Del Contrarrevolucionismo al Socialismo Utopía (1820-1848): Primer socialismo utópico, Apuntes de Historia Contemporánea

¡Descarga Del Contrarrevolucionismo al Socialismo Utopía (1820-1848): Primer socialismo utópico y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity! De la contrarevolució al socialisme utòpic (1820’s-1848): • Conceptes generals sobre el Socialisme Utòpic: • Noves formes d’organització social, de producció i de relacions humanes dins l’harmonia social i la pau. • A causa de la brutal realitat de les ciutats industrials i de l’urbanisme salvatge de la nova societat industrial de la primera meitat del segle XIX: • Apareixen els socialismes: • Tres generacions de socialismes: • La 1ª: Els socialismes utòpics (anys 1820-1840’s): • Saint Simon, Robert Owen, Charles Fourier • La 2ª: Els socialismes de transició: • Cabet, Louis Blanc i August Blanqui • La 3ª: El socialisme revolucionari: (anys 1850-1860’s) • Proudhom i l’anarcosindicalisme i el marxisme • Acompanyada de la I Internacional • Socialismes utòpics: • El comte de Saint Simon (1760-1825): • Aristòcrata desclassat, és un dels primers que veu que s`ha de millorar la societat. • Segons la seva teoria: • La història es regeix per una llei de progrés, amb una alternança entre èpoques orgàniques (amb principis sòlids) i èpoques crítiques: • La nova època orgànica ha de fonamentar-se en la ciència positiva (no en la metafísica tradicional) • En aquesta nova època, el poder espiritual correspondria als científics (valor de la predicció) i el poder temporal als industrials. Per establir quin model de societat? • Aquella basada en la fraternitat universal, sense propietat privada i amb economia planificada • L’ésser humà no és bo (Rousseau) ni dolent (Machiavello): l’ésser humà es fa (no és bo ni dolent) • El treball i l’esforç fan la persona: la societat és la suma dels esforços individuals • La societat és com un gran taller que combina lo material amb la moral (ell busca aquella harmonia) • És el primer que afirma que cal estudiar la societat per reformar- la: • Funda ciència social denominada Fisiologia Social que estudia el funcionament de la societat • Segons ell, la societat està dividida en dos grans grups: • La societat política o la dels “paràsits”: els no productius, com la noblesa, el clergat, els rendistes... • La societat econòmica o la dels actius: enginyers, industrials, banquers, els pagesos i els obrers • No distingeix que entre els actius també hi ha conflictes (per això Marx i Engels el denominaran utòpic) • La societat econòmica és la nació i ha d’eliminar els que viuen de forma improductiva • A la nació que ell vol: • Impera l’equitativisme. Cada individu (productiu) rebrà de la societat segons la seva capacitat • L’estat ha de dissoldre’s i han de ser els enginyers i els savis els que administrin les coses: • Han de dirigir la planificació industrial (redueix el progrés només al pla industrial) • Robert Owen (1771-1858): Signe més col·lectiu que individual. • Un activisme feminista que va ser una conseqüència lògica de la participació de les dones en les revoltes o aldarulls de les multituds urbanes o pageses o en importants manifestacions públiques relacionades amb el benestar col·lectiu. Dones utòpiques relacionades, principalment amb: • El saintsimonianisme a França (Suzanne Voilquin i Jeanne Deroin) • L’owenisme a Anglaterra (Frances Wright, Emma Martin, Anna Wheeler i Eliza Macauley), • Influència des de finals de la dècada dels anys 20 fins la repressió política posterior a les revolucions de 1848. Segons els seus diversos punts de vista: • Les dones vivien subordinades. • Eren capaces de qualsevol activitat política. • Calia dissenyar projectes alternatius de vida que obrissin nous horitzons d’experiència femenina. • Calia transformar les relacions humanes i les concepcions de l’espai i del funcionament urbà. El moviment owenista (Anglaterra): • Inspirat per Robert Owen. • Forta mobilització cooperativista i sindicalista a Anglaterra. • Noves formes d’organització comunitària que incloïen: • Drets de les dones • Llibertat religiosa • Educació popular • Reforma matrimonial • L’any 1812, Owen proposa la necessitat de desenvolupar alternatives comunitàries al sistema de família tradicional: • Frances Wright i Emma Martin impulsen mesures radicals per l’època: nous sistemes d’organització de la intendència domèstica amb cuines i menjadors col·lectius i escoles bressol per les criatures. • L’any 1825, Anna Wheeler i William Thompson publiquen el famós tractat titulat: • Llamamiento a una mitad de la raza humana, las mujeres, contra las pretensiones de la otra mitad, los hombres, para retenerlas en una esclavitud política y por tanto civil y doméstica, en respuesta a un párrafo del cèlebre artículo del Sr. Mill sobre gobierno: • “Todas las mujeres, y en especial las mujeres que viven en matrimonio con un hombre (...) habiendo quedado reducidas a un estado de desamparo, esclavitud, y consecuentes gozos, penalidades y privaciones desiguales (...) se encuentran con más necesidad de derechos políticos que cualquier otra porción de los seres humanos”. • Una societat verdaderament democràtica havia de contemplar la igualtat entre els sexes. • Un nou sistema d’organització social basat en un sistema de cooperació mútua i propietat conjunta. • Segons Owen, les tres principals fonts de desunió eren: la religió, el matrimoni i la propietat privada: • La nova organització social alternativa havia de basar-se en l’eliminació de les desigualtats econòmiques, però també en les injustícies d’ordre social i sexual. • Rectificar la legislació familiar vigent i eliminar els matrimonis de conveniència econòmica (noves bases igualitàries de convivència dins la parella) • Juntament amb Owen, les feministes owenistes van criticar la institució familiar com a seu de la subordinació femenina, a la mateixa vegada que van reclamar la seva reforma. El moviment saintsimonianista: • Les seguidores de Saint-Simon van reclamar l’emancipació femenina a les seves publicacions (La Femme Nouvelle, L’Apostolat des Femmes, La Tribune des Femmes i la Femme Libre). • Sobre tot, dones de la classe treballadora i artesanes. • Objectius: l’educació, la independència econòmica i el desenvolupament de la parella com a “individu social”. • En el seu Llamamiento al pueblo sobre la emancipación de la mujer (1833), Clare Démar sosté que: • L’individu social constava de l’home i de la dona, però va denunciar que “nosotras somos esclavas de los hombres de los cuales somos las madres, hijas y esposas, però quienes ya no queremos ser más sus sirvientes humildes, ya que sentimos claramente que hemos nacido libres como los hombres”. • Estratègies del feminisme saintsimonià: • Una esfera de cultura femenina (la Tribune des Femmes, va anunciar que només publicaria articles fets per dones). • Emancipació sexual (base de la llibertat femenina) • Millorar les condicions del treball femení i de l’estructura familiar • Maternitat com a factor d’emancipació i com a qualitat única i superior que unia totes les dones: • L’obrera Susanne Voilquin (filla d’un barreter arruïnat i brodadora des de molt jove): • Creuada a Egipte a la recerca d’un nou ordre religiós liderat per una dona Papa (“La Mare”). • En desacord amb el feminisme més igualitari i individualista de Claire Démar (defensa un feminisme maternal). • Reivindica l’amor i la maternitat com instruments bàsics de l’emancipació femenina: “la maternidad es nuestro caràcter más bello, comprende todos los demás sentimientos sin excluir ninguno”. • Combina l’argument de la igualtat entre els sexes amb el reconeixement de la diferència femenina i l’aportació especifica de les dones com a mares (antecedent de postulats posteriors del feminisme maternal). • Flora Tristán (1803-1844): • Testimoni de les dures condicions de vida del proletariat a diversos llocs del món. • Filla il·legítima d’un oficial peruà, fou educada a París en condicions de pobresa • Connexió ineludible entre la conquesta del socialisme i el feminisme com a via d’emancipació femenina.