Escala Natural y Conocimiento: De la Naturaleza a la Conciencia Humana - Prof. Cunillera, Apuntes de Psicología

¡Descarga Escala Natural y Conocimiento: De la Naturaleza a la Conciencia Humana - Prof. Cunillera y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 2 CIÈNCIA I PSICOLOGIA (DES DE GRÈCIA AL RENAIXEMENT) els arrels de la psicologia CANVIS EN LA VISIÓ DEL MÓN: Abans visió TELEOLÒGICA >>>>> després CIENTÍFA ESPIRITUAL >>>>>>> després MATEMÀTICA MÍSTICA >>>>>>>>> després MECÀNICA La psicología moderna té les seves arrels intel·lectuals en la filosofía. Els gregs van ser els primers en intentar explicar la ment i la conducta. (sense evidències empíriques). Perspectives generals de l’època que van contribuir a la ciencia actual: Naturisme: l’univers es pot explicar en termes d’elements i procesos materials. Formalisme: l’univers s’explica en termes de relacions formals o matemàtiques. ELS FILÒSOFS GREGS: ARISTÒTIL: (384 – 322 a.c.). Materialista. Deixeble de Plató i tutor d’Alexandre Magne. Va fundar l’escola del liceo. Va fer CIÈNCIA TEÒRICA: classificació de substàncies i explicació de les seves propietats: Substància: Matèria (hule) amb una forma esencial (morphe) Entelèquia: distingia entre potencial i real. Ordre geràrquic de la natura (ESCALA NATURAE): Primer motor o realitat pura (Déu), home al mig de l l ’escala. La causalitat i teleología d’Aristòtil: 4 tipus de causalitat: Causa material: Material de la substància (ex. Estatua bronze), Causa formal: Forma de la substància (ex. Forma de l’estatua), Causa eficient: Qui o què a creat la substància (ex. Escultor), Causa final: Finalitat o funció que determinen l’existència de la substància (ex. La glorificació dels Déus) Exemple fotosíntesis: material: les molècules orgàniques, formal: estructura de la planta, la clorofila, eficient: la llum del sol sobre les plantes, final: Déu, que va decidir decorar el món amb colors i olors. La REVOLUCIÓ CIENTÍFICA (S.XVII i XVIII) va portar a rebutjar la causalitat final i es va quedar amb l’eficient. Teleologia: procés natural que s’explica en termes d’una finalitat atribuida. Aristòtil afirmava que tot tenia una finalitat, tant procesos físic o biològics com el comportament humà. el cristianisme i l’islamisme van fer d’aquest postulat un nou ordre social. (OPORTUNISTES) distingim entre TELEOLOGIA INTRÍNSECA I EXTRÍNSECA. La mort d’Aristòtil va marcar el fnal de l’edat d’or de Grècia i d’Atenes. La seva obra va ser redescoberta per flipats islàmics i cristians, però es va convertir en Dogma religiós. Causa final=existencia de Déu. EDAT MITJANA: tot el coneixement resideix en Déu. Els filòsofs estudien la paraula i obra de Déu. RENAIXEMENT (1450 – 1600): filòsofs i científics rebutjen la idea de coneixement = Déu. Interessats en l’origen del coneixement humà. DÉU HOME (Sistemes sensorials, raonament,…) Passem de la ciencia de l’ànima a la ciencia de la ment. RENAIXEMENT = caiguda de l’autoritat eclesiástica, esperit de recerca (observació empírica). Apareixen els HUMANISTES (potencial humà per millorar el món): 4 temes en humanisme: individualisme, relació personal amb Déu, Interès en la saviesa clàssica, actitud negativa envers la filosofía d’Aristòtil. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA I LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIÈNCIA MODERNA CONTEXT RENAIXENTISTA: crisis i revolució. Hi ha canvis en l’organització social i el pensament de l’edat mitjana. s’estableixen les bases del món modern. Cau el feudalisme(economía monetaria=rics), inici estats-nació (cau poder papal), guerres intermitents, des de la peste negra escisió de l’esglesia en propestants i catolics (Martí Lutero). Coneixem Xina (Marco polo), America (Colón), volta al món (magallanhes). S’inventa la impremta per J. Guttenberg (ciencia=empresa pública). Examen i crítica a múltiples obres literaries i científiques. amb la ilustració (S.XVII i XVIII, França, Anglaterra i Alemnaya), + compromís humà, optimistes amb el coneixement científic i es va rebutjar la tradició aristotélica. Ciència: Kepler, copèrnic i Galileo donen peu a l’heliocentrisme=fi del geocentrisme. Canvi de paradigma segons KUHN). Els arguments basats en la fe són desplaçats per la raó, la lógica, les matemàtiques i l’experiència. Isaac Newton (1642 – 1727), Físic-astronom-matematic Anglès: desmunta encara més dogma eclesiàstic Mètodes de verificació: Observació, deducció matemática i experimentació. Va convertir l’especulació de William Gilbert en la teoría de la gravetat: els planetes es mantenen en òrbita gràcies a una força molt semblant o igual al magnetisme. Aplicació mecanicista: va integrar les lleis del moviment terrestre i astral de galileu i keppler. (això també explica les marees i el moviment centrífug. Principis de ciencia newtonians: Déu ha creat el món però no intervé. La voluntat de Déu no és vàlida. DEU MATEMÀTIC. I. Newton i G.B. Leibniz es van disputar el mèrit del càlcul integral i diferencial (infinitesimal). Teoría que postula que tota quantitat contínuament canviant s’enten com una serie infinita d’instants o infinitesimals que van canviat imperceptiblement. Ficcions matemàtiques que servien per reflectir i predir la realitat. (sense contrapartida en el món físic). A partir dela llei de gravitació s’enten que una explicació científica adequada ha de ser UNIVERSAL. LA UNIVERSALITAT és la marca de l’explicació científica genuina. nou PARADIGMA: SISTEMA FÍSIC I DETERMINISTA Els “FILO-PSICÒLEGS” van considerar la teoría de newton com un nou paradigma de pensament. Els protopsicòlegs varem probar de crear una teoría psicológica a partir de newton. EX. Psicología asociacionista (semblança, continuitat,…) amb una análisis atomista i reduccionista per convertir-la en ciencia legítima. explicació de la ciencia empirista o positivista: les explicacions causals i les lleis científiques són descripcions de correlacions observacionals. (Ex. La frenología) Resumin la revolució: Èxit de l’empirisme i la deducció matemática, éxit en l’enfoc univers=màquina, la ciencia es converteix en la nova religó. Neix el racionalisme, empirisme i associacionisme, i positivisme. RACIONALISME I EMPIRISME Plató i Aristòtil van originar les 2 tradicions filosófiques. Pugna: no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat abans en els sentits excepte el propi enteniment. Proposicions dels racionalistes a favor d’una posterior ciencia psicológica: Amb una ment ACTIVA s’arriben a conèixer els principis no presents en la información sensorial. La ment no només organitza les dades sensorials de manera passiva. PENSAMENT: Mateix principi gradual que amb les mònades: 1. Petites percepcions: inconscients (per sota del llindar de la consciencia) 2. Percepcions: estats de consciencia amb continguts borrosos i indiferenciats. 3. Apercepcions: agrupacions de petites percepcions acompanyades d’atenció voluntaria. Conscients, clares i diferenciades (per damunt del llindar de la consciencia). Només la raó pot operar sobre les apercepcions. Només es dona en l’ànima humana, que pot reflexionar sobre els seus actes. LLegat de LEIBNIZ: Va ser el primer en parlar d’un continúum inconscient – conscient. (idea utilitzada posteriorment pel psicoanálisis). Primer en parlar del llindar de consciencia (desenvolupat després per HERBART i fonametal per la psicofísica de FECHNER). La filosofía de Leibniz va ser present a l’acte de BRENTANO i els seus deixebles. També va ser-hi en la psicología humanística americana basada en el creixement personal. Apercepció i atenció voluntaria son conceptes clau en l’obra de WUNDT. Imanuel KANT (1724 – 1804). De Prusia. Obra principal: Crítica a la raó pura (1781) Va críticar durament la causalitat proposada per HUME. La ment contenia els ingredients necessaris per crear una relació causal, sense necessitat de l’experiència. Tenim una doble Font de coneixement: l’experiència sensorial i la realitat fenoménica (que és una creació automática o Apriòrica de la ment a partir del que prové de l’entorn). No hi ha realitat objectiva, sinó una aprença creada per la ment, fruit del contacte amb el món. No creía que la psicología fos una veritable ciencia, ja que no era quantificable. El JO era irreconeixible, i per tant, quedaba fora del domini de l’experiència. Va retardar uns 100 anys l’aparició de la psicología científica amb la seva crítica. Però al establir una diferencia entre psicología i metafísica, va contribuir a la noció de disciplina independent. Johan Friederic HERBART (1776 – 1841) alemany. Pare de la pedagogía per la seva contribució a l’educació A mig camí entre el racionalisme i l’associacionisme va intentar un punt d’unió entre les 2 filosofies. Va establir la ciencia de les idees (representacions mentals), que intentaba ser empírica i metafísica al mateix temps. L’estudi de la realitat fenoménica pertanyia als filosofs (estudi dels reals). L’experiència fenoménica pertanyia a la ciencia empìrica. La psicología era una ciencia empírica basada en l’observació dels fenòmens de la consciencia. També era matemática ja que les idees es consideraven forces o reaccions calculables amb computs matemàtics. MECÀNICA FÍSICA: CONSCIÈNCIA CONJUNT D’IDEES que té una persona en un momento donat. Les idees tenen energía propia, i atrauen o eviten idees compatibles o incompatibles formant, o no, idees complexes. NO calen lleis associatives com deien els empiristes. Les idees lluiten per expresar-se en la consciencia. Estaba dacord amb els empiristes en que les idees deriven de l’experiència sensorial. Però deia també, que un cop existeixen, ja tenen vida propia. ASSOCIACIONS D’IDEES: Fusió: 2 idees identics es fusionen i perden el component individual. Complicacions: unions menys fortes amb contingut compatible però diferents entre elles. EX. Idea del pa (formada pel tacte, gust, olfacte,…) Amb continguts incompatibles, les idees lluiten entre si. Les guanyadores ascendien a la consciencia i eren Apercebudes (claretat i distinció) Les perdedores quedaven fora dela consciencia. Quedaven en estat de latencia o inconsciencia. (repressió d’idees) Massa Aperceptiva: Idees que han aconseguit fer-se apercebudes (conscients). Relacionat amb el concepte d’atenció voluntaria: voluntat (desitg+idea a aconseguir). La massa aperceptiva conté totes les idees que estem atenent i dirigeixen la percepció del món a través de l’estructura cognitiva d’aquella massa. Sentiments: idea que ascendeix al centre de consciencia sentiment de plaer. Idea que queda inhibida sentiment de dolor. HERBART va ser el primer en parlar de repressió d’idees i llindar de consciencia (psicofísica de FECHNER) La teoría de les idees, junt amb les nocions d’inconscient, repressió i conflicto, van anticipar les teories dinàmiques de l’inconscient. Conceptes importants de HERBART: FUSIÓ, COMPLICACIÓ, ATENCIÓ VOLUNTARIA I PERCEPCIÓ. Els Empiristes: Francis Bacon (cansalada), Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley. Amb l’empirisme, filosofs de França i Gran Bretanya neguen l’existencia de les idees innates de Descartes (i dels racionalistes alemnays). Metode deductiu = dogmatisme. Busquen explicar els procesos mentals mitjançánt lleis o principis. J.Locke amb el seu “assaig sobre l’enteniment huma” dona el tret de partida a l’empirisme. Sir Francis BACON (1562 – 1626) noble anglès. Vol establir mètodes per explorar el coneixement. Dona importancia a l’experiència abans que a la teoría. Només a través de l’experiència es pot arribar a abordar les qüestions intelectuals. Descriu 4 fonts d’error que impedeixen detectar l’experiencia amb imparcialitat: 1. Prejudicis personal (ídols de la caverna). 2. Prejudicis culturals (ídols de la tribu) 3. Prejudicis del llenguatge (ídols del mercat) 4. Prejudicis dogmàtics (ídols del teatre) Mètode inductiu: investigar la natura des d’un punt de vista naturalista i mecanicista, evitant la teleología. Només entenem la naturalesa des de l’estudi directe i objectiu. Mètode experimental (la inducció): partim de l’observació i anem cap a la GENERALITZACIÓ. Repetim les observacions en diferents condicions, es publiquen els resultats en una taula de descobriments. S’elabora una hipotesi (llei general). Realitzem experiments que verifiquin la llei (Experimenta fructífera). Thomas HOBBES (1588 – 1679) anglès va escriure la obra Leviatán (a favor de les monarquies absolutes) Amic, secretari i traductor de BACON. Tenia una visió negativa de l’èsser humà. Deia que era una criatura egoísta que cerca el plaer immediat i té impulsos agresius per destruir parents i robar les seves possessions (Home=llop) Definició de societat: es fruit de la por dels homes a la mort i destrucció. Necessaria per a la convivencia i bens. Contemporani de Galileu gran influencia en la manera d’entendre el món. Univers=materia en moviment Primer britànic en rebutjar les idees innates de Descartes. Teoria empírica del coneixement. Visió mecanicista, materialista i hedonista de l’home (home=màquina a la recerca de sensacions). Voluntat era un desig previ a tot. Aportació de HOBBES a la psicología: Imatges mentals (sensacions decadents i residuals generades pel moviment de la substància cerebral degut a l’experiència sensorial). Homogeneïtat de la cognició i la percepció. Sentiments (plaer o dolor, fruit de les sensacions corporals). Idees i procesos mentals (moviments del SN en resposta a estimuls externs). Llei de la CONTIGÜITAT: les imatges es guarden a la memoria ordenadament. Les impressions sensorials s’associen per coherencia temporal. John LOCKE (1632 – 1704) anglès. Pare de l’empirisme (aplica ciencia de newton a la psicología) Assaig sobre l’enteniment humà (1690) carta magna de l’empirisme modern. Volia estudiar els origens, abast i certesa de l’enteniment humà, els fonaments, creences, opinions i sentiments. Admirador de Descartes les idees sobre el món, i no aquest com a tal, són l’objecte directe del coneixement. Reconeix la importancia de la raó en el coneixement: idees procedents de la introspecció, idees complexes=ment Definició de les idees segons LOCKE: Són tots els continguts que passen per la ment quan una persona pensa. Incloent les sensacions, percepcions, conceptes, estats d’ànim, proposits,… tota idea prové de l’experiència sensorial més simple (NO IDEES INNATES). Diferencia entre experiencia EXTERNA ( origen en la sensació. Arriben a la ment des de l’exterior. Entren inevitablement, son indivisibles, qualitats sensibles (color, olor, gustos,…), poden provenir de 2 sentits conjuntament (visió + tacte). I experiencia INTERNA (Procedent de la reflexió sobre operacions mentals. Especie de sentit intern que informa a la ment sobre les operacions que s’estant donant al momento com ara: pensar, dubtar, creure, raonar, percebre,… Van de – a + complexitat: percepciómemòria. Les idees COMPLEXES: quan actúen juntament la reflexió i la sensació, gràcies als poders de la ment. Podien ser de 3 classes: A. Simultànies: quan les sensacions ocurrien al mateix temps. A. Successives: quan les sensacions ocorrien en succesió. Totes 2 es formaven per contigüitat i repetició de les vibracions nervioses. Qualsevol de les sensacions associades entre elles varies vegades adquireix poder sobre les altres i al inrevés. Llavors quan una d’aquestes apareix sola, és capaç d’exitar les altres. (ex. Poma. Penses en el color, i et ve el gust, el tacte, …) L’associació era fruit d’una especie d’interacció entre els procesos contigus del sistema nerviós. Processos mentals: moviments voluntaris: amb l’aprenentatge, podiem efectuar un moviment conscient a partir d’una idea. (associació entre idea i moviment.) moviments automàtics (involuntaris): producte de les associacions sensori-motores, sense consciencia. (comportament réflex (circuit medul·lar). Primera explicació del moviment clàssic i instrumental) James MILL (1773 – 1836) escocès, un dels líders de l’utilitarisme CERCAR EL PLAER I EVITAR EL DOLOR. Va desenvolupar un associacionisme que es va anomenar Física (o mecànica) mental -la ment era un mecanisme passiu, que s’activava amb les sensacions i idees per mitjà de les lleis de l’associació. -L’unica llei fonamental era la CONTIGÜITAT. -les idees complexes es formaven simplement sumant les idees simples (o impressions) que arribaven juntes a través dels sentits. - la força de l’associació depenia de la INTENSITAT I LA FREQÜÈNCIA. John S. MILL (1806 – 1873). Va néixer a Londres. El seu pare el va educar en l’associacionisme. Una de les persones més intel·ligents de la història del pensament. QUÍMICA MENTAL: la ment és capaç, a partir de l’experiència, de crear nous coneixements. (ex. Hidrogen + oxigen(inflamables) = H2O. -l’associació d’idees resulta en una idea nova. No reduïble a idees més simples. (ex. Successió ràpida de colors percepció del color blanc). SISTEMA DE LÒGICA (1843): en aquest sistema va exposar els fonaments lògics de la ciència i va proposar els mètodes per establir lleis o inferències vàlides sobre els fenòmens naturals. És un dels filòsofs que més ha contrubuit a desenvolupar la psicologia com a ciència. • Els fenòmens mentals són com els naturals (succeeixen amb regularitat i es poden analitzar estadísticament) • Poden predir-se si coneixem les lleis que els provoquen. (no prediccions exactes perquè son moltes les variables que intervenen. La psicologia consisteix en predir i controlar els processos mentals anàloga a la meteorologia. - les 2 ciències es mouen dins un rang de probabilitats estadístiques. La psicologia era la successió d’estats mentals en la consciència.: 3 LLEIS BÀSIQUES: SEMBLANÇA, CONTIGÜITAT I INTENSITAT. (la intensitat era la força i rapidesa amb que s’establien les connexions.) Alexander BAIN (1818 – 1903) escocès. Fundà la revista “MIND”. Primera al món en qüestions psicològiques. Va facilitar el canvi de l’antiga filosofia mental a la nova psicologia experimental. Va dividir la ment en 3 dimensions: INTEL·LECTIVA (capaç de sentir i pensar), AFECTIVA (afectada per les emocions), i CONATIVA ( acció voluntària. Moviments precedits d’una idea o propòsit conscient). El seu estudi de la ment començava amb els moviment reflexes i instintius. Els moviments: el cervell es una organització activa de centres nerviosos en continua activitat. (sempre carregat i a punt de descarregar=moviment). Podia fer-ho espontàniament o x un estímul. Els moviments reflexes (efectuats x un estímul) eren de l’estudi de la fisiologia. Els moviments espontanis eren mentals, i per tant, psicològics. Teoria motora de la consciencia: la tendència de fer una acció, es la mateixa idea de fer l’acció xo + dèbil. Els actes voluntaris: associació apresa que rau sota el control d’una sensació o idea. (procés de selecció governat pel plaer i consolidat per la repetició). Aquest fet provoca la teoria de l’aprenentatge de BAIN-SPENCER. Posteriorment tòria de THORNDIKE. La voluntat: controlava l’atenció i d’aquesta manera exerceix una acció selectiva sobre idees i sensacions s’assembla al racionalisme alemany. Bain va extendre també els principis associatius als sentiments i la conducta. SENSACIONALISME: (o sensualisme en Francès): Tenien molt en comú amb els empiristes britànics. Tot prové de l’experiencia i es pot explicar per les lleis de l’associació. Emfasi en les sensacions: base de l’evolució del coneixement. HEDONISTES: les facultats mentals són producte del plaer i del dolor intrínsec en la sensació. Principals autors sensacionalistes: Pierre GASSENDI, Etienne Bonnot de CONDILLAC, Julien De la METTRIE, Claude HELVETIUS EL POSITIVISME: Després de l’exit de l’empirisme i sensacionalisme neix EL POSITIVISME. la ciencia pot resoldre tots els problemes (cientisme). Només s’ha d’estudiar el que es pot experimentar i observar directament. Dacord amb l’empirisme: tot el coneixement, inclòs el moral, deriva de l’experiència oposicio a la religió. August COMTE (1798 – 1857) francés. Bases del pensamen-politic positivista. Canvi de Deu x HUMANITAT. Cientisme: la ciencia és el més important en la societat. Assumeix l’empirisme. Coneixement vàlid= observació empírica (i pública) La ciencia al servei de la reforma social. Trovar lleis de semblança i succesisió per poder predir i controlar els fets. (ciencia pràctica i no especulativa.) COMTE va clasificar les ciencias en una gerarquia (ordenades en un grau d’universalitat, abstracció i simplicitat d’aquestes). L’evolució de la societat i dl coneixement s’explicava en LA LLEI DELS 3 ESTADIS: Teleològica superstició i misticisme (fenòmens naturals a partir de les causes externes (els Déus) Metafísica principis o lleis invisibles (la raó preval sobre la fantasia, però l’explicació del xq dels fenòmens naturals no es pot verificar). Científica descripció sobre explicació, predicció i control dels fenòmens naturals. ESTADI POSITIU CIENCIA = la nova religió de la humanitat. (era tot el que l’home necessitava com a creença) JERARQUIA DE LES CIENCIES: de la més perfecta a la més simple (en grau d’universalitat, abstracció i senzillesa): de les simples a complexes o universals en aquest ordre: sociologia o física social, biologia, fisiologia, química, física, astronomia, i la més jefa; les matemàtiques. ANDE ESTÀ LA PSICOLOGIA?? Es la psicologia una ciència?? (NO PODEM OBSERVAR PÚBLICAMENT L’EXPERIÈNCIA CONSCIENT) La introspecció era un mètode no reconegut. (impossible) 2 mètodes per estudiar l’individu objectivament: La SOCIOLOGIA (establir les lleis de la vida social, investigar les condicions de l’existència social i determinar lleis que presideixin el progrés social) i la FRENOLOGIA. RESUM... Racionalisme: coneixement a través de la raó Empirisme: coneixement a partir de l’experiència. associacionisme: unitat de la ment a través de l’associació d’idees. Sensacionalisme: Èmfasi en la sensació x explicar l’experència. Positivisme: l’unic coneixement vàlid és el científic. Mirar taula RACIONALISME – EMPIRISME LA FRENOLOGIA (Teoria segons la qual s’afirma que el carácter i els trets de personalitat es podien determinar amb la forma del crani). Franz Joseph GALL L’escola escocesa: el món podía ser conegut directament , gràcies als poders innats de la ment humana. Van distinguir entre poders i facultats en una ànima activa per donar consistencia i unitat a l’experiència. Poders: principis dinàmics que produeixen efectes que es manifesten en la conducta i el pensament (poders intel·lectuals) Facultats: coincideixen amb els poders innats, però són més complexes i funcionen conjuntament. Facultats intelectuals: perceptives vs. Reflexives Perceptives: forma, mida, pes, color, capacitats decàlcul, llenguatge,… reflexives: comparació i causalitat. Facultats emocionals: impulsives vs. Afectives Impulsives: desitg de viure, golafreria, afany de destrucció, combativitat, adhesivitat,… Afectives: sentiment de cautela, autoestima, fermesa,… Aquesta suposada teoría/escola filosòfica del SENTIT COMÚ va tenir molt dèxit als EUA; es va convertir en la psicología americana durant gran part del S.XIX. creien haver fet una ciencia objectiva de la ment