Història Moderna. Economia i Societat, Apuntes de Historia Moderna

¡Descarga Història Moderna. Economia i Societat y más Apuntes en PDF de Historia Moderna solo en Docsity! Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado HISTÒRIA MODERNA 1. INTRODUCCIÓ. CAP A UNA DEFINICIÓ DE L’ÈPOCA MODERNA S’ha batejat l’edat moderna amb molts noms (Antic Règim, Proto-industrial, capitalisme mercantil, feudalisme d’estat, ...) Les continuïtats i les ruptures respecte als temps medievals 1.1 ECONOMIA 1.1.1 Continuïtats: pervivència del mode de producció feudal - Predomini agrari - Forces productives mediocres - Dèbil comercialització - Corporatiu - Unitat fonamental de producció és la propietat fundiària Aquestes són les característiques que es mantenen. 1.1.2 Canvis - Aparició del concepte economia nacional - Integració economia mundial o Però no hi havia una dèbil comercialització? - Ampliació de la circulació monetària i dels intercanvis - Canvis en l’àmbit del treball i la producció de manufactures - Desenvolupament de l’economia urbana Totes aquestes característiques canvien 1.2 SOCIETAT 1.2.1 Continuïtats - Pervivència de l’estructura social base de l’EM o Privilegiats i no Privilegiats o Senyor i camperol Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado - Manteniment de l’ordenament jurídic estamental. 1.2.2 Canvis - Estaments (És una condició dins la societat que et classifica dins un sistema de privilegis)? Classes Socials (Definida pel nivell econòmic d’una persona)? Definicions a debat. - Transformació Aparició i ascens de les burgesies (Trenca els estaments). LES BURGESIES EUROPEES – APARICIÓ I ASCENS 1- Procés de formació de les burgesies Protagonista absent (Braudel) 2- Debats; Equilibris entre estat-monarquia absoluta 3- Paper de les burgesies: a. Auge Control dels circuits del capital comercial b. Procés d’assimilació al model social dominant c. Proposta de cronologia evolutiva i. Expansió del segle XVI Consolidació, auge social per riquesa i potencialitats cap a la revoltes. ii. Contracció i crisi del segle XVII re-feudalització (a partir de la reducció d’activitats comercials exteriors → estalvi i acumulació, a través de matrimonis, entre d’altres, es recondueix l’activitat que abans estava destinada al comerç al feudal de nou. ) iii. Finals del S.XVII i S.XVIII Expandiment i represa iv. Des de finals del S.XVIII i S.XIX Les revolucions burgeses RUPTURA AMB L’ÈPOCA CONTEMPORÀNIA. DUES GRANS REVOLUCIONS INDUSTRIAL I BURGESA. Dos grans dates (1453 i 1789) - Principals transformacions (respecte l’època contemporània) o Demografia estancada Creixement accelerat de la població  L’Antic règim té una demografia estancada, no hi ha un gran creixement de la població o Crisis agràries permanents Crisis ocasionals  Són imprevisibles o Utensilis i medis de producció tradicionals Revolució tecnològica  De l’arada romana a la màquina de vapor Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado o No tenen solament una base pastoral → Interés pel control del delme o Recopilen el cicle vital de les persones → naixement, casament, mort 1.6 LES ETAPES DE CONSTITUCIÓ I ELS PRINCIPALS FRONTS DE RECERCA  1946→ Jean Meuvret “Crisi de Subsistència” (Falta de recursos fonamentals).  Model Francès→ basats en “Le nouveau manuel de dépouillement et d’exploitation de l'état civil ancien” M.Fleury et Louis Henry. L’objectiu és elaborar estudis a partir de registres parroquials. Dissenyen 3 fitxes de buidatge de registres parroquials. (bateig, matrimoni i defunció). També existeix la fitxa recopilatoria de totes aquestes, la fitxa total de família→ Reconstrucció de Famílies de Louis Henry 1956; Monografies regionals franceses (Consisteix en traslladar dades de matrimoni, naixement i defunció del registre parroquial a la fitxa de família), Pierre Goubert 1960 Emmanuel LeRoy, Philippe Ariès (els nens i la vida familiar al s.XVII) , successors cap al 1960-70. o Michel Vovelle→ Història de la mentalitat.  El Model Anglès: Es treballa amb censos. o Peter Laslett: “The World that we lost”. Sistema de classificació de les llars, a partir de la informació consignada en els padrons y en els llibres de matrícules. o Ronald Lee: “Inverse projection”, estimar el tamany i estructura de la població, així com els nivells de fecunditat i mortaldat, a partir de sèries estadístiques vitals més enllà d’on el registre de dits fets era complert. o Mètode d’estimació Wrigley i Schofield. 1.7 CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DEL CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC Pierre Goubert (francès): Monografies sobre la demografia francesa Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado Peter Laslett (Inverse projection, anglès): Base: Crisis periòdiques i permanents que anul·len total o parcialment els resultats dels períodes de creixement natural. 1.7.1 Alta mortalitat  És el principal signe demogràfic del CDA  Taxa habitual 35-40%  Període de crisi 25-30% de pèrdua de població  Diversitat de ritmes Estacional, regional, per edats  Característiques: o Destacada mortalitat infantil i juvenil 50% de la mortalitat o Deficiències en medicina, higiene i alimentació o Importància de la mortalitat catastròfica El cicle de la crisi  Pestes  Fam  Guerres  Pèrdua de població jove  Baixada de la taxa de fecunditat  Devastació de les collites 1.7.2 Alta Natalitat  Taxa normal 35-40%  El debat sobre la fecunditat natural  Mecanismes de control Limitació voluntària dels naixements, infanticidis, abandonaments. 1.7.3 Tendència a l’estancament poblacional La mortalitat compensa la natalitat  Corba anual Dents de serra 1.7.4 Baixa esperança de vida  Alta taxa de mortalitat infantil + Mala nutrició + Escomeses de mortalitat catastròfica Un home de 35-40 anys ja era vell. 1.7.5 Tardana edat d'accés al matrimoni  Gran descoberta dels estudis de demografia històrica o Malthus→ La tardana edat del casament és un mètode anticonceptiu davant de recursos escassos. Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado o Hajnald→ “European marriage pattern” → La tardana edat d’accés al matrimoni es converteix en un mecanisme regulador de la relació entre població i recursos. o Chaunu→ Mecanisme regulador de la natalitat.  Elements a considerar→ dependència dels factors econòmics i culturals o Diferents models de família→ Europa Occidental (nuclear) i Oriental (extesa) Linea St.Peter/Trieste o Protagonisme generalitzat del celibat (Nombrosa presència de la gent sola). 1.7.6 Importància dels moviments migratoris (I)  Tipologies: o Micro Desplaçaments  Absorció poblacional per a grans nuclis→ dinàmica de relació camp ciutat (dependència de la conjetura economica)  Recerca de treball  Matrimoni  Dispersió Artesanal  Migracions estacionals→ Típica de societats agràries  Migracions de la fam: Origen en les crisi de subsistència Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado - La ruptura del règim poblacional comporta l’inici d’un procés de restabliment natural de l’equilibri. CREIXEMENT POBLACIONAL RENDIMENTS DECREIXENTS CRISI AGRARIA CRISI DEMOGRÀFICA - Mecanismes de regulació o Curt termini la demografia depèn de la producció agrícola o Llarg termini la incapacitat de renovació tecnològica determina l’estancament demogràfic. 1.8.3 CRÍTIQUES AL MODEL MALTUSIÀ LA INTERPRETACIÓ DE LA MORTALITAT DES DE LES APORTACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA I LA CLIMATOLOGIA - Base: Aportacions de Gustaf Utterström o Rèplica No es port demostrar que sempre abans d’una crisi hi ha hagut creixement de la població o Nova proposta d’anàlisi Les crisis es relacionen amb els contagis epidemiològics i aquestes amb la climatologia o Tesi Després de la crisi hi hagi una baixada en la taxa de mortalitat per immunització i resistència dels més forts - Noves línies de debat: Les aportacions de de la tesi epidemiològica o Les causes de la malaltia  Les teories de la difusió o de les rates  Les teories del contacte o xoc bacterià en els estralls de la conquesta. o Malaltia, mortalitat i economia  Les teories de les disponibilitats econòmiques: teoria de la crisi de subsistència  Les teories de la vida material: 1.8.4 El replantejament del model malthusià Neomalthusianisme - Base Totes les interpretacions del canvi demogràfic han de relacionar-se estretament amb el fenomen de la crisi de subsistència o Primeres aportacions  França Mevbret primera proposta  Anglaterra Habbaduk Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado  Escandinàvia Yuttikalaç - La consolidació del model en les grans tesis franceses o Goubert:  Carestia Baixada en les taxes de natalitat i nupcialitat  Demostra la tardana edat d’accés al matrimoni i la importància de la sortia definitiva  Amenorrea de la fam o Le Roy Ladurie  Les crisi de al societat agrària s’expliquen per  Incapacitat de renovació tecnològica  Incapacitat monetària  Model de la repercussió dels períodes de creixement Creixement poblacional Fragmentació de les tinences Renda senyorial Llei de rendiments decreixents - Renda senyorial Catàstrofe demogràfica 1.8.5 Darreres aportacions La rèplica al neomalthusianisme des del materialisme històric - Proposta de R. Brenner o Crítica al neomalthusianisme o Aspectes a emfasitzar 2. MÓN RURAL. TERRA I TREBALL A L’EUROPA MODERNA. 2.1 Característiques generals de l’economia agrària  Predomini aclaparador de la població rural . o G. Dbuy 80-90 o P. Goubert 85  L’auge de la ciutat depèn de les fluctuacions conjunturals de l’economia camperola  Vida material Alimentació, hàbitat, utillatge  Composició de les fortunes o Nobiliària  Possessió de terres i obtenció de rendes Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado o Burgesa  Dependència de la conjuntura  Moderna Control del tràfic de mercaderies producïdes al camp  Tracicional Inversió en terres  Funcionament del’Estat Obtenció de rendes sobre la producció agrícola o Delmes dels camperols i taxació del comerç  Element a debat: Societat autàrquica? No. o Els canals habituals de producció-consum-intercanvi són d’àmbit local o Lenta obertura a escala regional i nacional o Certa independència dels circuits de l’intercanvi mundial 2.1.1 Pervivències i tradicions en el modela agrícola  Tendència al monocultiu o Primacia dels cereals  Precarietat tecnològica  Necessitats de dieta Precarietat de la base alimentària. o Necessitat del policultiu  Base per a mantenir una certa autosuficiència  Afavoreix l’articulació del mercat  Agricultura extensiva o Tasques agrícoles rutinàries o Escassa mecanització o Dependència dels cicles climàtics  Cultius de sol/ Cultius de pluja o Dependència del treball humà  L’augment de la producció depèn de l’extensió del territori treballat  Presència constant de la llei de rendiments decreixents o Baixa qualitat dels instruments tècnics Pervivència de l’arada de fusta romana (amb o sense rella) o Manca d’adobs Possibilitat limitada d’estabular els animals  Manteniment del guaret o Únic medi vàlid per a la reproducció de la terra o Precarietat productiva Reducció de la superfície en explotació o Necessitat de control  Arrendament Fixació de les rotacions de guaret Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado  Control de les condicions de vida dels ramats  Recollida ordenada d’adobs  Avenç i millora en el creuament de races  Progressiu augment de la comercialització de productes càrnics o Difusió dels cultius “ascendents” (S.XVII i S.XVIII)  Panís, Patata,  Plantes de farratge: trèvol, alfals, naps  Cultius industrials: Llúpol, lli, cànem  Cultius de plantació: Les revolucions del tabac, el te, el cacau, el cafè, el sucre i el cotó. 2.1.3 Les diferències regionals  Europa mediterrània o Desenvolupament dels cultius en funció de les diferents alçades  Pastures d’altura  Vinya i olivera als pendents  Blat i cereal al pla  Abundància de les terres ermes (no es pot treballar) o terra campa (sense conrear) o Dependència dels cicles de sequera o Col·laboració o enfrontament entre agricultura i ramaderia  Europa central i de l’est o Producció blatera o ???  Europa del Nord o Cultius a les planures i valls Predomini dels cereals. o Open fields Territori del lliure trànsit dels ramats per terres comunitàries. o Agrupaments humans mitjans edificats al voltant de l’església i de les colònies forestals. o Economia tancada:  Autosubsistència per manca de comunicacion s  Estreta dependència de la pesca i la fusta . Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado  Europa Nord-Occidental o Zona puntera en el desenvolupament agrari i industrial o Avenç tècnic  Aparició i desenvolupament dels cultius industrials  Perfeccionament de les tècniques d’irrigació  Ramaderia evolucionada o Pas peonar cap l’enclosure Control dels comunals o Individualisme agrari Revolució agrícola com a base de la revolució industrial 2.2 Estructura agrària i estructura social. Polèmiques i debats 2.2.1 Problemes previs. El règim senyorial (Farms) Concreció de les relacions socials de classe de l’Europa Moderna → Protagonistes 2.2.2 El desenvolupament del debat Les arrels del S.XIX. Tradició acadèmica - Llarga tradició acadèmica de reflexió sobre els orígens del capitalisme o Tradició econòmica: arrel liberal o Tradició sociològica Tradició alternativa - Marxisme o Oposició academicisme o Primers intents de construir una història des de baix, una història popular - Naixement i articulació del grup d’historiadors marxistes britànics o Punt de partida Morton, 1938 o Etapa decisiva Període entre 1946-1956 Configuració del grup d’historiadors marxistes britànics - Maurice Dobb o Resposta crítica a l’economicisme dominant i reclamació de la tradició marxista o Defensa unes hipòtesis econòmiques . Història Moderna UdL Josep Esteve Jurado o Intent d’analitzar el desenvolupament històric del capitalisme  Definició del debat de la transició  No es pot explicar la ha moderna en relació al posterior capitalisme  Defensa un estudi dinàmic del canvi cap el capitalisme o Proposta teòrica Materialisme històric  Importància del tipus de relació sòcio-econòmica predominant relació de servitud entre senyor-vassall  Fases del canvi Factors endògens  Primera fractura. (producció agrícola) són els responsables del trencament del sistema feudal i del sorgiment del capitalisme. - Paul Sweazy o Base: Interpretació de la gènesi de les ciutats de Henry Pirenne o Crítica a Dobb:  Definició del feudalisme La servitud no és l’única relació social dominant  Causes de la davallada del feudalisme Factors Exògens. L’impuls del comerç exterior va ser la força creativa que va permetre la consolidació de producció per a l’intercanvi front la producció per a l’ús.  Nova definició del procés de canvi  Període de la producció pre-capitalista de béns. - La trajectòria marxista de la rèplica. L’ampliació del debat i l’aparició de nous àmbits temàtics o Consideració d’altres processos de transició  Kohachiro Takahashi  Witfogel Despotisme oriental o El paper revolucionari de les classes:  Hilton: El camperolat medieval  Rudé: Les classes urbanes  Hobsbawm: Rebeldes primitives, bandidos, treballadors, burgesia