Mitología Griega: La Historia de Hera, Afrodita, Paris y Helena, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Mitología Griega: La Historia de Hera, Afrodita, Paris y Helena y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! La Guerra de Troia En les noces de Peleu i Tetis, pares d'Aquil·les, es presenten tots els déus menys Eris, deessa de la discoridia que en no haver estat convidada envia una poma amb la inscripció "per a la més bella". Hera, esposa de Zeus, Afrodita, filla del mateix i deessa de la bellesa i Atenea, deessa de la guerra i la intel·ligència, discuteixen per la poma. Posen com a jutge a Zeus però aquest, per no complicar-se la vida li diu a Hermes que busqui a algú sense importància i que sigui ell el jutge. Hermes va portar a Paris, fill de Príam, rei de Troia. Paris havia estat abandonat a la montanya per una predicció que deia que ell li portaria la ruina a la ciutat de Troia. Hermes, missatger dels déus, porta la poma a Paris pensant que és un simple pastor. Les tres deesses li prometen coses a Paris. Hera li promet riqueses i poder, Atenea la glòria de la guerra i les victòries i Afrodita la dona més bella del món: Helena. Paris escull Helena. Menelau, rei d'Esparta i germà d'Agamèmnon, estava casat amb Helena. Menelau s'assabenta i reuneix un gran exèrcit amb ajuda del seu germà Agamèmnon. També estan Aquil·les, el millor guerrer grec, Ulisses, el més astut i altres, entre ells figura Pàtrocle, cosí i amic íntim d'Aquil·les. Els grecs assejen la ciutat de Troia i intenten prendre-la durant deu anys però els troians sota el comandament d'Hèctor, fill de Príam i el més fort d'entre aquests, resisteixen. Els grecs ataquen i saquegen pobles del voltant i en una escaramussa prenen presonera a una bella donzella: Briseida. Agamèmnon la pren com a botí i la converteix en la seva concubina i Aquil·les entra en còlera i decideix no combatre. Patrocle decideix combatre amb les armes d'Aquil·les per lluitat contra els troians. Hèctor mata Pàtrocle creient que era Aquil·les. Llavors Aquil·les torna al combat i mata a Hèctor ultratjant seu cadàver. Finalment Príam aconsegueix que Aquil·les li retorni el cos del seu fill. Paris aconsegueix, amb l'ajuda d'Apol·lo, matar Aquil·les ferint amb una fletxa al taló, el seu únic punt vulnerable. Els grecs, aconsellats per Ulisses, ideen un pla per prendre Troia. Construeixen un cavall de fusta i el deixen com a ofrena davant les portes, acte seguit els grecs fan com que se'n van. Dins del cavall s'amaguen els grecs més valerosos al comandament d'Ulisses. Quan els troians introdueixen el cavall a la ciutat i es fa de nit surten del cavall i obren les portes de la ciutat. La resta dels grecs penetra a Troia i aconsegueixen conquistar-la. Mite de Orfeu i Eurídice Eurídice era una nimfa i l'esposa d'Orfeu, poeta i músic diví. Orfeu estimava profundament la seva bella dona qui acostumava passejar amb les nàiades. Una vegada que la bella Eurídece caminava en un dels seus passejos, per un prat de Tracia va ser vista per Arsisteu, qui enamorat immediatament d'ella, la persegueix per fer-la seva. Ella s'escapa amb gran velocitat i por, doncs el seu cor només li pertany a Orfeu. En la seva fugida, Eurídice és mossegada per una serp i mor. Orfeu, desconsolat la plora i la seva desesperació no troba consol, de manera que pren l'arriscada decisió d'anar a la recerca de la seva dolça i estimada esposa a l'Hades, la terra dels morts. Amb la seva dolça cant i la seva poesies, Orfeu va aconseguir commoure a Caront, qui el deixa travessar el riu Estigia, límit entre el món dels vius i els morts. Després, també amb les seves habilitats artístiques Orfeu aconsegueix convèncer Persèfone ja Hades que li permetin dur a Eurídice. Les divinitats subterrànies accepten que se l'emporti, però Orfeu ha de prometre que no intentarà veure la seva dona fins que l'hagi portat a la llum del sol. Llavors, segons el convingut, Eurídice seguia a Orfeu en el camí cap a la llum, i en el moment en què estaven a punt d'abandonar les fosques profunditats, Orfeu va tenir dubtes. Així, va començar a pensar en la possibilitat que Persèfone ho hagués enganyat i que Eurídice no vingués després d'ell, per la qual cosa no va poder suportar la temptació i es va tornar per mirar-la i corroborar que ella venia amb ell. Quan això va passar, Eurídice va ser arrossegada per una força irresistible altra vegada cap al Hades. Orfeu, desesperat, intenta anar de nou a rescatar la seva estimada, però aquesta vegada Caront no ho permet. Orfeu va tornar a la Terra sol i desemparat i va mantenir fidelitat a la seva esposa fins a la seva mort. Aquileu Fill de Tetis i Peleu, rei dels mirmidons de Tesalia, és l'heroi principal dels grecs en la guerra de Troia. la seva mare Tetis, per fer invulnerable, li submergeix en la llacuna Estígia; a submergir-li té agafat pel taló esquerre que és l'únic lloc del cos d'Aquil·les que continua sent vulnerable. Aquil·les, a la guerra de Troia, mata Hèctor, l'hereu del tron. En la seva última batalla Aquil·les, va combatre al costat de Memnó, rei d'Etiòpia. Mort el rei, Aquil·les va dirigir a les forces gregues cap a la muralles de Troia. Paris surt a combatre a Aquil·les per venjar la mort del seu germà Héctor, i dispara una fletxa que dirigida pel déu Apol·lo fereix a Aquil·les al taló esquerre i el mata. Tetis, mare d'Aquil·les, és una nereida i aconsegueix per al seu fill la immortalitat a l'Olimp. Aquil·les ha arribat a ser en totes les llengües la personalitat del valor. Hèracles Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera. Hèracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d'assolir. La primera de les tasques d'Hèracles consistí a matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Hèracles se n'adonà, deixà de banda l'espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Hèracles havia d'escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució la hi presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D'aquesta manera Hèracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura. El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les eugues. Hèracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes. L'Hidra era un monstre que vivia en una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Hèracles comença per tallar els caps de l'hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Hèracles anava tallat caps, Iolau anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment l'hidra morí. Després l'heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer més destructives Zeus Com a déu del cel Zeus provoca els fenòmens atmosfèrics: el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Governa l'univers impartint justícia entre els déus i els homes i protegeix l'ordre social i el poder reial. És representat amb barba, sovint assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila. La seva primera muller va ser Metis (la Prudència), filla d'Ocèan, però la seva companya definitiva va ser Hera, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença. De les seves relacions extramatrimonials va engendrar innombrables fills, entre els quals els herois més famosos de Grècia. Un dels santuaris de Zeus més cèlebres de tot Grècia era Olímpia, seu dels Jocs Olímpics. Hefest: En la mitologia grega, Hefest és el déu del foc i la forja, així com dels ferrers, els artesans, els escultors, els metalls i la metal·lúrgia. Era adorat en tots els centres industrials i manufacturers de Grècia, especialment a Atenes. El seu equivalent aproximat en la mitologia romana era Vulcano. Hefesto era bastant lleig, esguerrat i coix. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal i en alguns atuells pintades seus peus apareixen de vegades del revés. En l'art, se li representa coix, suat, amb la barba desaliñada i el pit descobert, inclinat sobre la seva enclusa, sempre treballant en la seva farga. AFRODITA En la mitologia grega, Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa. Encara que sovint s'al·ludeix a ella en la cultura moderna com «la deessa de l'amor», és important assenyalar que no era l'amor en el sentit cristià o romàntic, sinó específicament Eros (atracció física o sexual). El seu equivalent romana és la deessa Venus. HERA Hera era l'esposa i germana gran de Zeus. També presidia com a deessa del matrimoni, llaç patriarcal de la seva pròpia subordinació: la seva resistència a les conquestes de Zeus es presenta com «gelosia» i forma el tema principal de les anècdotes literàries que van retallar el seu antic culte. El seu equivalent en la mitologia romana era Juno. Es representa a Hera majestuosa i solemne, sovint en el tron i portant el pols, l'alta corona cilíndrica usada per diverses de les Grans Deesses. A la mà pot tenir la magrana. DEMETER: Deméter és la deessa grega de l'agricultura. La hi venera com la «portadora de les estacions» Al costat de la seva filla Perséfone eren els personatges centrals dels misteris eleusinos que també van precedir al panteó olímpic. En la mitologia romana s'associava a Demèter amb Ceres. Quan se li va donar a Deméter una genealogia, es va dir que era filla de Cronos i Rea, i per tant germana gran de Zeus. Als seus sacerdotesses se'ls donava el títol de Melisas. DIONÍS: Dionís és el déu tracio del vi, representant no només el seu poder tòxic sinó també les seves influències socials i beneficioses. És considerat promotor de la civilització, legislador i amant de la pau, així com déu protector de l'agricultura i el teatre. Dionís era també conegut com Bacus, nom amb què va ser assimilat en la mitologia romana. Els grecs van incorporar a Dionís a la tradició olímpica com a fill de Zeus i Sèmele. Els seus atributs són la copa de vi i la pantera remarcat el seu origen oriental ATENEA En la mitología griega, Atenea o Atena es la diosa de la sabiduría, la estrategia y la guerra justa. Fue considerada una mentora de héroes y adorada desde muy antiguo como patrona de Atenas. En los mitos clásicos nunca tuvo consorte o amante, y por ello a menudo era conocida como Atenea Partenos (‘virgen’) y posteriormente por los romanos fue nombrada coo minerva, sus atributos son la lanza, el ecudo y la lechuza. s’enamorés d’un toro blanc.D’aquell engendrament va sorgir el minotaure,va ser llavors quan Minos va encarregar a Dèdal que cosntruís el laberint,en el qual havia de ser impossible troban la sortida.I perque Dèdal no pogues dirli a ningú quina era la sortida,el rei el va tancar juntament amb el seu fill allí dins.Per poder escapar,l’inventor va crear unes ales amb plomes de pardal i cera de les abelles.Abans d’enlairar el vol li va explicar al seu fill que no podia volar massa alt,perque sino la cera de les ales se li fondria i que tampoc podia volar massa baix,perque amb l’humitat les ales li pesarien tant que no podria volar.Però el jove Ícar,tot i les advertencies del seu pare,va acabar volant molt alt,el sol li va fondre la cera i ell va caure mort al mar. Teseu i el Minotaure. Tot va començar quan Minos,rei de Creta va demanar ajuda a Posidó per destronar Asteriòn i Posidó li va donar un toro blanc perque els sacrifiqués en el seu nom,però,a Minos, li va agradar tant que se’l va quedar.Posidó en assabentar-se va fer que Pasífae tingues un desig incontrolable pel bou i amb l’ajuda de Dèdal va aconseguir jaure amb el bou.D’aquella relació va néixer el Minotaure,per a qui Dèdal va haver de contruir un laberint.Per a alimentar la bèstia,el rei Minos va obligar el rei d’Atenes a enviar-li cada 7 anys a 14 joves,quan Teseu,el fill d’Egeu se’n va assabentar va decidir anar-se’n amb ells.Un cop a creta,Ariadna,filla de Minos es va enamorar d’ell i li va prometre que l’ajudaria.I així va estar fet,Ariadna li va dornar un fil perquè un cop dins el laberint el lligàs a la porta i així després trobaria la sortida.Quan va entrar va sentir uns grans brams i es va trobar amb el Minotaure al davant.El jove atenès va vèncer la bèstia i va sortir del laberint per reunir-se amb Ariadna,amb qui va fugir al vaixell per tornar a Atenes.D’aquesta manera va salvar els 7 joves i les 7 al·lotes i va acabar amb aquell càstig que se’ls havia imposat a les famílies d’Atenes. Perseu i la Medusa. Fill de Zeus i Dànae filla de Acriseu, rei d'Argos. Advertit que seria matat pel seu nét, Acriseo tancar a la mare i el nen en un cofre i els va fondre al mar. Ells caminaven sense rumb per l'illa de Serifo on van ser rescatats i on Perseo va madurar. Polidectes, rei de Serifo, sent amor per Danae, i tement que Perseu es fiques en els seus plans, ho mana a obtenir el cap de Meduza, un monstre la mirada transforma els homes en pedra. Ajudat per Hermes, Perseo té unes sabates halados que el porten per l'aire, una bossa, un elm que el fa invisible, una espasa que mai falla un cop i un mirall màgic. Medusa que és una de les tres Gorgones, és mortal. Perseu li talla el cap i de la sang que brolla del cos de Medusa neix el cavall alat Pegàs, i de les gotes que cauen del cap sobre el mar neixen rams de coral. Perseu guarda el cap a la borsa i així li tapa els ulls. Munta a Pegàs i emprèn el vol. A l'Àfrica demana hospitalitat a Atlas, que sosté sobre les seves espatlles el firmament. Atles es la nega, Perseu li posa davant el cap de Medusa i el deixa convertit en muntanya de pedra. La bella filla dels reis etíops Cefeu i Cassiopea. La reina és una bellesa, presumeix de ser més bonica que una deessa, i els déus en càstig li manen encadenar a una roca sobre el mar a la filla Andròmeda ja deixar-la allà fins que un monstre marí vagi a casar-se amb ella. I llavors arriba Perseu per l'aire, muntat en Pegàs. A les roques del penya-segat descobreix a Andròmeda encadenada nua, la mestressa i es disposa a salvar-la. Lluita amb el monstre marí i el mata. S'acomiada després al cavall halado que a sigut la seva cavalcadura durant la lluita i retorna a Andròmeda als seus pares. Es casa amb ella. Fineu, germà del pare d'Andròmeda va a reclamar com a esposa a la seva neboda, que estava compromesa amb ell. L'acompanyen els seus guerrers, Perseo gràcies als ulls de Medusa els converteix a tots en pedra. Perseu i Andròmeda s'estableixen en Serifo. Va alliberar la seva mare de Polidectes, i transformar al rei i els seus seguidors en pedra. Descansant a Serifo li regala les sandàlies a Hermes que des de llavors ha usat el déu ia Atenea el cap de Medusa que des de llavors la deessa ha portat en el seu escut. Perseu torna a Grècia, quan accidentalment mata el seu avi Acriseo amb un disc, d'aquesta manera complint-se la profecia. En les seves últimes aventures, sempre acompanyat per Andròmeda, funda el poble dels perses, que prenen el seu nom. Va ser rei de Tirint i va fundar Micenes. Mite de la succeció Urà (el cel) odia als fills que té amb la seva mare Gea (la terra) i els amaga en els abismes d'aquesta. La mare prepara una emboscada contra Urà i només el fill menor, Cronos (el temps), decideix enfrontar al seu pare. Gea li lliura una falç dentada i quan Urà s'uneix a Gea en amorós abraçada, Cronos talla els genitals del seu pare i els llança al mar. La castració d'Urà produeix gotes de sang que en caure a terra originen les Erínies, les Gegants i les Nimfes Melias. Les Erínies són les deesses encarregades de castigar els parricides, el seu aspecte és horrible (cabells de serps ia les seves mans serps que són fuets) i són tres: Alecto, Tisífone i Meguera. Els Gegants són éssers colossals, amb poder semblant als déus, però mortals. De les Nimfes Melias no conservem els seus noms. En caure els genitals al mar, produeixen una escuma de la qual sorgeix la deessa de l'amor, la bellesa i la passió, Afrodita (Venus). Cronos ocupa el poder i es casa amb la seva germana Rea. Té sis fills (Hestia, Deméter, Hera, Hades, Posidó i Zeus). Comença a devorar els seus fills, però l'últim, Zeus, escapa perquè la seva mare ho amaga en una cova i li dóna al seu marit una pedra embolicada en bolquers. Zeus creix a Creta alletat, bé per la llet de la cabra Amaltea, bé per la nimfa Amaltea amb llet de cabra. En créixer Zeus, aconsegueix que el seu pare vomiti als seus germans i amb ells la pedra que es va empassar enganyat, pedra que Zeus va portar al que avui dia és el santuari de * Delfos, on encara avui es pot visitar (encara que és còpia d'època romana ). Després allibera els Cíclops (éssers monstruosos d'un sol ull al front) i als Hecatonquires (éssers de cent braços). Després Zeus s'enfronta amb el seu pare Cronos, li venç i ocupa l'Olimp, la muntanya on es deia que es trobava l'estatge dels déus