La Primera Guerra Mundial: Causas, Consecuencias y Transformaciones - Prof. Martín Badosa, Apuntes de Historia

¡Descarga La Primera Guerra Mundial: Causas, Consecuencias y Transformaciones - Prof. Martín Badosa y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! T. 5 I GUERRA MUNDIAL (1914-1919) Coneguda com la gran guerra. Es el primer conflicte generalitzat perquè les potencies entren en guerra son imperis i mobilitzen les seves colònies (guerres colonials i implicacions de les seves colònies) Causes:  Política d’aliances: els països entren en coalicions militars per defensar-se en cas de conflicte. Triple aliança: Alemanya, Àustria i Itàlia (canvia de bàndol al 191, quan esclata la guerra). Els altres al 1905 creen la Triple Entesa formada per França, Rússia i Gran Bretanya. El sistema d’aliances provoca que un conflicte entre dos països (Rússia i Alemanya) acabi sent mundial.  Tensió entre els imperis: Gran Bretanya té l’imperi més gran, després França i després Alemanya. Això provoca que Alemanya creï crisis i tensions per un nou repartiment d’Àfrica. Crisis marroquines (1905-1911) es diu així perquè Alemanya utilitza al Marroc per pressionar a França. Els alemanys al 1905 visitant Tànger fa un discurs a favor de la independència del Marroc. Alemanya no aconsegueix res amb aquesta pressió. Al 1911 tornen a provocar una altra crisis al Marroc: envien un vaixell de guerra perquè es passegi per la costa i així provocar. Hi ha una carta on el ministre diu que es el que vol Alemanya. Volen dir als Francesos que estan disposats a tot, es a dir a entrar en guerra. Alemanya vol el centre d’Àfrica (el Congo belga). França cedeix una part del seu Congo i Alemanya la considera insuficient, aquesta crisis només ha servit per augmentar les tensions (exemple de les tensions que provoca la guerra per l’imperialisme). La conflictivitat balcànica. Els Balcans estaven ocupats pels otomans. Rússia i Àustria-Hongria que volien influir. Rússia vol Estambul (antiga Constantinoble) per tenir una sortida al Mediterrani. Els Balcans seran un altre focus d’atenció. Un altre exemple de les tensions entre imperis.  Cursa d’armaments: Les potencies europees entren en una cursa d’armaments on envien el missatge de que es preparen per la guerra. Ningú la vol però tots es preparen. Tothom dispara el seu pressupost militar esperant que això intimidi al altre. Alemanya a traves d’una noticia falsa convenç al seu govern que els Francesos s’estan armant per tal de que aquests els hi comprin armes a ells. Tothom davant la por del que fa l’altre augmenta la despesa militar.  El nacionalisme a les aules: s’havia imposat ja un sistema d’educació obligatòria on a través de la historia s’intenten crear bons patriotes (ciutadans que defensin el poble) La historia parla en cada país d’un passat gloriós. Volen inculcar nacionalisme, patriotisme. Això provoca orgull patriòtic i legitima ordre existent (els conflictes entre classes (social), dona pas a un conflicte nacional ja que el conflicte els tenen amb altres nacions no entre ells). Per tant l’ordre social queda legitimat (no es toca). L’atemptat a Sarajevo Tots els problemes i queixen esclaten el 28 de juny de 1914 amb l’atemptat de Sarajevo. Es la espurna que fa que comenci la guerra però no es una causa. Sèrbia considera que Bòsnia (que era del imperi austrohongarès) deuria ser del seu país (conflicte imperi austrohongarès i Sèrbia). Això provoca tensions. El 28/06 Francesc Ferran i la seva dona visiten Sarajevo (capital de Bòsnia) (serà el futur emperador). Aprofitant la visita dues organitzacions posen en marxa un atemptat contra Ferran: La Jove Bòsnia (grup nacionalista, vol sortir de l’imperi austrohongarès i unir-se al serbis), La mà Negre (organització terrorista que està infiltrada pels serveis secrets serbis(van per lliure, paral·lel al govern serbi.). Actuen conjuntament per preparar l’atemptat. Àustria acusa a Sèrbia i demana a Sèrbia que els deixin entrar al seu país i detenir i confiscar el que vulguin i a qui vulguin. Sèrbia es nega i Àustria els declara la guerra. Sèrbia es aliada amb Rússia i per tant Rússia mobilitza les tropes quan es declara la guerra i Àustria fa el mateix amb França. Desprès s’afegeixen altres països. Hi haurà una segona internacional que neix al 1899 que te com a objectiu el mateix que la primera (la organització dels obrers i aconseguir el poder polític). Formen part de la segona internacional partits socialistes i marxistes. El seu lema es el mateix que la primera: “proletaris del món uniu-vos”. La seva posició davant de la guerra mundial és estar en contra “guerra a la guerra”. Els partits socialistes de cada país no fan cas a la internacional i recolzaran als seus a la 1GM i Mèxic es posa del nostre costat, nosaltres recolzarem Mèxic per a que pugui recuperar les posicions que havia perdut un segle abans (Texas, Arizona Nuevo Mexico). Mèxic no té cap interés en entrar a una guerra, Mèxic acaba de sortir d’una. El telegrama és intersertat pels serveis secrets britànics, els britànics ho comuniquen a EEUU. Aquesta és la excusa de que EEUU entri a la guerra (entrada decisiva).  Revolució a Rússia (octubre de 1917). El 1917, Rússia surt de la guerra, abandona la lluita contra Alemanya. Encara que marxi Rússia, l’entrada d’EEUU és decisiva. Conclusió: la guerra està perduda per Alemanya. A finals del 1918, el comandament alemany accepta que ha perdut la guerra. Al novembre s’acaben els combats i comencen les negociacions de pau. S’ha de negociar un tractat de pau en cadascun dels països (es trigaran mesos). El tractat més important més el que es negocia amb Alemanya: el tractat de Versalles (28 de juny de 1919). Aquest tractat pren com a referència la guerra de 1871. Es signa a Versalles perquè era el lloc on s’havia proclamat emperador el kaiser. Van ser unes condicions duríssimes d’Alemanya perquè:  Alemanya (i els seus aliats) és considerada l’única responsable del conflicte, per tant, haurà d’indemnitzar als països vencedors i ho haurà de reconèixer.  A més, hi han conseqüències territorials. Alemanya perdrà les colònies. Passen a mans sobretot dels britànics. També perd territori a Europa. Prússia continua sent Alemanya però està aïllada. El territori on va començar la guerra, queda aïllada (una humiliació més).  Tot això implica una situació de tensió i de revenja. Keynes estava com assessor de la delegació britànica a Versalles. Keynes al 1919, escriu un llibre on diu que si no deixem que el centre d’Europa es recuperi, la venjança no trigarà. Però hi ha molt de desig de venjança de guerra, volent que algú pagui pel patiment.  Hi ha un desig per part d’EEUU d’intentar organitzar la pau, és a dir, que no torni a haver una guerra com aquesta. Qui protagonitza aquest desig? Thomas Woodrow Wilson. Thomas Woodrow Wilson (1856-1924) Hi ha un desig per part del usa d’organitzar la pau perquè no torni a haver una guerra com aquesta. Això ho fa el seu president Thomas qui llença un pla per organitzar la pau. Aquest pla s’anomena els 14 punts de Wilson que es poden resumir en: 1. Reduir la despesa en armament i aturar la cursa armamentística 2. Promoure el lliure comerç mundial (no aranzels, no proteccionisme) i la lliure navegació per mars i oceans. El lliure comerç portarà prosperitat i estabilitat. 3. Les colònies tenen dret a decidir el seu futur. Aquesta idea va adreçada a Anglaterra i França ja que ells tenen els grans imperis colonials. Ells no tenen cap interès. 4. Creació d’una societat general de nacions. Organisme multilateral on estan tots els països per resoldre els conflictes per la via diplomàtica, (serveix per conservar la pau). NO ÉS EL MATEIX QUE LA ONU (1945- actualitat) (La ONU neix després de la 2na Guerra Mundial, aquesta després de la 1ra). Fracassarà ja que entre altres raons, no té poder afectiu, no és prou forta com per poder complir les seves resolucions, no era prou forta ja que EUA no forma part de la Societat general de nacions ja que la decisió de que entri la pren el Congres i vota en contra, el president si que volia. Quan la primera potència no forma part d’aquest organisme, la organització neix afeblida.