Historia economica i social, Apuntes de Historia Económica

¡Descarga Historia economica i social y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity! L´edad Moderna ( S.XVI-XVII) 1. La reforma protestant (S.XVI) 2. Absolutisme vs. Parlamentarisme: La revolució parlamentària anglesa ( s. XVII) El sistema polític a l´antic regim: govern i poder. En l’edat Mitjana tenien el poder els nobles. El rei l’únic que pot aspirar es que mes nobles possibles el reconeguin com a rei. Es un poder polític fragmentat, el poder esta en cada noble. El rei es el primer noble, un entre tants, que el reconeixen. Les dues coses bàsiques de l’època son anar a la guerra i recaptar impostos. Problema es que no té poder. Llavors la vocació del rei, la seva intenció, voldrà guanyar poder. Concentrar poder, i apareix la monarquia absoluta, en la edat moderna. Neix l´estat modern, un exercit permanent on l´objectiu es recaptar impostos, així neix la monarquia absoluta. El rei no controla tot, ara el rei pot prendre decisions que abans havia de consultar constantment. Per poder controlar-ho tot, necessitarà un exercit permanent i uns funcionaris per recaptar impostos. Qui Manava? Primer els nobles i desprès, el rei. Qui treballava? Abans de la revolució lliberal, el mon esta dividit en estaments. (*) estament: categoria social basat en el naixement, si ets privilegiat o no privilegiat, qui treballa i qui no. Els privilegiats no treballen, i els no privilegiats si que treballen. Si no has tingut la sort de néixer en l´estament privilegiat no podràs accedir). Aquesta divisió implica qui treballa i qui no. Els privilegiats viuen del treballs dels altres, els privilegiats son el clergat (església) i els nobles. El clergat venen tots de la noblesa, son el segon o tercer fill, el primer hedera el títol nobiliari, viuen de les rentes dels altres. Els no privilegiats podem trobar el borges mes ric ( al comerciant mes ric, banquer) o el camperol sense terres i sense res. Tots tenen en comú, Malgrat les diferencies econòmiques, que han de treballar i que han de mantenir als altres. Entre els no privilegiats hi ha un sector injust , els burges, te poder econòmic però no tenen poder polític. Tothom entre els no privilegiats se senten ressentits, però els mes afectats són els burgesos. Burgesia te poder econòmic però espera i aspira a tenir poder polític. 1. La reforma protestant. Son de la rama cristiana. Ruptura dins del cristianisme, son cristians però no catòlics, trenquen amb el papa. La veritat esta en la bíblia, si no a la interpretació que fa l’església en la bíblia. Per a un protestant pots interpretar la bíblia a la seva manera, revolució al pensament . La comença Marti Luther. JOAN CALVÍ Historia econòmica i social 1 Teolec de Suecia, seguidor de Marti . Desenvolupa la idea de predestinació. La teoria diu que deu ja ha escollit qui va al cel, les bones obres no son per anar el cel. Ja estem predestinats, si deus ja ha escollits que queda, esbrinar si estem predestinats. Quina es la proba que tenim, es tenir èxit material, millor proba per saber si estem escollits. Amb el tema de la predestinació provoca la acumulació de riquesa. Joan Calvi dona legitimitat a la burgesia. Si teniu èxit es que deu esta de la vostra part. Calvi, diu que ho has de buscar fins al darrer de la teva vida, tota la vida es una recerca de aquesta senyal, senyal es l’èxit material. Max weber farà un llibre on explica una ètica dins del capitalisme, sistema econòmic. Explica que hi ha hagut un factor religiós que ha provocat aquesta idea de acumulació de riquesa. La seva obre més reconeguda es el assaig : La ètica protestante y el espíritu del capitalisme. Dins del protestantisme hi haurà interpretacions conservadores com revolucionaries, com Thomas Muntzer, que llegeix la bíblia i veu una revolució. Ell s’aixecarà camperols contra els prínceps. Thomas Muntzer acabarà assassinat. REFORMA ANGLICANA Forma part del moviment protestant i l´encapçala Enrique VIII, cap de l’església anglicana. Defensor del papa mort. Es fa protestant creant la seva pròpia església, Trenca amb roma. Es provocat per un divorci mal resolt. En el 1954 aprova la llei de supremacia, on ell es el cap de l’església anglicana, que a dia de avui, encara la trobem. ( grabación) Confisca els bens dels monestirs i els vens als burgesos. Això implica que es posa en marxa la producció, i això implicarà la marxa del comerç. 2. REFORMA PARLAMENTARIA ANGLESA. SEGLE XVII. De Anglaterra sorgirà la coneguda Revolució Industrial, però per poder saber com ha passat, començarem. A Anglaterra tenim de rei a Carles I es un monarca que es veu en obligació a pactar amb els nobles, i així acumular poder. Per això intenta instaurar la monarquia absoluta, té un projecte absolutista. Aquest projecte absolutista suposarà que els nobles estaran en contra del projecte. Els nobles y representants de les ciutats, burgesos, estaran en contra del projecte absolutista del monarca. Això suposarà una guerra civil entre els partidaris del rei i partidaris del rei, per un tema de poder polític. El parlament vol continuar manant i que el rei hagi de continuar consultant-los qualsevol cosa. El rei vol concentrar poder, ser un monarca absolut. Això finalment acaba amb un enfrontament, guerra civil. El parlament son unes corts, on trobem els nobles i els representant de les ciutats, burgesos. Finalment el rei serà executat i sense cap. Tenim un problema nou, la legitimitat del rei veia de Déu, el rei es rei perquè Déu ho ha volgut. Els nobles el reconeixen com a rei però la seva legitimitat es divina. Ara a Anglaterra, es pregunten per primera vegada en el segle XVII, ara que fem? Com construïm un nou sistema polític amb legitimitat? Acabem de desafiar a la legitimitat divina. Ens hem carregat la legitimitat divina. Llavors haurem de dissenyar un nou sistema polític per legitimitar el poder. Aquí neix les teories polítiques de Hobbes i Locke. Historia econòmica i social 2 La manufactura té un caràcter orgànic, llana dels animals o del cotó, la producció ho condiciona tot. Sigui conreant el coto o amb el ramat, la llana. La producció de manufactura, tenen un regim de monopoli, només els gremis poden muntar un taller. Els gremis controlen la producció, el preu i el salari. • PROS: transferència de coneixements, seguretat i estabilitat per la gent que hi entra. • CONTRAS: no hi ha competitivitat, preu fixat. No hi ha incentius per aportar novetats, per canviar coses. Això canvia quan les ciutats comencen a créixer. Cada cop mes gent viu a les ciutats. Amb això augmentarà la demanda de productes, ja que abans quan vivien al camp eren autosuficients. En la ciutat hi ha divisió del treball, especialització del treball. Si les ciutats creixen augmenta la demanda, hi ha mes consumidors que volen vestir-se. Aquesta demanda es trobarà amb un problema. Els gremis era una estructura massa lenta i arcaica, amb normatives molt rígides, no dona resposta; així provocant un oportunitat, que veu que s´ha de donar mes oferta. Apareixeran comerciants que busquen satisfer la demanda al marge dels gremis. Aquest comerciants marxaran al camp, estableixen contacte amb els camperols. Protoindustrialització Els ofereixen produir roba a casa seva, amb tallers manuals. Hi han diferents formes: • Putting out system, el comerciant li passa les eines i matèria prima al camperol, el camperol nomes posa la ma d´obra. • Domestic system, les eines son del camperol. El comerciant busca augmentar la producció de roba al marge dels gremis, i nomes ho pot fer al camp. Els gremis es queixen i desapareixen perquè no poden competir amb aquesta producció. La competència trencarà el sistema gremial, que apareix per la industrialització. Dins de aquesta protoindustrialització te negatiu, des de el punt dels comerciants, els costos de transport ( diners i temps), no hi ha control social de la producció ( el camperol controla el ritme de treball ), el temps no estarà optimitzat. La optimització del temps i ma d´obra, que això ho aportarà la fabrica, que serà el següent pas. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITANICA ( 1780-1830) 1. Per que Anglaterra? a. Creixement demogràfic i el procés de urbanització. Les ciutats i població creix de forma espectacular a Anglaterra. Augmenta la producció, ( no higiene, ni medicina) perquè la gent menja més, perquè augmenta la producció agrícola al camp. La gent mort menys perquè menjant més i provoca que baixi la mortalitat, els nens sobreviuen. La clau son els aliments. Aquest augment de la població es concentra a la ciutats, com Londres. b. Les transformacions agraris Historia econòmica i social 5 Al camp hi ha canvis en la producció agrària. En primer lloc, a Anglaterra tenim els Openfields, camp obert , terres comunals tothom poden explotar-les ( la gent de la vila, del poble, grup de camperols). Aquestes terres eren importants perquè molts camperols que no hi arriba ben a satisfer les seves necessitats amb les seves terres. Ajudaven a completar la seva alimentació, molt important per la economia dels camperols. Aquestes terres portaven segles ( des de l´edat Mitjana) amb la Revolució Industrial desapareixen els Openfields. Aquestes terres, des de un punt de vista productiu, capitalista, no estan explotats al 100% de les seves possibilitats. El parlament britànic comença a privatitzar els openfields, aquest procés li diem Enclosures , tancaments, tanquem les terres, les privatitzem. Es privatitzen, posant a la venta les terres comunals, les subhasten. El camperol no las podrà comprar, les compraran els burgesos o nobles. Ara son propietat privada. Els burgesos i nobles, les posaran a produir al màxim de les seves possibilitats; faran inversions, portaran fertilitzants naturals. Amb una estructurar que es coneguda com la estructura trinitaria, el propietari cedeix la terra a canvi de una renda, i el arrendatari capitalista paga un salari paga un salaria a canvi del treball dels jornaler. Ara entra el salari al camp, aquesta estructura implica un augment de la producció. Perquè l´objectiu es orientar la producció cap la ciutat, el mercat. Augmenta la producció d ´aliments. La part negativa, que els camperols que completaven la seva dieta amb les terres comunals, hauran de marxar a la ciutat i es convertiran en el nou proletariat; treballen d´obrers. A mes de això, el que fa que augmenti la producció es la modernització dels sistemes de conreu, el sistema Norfolk, un sistema on s´elimina el guaret. Això implica en que tota la terra produeix una cosa. La part que s’està regenerant la dediquem a alimentar al bestiar, em de tenir capital per tenir bestiar. S´integra la activitat agrícola amb l´activitat ramadera. Tot això produeix un augment de la producció d´aliments. c. Les transformacions industrials Hi ha una monarquia parlamentaria on la burgesia decideix. Això passa perquè la burgesia esta al parlament. La burgesia pren decisions que facilita la revolució industrial, pren decisions per afavorir els seus interessos. Els seus interessos son fer diners, i augmentar el comerç. S´unifica el mercat angles, a cada poble, ducat es cobrarà un impost. Aquest producte arribarà molt mes car, perquè ha hagut de pagar un impost a cada lloc de pas. Això obstaculitza el comerç. La burgesia elimina els aranzels interns, i qui vol anar de Manchester a Londres, no haurà de pagar-los. Facilita el comerç intern, es converteix amb el comerç intern més gran de Europa. El comerciants no han de pagar impostos i poden ser mes competitius. Mes lleis que afavoreixen el comerç de la burgesia: • Navigation acts, aprova una llei que perquè tothom que vulgui colonitzar les colònies angleses hauran de ser amb vaixells anglesos. Estan fent lleis per defensar els seus interessos, augmentar comerç i mercat. A mes de això inverteixen molt en mantenir una potent flota militar, Royal .., fins que a la 2ª GM canvií. Això implica que son decisions polítiques que es decideixen des de el parlament afavorint la Revolució Industrial. Anglaterra es el primer lloc on trobem la Revolució Industrial. d. Dotació de recursos naturals. Historia econòmica i social 6 El carbo d´hulla, el carbo mineral. Gran Bretanya té molt carbó i aixo provoca la facilitzacio de la RI. EL carbo d´hulla que té mes qualitat. Tot això explica perquè serà a Anglaterra. Després altres paisos copiaran Anglaterra. 1. En què va consistir la Revolució Industrial inglesa de finals del segle XVII? a. La mecanització de la industria textil La revolució industrial comença a partir del tèxtil, per la demanda causada per el augment de població. Llavors vol dir que els inventors/ enginyers han de dedicar els seus esforços a inventar noves maquines. La producció de roba tenia dues parts : filar i teixir, filar del coto o de la llana extreure fill, aquest fill pots teixir, roba. Després teixir, agafar el fil i fer una peça de roba. Jonh Kay, inventar la llançadora volant ( teler). Maquina que ajuda a teixir mes ràpid. Això implica que augmenti de forma espectacular la producció de teixit. Teixir molt ràpid, per això necessitarem més fil. El fil enrerereix i es produeix el fenomen de el coll d´ampolla tecnologic, els nous invents hauran d´anar adreçats a la producció de més fils. Ara produïm mes fil de la capacitat de teixir que han de fer. Ara un altre cop el coll d ´ampolla tecnològic es a la inversa. • Que impulsa la innovació tecnològica? La demanda de consumidors i demanda del procés productiu, una part del procés arrossega al altre. 27/02/2019 28/02/2019 06/03/2019 REVOLUCIÓ FRANCESA Il·lustració i liberalisme polític bases intel·lectuals i culturals sobre els que s´aixeca aquesta revolució. Pensament il·lustrat es un pensament que diuen que la ciència i la raó son les eines per comprendre el món. Es critica tot l´antic règim, dret diví, estaments per naixement en base a la ciència i la raó. Sortirà un pensament polític revolucionari. Antecedents: • Revolució britànica • Declaració de independència americana. Això ens condueix a la crisi de l´estat francès. Els estats absolutistes es gastaven els diners en la guerra, provocant un endeutament de l´estat. La revolució americana li ha suposat un cost a França. Els ministres de finances intenten reformes perquè la aristocràcia, els nobles, paguin impostos. Els nobles es resistiran a pagar impostos. L´estat estarà apunt de entrar en fallida i per Historia econòmica i social 7 Motiu caiguda de l´imperi: • La campanya russa serà un desastre, però es troba amb el hivern. Ell arribarà a Moscou, però l´hivern acabarà amb les seves tropes. • Sense el domini marítim en mans dels britànics. Comportarà molts problemes per als francesos. • Espanya serà un problema per napoleó per la guerrilla, una forma de lluita no convencional, colpegen a llarga guarda, accions petites encaminades a desgastar. Obliga a tenir molta presencia de tropes a espanya. Serà una font de desgast per a Napoleó. Ens porta a que napoleó serà derrotat al març del 1814. Derroten a napoleó i entren a Paris. Porten a napoleó a una illa, illa de Elba i l’empresonen allà. Però Napoleó s’escaparà i torna a França on torna a ocupar el poder, es torna a proclamar emperador. A França hi havien tornat els Borbons, Lluís XVIII i quan torna Napoleó, fugen. Napoleó es tornarà a proclamar emperador i aquesta etapa serà coneguda com l´imperi dels 100 dies. Aquest imperi acabarà amb la batalla del 1815, la batalla de Waterloo. Tornen a exiliar a Napoleó a on no pugi tornar, a Santa Helena, on morirà. 13/03 14/03 EL SOCIALISME Neix amb la revolució industrial. El socialisme es una cultura política diversa on hi ha moltes tendències, famílies i corrents. Te antecedents com el mil·lenarisme, creença religiosa que pensava que al any 1000 s acabava el mon, i lligat aquesta idea va sorgir idees de repartir terres entre els camperols. Antecedent religiós. Conjura dels iguals a la Revolució Francesa (1796): a traves de una promesa fer una unió. Pretenen fer un cop d´estat per instaurar el socialisme. El socialisme modern el posen en marxen els canvis de la revolució industrial. Ja que la revolució augmentava la pobresa i el pensament il·lustrat no donava resposta a les desigualtats ni a les explotacions que la revolució industrial provocava. El socialisme definirà tots els moviments que intentaran redistribuir la riquesa dins de les societats que han viscut els canvis a la revolució Industrial. Moviment plural però podem trobar característiques comunes. Eixos basics: • Establir limitacions en el dret de la propietat, la propietat per un lliberal era sagrada. Intocable. Per al socialistes la propietat s´havien de establir límits. La propietat no pot ser il·limitada, no pots posseir el que vulguis. S´estableixen límits amb mesures com els impostos de plusvàlua, expropiar, nacionalitzar per limitar la propietat privada. Les desigualtats excessives fan impossible la democràcia, per corregir les desigualtat excessives tenim impostos i en casos mes radicals expropiacions i nacionalitzacions. Trobem des de el impost de la renda fins a nacionalitzar la banca. Historia econòmica i social 10 • Instaurar la direcció col·lectiva, o si més o un cert control dels treballadors sobre els processos productius i econòmics en general. Segons un lliberal el motor de la economia es la iniciativa individual, les decisions econòmiques les ha de prendre el mateix individu. Però els socialistes diuen que les decisions econòmiques les pren el col·lectiu. Formes d ´instaurar la direcció col·lectiva o control del procés productiu: quan l´estat o qualsevol institució publica poden tenir empreses, empreses públiques, i això es un control econòmic col·lectiu. Cooperatives on els treballadors son els propietaris de l´empresa, això també es un control col·lectiu, no de la direcció però si dels treballadors. • Assolir una igualtat mes gran en tots els ordres de la vida (democràcia política, socials, cultural i econòmica). El socialisme defensa la igualtat. Com es desenvolupa cadascú, pot donar a lloc a propostes molt diferents. Famílies socialistes que comparteixen aquestes idees • Socialisme Utòpics. Un utòpic es algú amb bones intencions però el plantejament es irrealitzable, no es pot dur a terme. Utopia, vols dir una cosa que no esta enlloc, que no existeix. Model social perfecte o idíl·lics sense conflicte, aquests son els utòpics. Engels els hi diu que tenen molt bones intencions però no han fet un anàlisi científics i per això sou utòpics. Engels utilitza la paraula de forma negativa. Mentre que Engels i el seu company es consideren socialistes científics. Claude Henri de Rouvry, comte de Saint Simon ( 1760-1825) Il·lustrat francès que dissenya un model social equitativista, tan aportes tan tens. Qui mes treballa més té. Defensa una societat de productors, no considera productors ni la aristocràcia ni rei ni noblesa. Ell pensa que la burgesia i obrers estan en el mateix obrers, i defensa una societat de productors. L´hauria de governar els savis, les persones mes intel·ligents, els científics, els intel·lectuals. Govern elitista i no democràtic. Una elit de savis que dirigeixen el govern. Es una aportació no democràtica Robert Owen (1771-1858) Es un empresari angles, es dedica a impulsar el cooperativisme, que les empreses estiguessin en mans dels treballadors i que fossis gestionades per a ells mateixos. Va impulsar comunitats socialistes autogestionades com la New Harmony a Indiana a Estats Units (1825). Acaba impulsant pobles amb un funcionament col·lectiu de la economia, on tot es comparteix i intenta crear aquests pobles a Estats Units. Acaba fracassant perquè no te el suport tècnic, la pròpia comunitat acaba en conflictes entre ells. Econòmicament no es viable. Serà també un dels impulsors del cartisme i sindicalisme, el cartisme es la carta el poble que vols votar. Charles Fourirer. Comerciant Utòpic més diferent de tots; Sant Simon o Owen creuen en el progres industrial, creuen que la industrialització es positiva, s´ha de corregir les desigualtats però es positiva. Però Fourier, és l’únic que rebutja la industrialització. Proposa tornar a viure amb harmonia amb la natura, l ´ecologisme. Proposa principis ecològics. En unes comunes que diuen falansteris, comunitats agrícoles, socialistes i on la gent dedica la major part del temps a l´oci, al art i al sexe. El hippies tenen antecedents del segle XIX. CARACTERISTIQUES DELS SOCIALISTES UTOPICS Historia econòmica i social 11 • Reacció moral al patiment dels treballadors. Considera que la injustícia es insuportable, per un tema moral i no per interessos propis, però se´ls hi fa insuportable el patiment de la resta de gent. • Reacció davant el , la il·lustració i les promeses lliberals, no son suficients. Hauran de substituir la propietat privada amb formes de propietat col·lectiva , de forma pacifica, no creuen en la violència, son pacifistes. Esperen canviar el mon a partir de l´exemple. Si el mon funciona ens voldran copiar. Oblida les societats son estructures de classes, oblidant la lluita de poders. • Fe en la ciència i el progres industrial, excepte Fourier. Fourier diu que progres industrial no es igual a progres humà. • Socialisme Marxista Karl Marx (1818-1883) Intel·lectual en tots els camps, sociòleg economista historiador i polític. Estudia al mon amb la finalitat de transformar, però primer ha de estudiar-lo. Marx i Engels, parteixen d´un anàlisis científic de la realitat, utilitzant les ciències socials per comprendre la realitat, per això es diuen científics. Dins de aquestes ciències la història te un paper clau per entendre les societats. El motor de la historia es el canvi. El motor de la historia es la lluita de classes, del conflicte sorgeixen els canvis. Ell creu que em de evolucionar a una societat comunista, però aquesta evolució no es donarà de forma espontània, necessitarà preparació i una planificació. Es dona aquesta preparació a traves d´una revolució proletaria, una revolució protagonitzada per els treballadors industrials. Pensa en països industrialitzats. Han de prendre el poder polític, han de ocupar l´estat. Han de fer-se amb el control de l´estat. Des de l´estat han de implantar la dictadura del proletariat ( democràcia del treballador). Marx justifica que tots els països son democràtics i dictatorials. Aquest sistema per aquells que poden votar es democràcia( burgesos) però per als que no, es dictadura (proletariat). Vol canviar per que sigui democràcia per als treballadors i dictadura per la burgesia. L´estat haurà de fer servir la violència legal per repartir la riquesa. Materialisme històric Desenvolupa una teoria per comprendre la historia i com hem arribat fins aquí. Això obliga a Marx a remuntar tan amunt, que explica que al principi del temps que el primer conflicte de la humanitat es amb la natura, indispensable per viure i a la vegada una amenaça. Aquest conflicte natural es resol amb el treball, treballem per poder menjar, per poder defensar-nos i protegir-nos dels animals. La millor manera de treballar es amb cooperació; on sorgeix les societats, que son espais de cooperació. Neixen les societats de comunisme primitiu, societats on tot el que es produeix, recol·lecta o es caça va per al consum, no hi ha reserves ni excedents, llavors no hi ha mercat. Aquestes societats primitives funcionen en base el mite, costum i divisió tècnica del treball. Funció que fa el mite, es una resposta allò que no podem explicar. Dona sentit a les coses, explica allò inexplicable. Historia econòmica i social 12