vitruvi esplica com s'ha de fer aquesta pintura. - 4 estrats preparatoris – primer base blanca.... - pintura a base de materials orgànics - ampli ventall cromàtic August Mau (1882) : vol classificar la pintura a Pompeia a partit de com estaven resoltes i per l'elecció de temes. - Primer estil o estil estructural (s II – inicis s.I aC) - Segon estil o perspectiva arquitectònica (100 – 20 aC) - Tercer estil o canelobres (c 20 aC – 40/48 dC) - Quant estil o il·lusionisme arquitectònic (c. 40 – inicis del s. II dC) • Pompeia. Casa de Sal·lusti (fl s II – pr s. I aC) Primer estil. parets decorades amb imitacions estrcturals, de placatges de marbre. Usaven la pintura perquè era més barata i permetia mostrar més matisos. • Roma (palatinus) Domus Grifi (100 – 90 aC) Segon estil. Imitació d'estructures però alhora afegim tímidament una certa perspectiva que es suggereis afegint columnes purament ornamentals, que es recolxen sobre bases amb perspectiva • Boscocreale – Villa la de Fanuis Sinistor (c 40 – 30 aC) NY MET Cubículum M. Segon estil. Té Trompe l'oeil o trampantojo. Successió de plans que trenquen amb la paret. Profunditai i superposició d'espais fins i tot verticalemtn. Perspectiva cavallera • Boscoreale. Vi·la de Faunis Sinistor (40 -30 aC Napoli MA) Triclinium G. Té columnes acanalades i columnes decorades amb formes vegetals que es recobrien amb làmines daurades o per mosaics. • Villa del Misteri de Pompeia. (s. II aC, c 60 aC). Vil·la extraurbana organitzada al voltant de l'atri el peristil. Clara vocació simètrica en l'organització. El menjador dels misteris, sala sels • Praeneste (Palestrina): Santuari de Fortuna Primigenia (c.mitjans s II aC) terrasses que faciliten el desplaçament de les parts altes a les baixes per a salvar el desnivell. El temple presidit per un teatre tenia un tripòrtic i les terrasses amb dues rampes. Al voltant de les escales també es construien espais comercials. Estructura esglaonada, en forma de terrasses. • Roma: Monument de Vittorio Emanuele (1911-1925): s'inspira en el santuari de la Fortuna Primigenia. • Ferentino (Frosione: Laci) mercat, via tecta: en un dels costats de la via tecta habia tabernar. • Tarragona: Forum coloniae, tabernae (c100 aC). No es sap si tenien una fnció comercial o administrativa. Les grans superfícies comercials de la capital: els dos a la zona dell fòrum: tabernae veteres (desaparegudes, per Juli Cèsar) a la basília sempronia i tabernae novae, adossat a la basílica emilia. • Forum Romanum: Basílica Fulvia – Emilia (Tabernae novae) ( 200 aC -s I dc) • Forum Iulium: Pòrtic (reconstrucció virtual) i planta 2007. A continuació de la basílica Emilia havia el Macellum (lloc de la carn) que genèricament aludia al mercat central. Va ser destruït a ran de la construcció del templus paquis, per August. Es transllada al turó del Biminalis. • Els mercats de Trajà es col·locaven en una hexedra, per a respectar l'ordre. Es construeixen amb els tresors de les campanyes dàciques. D'Apolodoros de Damasc segurament. Dividit en diverses parts: - Gran exedra - Viva viveràtica, terme medieval. L'eix a l'entorn del qual estaven al sou costat - Via Biberatica - Gran Aula: part més interessant de tots els mercats - Cos Central - Exedres - Cisterna Evolució en el temps - a s. XVI degradació - c. 1300 propietat de Bonifaci VIII - 1312: Torre delle Milizie - 1349: terretrèmol - s. XVI s. Peruzzi, convent de santa Caterina - 1870 – 1885: expropiació convent - 1926 – 1934: “descobriment” - 2 GM: nova degradació Restauracions recents - 1996 – 1998 - 2000 (Jubileu) 2002 - 2005 2007: Museo dei Fori Imperiali. • Roma: planimetria del barri Alessandrino, a 2: ja s'intueix el perfil dels mercats de Trajà ocupat per vivendes i cases. S'ha restaurat. Restauracions molt criticades per fantasioses. Mussolini va obrir carreteres com la Via dei Fori Imperiali i el barri Alessandrino es va destruint. Els murs de la plaça llisa del fòrum són s'època medieval. Desprès de la GM es torna a degradar i als 60 es torna a restaurar. • Mercats de Trjaà: Exedra major o Gran Hemicicle: gran exedra. Els mercats s'assenten en el pendent del Quirinalis, i tots l'escultura començant per l'exedra fa una funció de contrafort, construcció esglaonada de tota l'estructura, com la Palestrina. L'exedra està dividida en dos pisos, un baix que dóna al paviment on hi ha la plaça del fòrumi tenia tabernes, hi havia un altre mur al davant creant un altre carrer. Al segon pis havia finertres que donaven a una galeria per sobre de les tabernes de la planta baixa. Les finestres són de mig punt resoltes amb opus testàceum, en nucli és opus cementicium, estan flanquejades per pilastres, tot anava revestit i per sobre les pilastres hi havia fragments de frontons, un rectangular, un semicircular i un altre semitriangular?. Al passadís de la galeria tornam a trobar tabernae on es venien productes. A la planta baixa, on hi havien tabernaes, tenien una llinda quadrangular i un arc de descàrrega que no es veia. Interiorment estava tot estucat i pintat amb una pintura bàsica amb línies i geometria que imitava les plaques de marbre. Els paviments eren en mosaics, i eren normalment bicorms, en blanc i negre dibuixant motius geomètrics. • Gran Aula, Mercat de Trajà. (c. 107 – 112 dC) La més espectacular. Gran nau longitudinal comerços a banda i banda en bateria coberts, que esdevé una fita en la història. Feta íntegrament amb opus caementicium. El tipus de volta és el primer cop que es veu. Quan es seca és un bloc de pedra que exerceix un pes brutal. És una mena de Via Tecta. A la coberta hi ha unes galeries laterals que es desenvolupen sobre les tabernae de la planta baixa. La volta està dividida en 6 trams, 7 pilars a cada banda per un cantó i per un altre que serveixen de recolzament de tota la volta, voltes aèrees. Volta d'Aresta, consisteix en una volta de canó, en aquest cas longitudinal que esta creuada transversalment en cadaun dels trams per una altra volts. Com que les dues voltes es creuen ens dona 6 voltes d'aresta. El sostre es definia amb uns arcs (que no hi són ) que són arcs torals – entre un tram i un altre de volts, n'hi ha 6, organitzats per 7 pilars, els trams no són regulars. El sistema de coberta és una volta d'aresta: volta de canó de mig punt, una longitudinl i una serie d canons transversals, que es creuen i creen unes arestes (no confondre amb la volta de creueria del gòtic). Soportats per mènsules i superposats per arcs torals (són arcs de mig punt aquí), marquen la separació d'un tram en volta d'aresta amb un altre. Sabem de les mènsules per la imatge • Giulio Romano, Palla d'altare de San Stefano (1523, Gènova, San Stefano) surten les runes del mercat de Trajà, mostra com estava abans de convertir-se en el convent de Santa Caterina. També mostra com estava la paret que donava al carrer, les tabernae i veiem que en el extradós de les voltes, en concret en una part d'unió (ronyó), estaven farcits de peces de ceràmica, perquè les àmfores de tarrissa són molt resistents i estan buides per dintre, es posa opus caementicium i com que no entra a dintre la volts pesa menys que si tot compacte de ciment, pràctica que despès es torna molt habitual (esglèsia del mar, catedral barcelona...) • rilievoarcheologico.it 13.11.12 La llum d'un lloc és la seva amplada. • Convent de Santa Caterina, antic mercat de Trajà, s'elimina la mènsula, la gran aula es va dividir en dos pisos, el pis superior com que quedava masa baix es lleven les mènsules i els arcs torals. Es veu un forat en el sostre, s'anomena òculus (ull), no és un òculus romà, possiblement de la Edad Mitjana, en l'actualitat està tapar, en tenia un altre de més petit també tapat ara. Va generar que al llarg de tota la volta longitudinal sortís una esquerda que dóna fe del moviemnt i dany que ha experimentat la volta. Tota la part baixa dels murs és de opus testaceum però la volta es recolza sobre uns pilars de travertí, molt més dur, que és el punt que reb més presió. Els blocs de pedra estàn col·locats a sec, sense cap morter, només s'aguanta per el per, i per garantir que no es mouen es va fer una solució que deixa unes marques com uns llacets, són testimonis d'uns testimonis de ferro, que garantia que els dos carreus que formen el pilar en cap moment no es moguin, varen ser robats. El pronaos perforada amb dos nínxols que tenien la escultura monumental d'August i a l'altra una de Agripa. Hi ha un espai de transició per on es pot pujar a adalt. Les dues columnes de l'extrem, d'un altre color, van patir problemes estructurals i es van substituir en el segle XVI. Tota la pronaos amb el timpà té una sèrie de forats que són traces de uns relleus de bronze i a partir d'anar unint aquests forats va sortir la forma d'un àguila. La pronaos també estava recoberta de bronze, en concret la part alta. Tot aquest bronze estava present fins al s XVII, que va arribar la familia Barberini, que el va fondre per fer 80 canons (castell sant Angelo) i el Baldaqui (a San Pere): “El que no van fer els bàrbars ho van fer els Barberini”. El més espectacular és la seva volta, volsta hemiesfèrica de opus caementicium, tot l'aspecte interior (tret de coses puntuals) és idèntic, marbres i detalls (stendal diu que és igual que a Roma). Volta organitzada en 5 registres concèntrics, l'exterior més ample i així. I cadascun dels registres estan resolts amb 28 casetons trapezoidals, que es van reduint i fuguen a l'òculus. La idea de col·locar l'òculus respon a un criteri il·luminatiu, i si plou cau l'aigua, té un diàmetre de 9 metros, és una solució que trobem sobretot a les termes (Vila Adrinan). Els nínxols s'alternen els circulars amb els poligonals, el principal fa la funció d'altar, i servien per a col·locar-hi escultures de divinitats, tot i dir-se Pantheon no estava dedicats a tots els déus, només als déus còsmics (Júpiter, Mert...), iconològicament és una gran esfera, metàfora astronòmica. 19.11.2012 Una de les particularitats del Pantheon són les seves dimensions. És una estructura d'uns 43 metros de diàmetres, una de les voltes més amples inclús en l'actualitat. Hi cap una circumferència perfecte en el seu interior, degut a que és una metàfora astronòmica – exalta la figura de les divinitata còsmiques. A l'hora de resodre aquesta macrocúpula es va fer amb la utilització de varis materials: a les parta baixes, fonamentació, s'utilitza un nucli d'opus caementicium i paraments exteriors d'opus testacium, als fonaments són d'opus caementicium de travertí, la caementa era de travertí, permet assolir i rebre millor les presions, ja que la fonamentació aguanta tot el pes. A mesura que anem pujant la proporció de travertí es redueix i augmenta la proporció de tuf. Busca una disminució del pes. A partir de la corbatura de la cúpula cada nivell suposa una disminució del travertí i un augment de materials més lleugers, el material més important és pedra tosca (pedra pómez), pesa poc però és molt resistent. L'altre gran dubte és com es va resoldre? (Línia d'impostes: línia imaginaria que separa la part recte de la corba) Alguns pensen que es va fer amb una gran bastida de fusta, però les teories més recents diuen que es va fer en bases de construcció, bastides en forma de torre, utilització de grues, una vegada s'arriba a la línia d'impostes es fa un gran motlle que només agafa el primer registre de casetons de les cinc, desprès la segona, desprès la tercera, bastida que s'aixeca progressivament. S'afegeixen una sèrie de arcs de descàrrega i faciliten que les presions es distribuexin millor per tot el conjunt, aquests arcs no són visibles tenen a sobre uns revestiments de marbre (alguns originals, alguns refets), els arcs en un origen tampoc eren visibles exteriorment, i fan una tasca fonamental per a que s'aguanti i el pes es reparteixi. El paviment del Pantheon és un 80-90% original, i mostra com es van cobrir els mercats de trajà, el forum augusti... amb opus sectile (de marbre), és un mosaic que es fan en opus tesselatum (tessel·les) i l'opus sectile (amb grans peces de marbre) que fa molt més car. Els revestiments parietals són moderns. Quan es va fer el revestiment no era per frontons i oberturtes sinó amb mosaics amb opus sectile. Als anys 30 es fa un fals històric, es destrueix la part de marbre antiga i es torna a fer a sobre de manera didàctica. Revestiment marmori que no tenia frontons i finestres allindades. Exteriorment segur que anava revestit tot amb marbre, pintura... i avui dia podem veure perfectament l'esquelet amb els arcs de descàrrega. La modernitat de la cúpula encara avui és moderna. Té un perfil esglaonat que és l'inici de la cúpula i la part arradonida coronada amn l'oculum. Tenia un revestiment de bronze que es va usar per a fer altres coses. L'oculus encara té un revestiment de bronze orignal. E6: Balnemum et Balnea Les termes imperials Balneum: públics Balnea: privats A les arts plàstiques hi ha moltes referències als banys, i a la higiene personal ja que és una qüestió innata de la condició humana. També a la literatura ( ja a la ilíada d'Homer). Les infrastructures dedicades a aquestes pràctiques les més antigues de les que tenim constància son les de Olímpia, s VaC, pensats per a la ciutat en els quals l'aigua era sempre freda. • Banys de Olímpia. Al segle I d?C es fa un sistema de calentar aigua. A l'hora de parlar de les termes romanes, hem de fer una distinció entre termes republicanes i termes imperials, de criteri cronològic, però també en base a qüestions tipològiques. Són primer més bé anàrquics construíts a mesura de les necessitats que es converteixen en llocs molt planificats. • Termes republicanes: Les Stabianes de Pompeia (s.IaC) Els colors indiques segons el calor de les sales. Hi ha colors que es repeteixen, ja que els romans eren molt pudorosos i conservadors i les termes es pensaven per a homes o per a dones, mai junts, i per això tot està duplicat, a dalt la femenina més petita i abaix la masculina més gran. En el cas que es fessin que no es poden duplicar s'establia un horari. Al mig hi ha una zona de separació entre les dues parts. Té un accès principal que donava al carrer, la majoria dels casos pasaves el balneaticum, l'entrada, que era relativament assequible. Els esclaus ho tenien prohibit. La primera estructura important és l'apoditedium-7 (guardarroba). Desprès trobavem el frigidarium-9 (piscina rectangular freda, desprès el tepidarium-19 (de temperatura tèbia) i finalment el caldarium- 20. Per a calentar l'aigua necessitaven una estructura interna que estava a la zona de separació, al 15 hi ha la cisterna i les coses de perfil circular eren els forns que per un sistema de canals s'escalfava el terra i la propia aigua. Al llarg del apoditerium hi havia unes taquilles que possiblement tenien portes. L'apoditerium tenia una volta decorada amb estucs i relleus. • Termes del forum de Pompeia. El caldarium (sala calenta) sala longitudinal amb temperatura alta, sempre ornamentat, volta de canó, opus caementicium revestit d'estuc, tres finestres superoirs, per il3luminar i treure el vapor, pintures del segon estil i en el fons hi ha una petita piscineta o banyera plana que es deia Labrum, i dintre d'aquesta sala hi havia aquesta pica amb aigua freda, per si no s'aguantava el calor. Tot el sistema de escalfament es feia en la “zona de màquines” nucli central de les termes, hi havia un gran forn i s'escalfava l'aire que per l'hipocaust (l'aire circula en les parts subterrànees), es feien uns petits subterranis d'opus testaceum (que aguantava fortes temperatures) i així el terra estava calent. cisterna està sota del pati. Coberta de volta d'aresta, recolzada en pliars. Va ser expoliat. Magnificència i extraordinària decoració i va ser inspiració com la Old Pennsylvania Station (New York, 1910) 20.11.2012 Les termes són els edificis més complexos contruits per els romans tant per grandària com per utilitat. La il·luminació interior era molt important. E7: L'escultura oficial en el temps de la dinatia antonina 117 Maten a Trajà el substitueix Adrià fins al 138, el primer dels Antonins. • Antoninus Pius, 138: successor d'Adrià, el que dóna nom a la dinastia Antonina. Evoca la idealitat heroiques del món clàssic. Adrià posa de moda la barba (molt curta), i la barba es va fent més frondosa. Antoninus acostuma a tenir un cabell més desenvolupat, arrinxolat. Els Antonins, comença Antoninus pius, colinitzaran el Camp de Mart, que desde Agripa ja casi no es toca res, menys l'estadi de Domicià. La zona nord seguia estan dessolada, menys el Mausoleum, l'Ara Pacis i l'Horologium. L'Àrea Antonina es per sota de l'Horologium i per sobre la Saecta Julia i el Pantheon. En aquest context Antoninus impulsa la construcció d'un temple, dedicat al diví Adrià. A la Piaza di pietra i es va usar durant molts d'anys com l'edifici de la borsa. • Temple Hadrianeum, 145: octàstil, perípter, escalinata que salvava el desnivell del pòdium que tenia una mena de cripta amb una volta de canó amb arc rebaixat. L'únic que queda són les columnes laterals. L'interior estava cobert (opus caementicium, època flavia comença), per una volta de canó cassetonada (buida per fer-la més lleugera) i també, com al pantheon, cada cop es feia més lleugera. Inserit a una plaça quatriporticada. Capitell corinti (establit en època augusta) i cadenes decoratives amb palmeretes en l'entaulament. Interiorment estava suntuosament decorat. A la naos tenia un podium que envoltava tot que tenia una serie de relleus i feia pseudonínxols, amb una posició esglaonada. En aquests relleus amb figures antropomòrfiques representaven personificacions de les províncies de Roma. Així recorden també que Adrià va viatjar molt. Tenen una sumptuositat extraordinària i dóna indicis de un canvi d'estil, l'escultura es va contextualitzant més i abstracte en algun punt, s'allunya del naturalisme. Vistes frontalemnt són imatges purament clàsiques, rostres atemporals, roba molt elaborada... però hi ha un detall que és que aquests relleus tenen menys volum del que sembla, i ho sembla ja que les imatges estan perfilades amb una incisió que accentúa la sensació de volum eliminant matèria. El rostre de cop i volta els ulls es dil·laten, no són estrictament naturalistes, la boca entre oberta, la vestimenta en els plegs s'aconsegueixen també sobretot buidant la matèria (al august de prima porta s'aresta la roba), plegs en negatiu, a partir d'aquí trobarem aquesta tècnica de relleu de perforar. Canvi estilístics en els Antonins. També trobam motius simplement militars (panopia: roba, estandarts, armes...). Antotninus Pius estava casat amb Faustina laVella, mor l'any 161 i ella simultàneament. Abans de morir havia designat al successor, però s'havia produhit una situació excepcional, és que designa a dos successors. Roma desde la república augusta té una diarquía, per Marcus Aurelius i Lucius Verus o Marc Aureli i Luci Ver, 161 – 169 que mor Luci Ver i Marc Aureli serà únic fins al 180. A la mort d'Antoninus s'aixeca un monument conmemoratiu • Columna d'Antoninus Pius, promotors Marc Aureli i Luci Ver. La columna de pòrfir(tipus de marbre típic d'Egipte) vermell no era narrativa, no tenia relleus. A dalt de tot tenia una escultura d'Antoninus Pius, despullat semblant a la primera. Es conserven alguns fragments del fust i la base que es conserva als museus vaticans, a un pati normalment tancat. Posterior al 161, base qúbica, tres d'elles decorades amb relleus i la quarta té la inscripció conmemorativa. Un relleu apareix duplicat. En la cara frontal es representa hi ha una figura nua en accentuadíssima diagonal que estructura tota la composició, a la part superior hi ha les dues ànimes dels difunts (antoninus amb una àguila i ella també). Tema de l'Apoteosi (ritual funerari quan els incineren que les àguiles agafen les ànimes i les pujen al cel) per a accentuar el dramatisme posen el personatge alat. Sabem que són al Camp de Mart perquè surt l'obelisc i una personificació del Camp de Mart i una personificació de Roma. El personatge alat pot ser Eó (personificació de la eternitat) o el Saeculum Aureum (època daurada d'Antoninus Pius). La columna feia una funció de senotafi, és funerària però no conté els difuns enterrats. Marcat neoclacissisme, idealització i poc moviment. També hi ha insició en el perfilat de les imatges. En els altres dos relleus idèntics hi ha un estil completament diferent. Obra que mostra més els indicis dels canvis formals. Multiplicació de persotatges amb cossos desproporcionats i hi ha una necessitat de afegir-hi terra. Es representa la Decursio: escena de ritual militar funeràri amb els legionaris de a peu i de cavalleria, els de cavall donen voltes als d'a peu que donen voles a la vegada a una fogata. En sentit contrari a les agulles del rellotge. Els cavalls en gran moviment contrasten amb l'estaticitat de la cara frontal. El relleu sobresurt molt més que els anteriors. El darrer gran conqueridor : Marc Aureli Fins al 169 és emperador amb Luci i fins al 180 sol. Desprès de la seva mort Roma va perdent les seves terres. • Marc Aureli (176, Roma, Musei Capitolini). De caràcter clarament militar, en bronze. Escultura espectacular. Fins fa poc estava en un racó d'un pati. Es gegantina. Es conserva sencera, en un origen estava a la plaça del capitoli al bell mig. Si no es va destruir va ser perquè el papat erròneament la va identificar amb Consantí. El cavall es recolza tres potes, recolzant la dificultat de l'episodi. El gest de Marc Aureli és important també. Porta barba generosa i cabells arrinxolats. Vesteix amb túnica curta. El grau de detallisme es notable (cintes de la sandàlia). • Arc de Constantí (emperador de principis del s.V) davant del Coliseum, al final de la Via Triunfali. Aquest arc té una sèrie de relleus que els únics del s.IV son els de sobre del s.IV, la resta són Spolia o Reimpiego (robatoris en un sentit de prestigi, peces d'una altra obra donen prestigi a la meva – reciclatge selectiu). Expolia de Trajà en el intradòs i l'àtic, relleus d'Adrià, 4 medallons a cada banda i relleus de Marc Aureli 8 que decoren l'àtic. Els de Marc Aureli es pensa que eren d'un arc conmemoratiu seu. N'hi ha tres més als museus capitolins. • Relleus de Marc Aureli a L'arc de Constantí. Tots són de caràcter militar. Un representa la Profectio (169, partença a la zona germànica), una figura femenina reclinada amb el braç sobre una roda de carro, és una personificació i si està sobre una roda mostra que és la personificació d'una via i la principal era la Via Flaminia. Se ademés sabem que a l'extrem exterior d'una via Flaminia estava representada en un arc de quatre cares. És el moment en el que Marc Aureli, acompanyat del geni senati romani, amb el seu exèrcit a punt de partir. Un altre del 176 es l'Adventus (arribada), surt Marc Aureli i novament pareix que són a la via Flaminia, ja que surt l'arc, una Victoria alada diu que Marc Antoni imberbe ha guanyat. És imberbe perquè Constantí li va posar el seu cap. En els altres dos hi Quatre registres, i fins i tot representacions de ciutats, amb perspectiva a vista d'ocell, frontal...El fris evoca a la processó triomfal. • Arc dels Argentari (204 Roma: Forum Boarium) al costat hi ha la esglèsia de Sant Georgio en Belabro (amb el crani de Sant Jordi), i davant Santa Maria en Cosmedin (amb la boca de la veritat). Obra magnífica. No és un arc honorífic, sinó que és una porta que donava a un carrer que comença a fer pujada cap al Capitoli, i era la porta que donava accés al carrer on hi havia els començos dels argentari arrendatari – els que serien els banquers. Volien monumentalitzar l'accés a aquest carrer. La inscripció laudatoria diu que estava dedicada a Septimi, Caracalla a Jeta (que si que surt) , Iulia Domna (dona de Septimi) i Fluvia Plautilla (dona de Caracalla). Dedicat a la familia imperial. Degut a que no es duien bé els fills, com que Jeta sortia a un relleu el van mutilar igual que el de Fluvia, que la van exiliar i també li van aplicar la Damnatie Memorium. Té una extraordinaria riques ornamental, en la cura dels detalls (part superior de la llinda) amb coronacions amb cintes de elements vegetals, daus oves i una altra cornissa de elements vegetans molt fins. La inscripció estpa flanquejada per una figura de Hèralces (fortalesa) i la part dreta, encastada en la esglèsia hi havia un altre relleu que era la personificació de una estació de l'any (eternitas i pas dl tmps). Els relleus representen presoners bàrbars – idea de vetllar per la protecció de les conquestes (que desprès de Marc Aureli ja només han de aturar les inicatives bèliques i ja no conquereixen) i en el cantó interior representen Setimi Sever, Iulia Domna i al costat un espai buit on estava representat Jeta. F1: Descobrint les províncies romanes Dissenyant una ciutat romana Hi ha vida més enllà de Roma. • Mapa de la organització provincial romana d'època antonina (Comodus). Les províncies establides desprès de les guerres púniques, que roma és una potència militar i comercial naval que s'eixamplen les seves fronteres (200 aC aprox) i només servien per a l'administrament, hi ha els caps d'estat (cònsuls) + sentat i representants de les províncies (proconsuls, o cuestó o governador...). De totes les províncies les més importants són hispania, anargonensis, itàlia, àfrica i syria, que no equivalen a les actuals. - Narbonensis: costa blava perpinya (sud de França en general). • Arc de Orange (sud de França) (20-25 dC)- a Orange hi havia una producció molt important de Sarcòfags. Hi ha qui l'anomena l'Arc d'August (any 10) les últimes tesis el situen desprès de la mort d'August tot i que no hi ha cap menció a August i l'associen e Tiberi ara. Vol monumentalitzar la Via d'Agripa. Recorda a l'arc de Septimi Sever, triple arc decorat amb semi columnes adossades damunt de pedestals mesurats. El més interessant és que disposa de dos àtics un decorat amb un fals frontó triangular. Al damunt hi hvia grans escultures de bronze que no es conserven. La façana sud al dobe àtic (a les dues façanes) a l'àtic superior hi ha dos frisos amb una idea de desordre (l'art provincial és menys rígid que el de la capital), caos, desordre comparat amb Roma. Només veiem dos tapissosque es reflecteix l'enfrontament entre romans i gals. En els panells frontals té 4 penells dos i dos, on es representen escenes bèliques de forma abstracta, representant una pila d'armes. Alguns escuts tenen inscripcions de personatges, com una possible signatura de l'escultor (poc probable) o més probablement que aludissin a guerrers heroics. En la part del primer àtic hi ha 4 panells més, 2 i 2, que és una unió de coses desordenades, però que són restes de vaixells (la rostrs, la quilla) que aludeixen a un enfrontament naval. Temàtica esencialment bèl·lica i victoriosa per a un arc d'una Via. • Pont du Gard – aqüeducte (s.I dC?). De tres nivells, la inferior es resol amb potentissims arcs que faciliten que l'aigua trenqui amb els pilars d'aresta. Idea eslaonada. L'últim té una bateria de petits arcs. Tot serveix de ajuda per al ductus (canal d'aigua). Els aqüeductes són les grans obres de l'enginyeria romana, sempre han de tenir una mínima inclinació. • Nimes: Arena (70 dC) (reformat 1863 sobretot interiorment). Remarca la idea que totes les ciutats de províncies reprodueixen totes les infrastructures que hi ha a Roma. Totes tenien un anfiteatre, un temple de la triada capitolina... us de semicolumnes a la façana de manera ornamental, dos registres • Narbonne: Fresc del segons estil, cases privades (Narbonne, Musée Archêologique de Narbonne). Segon estil 80-70 aC – 30 aC. Deixant al marge Roma i Pompeia són les més bones. Arquitectures amb perspectiva... • Narbonne : horreum – magatzem de gra (sIdC) criptopòrtic: gaeria subterrània. Espai subterrani que crea una temperatura constant idoni per enmagatzemar gra. El de Tarragona és més interessant, d'època Flavia. - Itàlia • Benevento: Arc de Trajà (114 – 118) situat com a element conmemoratiu de una gran Via – la via Traiana, promoguda per Trajà. La via apia era la que anava de punta a punta de Itàlia, i la Via Traiana era una derivació, s'inaugurà el 109. arc de una única obertura, enmarcat per semicolumnes, amb relleus a les cares frontals i a l'intradós tot doplicat, un àtic amb relleus, i inscripcció laudatoria, també devia tenir una escultura de bronze. Restaurat en el s.XX, l'estructura. S'assembla molt a l'arc de Titus, en mides i estructura, tant que han proposat endarrerir l'arc de Titus al de Trajà. La diferència més gran és que el de trajà també té relleus frontals de a l'àtic i a la part frontal dels pilars de l'arc. El costat intern (cap a la ciutat) mostra escenes de tipus militar (Trajà era militar). La cara externa, mostra les providencies, consessions que Trajà va fer a les Províncies. En un dels panells exteriors es representa la concessió de la ciutadania romana als habitants de les colonies romanes, que els donava llibertat. Altres relleus de concessions, on Trajà, la figura més gran, sempre és protagonista, vitòries als carcanyols. Al costat interior hi ha Trajà sense toga (no oficial) que parteix o torna de viatge. La presència de nens, que són els prínceps bàrbars, Trajà ja ha mostrat la seva força, i reb els prínceps que juren fidelitat a l'emperador. Molt escepcionalment es represente nens en relleus oficials (aquest ho és, encara que de província, n'hi ha a l'Ara pacis i a la gema augustea que representen prosperitat). Els dos relleus interiors, a l'intradós de l'arc representen una suovetaurilia, on veiem a Trajà vestit amb la toga i el capite velato, un altar de tisores (portàtil), amb un nen que porta els estris, tota la restra de personatges i els butxins a punt de matar el brau. A l'altre cantó, més importantn, hi ha un episodi amb una serie de personatges a collibé i altres al terra, destaquen figures femenines amb corones amb formes de castell enmerlatada (a la gema augustea ecumene: totes les ciutats) que es representen com les Tiges: personificacions de les ciutats, que van a demanar alguna cosa a l'emperador, iconografia plenament provincial. Es simbolitza el programa trajaneu: alimenta: que l'estat repartia aliment a les famílies de tot l'imperi, els pares vestits amb túnica curta (de classe social baixa). - Àfrica: • Complex arqueològic de Timgad: perfil ortogonal, amb decumanus i cardus. Se li diu la Pompeia del nord de l'Àfrica. El cardus queda interromput per la plaça del for, mor on conflueix amb - Comerç domèstic - Comerç mediterrani - Seca: fàbrica de monedes - Primeres muralles Tàrraco ss.I aC – I dC: - 45 aC: Colonia Iulia Urbs Tarraco nom oficial – Juli Cèsar li dóna autonomia de Colonia, podia prendre decisions amb certa llibertat. - 27 – 25 aC: August - 2 aC – 4 dC Seca augustea - Capital de conventus - c. 40 dC: Tarraco urbs est en his oris maritimarum opulentissima (Pomponius Mela, poeta, III, 90): Tarragona és entre les ciutats marítimes la més opulenta. S.II Hispania és plenament Romana, dividida en 2 províncies Hispania Citerior (Capital Tàrraco) – Hispania Ulterior. • Tàrraco Sesterci de Tiberi (15 dC): divus augustus pater + CVTT: Colonia Vrbs Triumphalis Tarraco Les Muralles de Tàrraco: 255 dC – S'engrandeixen i cobreixen tot el perímetre. - Primera Fase: 200 aC. Era una ciutat d'estructura triangular relativement petita, quatre torres (o més) i un mur al voltant de tot. Cada torre té un nom: “muralla i torre de Minerva”. Hi ha una torre moderna del s. XVII (la torre del Fortí) + Torre del Paborde + Torre del Cabiscol + Torre de la Minerva. Aprox. 4'5 metros de gruixuda, el nucli interior quedava buit i s'omplia de pedres, sorra... dos murs de carreus amb nucli farcit. Aproximadament 6 metros d'alçada, ja que les catapultes encara no existien. La part inferior de la muralla està feta amb grans blocs de pedra, grans megàlits, o coclòpia que fins els estudis de Serra i Vilaró es considerava una obra ibera, però és un anacronisme superat al 1949. És muralla romana tant la part megalítica com la part superior de Opus Cuadratum. Per una qüestió de tècnica constructiva, ja que és més sòlida i per a persuació, ja que sembla més forta així, ho és i ho sembla. Això no treu que poguessin treballar-hi ibers, ja que esteien convivint i trobam marques de picapedrers ibèrics. La torre de la Minerva és la més interessant ja que a l'any 32 va haver un esllevissament que va deixar a la vista un relleu que s'ha interpretat com una representació de la figura de Minerva important per: si acceptem la seva cronologia es tracta del relleu republicà més antic que trobam fora de Roma + perquè és molt freqüent que quan es creava una ciutat es posava baix el nom d'una divinitat i Minerva s'usava molts cops Minerva custodiadora i si es posava aquí era perquè era la porta principal. Sota el relleu s'ha trobat un pany de mur molt llis amb una motllura que possiblement hi hvia una inscripció pintada que aludiria a la fundació de la ciutat. En aquesta primera fase també és molt freqüent que hi hagi portes petites, monumentals amb grans megàlits, i sempre al costat de les torres, anomenades Portelles, eren perquè quan intentés entrar l'enemic es creés un embut ie els matessin de la torre. - Segona Fase: 50 aC: Tàrraco s'espandeix, ja no és una Dipolis, s'uneixen la part alta i la part baixa i és fa única. Les muralles han de ser molt més grans i canvia el tipus. Alguns ho relacionen amb les Guerres Saltibèriques: amb els ibers (setge de Numància). En aquesta nova muralla no s'han documentat torres, això vol dir que no és una muralla pensada per a patir un setge llarg, és per un atac eventual. També es construiren per un tema de prestigi, com més altes més important és la ciutat. Els canvis són: encara que continua havent-hi una part inferior de megàlits, però envers de 5 o 6 fileres de megàlits ara són 2 fileres de megàlits. La muralla passa a ser majorment d'Opus Quadratum i passa de ser de 6 metros a 10-12 metros, es duplica i l'amplada passa de 4-4'5 a 6 metros. Els carreus d'Opus Quadratum són encoixinats, amb una finalitat purament ornamental. Està documentada una porta i alguna portella. La porta monumental era per a entrar mercaderies, porta de carros. En ca cara interior de la muralla tenia una rampa per a que els soldats poguessin accedir ràpidament al pas de ronda (part d'adalt) i per a poder pujar les armes (escorpins: arcs que tiren jabalines). Els materials s'aconseguien de les canteres locals i la més famosa és la del Mèdol. Tarragona és Colonia, Ciutat Autònoma i Capital. Per això té dos Fors: El Forum Colonie i el Forum Provincialis. Estàn desplaçats de la confluència del Cardus i Decumanus, com era habitual. Forum Colonie: relativament prop de l'estació de tren, té restes d'un temple (es pensava que era el Temple d'August que estava en realitat a la part alta), es tracta del Temple de la Tríada Capitolina, ja que les ciutats provincials translladaven els símbols de Roma: Amfiteatre, Teatre i Temple de la Triada Capitolina La part alta està aterrassada, per a salvar el desnivell. A la època Flavia (alomillor comença amb August), amb Vespasià, 70 dC: Fan tres grans terrasses, una amb una funció lúdica, on hi ha el circ, una amb la funció de Forum – Forum Provincialis, on es reunien un cop a l'any els governants de Hispania Citerior i la terrassa de dalt dedicada al culte on hi havia el Temple d'August. En època d'August ja s'havia fet una reorganització de Hispania amb tres provincies: Citerior o Tarraconensis + Lusitania + Bètica. Per això, al ser Tàrraco la capital de la província més gran ha de ser monumental. La zona de culte era una plaça foral amb un tripòrtic i el temple d'August estava al mig i tot s'organitza al voltant de les muralles de la primera fase. El Recinte de Culte a la part alta: aspecte rectangular, triporticus, al mig el Temple d'August amb exhedres laterals, molt semblant a les obres que simultàneament feien els Flavis a Roma al Templus Pacis, amb un espai de reunió a un extrem. Tàrraco segueix el mateix criteri urbanístic i constructiu que a Roma però varien els materials. Tota la plaça porticada estava decorada amb una sèria de medallons on es representa a Júpiter amb la seva variant de cabró (cabra) sobre les columnes, Júpiter Ammó del culte egipci, i que sabem que s'assembla molt a com es va resoldre el pòrtic del Forum Augusti de Roma. • Tàrraco: Saterci de Tiberi (15 dC) CVTT Sabem que hi havia un temple d'August ja que el culte a August ja es feia antes de que fos mort, ja que a les províncies es podia promoure antes de la seva mort, i es reflecteix a la moneda, és un altar sobre el qual hi ha una planta, que hi ha una llegenda que diu que uns tarraconins van anar a Roma a explicar-i a August que sobre l'altar dedicat a ell havia crescut una palmera, i va ser el motiu de l'encunyació de les monedes. Altres monedes ja representaven el Temple d'August fins i tot quan encara no existia el temple en si. Temple octàstil amb unes dimensions semblants al de Mars Ultor de Roma, grau de monumentalitat tant o més que a Roma. 10.12.2012 F3: Pompeia Pmpeii: nom original en llatí. Ciutat a la Campania, centre sud de Itàlia, al sud de Nàpols. La proximitat al mar la converteix en un espai important estratègic i comercial. I al costat del Besuvi, I al costat un temple dedicat a Vespasià, dedicat a la seva memòria divina, el temple ja es construia quan ell era al poder, i tenia una ubicació privilegiada a ala ciutat. - 1a expansió: dalt esquerra, primer eixample, primer com una estructura annexa però desprès motiva a tirar la muralla. - 2a expansió: línia enmig, els carrers estan esviaixats perquè Pompeia no és plana - 3a expansió: gran dreta, té l'amfiteatre Els carrers de Pompeia: El cardus i el decumanus van tenir successives expansions urbanístiques, sobretot el decumanus (via del foro i via de la abundança que és la més turística). Els carrers estan tots resolts de més o menys la mateixa manera, d'uns 4 metros, fets de pedra volcànica que són irregulars però queden alineades a la perfecció, tenien “aceres” bastant grans. Hi havia molts arcs conmemoratius. Una alçada notable de les aceres. I hi ha presència de “pasos de vianants” en un desnivell, que evitaven el salt de la baixada, i feien que no es mullessin els peus ja que Pompeia no tenia sistema de clavegueram, i hi havia perill de trepitjar les aigües residuals. Eren carrers vehiculars. Hi ha altres carrers no tan còmodes degut als grans desnivells de Pompeia i n'hi ha alguns que són sense sortida. La Via de la Abondanza, la més visitada, és la més restaurada, el nom (modern) ve de una font que es va trobar, amb una dona amb una cornucòpia, símbol de la abundància, és un error ja que no era un símbol de la abundància sinó de la concòrdia augusta (la pax augustea), que sí que genera abundància. Hi ha bifurcació en alguns carrers i casi sempre hi ha presència de les roderes dels carros. Pels carrers hi ha motius fàlics, en motiu de protecció de la ciutat. Hi ha pòrtics urbans, espais coberts per als casos de pluja. Dintre de Pompeia, els carrers organitzaven les insulae (illes de cases), que podien ser vivendes verticals o Domus (cases privades). La domus romana (aristocràtica) tenien una gran entrada, fauces, el vestíbul. Flanquejant el vestíbul hi havia espais de caràcter comercial que donaven al carrer. Creuat el vestíbul un atri (pati) de benvinguda amb 4 columnes i una piscina al mig amb la funció de cisterna, que recollia l'impluvium. A la part posterior hi havia un peristil o pati ajardinat que s'usava a l'època estival, i les estances s'organitzaven als voltants dels patis. La casa més famosa de Pompeia (la millor la dels misterios) és la Casa del Faune. Amb dos atris i un peristil monumental. Té una escultura d'un faune al primer atri. És important ja que posava “Have” - benvinguda a l'entrada, i en altres cases hi havia un dibuix de un gos que posava cave cane – alerta amb el gos. A la casa del faune es va trobar el mosaic de Alexandre Magne. Vida eròtica de Pompeia • Les tres Gràcies. IV estil: Pompeia: Casa de T. Fentatus panthera. p. 64 dC • Tintinnabulum de bronze. A les portes de les cases, feia sonar les campanetes i espantava els mals esperits. • Príapi: 4t estil. D 64 dC. Pompeia, Domuns Vetii. Déu de la fecunditat amb un membre tan important que se l'aguanta en balances, estava a l'entrada de la casa • Masturbació. 4T estil. Pompeia, Casa del Centenari. A les estances amatories. Les dones amb la pell molt blanca i els homes amb la pell molt fosca, i les dones normalment amb un “sostenidor” de color vermellòs. • Sàtir i hermafrodita. 3R estil, és un travestit i el sàtir es vol desfer d'ella. • Escena eròtica 4t estil. • Escena eròtica, 4t estil. p.64 dC. Pompeia Lupanar, el prostíbul, a cada habitació una pintura eròtica que representa la especialitat de la prostituta. Lente Imperum: penetra lentamente – recomanació de la prostituta. 11.12.2012 G1: El món de l'antiguitat tardana Fonament a partir del qual es construirà l'art de l'Alta Edad Mitjana. Darrers esplendors: la dinastia Severa - Septimi Sever, 193 – 211 – Dona – Julia Domna - Caracalla 211-217 (211 – 212 amg Geta) - 212 – 218 Macrinus - 218 – 222 Heliogabalus: restaura l'amfiteatre de Tàrraco. - 222 – 235 Alexandre Sever: Termes de neró – termes alexandrines – les reforma i amplia. • Tomdo (taula) Retrat de la familia Sever (200) Egipte, Berlín, Altes Muleum. Pintat sobre fusta, amb cera com. aglutinant, amb càustica? Obra provincial. Pseudoretrat molt expresiu, amb detalls de cabells, amb barba gairebé bífida... exageració de determinats trets. Surten la parella, Caracalla, com a príncep amb la corona cívica i Geta, els dos fan una diarquía, la segona desprès de la de Marc Aureli. La diarquia acaba malament i se li fa la Damnatie Memorie, i es veu aquí, ja que té la cara borrada. Amb Caracalla acaba el darrer gran esplendor de Roma. S III Roma – Gran període de Anarquia, on es succeeixen emperadors però sense una dinastia marcada, la darrera és la Severa. Roma fa baixada constant. • Arc de Septimi Sever (202 – 203) • Pubilus Septimius Geta (208, Louvre) • Retrat de Caracalla (215 Roma, Musei Vaticani) barba enganxada a la cara, que recorda a la de Adrià. Té trests físics durs, característics de una magrbí. En aquest context es consoliden els canvis que ja venien del segle anterior. En el cor de la dinastia Antonina la incineració dóna pas a la innumació que dóna pas a la producció de sarcòfags. • Sarcòfag Loudovisi (mitjan s. III Roma: Museo Nazionale). Encarregat per algun militar, retratat a la part central, que va a cavall, recorda les grans gestes militars, envoltat de personatges amuntagats, de manera caòtica, horror vacui, pareix un tapís, genera frustració al que el contempla. Segurament és el que pretenia. Si ens anam vixant amb els detalls, s'assembla a l'estil de la columna de Marc Aureli. La frustració desapareix i es pren consciència de la altíssima qualitat, trepanat, relleu molt alt, les imatges sembla que vulguin sortir, hi ha varis plans. Les escenes moltren lluites entre romans i pobles bàrbars. L'expressivitat és molt important aquí. Extraordinària riquesa i abús del pleg en negatiu, a base de perforar el marbre. Vocació clàssica, lluny de les figures proporcionades, geomètriques de l'art a Plebea. Preferència no vol dir que l'altra tendència desaparegui. • Sarcòfag dionisíac (220-235 Nova York: Metropolitan) seguici dionisíac, Dionís en primer terme sobre una pantera, rodejat de 4 figures nuues, amb cos clàssic, cara innexpresiva, són les 4 estacions de l'any idealitzades. També hi ha amorets, que tenen poc de nen, són petites figures masculines adultes. Voluntat idealitzadora. El cristianisme fa una progressiva irrupció. Antiguitat Tardana Spätantike: concepte cronològic (Alois Riegl 1901) - “El arte sinó en un accés de una porta oficial, al costat l'un de l'altre. És de Pòrfir: marbre vermell propi d'Egipte molt dur de treballar, que va condicionar les formes tan dures que té. La tendència cap a l'abstracció també fa que la imatge sigui així de dura. Tots quatre estan al mateix nivell, el mateix tipus de corona, de cabell geometritzat, front recte, van vestits iguals, amb capa, amb espases amb un àguila al pom, amb un gest de concòridia. Sintoma de l'armonia de la Tetrarquia. L'unic és que n'hi ha dos que tenen una mica de barba que eren els augusti i els imberbes els caesares. Idea de igualtat jeràrquica. • Escultures “tetràrquiques” (principi s.IV) es posen de moda a l'època les escultures trtràrquiques. Desproporcionalitat dels cosos, mans desmesuradament grans, perquè es vegi que s'abracen. Normalment eren de pòrfir. Cada vegada els ulls són més abstractes però més expresius, i el cabell geometritzat. • Forum Romanum: Base de les Decennalia. Al costat de l'Arc de Septimi Sever. Base de columnes que es van fer per les Dequenarie (primera dècada de poder de la tetrarquia). Hi ha dues victòries que sostenen un escut on hi ha escrit “Caesarum dequenaria felicite” - es felicita. El material ja no és pòrifir, ja no és dur, aquest és tou i hi ha la mateixa insistència de la rigidesa, amb incisions pures en la pedra. A un altre costat hi ha la processó senatorial. A un altre costat una suovetaurilia. No podem passar per alt la obra més gran de Dioclecià. • Termes de Dioclecià – 298 – 306 – Pza Repubblica i Sta. Maria degli Angeli – Roma. Un gran mur de contenció que es perforava exedres, amb una macroexedra, que devia tenir aigua. Aquesta que avui es completament desapercebuda defineix el perfil de la Plaça de la República de Roma. A l'interior si que conserva vestigis. A mitjans del s.XVI Miquel Àngel, se li va encarregar adaptar les antigues runes de les Termes amb una esglèsia, ho va reestructurar. Fa convertir el frigidarium en la nau central de la esglèsia de Santa Maria degli Angeli, el tepidarium i el caldarium (tetralobulada), amb 4 absis, aprofita un absis com entrada monumental. Li fa voltes d'aresta, però és sabut que els romans les usaven. La presència de les columnes, la majoria originals. El 305 – Dioclecià decideix abdicar, cosa que no havia passat mai. Així obliga a abdicar a Maximianus – pujen al poder als Caesare i en pujen dos nous. Es retira a Split a la costa Dàlmata, croata on tenia el seu palau. • Palau Dioclecià: Split, 298 – 306. el palau es conceb com una mena de ciutat. Té carrers i en un extrem d'un hi ha un arc, una figura tetràstila. El frontó és triangular però es menja la llinda amb una mena de mossegada. Reb el nom de Serliana, peruqè en parla Sebastiano Serlio en els seus tractats d'arquitectura. Gran palau concebut amb racional geometria. Hi ha un cardus i un decumanus que organitzen, monumentalitzats amb una porta (la nord la daurada, la sud la bronxzinia i una altra de ferro i una de plata). Es divideix en 4 grans sectors, i al fons del carrer principal, que genèricmaent es diu peristil hi ha la Serliana. En el palau sinclou la sala de recepcions, un temple dedicat a Júpiter, i un mausoleu de planta octogonal, centralitzada per a cobrir les despulles de Dioclecià. Els sectors nords són els menys coneguts perquè la ciutat s'ho ha menjat. 17.12.2012 G2-G3: La Roma de Constantí Dioclecià és el primer que abdica i obliga a abdicar a Maximianus – per tant governava més. Amb l'abdicació els dos que eren caesars asendeixen a augusti. Segona tetrarquia: - augusti: Galerius i Constantius Chlorus - caesares: Maximinus i Severus Dues persones que aspiraven entrar en la tetrarquia i quedaren fora: Maxentius (fill de Maximianus) “emperador” de Roma (306-312) + Constantí (fill de Constantius Chlorus) reclama els seus drets (307-312). Maxentius es fa fort a Itàlia, a Roma i s'autonomena emperador de Roma amb el recolzament de l'exèrcit. El 306 tenim una tetrarquia i Itàlia com un oasis enmig de l'Imperi amb Maxentius d'emperador. Constantí (que estava a la zona de britània) intenta fer fora a Maxentius de Roma i no pot. Autèntica guerra civil. El 310 Dioclecià torna a aparèixer en escena, torna a intentar dirigir les coses i destitueix a Severus coma caesar i col·loca a Licinus (310). La cosa es va agreujant a la fi de la qual serà cabdal la mort de Galerius el 311, disencions entre Maxentius, Constantí i Licinus. El 312: Batalla Pont Milvius: In hoc signo vinces! Pont que creua el Tèbere, “pont dels enamorats”. Tropes de Maxentius i Constantí, i segons la llegenda, la nit abans de la batalla Constantí va rebre la visió d'un àngel cristià que li mostrà una creu i li siguè amb aquest símbol venceràs. A la batalla porta l'estandàrt de la creu i guanya. Constantí NO és el primer emperador cristià. Maxentius queda fora d'escena. Simultàniament, a Orient Licinus aconsegueix la victòria contra Maximinus. Conseqüència: Nova diarquia: Constantí i Licinus: 312 – 324. Licinus era un profund conservador i Constantí era un renovador. Evidència més clara: El 313: Es proclama l'Edicte de Milà: o edicte de la tolerància. No es deixa constància escrita. Proposa tolerar altres pràctiques religioses al marge de la pagana: el cristianisme i altres. Que no es deixi constància escrita mostra les dicensions entre els dos governants. La religió oficial segueix essent el paganisme. • Constantí (p.312) El 321 Constantí estableix la festa del Dia Solis (el dia del sol) per a contentar a la fracció més conservadora. El que serà el diumenge. Per a evitar dir-li el dia del senyor. Busca cohesió social. • Soli Invicto Comiti (principi s.IV): deu sol. Testimoni del sol invicte. El culte al sol era el més arrelat de l'època. El 324 Mor Licinus per una enfrontament amb Constantí. Reestabliment del poder únic. El 337: Mort Constantí, i al llit de mort, mor batejat – mor Cristià. Celebració dels concilis ecumènics: Nicea (325), Antiòquia (341). ecumene: personificació pagana (corona castell) que representa les ciutats de l'imperi. Concili ecumènic: reunia els bisbes de tot l'imperi. S'assenten les bases del cristianisme. Es comença a parlar que Jesús era filll d'una verge, es comença a fixar la Bíblia, quins llibres en formen part.... Teodosi: Cristianisme religió oficial de l'Imperi Edicte de Tessalònica, 380: queda proclamat i signat. Ara es persegueix el paganisme. • Crist com a Helios / Solis invictus (s.III – IV; Roma: Vaticà, necròpolis) Crist com a Apol·lo. que es derrotat. La victòria implica el triomf, el recorregut triomfal de Constantí per tots els carrers de la ciutat. Arribada al forum a la rostra, amb l'arc de Septimi Sever i Constantí s'adreça al poble proclamant la seva autoritat. 18.12.2012 G4: Vies de la creació de la iconografia cristiana. Dintre del context imperial romà ens hem referit al paganisme. Però contemporàniament hi havia altres tipus de cultres: - el judaisme - el cristianisme - el mitraisme: culte estraordinàriament arrelat i potent, sobretot a Roma capital. Culte d'origen asiàtic i el déu és Mitra. Generava un rebuig igual de gran que qualsevol que no fos el pagà. Les seves reunions en mitreus (capelles) eren clandestines. • Representació de Mitra: s.III dC, d'arrel clàssica, naturalisme del bou, cabells i expressió. Sempre es representa com un home jove, inberbe, amb aquest tipus de barret frigi. Sovint apareix en actitud de sotmetre a un brau. Art Paleocristià o Art dels Primers Cristians. El terme Paleocristià, s'intenta evitar ja que Paleo (antic) pot tenir una connotació negativa. Quan parlem del seu art, ens referim a un concepte cronològic (200 – 400) no és un estil, sinó un temps. Abans del 200 no es coneix cap expressió artística cristiana. El cristanisme es aniconic (no fa imatges), per dos motius: - el cristianisme deriva del judaisme i el judaisme és una religió anicònica, sobretot per evitar que les imatges esdevinguin tant important com el culte a déu. I l'arrelament anicònic de la religió hebrea - els cristians, com els altres cultes, estan seguits i penalitzats, és una religió clandestina que no promou que existeixin espais específics per a les reunions ni espais decorats. Entrant en la època Severa, primer terç s.III hi ha tolerància, no els fan nosa, no es senten amenaçats. En aquesta tolerància es comencen a produir les primeres expressions artístiques dels cristians. 313 – Edicte de Milà: els altres cultes que no són el paganisme són tolerats – el cristià ja no s'ha d'amagar i fan edificis per al culte i decoració. Els cristians agafen l'art que els envolta com a influència, l'art imperial, sobretot l'art de plebea que s'havia anat introduïnt desde finals de l'època antonina. Al llarg del s.III sobretot al final, en el context cultural i filosòfic es produeix un rebrot de la filosofia platònics (Grabar), i el màxim responsable és Plotí (205 – 270), filòsof de primera linea mediàtica, els seus escrits tenen un gran èxit, que implica prioritzar el concepte per davant de naturalitat. L'art clàssic era aristotèlic. Ara importa el concepte (mite de la caverna). Això unit amb les característiques de l'art de Plebea ens deixa entendre que el primer art cristià és bàsicament conceptual. L'obra de referència de Plotí són las Aeneadas (254) que diu que tota obra ha de tenir el seu Nous: ànima, esperit – concepte!. Els cristians fan les seves celebracions, sobretot, al voltant d'una taula. Quan es reunien ho feien a una taula. Dos dels actes més importants eren l'agapai i la refrigeria. Agapai: dinars que els cristians oferien als pobres. Refrigeria: ritus funerari de caràcter festiu. Ritus funeràri + taula. Insistint en la idea de convivència de cultes es veu a les produccions artítiques. • Crofre de Proietta, Venus, tritons i putti (380, London, British Museum – Tresor d'Èsquil). No es sap la funció que tenia. Tot decorat amb figures mitològiques. Té una inscritpció que diu que Secundus i Proietta van viure al crist (són cristians). Però els motius són plenament pagans, una nereida que porta l'aure belificante (com les nimfes de l'ara pacis). Un retrat del matrimoni enmarcats per un medalló i una corona de llorer que aguanten dos puttis, que remet a la representació dels digunts pagans (base columna Antoninus Pius). Un retrat de Poietta en una escena profana, un cerimonial en que una asistent li porta un cofre i a l'altre cantó una altra asistent manté un mirall. No hi ha cap escena de contingut cristià, i en canvi en el text ho diu. Idea de convivència, no són dues realitats que no es troben. Abans de l'edicte de Milà vivien en clandestinitat, no podien fer el culte en públic, es reunien de manera clandestina en cases privades, sense cap particularitat arquitectònica. Reben el nom (sols a Romacapital) de Titulus – cases de romans patricis cristians. A les cases romanes hi havia un cartellet on havia el nom de la família, el títol. Per a qualsevol altra casa de qualsevol lloc de l'Imperi que no sigui Roma, reben el nom de Domus Eclesie – casa de reunió. A Roma es conserven unes quantes Tituli. Ja que desprès de l'Edicte de Milà, algunes basíliques es construeixen sobre les Tituli • Basílica de Santa Pudenziana – Tutulus. Sota terra no és una cripta, és una antiga casa romana conservada com a relíquia. Paral·lelament als tituli existeixen les Catacumbes. Són els cementiris romans. No servien per a amagar-s'hi. Cementiris subterrànis. Els romans s'enterraven en superfície però era més car. Les catacumbes responen a criteris econòmics, ja que els cristians s'inhumen, no s'incineren. Totes les catacumbes estaven als camins, cap a l'interior de la ciutat que estava prohibit i les feien als costats de les vies d'accés. Catacumba no està massa clar d'on ve. Cata en grec és sota, però cumba pot ser túmul o excavació. La paraula es popularitza per la de Sant Calisto (hi havia un màrtir), són les primeres que reben el nom de Catacumba, i totes les altres, que eren només cementiris, es comencen a conèixer genèricament com a Catacumbes. • planta de les catacumbes de Sant Calisto: túnels que s'entrecreuen a diferents nivells. Són les més conegudes per l'alçada que tenen (fins a 7 fileres de nínxols). Hi ha passadissos i habitacions. Roma afavoria la construcció de catacumbes ja que és de tuf i és fàcil d'excavar, però ràpidament es solidifica. Els passadissos hi ha nínxols Loculus excavats a la pared en que es col·locava el cos del difunt amb un sudari i se li tirava calç viva. Es disposava una làpida que podia tenir una inscripció o un motiu epigrafiat. A partir del s.V entren en desús i seran saquejades. I troben ossos de Sants i relíquies de màrtirs i restes humanes. Les cambres individuals o Cubiculum (cubicula) eren cambres de caràcter familiar o gremial. Una cambra que se la custodiava una familia o llinatge (ara, mausoleu). • Catacumbes de Priscilla (Capella Greca – cubiculum) – 250 – tenir més de 50 fills. Motiu plenament pagà, però en el context cristià s'apropien de la composició: • Sarcòfag de Jonàs (3000, Roma, Sta M. Antiqua). Jonàs s'estira desprès de que la balena l'escupi. Agava la mateixa postura i composició de L'endimió de l'iconografia pagana. Falten 7 i 8.01.13 14.01.13 G7: La Caiguda de Roma L'art dels pobles migratoris. Desprès de l'època Severa, fins a Alexandre Sever 235. A partir de mitjans de segle III Roma inicia ina decade`ncia progressiva, tot el que eren els habitants de l'altre costat del Limes: linia fronterera del territori imperial (amb correspondent cabdills, borgonyons, visigots, bàndals...) s'endinsen dintre de l'imperi, saqueijen. A l'entorn del 274 Roma precinta el seu perímetre amb la Mura Aureliana – opus testaceum amb nucli de caementicium. Primer símptoma de por – debilitat. En el segle IV i V la cosa s'agreuja més, els símptomes de debilitat ja són una realitat. Ja en el segle II hi havia una diarquia (es repartien Orient i Occident), la tetrarquia o la diarquia entre Constantí i Licinus. Al llarg del s. IV (sobretot darrer quart), Roma ja és cristiana (Edicte de Tessalonica 380). 395 : Teodosi divideix l'imperi: Orient: Arcadi – Occident : Honori, els seus fills – no és una diarquia, Occident queda més exposada als bàrbars. 410 : saqueig de l'Alaric, cop molt fort a l'aparell imperial. 431: Concili d'Èfes: s'establia el dogme de fe de la virginitat de la Verge – es construeix Santa Maria de Maggiore. 476: Deposició de Ròmul Augústul: Odacre s'autonomena governant de la tribu dels èbols?– Fi oficial de l'imperi. • Moneda: Sou bizantí d'Odoacre en nom del legítim emperador Zenó (darrer quart d.V). Odoacre és un bàrbar romanitzat. L'ìmperi d'Orient viu fins al segle XI. Distinció entre Orient i Occident és merament historiogràfica. És cert que Occident pateix desordre, és cert que hi ha una descomposició territorial però aquesta divisió no ens ha d'obligar a interpretar una escisió entre els dos territoris. La fragmentació no comporta la desaparició absoluta de les modes historicoartístiques, les bases culturals perviuen gràcies als bàrbars (o pobles migratoris), que van estar molt de temps en contacte amb els pobles romans, el que els va influenciar i alhora ells aportaven coses – bilingüisme plàstic: cohabiten la manera de fer tardoimperial romana al quals se li afegeigen les modes, els gustos.. dels bàrbars. Paral·lelament no podem oblidar el paper de l'esglèsia: tots els territoris estaven sota l'autoritat espiritual del Papa que residia a Roma – gran aposta estratègica de Roma – Papa com a element cohesionador, també en la continuitat dels valors imperials. Contribueixen a mantenir viu el pensament clàssic (literatura, teatre...). El segle VI – VIII – monestirs transmeten la cultura. El paper dels bàrbars: Els pobles migratoris que alguns venien del cor de l'Àsia, són pobles desplaçats, caràcter nòmada – el que els impedia desenvolupar un art o arquitectura monumental. És un art de petit format – s'ho podien emportar, sobretot objectes d'embelliment personal (homes i dones) i també armes i vaixelles, objectes cotidians, sobretot amb una preferència per l'ús del metall. Desenvolupen un gran domini tècnic. • Fíbula: agulla monumental, segle VII – Sutton Hoo – London British Museum. Tècnica notable • Cofre de Truderic s.VII Tècnica del Cloisonné: Fer un perfil metàlic per a una pedra preciosa. La finalitat que buscaven a l'hora de fer aquestes peces podia ser de protecció divina, o per voluntat estètica o per a expressar el prestigi i el poder de la persona que les portava. No es sap ben bé. Desde el punt de vista formal aquestes peces metàliques es caracteritzen per una clara esquematització, són figures abstractes, sobretot són alusions zoomòrfiques (d'animals). Prima la idea platònica de les coses. Gust pels efectes policromats. • Domagnano: Fíbula en forma d'abella (500; Nüremberg: Gesmanische National museum). Tota aquesta producció de peces petites amb pedres precioses i metàliques no és només típica dels pobles bàrbars. Aquests pobles migratories tenien molts contactes amb la Roma d'Orient, sobretot al costat del Mar Negre – donen la riquesa ornamental de les peces. • Creu de Justí II – bizantina (romà d'orient) – 565 – 578, Roma – Tresor del Vaticà – riquesa cromàtica, imatge esquemàtica i cloisonné. - els mateixos trets visuals que les peces bàrbares. Fi del s. V – invasió Ostrogoda. Els ostrogots vivien a l'altre costat dels limes romà i es faran fort al nord d'Itàlia on hi havia Mediolanum (Milà) que era la capital. Controlen a ciutats molt importants com Milà, Pavia, Venècia i Ravenna (nova capital). Ravenna esdevé la capital – Teodoric, el rei dels ostrogots – és un rei bàrbar, però la seva formació era romana, a Constrantinoble. Crea una cort plenament romanitzada (493 – 526). • Moneda: Múltiple d'or de 3 sous amb el retrat de Teodoric, transformat en placa de fibula – es pareix a la representació dels tetrarques. Ulls grans, esquematització... A Ravenna: conjunt monumental extrahordinari • Mausoleu- tombla de Teodoric (primera meitat s. VI) – còpia els mausoleus de roma, amb planta centralitzada. A l'entorn de Ravenna no hi havia pedra bona, però aquest estava feta de pedra, importada, únic edifici de Ravenna fet íntegrament de pedra. Estructurat amb un cilindre (no exactament circulat) obert amb nínxols (on hi havien escultures), un dels nínxols es perfora i és la porta, hi ha un segon cilindre a sobre i una falsa cúpula, falsa perquè la coberta del mausoleu és monolítica, d'un sol bloc de pedra. Segurament, en relació a la seva colocació em d'entendre els sortints en forma d'anlge recte perforats, que tenen certa vocació decorativa, deu tenir a veure amb el sistema de cordes per a elevar la cúpula. A la mateixa Ravenna, abans dels Ostrogots hi havia altres edificis: • Mausoleu de Gal·la Placidia (segon quart s.V) – espai de tomba, no és rodó però si és centralitzat (hi cap en un cercle), té planta de creu grega. Interiorment sí té una cúpula d'opus caementicium decorat amb mosaics amb personatges vestits a la romana.