Història T10: la guerra civil espanyola (1936-1939), Resúmenes de Historia de España

¡Descarga Història T10: la guerra civil espanyola (1936-1939) y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity! T10: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) 1.INICI, CAUSES, BÀNDOLS I SUPORT INTERNACIONAL 1.1 Causes Es van concentrar molts dels problemes que espanya arrossegava des del segle XIX. - Tradició colpista per part de l’exèrcit (pronunciamientos) - Grans desequilibris econòmics i socials que l’havien dividit en dos; una Espanya tardicionalista que es mostraven molt descontents per l’arribada de la democràcia a Espanya. Eren contraris a les reformes que havien començat els republicans al 1931. I una Espanya progressista que estaven cansats de la lentitud de les reformes. - Una d’aquestes reformes va ser la dels estatuts d’autonomia que trencava la unitat d’Espanya - La radicalització (tant de dreta com esquerra) de la vida política - La conflictivitat social i el desordre polític. Per exemple, l’ala més radical del PSOE liderada per Largo Caballero anima a vagues a les grans ciutats o els pagesos andalusos dirigits per la CNT que van ocupar finques de les que havien estat desallotjats al 1934 o la crema de convents i esglésies per una part dels republicans o l’utilització de la violència (dialéctica de los puños y las pistolas) - La guerra també va ser el resultat de les tensions polítiques sortides a Europa a conseqüència de la crisi econòmica de la dècada dels 30 (iniciada amb el crack de la borça Nova York) - El creixement del feixisme a itàlia i el nazisme d’alemanya que donen suport al bàndol nacional). - El triomf del front popular a les eleccions del 16 de Febrer del 1936 van precipitar els fets. - La causa immediata però, va ser el 12 d’Abril del 1936 quan falangistes van assassinar José Castillo (socialista). L’endemà es va assassinar a José Calvo Sotelo, líder de dretes com a resposta. La mort del polític accelera els plans colpistes i al 17 de Juliol es produeix el cop d’estat. 1.2 Aixecament militar En el context de crisi política i social dels primers mesos de 1936, van iniciar-se els preparatius d’un cop d’estat contra la república per part de generals i caps de l’exèrcits organitzats en la unión militar Española. Així, els generals Franco, Mola i Goded entre d’altres van iniciar els preparatius per posar fi al govern del 16 de febrer del 36. El lideratge del cop havia de córrer a càrrec de Sanjurjo i que es trobava exiliat a Portugal. Els colpistes tenien el suport de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. Els carlins i falangistes també els hi donaven suport. Així que, el 17 de juliol de 1936 el coronel Yagüe (cap de la legió) va aixecar-se a Melilla contra la república i la insurrecció va anomenar-se alzamiento nacional va estendre’s ràpidament a la resta de protectorat marroquí. El 18 de juliol, un cop assegurat el triomf a les Canàries, Franco va passar al marroc per posar-se al capdavant de l’exèrcit de l'àfrica i dirigir-se a la península. Seguidament la majoria de guarnicions militars van unir-se al cop d’estat així com també sectors civils com la falange o els carlins. El govern de la república (presidit per Casares Quiroga) va tardar en reaccionar i la insurrecció ja s’havia fet forta amb 2 dies en llocs com Pamplona. El 19 va accedir-se a la entrega d’armes a les milícies dels sindicats obrers. També una part de l’exèrcit va mantenir-se fidel al govern, fent possible la derrota de la insurrecció. El cop d’estat va triomfar gairebé a tota l’Espanya interior (Castella, Navarra, Galícia…), les zones més agràries, però també a dues ciutats importants, Sevilla i Zaragoza → ESPAÑA NACIONAL / FRANQUISTA (els que havien votat a la CEDA al 36). En canvi la rebel·lió va fracassa allà on les forces obreres tenien més presència; Catalunya, Madrid, Asturies, Païs Basc… → ESPAÑA REPUBLICANA A Catalunya l’aixecament havia de ser dirigit pel general Goded, que desplaçar-s’hi des de Mallorca. Però comptava amb un suport civil escàs i els partits conservadors tenien poc implement a catalunya (la lliga tampoc participa). Tot i això confiaven que la majoria de l’exèrcit i la guàrdia civil s’unirien. El dia 19 esclata a Barcelona, però van ser aturats gràcies a l’acció de la població armada per la Generalitat i l’intervenció de les forces d’ordre públic. La victòria va ser celebrada i el general Goded va ser jutjat i afusellat. Els militars rebels havien previst un cop d’estat que els permetria empoderar-se ràpidament de les institucions de govern. Tot i així, la divisió dins de l'exèrcit i les forces d’ordre públic, l’intervenció del govern i la resistència de la població van fer evident que espanya estava dividida en dos bàndols. S’iniciava així un llarga i cruel guerra que els militars franquistes no havien previst ja que com deien ells pensaven que seria una “passejada militar” 1.3 Consolidació dels dos bàndols Bàndol nacional: dirigit per militars que comptaven amb el suport de les classes altes, i dels sectors més conservadors (monàrquics, carlistes, catòlics, falangistes, agrícoles..). Defensaven la unitat d’Espanya (s’anomenaven els nacionals) i la seva intenció era imposar una dictadura militar que restablis l’ordre i aturés el risc de l’esclat d’una revolució. Tenien el suport del feixisme italià i del nazisme alemany. Bàndol republicà: integrat per les classes populars (obrers, treballadors, petita burgesia, pagesos) i classes mitjanes, per burgesia il·lustrada i per la majoria dels intel·lectuals espanyols. Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el conjunt de reformes introduïdes pel sector d'esquerres. Era una combinació de sectors reformistes i revolucionaris. El poder al carrer es trobava a mans d’obrers però seguia existint un govern que mantenia el control sobre les reserves i la capacitat econòmica . La dreta els anomenaven despectivament rojos. 1.4 Repercussió internacional Té una gran repercussió internacional; era vista com una guerra entre la democràcia i el feixisme. Se la coneix com la “guerra d’Espanya” internacionalment. L’agost de 1936, es va signar a Londres el tractat de no-intervenció, que tenia com a objectiu mantenir la pau a Europa i no ajudar a cap dels dos bàndols. Aquest pacte va ser signat per 27 països però no es va complir; Alemanya, Itàlia i Portugal van enviar armes a Franco i la Unió Soviètica als republicans. La república té menys recolzaments → la unió soviètica proporciona la única ajuda important (200 carros de combat, 4000 camions, militars..) però van exigir el pagament immediat. Largo Caballero va pagar amb les reserves d’or del banc d’Espanya, l’or de Moscou, que va provocar que Espanya tingues un enorme deute públic. També van tenir el suport de les brigades internacionals (voluntaris socialistes, comunistes, anarquistes). Estaven dividits en batallons segons la nacionalitat. Per primer cop van interactuar a la batalla de Madrid (i la seva actuació ajuda a salvar-lo). Al 38 es retiren. Destaquen escriptors com George Orwell. En el bàndol nacional hi ha suport dels països feixistes. L’alemanya nazi de hitler aporta l’aviació necessària per creuar l’estret i la legió condor (esquadró aèria que intervé en els bombardejos de Guernica). Això també serveix als alemanys per provar armes i com a entrenament de la 2a guerra mundial. A més col·laboren amb 30000 soldats. També aporten la flota. La itàlia de mussolini va aportar 120000 soldats, avions i material de guerra. 2.LES OPERACIONS MILITARS 2.1 Esclat de la guerra: juliol 1936 Mirar punt 1.4 (Aixecament militar) 2.2 Guerra de Madrid: juliol 1936 (Juliol- Agost, 36) La flota i l’exèrcit de l’aire van declarar-se majoritàriament fidels a la república i van dirigir-se cap a l’Estret de Gibraltar per bloquejar l'entrada a la península de l’exèrcit colonial d’Àfrica (format per legionaris i regulars, tropes de marroquins dirigides per Espanyols conegudes com “los moros de Franco”). Amb l’ajuda dels avions de l’Alemanya i Itàlia que van organitzar com una mena de pont aèri, l’exèrcit de Àfrica aconsegueixen creuar l’estret i entrar a la península. En pocs dies es van organitzar un munt de tropes dirigides pel general Yagüe que iniciarien una ofensiva des d’Andalusia cap al nord per prendre Madrid (símbol del poder republicà). ( Agost, setembre 36) Els exèrcits de Franco van protagonitzar un atac a la zona d’Extremadura que va culminar amb la presa de Badajoz al 14 d’agost de 1936 per part de les tropes de Yagüe. Possibilita l’enllaç de l’exèrcit d’Àfrica amb el del nord, que estava dirigit per Mola. Organització; Yagüe (Extremadura), Franco (Andalusia), Mola (Nord). bèl·lics militarizant les milícies i organitzant l’exèrcit popular. Volien controlar les col·lectivitzacions. Al govern s’incorporarien 4 ministres anarquistes. Com era d’esperar, hi havia molts desacords entre els grups que formaven govern. A Catalunya, es dissol el Comitè de Milícies i es forma un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. També es crea l’exèrcit Popular de Catalunya. Les derrotes al llarg de 1937 provoquen un enfrontament entre el bàndol republicà sobre com s’havia d’encarar la revolució i la guerra, conegut com els fets de maig de 1937. Un sector (republicans, socialistes i comunistes) eren partidaris d'organitzar un exèrcit fort, controlar les col·lectivitzacions, reforçar els vincles amb les classes mitjanes i centrar-se en la guerra). Un altre sector (anarquistes i POUM → partit obrer marxista estalinista) volen una revolució social abans de la guerra. Del 3 al 7 de març, homes armats de la Generalitat desallotgen a anarquistes que havien ocupat l’edifici de la telefònica de Barcelona per controlar les comunicacions. La CNT va respondre amb violència. La telefònica tenia una funció vital i estratègica (qui controlava les comunicacions tenia molt de poder). Pels carrers de Barcelona es crea una guerra civil dins de la guerra civil, amb la formació de barricades. L’afrontament acaba amb l’arribada de la flota i les guàrdies d’assalt a Barcelona enviades des de Madrid. Les conseqüències van ser importants; persecucció de la CNT i el POUM, proclamació de l’estat d’excepció, la no llibertat d'expressió… deixen clar dos problemes dins el bàndol republicà; les tensions dins el bàndol per liderar l’acció social i militar i les diferències entre el govern de la república i el govern Català de la generalitat Després d’aquests fets, Largo Caballero dimiteix i Juan Negrín (Maig 1937 a abril del 39) esdevé cap de govern. Es trasllada el govern que estava a València a Barcelona. El POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser empresonats i el líder assassinat. El seu govern va portar una centralització política i militar per aconseguir el seu objectiu prioritàri: guanyar la guerra. El seu lema era “resistir és vèncer”. La situació a l’any 38 era molt dura pels republicans; el cansament, les derrotes i la falta d’aliment, van portar a Negrín a elaborar un programa de 13 punts en el que proposava una sortida negociada a la guerra amb Franco; retirada de les tropes estrangeres a Espanya, amnistia a tots els espanyols, respecte a les autonomies, l’establiment de la democràcia i el sufragi universal… Franco diu no i només accepta una rendició sense condicions. Catalunya és derrotada al 39, el 5 de març Casado dona un cop d’estat contra el seu propi govern i Madrid cau al març. L’1 d’abril Franco anuncia la victòria. 3.2 Zona sublevada: l’estat totalitari El juliol del 36 mor Sanjurjo, que era el que havia de portar el cop d’estat. Van suposar un conflicte sobre qui lideararia el bàndol; Mola controla el nord, Franco les Canàries i Marroc i Queipo de Llano el d’Andalusia. El 24 de Juliol es crea la Junta de defensa nacional presidida pel general Cabanellas que s’ocuparia de governar el territori ocupat. Aquesta prohibeix els partits polítics, suspèn la constitució i paralitza la reforma agrària i es retornen les terres expropiades. I era castigat qualsevol intent de resistència. Després de l'alliberament d’Alcázar, Franco assoleix el lideratge al juliol del 36. És considerat cap de l’Alzamiento i generalísimo de todos los ejércitos mentre durés la guerra. Es substitueix la Junta de defensa nacional per la Junta técnica del estado. Però no hi havia cap mena d’unificació política entre els partits que donaven suport als nacionals així que el 19 d’abril de 1937 Franco decreta la unificació forçada de carlistes i Falange en la “FET-JONS”. Aquest nou partit d’ideologia feixista, portaven la camisa blava de la falange i la boina vermella dels Carlins i feien servir la salutació feixista del braç enlaire. El règim posa en marxa una propaganda; “una patria, un estado, un caudillo”. El 30 de gener es forma el primer govern de Franco a Burgos. Ara era el “caudillo”, cap d’Estat i president del govern. Els pilars fonamentals van ser; partit únic (fet-jons), església i exercit. Algunes de les mesures polítiques van ser l'abolició de la legislació republicana, torna a ser legal la pena de mort, no hi ha llibertat religiosa ni de premsa i l’anul·lació dels estatuts d’autonomia. Al 1938 es passa la llei del Fuero del trabajo : establia un sindicat únic que prohibia les vagues i fixava les vagues i establia les condicions de treball i salari. Es va donar un tracte privilegiat a l’església i així es guanyen el seu suport. El govern és confessional, es prohibeix el matrimoni civil i el divorci i s’estableix el culte en educació. Bàsicament s’estableixen les bases del que serà el règim franquista, una dictadura militar totalitaria. L’agost del 38 el bàndol nacional canvia la bandera tricolor per la bandera groga i vermella i s’afageix l’àliga 3.3 Repressió Franquista Molts assassinats i violència que comporta la mort d’aquells republicans en territoris franquistes (no hi havia interès en integrar-los). Per exemple, a Badajoz (afusellats sense judici previ) o els defensors de la república com Federico Garcia Lorca o Lluís companys, els intel·lectuals i els sospitosos. Bona part van ser enterrats en fosses comunes. La Intenció era imposar un clima de terror que impedís rebels un cop guanyada la guerra i imposada la dictadura. La persecució dels “rojos separatistas” és presentada com una necessitat social. Es passen lleis de caràcter repressiu com; la llei de responsabilitats polítiques (depuració de col·laboradors de la república) o la llei de repressió del comunisme (depuració d’adversaris de la religió i la pàtria o la causa general. 4. CONSEQÜÈNCIES Les conseqüències econòmiques de la guerra i els bombardejos comporten la destrucció de materials i de milers de cases, pobles, ciutats… També fàbriques, pons vies… Per exemple Barcelona va ser atacada unes 300 vegades, per tant es van construir milers de refugis subterranis. La guerra també va comportar una manca d’aliments i misèria i per tant es va haver de racionar el menjar des del govern. Va haver-hi una crisi financera; no teniem reserves d’or (les haviem fet servir per pagar l’unió soviètica) i l’endeutament a Alemanya i Itàlia per la seva ajuda. A més, Espanya pateix un aïllament internacional (Alemanya i Itàlia perden la 2a guerra mundial) i per tant han d’establir una economia autàrquica (ens hem d’autoproporcionar els nostres recursos). Les conseqüències polítiques van ser que s’imposa una dictadura durant 40 anys. S’estableix una censura (no hi ha llibertat). La pàtria, l'església i la família éren intocables. S’exerceix un gran control sobre la població, es retallen les llibertats i es presenta un adoctrinament (escoles) per presentar el bàndol franquista com el salvador de la pàtria. Els mestres podien ser empresonats i afusellats si mostraven suport cap a la república. Les conseqüències demogràfiques fan referència al cost humà. Es van produir morts al front, als bombardejos sobre la població, per la fam i malalties. De fet Franco pensava; en una guerra es preferible una ocupación sistemática del territorio acompañada por un alimpieza necesaria a una rápida derrota del enemigo que deje el país infectado de adversarios. En els dos bàndols hi van haver assassinats, la diferència és que en el bàndol nacional es van fer seguint les instruccions dels superiors (Mola diu; “hay que sembrar el terror, fusilar a todo aquel que apoye la república” o Queipo de Llano que animava els seus soldats a violar a les dones dels milicians, segons ells els nacionals éren “hombres de verdad” i els republicans “rojos maricones”), en canvi en el bàndol republicà, el van fer els militants en contra del govern de la república (que ho intentaven aturar). A les morts s’hi han de sumar els afusellaments, les massacres, els “paseos”, les checas i els camps de concentració (uns 296). En aquests es portava una “neteja”; els presoners rapats al zero i a cops de porra eren obligats a cantar cara el sol i honorar la bandera fent el salut feixista. La població es desplaçava constantment per por a ser perseguits per les seves idees polítiques. Cap a finals de la guerra, milers de soldats i espanyols van concentrar-se a Catalunya per passar la frontera capa a França, entre ells Lluís Companys. Una part van ser tancats en camps com la platja d’Argelers. Alguns van tornar a Espanya mentre que els altres van iniciar un exili molt dur.