Iconografía judéocristiana: La representación de la fe en el documento, Ejercicios de Historia del Arte

¡Descarga Iconografía judéocristiana: La representación de la fe en el documento y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 1 ICONOGRAFIA CRISTIANA Les primeres imatges vinculades al culte cristià i catolic apareixen al s.III, les causes d’aquesta aparició tardana son:  Persecucions cristianes a l’Imperi Romà  Tradició anicònica de la religió jueva (segons el Èxode no es podia adorar cap imatge o icona)  Textos de Tertulià i Sant Climent d’Alexandria (els pares de l’Església): consideren que la utilització d’imatges es erroni perquè no aconsegueixen transmetren allò diví La societat tardoromana era una cultura figurativa rica i sentiran la necessitat de transmetre els nous dogmes a través d’imatges. Sant Gregori Magne recolzava la utilització de les imatges. Signes gràfics Crismó, s. III – dues lletres gregues (X – P) que signifiquen Cristos, després apareixeran dues lletres més (alfa y omega), això simbolitza l’inici i el fi del món. Al voltant apareix un cercle decorat amb fulles de llorer = triomf de Crist per sobre del paganisme Ixthys, s. II – IV – peix, , a través de les seves lletres es formava una frase = Jesucrist fill del deu pare que es el salvador / colom = pau divina Àncora i peixos, s. III – els peixos representen Crist, i l’àncora (decorada amb un feixó de fusta o pedra) representa l’esperança en la salvació Els primers cristians agafaran imatges dels deus grecoromans: Per representar a Crist s’agafarà a Dionís (fill d’un déu i una mortal, com Crist), Hermes Criòfor (imatge del bon pastor, com Jesucrist cuidant els cristians), Hércules (escull el camí de la virtut i no el del vici) Després es comencen a utilitzar imatges pròpies: Noè a l’arca / Adam i Eva / El sacrifici d’Isaac – s’utilitzen com a prefiguració de Crist, l’aparició d’aquest i el nou testament Al 313 es comencen a veure sarcòfags no només situats a les catacumbes sinó també a l’exterior, es veuen imatges que representen l’antic i el nou testament juntament amb el Crismó i el peix. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 2 ANTIC TESTAMENT 1. Pentateuc (cinc llibres) 1.1. Gènesi: origen del món, acaba amb Josep i la seva migració a Egipte En el Gènesi s’explica l’origen del món i dels pobles: Déu crea el món i tot allò que l’habita. 1. Al primer dia crea el Cel i la Terra, però la Terra es una zona desolada i fosca. Déu crea la llum (el dia) i les tenebres (la nit). 2. Al segon dia Déu crea el firmament que separa dues masses d’aigua: les aigües de sobre (dipòsit) i les de sota (mars i oceans). El firmament serà el Cel 3. Al tercer dia crea la Terra i les plantes 4. Al quart dia Déu fa que al firmament apareguin llums, que serveixen per assenyalar el dia i el mes. També crea el Sol i la Lluna 5. El cinquè dia crea els animals marins i els animals alats, els fa fecunds i demana que es multipliquin per tal que visquin al mar i al cel. 6. Durant el sisè dia crea els animals terrestres, poblen la terra ferma i hi ha animals purs i impurs (apareix l’Unicorn, símbol o prefiguració de Crist). També crea l’home mitjançant la pols i el fang. Per donar-li vida a les figures humanes l’insufla l’alè diví. (Durant el Renaixement aquesta representació es fa mitjançant el tacte, toca als humans i els dona vida). Després de la creació de l’home els hi mana que posin nom als animals marins, alats i terrestres. Després es crea a la dona (no s’especifica si al sisè o setè dia) – Neix a través de la costella d’Adam. PRIMERA ETAPA – ESTADA AL JARDÍ DE L’EDÈN Un cop creat l’home i la dona els situa al Jardí de l’Edèn – lloc idíl·lic on sempre es primavera i els homes van nus, hi havia dos arbres: el de la ciència o del coneixement del bé i el mal i l’arbre de la vida. Després de que Déu presenti Eva a Adam li adverteix que no pot consumir els fruits de l’arbre del coneixement. Hi havia quatre rius d’aigua pura. Jardí de l’Edèn, Jacob de Backerc – dues escenes representades: el naixement d’Eva i l’advertència a Adam. Segons Esíode a Treballs i Dies es defineix el primer moment de la creació de l’home pels déus com l’Edat d’Or, ja que aquests vivien a l’Olimp sense tenir problemes, desprès acabarà amb el diluvi universal. L’estatge de l’home al Jardí de l’Edèn representa l’Edat d’Or – homes totalment nus que no coneixen la vergonya, viuen en harmonia amb els animals. Adam i Eva al paradís (Primavera), 1662, Nicolas Poussin – Eva li senyala els fruits de l’arbre de la ciència, Jahvé s’apropa perquè sap que passarà el pecat capital. El Primer Petó d’Adam i Eva, 1891, Salvador Viniegra – Femme fatale que intenta seduir a Adam perquè mengi el fruit. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 5 no s’entendran i no podran acabar la construcció. A partir d’aquí els descendents se separen i es creen noves nacions. Es considera que la torre de Babel s’agafa del Ziggurat dedicat al déu Marduk, a Mesopotàmia. Segons Herodot era de mides titàniques. Segons alguns textos apòcrits serà el fill de Cam qui impulsi la construcció. Paral·lels: Mesopotamia segon mil·leni a.C – diluvi documentat Mite de Deucalió (fill de Prometeu) i Pirra (filla d’Epimeteu i Pandora), Prometeu els avisa i els hi diu que construeixin una barca per tal que no morin al diluvi, que durarà nou dies. La barca acabarà en la muntanya del Parnàs (on vivien les muses i hi era l’oracle de Delfos, única zona que no s’havia inundat), l’Oracle els hi diu que llencin els ossos de la seva mare al terra – llençar pedres a Gea. Pirra crea les dones i Deucalió als homes. HISTÒRIA D’ABRAHAM Primer patriarca que es presenta. La historia de la seva vida és relatada tant al Gènesi com a l’Alcorà. Abans Abraam Al gènesi es diu que es fill de Sem, fill de Noé. És pastor i va acompanyat de la seva dona/neboda. Li va prometre a Jahvé que seria el patriarca de la seva població. És considerat el primer patriarca del poble jueu i dona lloc a Israel, del cristianisme (els seus descendents funden el poble on neix Jesucrist i es un home de fe) i es venerat per l’islam per ser considerat un profeta molt important (és el pare d’Ismael). Fa un viatge al país de Canaan amb la seva dona i el seu nebot. Abraham es queda al país de Canaan, En el moment de la separació de les dues tribus se li apareix Jahvé i li diu que serà el senyor i patriarca. Passats uns anys comença a haver-hi fam a la terra i es van cap a Egipte, però abans parla amb la seva dona i li demana que quan arribin davant del palau del faraó ella (Saray) no hauria de dir- li al faraó que Abraham és el seu marit, perquè si li diu ell es pot sentir atret per Saray i matar a Abraham. El faraó vol mantenir relacions amb la dona d’Abraham i Jahvé envia unes plagues a ell i a la seva família. Quan sap que Saray és la dona de Abraham els expulsa però els hi dona tots els bens que tenia el faraó. Després de ser expulsats tornen a Canaan i s’instal·len al Mambrer. Arriba una persona de la tribu de Lot i li diu que han estat atacats i que ell era l’únic que s’havia salvat. Abraham agafa 318 de la seva tribu i se’n van a Damasc. Lluiten amb Elam i salven a Lot i les dones. Tornen a Sodoma. En el camí es troba a Melquisedec, rei de Salem. Decideix beneir-lo. Aquesta escena es representa amb pa i vi perquè és una prefiguració de l’eucaristia, a Melquisedec se’l situa més alt per demostrar que el poder de l’Església és superior. Abraham li dona la desena part dels seus bens per agrair-lo. Quan arriben a Membrer, Saray s’adona que és estèril i li entrega a Agar per tal que es quedi embarassada d’Abraham. Quan es queda embarassada Saray maltracta a Hgar i aquesta es marxa de Membrer. Se’n va cap al desert i es troba amb l’arcàngel Gabriel, enviat per Jahvé. La ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 6 funció de la visita es demanar-li a Hagar que torni a casa perquè el fill que ha concebut serà Ismael, el patriarca d’una gran nació, i fer ser-ho ha de tornar i humiliar davant de Saray (demanar-li perdó). En algunes representacions es veu a Hagar humiliant-se i demanant perdó per tal que la tornin a acceptar. Hagar té a Ismael i els àngels vestits de peregrí de Jahvé visitaran a Abraham, perquè Sara és embarassada i tindrà a Isaac. És considerada una prefiguració de l’anunciació (tres àngels, Abraham, casa/tenda, Saray observant). Els àngels son alimentats per Abraham amb pa i vi, prefiguració de la santíssima trinitat. Quan Saray s’entera es riu i un àngel li recriminarà això. L’àngel la beneeix i li canvia el nom per Sara. Un cop feta l’anunciació Jahvé li diu a Abraham que la ciutat de Sodoma serà destruïda, i Abraham li demana que salvi als homes justos. Jahvé envia dos àngels a la ciutat de Sodoma i son rebuts per Lot (nebot), li anuncia les intencions de Jahvé. Els habitats s’apropen a la tenda de Lot per tal d’aprofitar-se dels àngels. Ofereix la seva filla (verge) per tal que deixin de molestar els àngels, però no ho fan i els àngels els deixen secs. Aquests avisen a Lot de que s’han d’anar de la ciutat per tal de no morir i que no poden mirar enrere quan fugin, però la dona de Lot es gira i es converteix en una estàtua de sal. Abandonen la dona i Lot i les seves filles es refugien a la cova. Jahvé envia una tempesta de foc per cremar Sodoma i Gomorra, i es crea el Mar Negre. A partir d’aquí és representat (menys a l’edat mitjana perquè és un tema eròtic, només era representat a les galeries privades) el moment en que les filles de Lot embriaguen el seu pare i passen una nit amb ell per poblar la humanitat de la zona (paral·lelisme amb Moisés). Després de les relacions les filles donen lloc als moabites i amonites. HISTÒRIA D’ISAAC Quan Ismael i Isaac es fan grans els jocs entre ells son més violents, així que Sara decideix dir-li a Abraham que expulsi a Hagar i Ismael. Abraham els i dona aigua i pa quan els expulsa. Al desert Hadar se’n adona que no hi ha aigua a la gerra i no hi ha cap pou al costat i per no veure morir al seu fill fuig. Jahvé escolta les súpliques d’Hagar i envia un àngel per tal que no se’n vagi, li diu que no ha de deixar morir al seu fill i l’indica on pot trobar un pou per donar-li aigua al seu fill. Hagar i Ismael s’estableixen en aquella part del desert. Ismael es fa guerrer, es cassa i dona lloc a la tribu dels ismaelites. Aquests abandonaran el desert i aniran a Egipte. Segons els musulmans el sacrifici d’Abraham és cap al seu primogènit Ismael, i per jueus és cap a Isaac. Isaac i Abraham arriben al mont Moria amb un boc perquè el primer li a dit que el sacrifici era a l’animal. (Representació 548 – Isaac damunt de l’altar, les mans lligades a l’esquena, vena en els ulls/Abraham tapant els ulls del fill;, Abraham amb un punyal, mà de déu parant a Abraham; Renaixement – àngel aturant a Abraham, horror per part d’Isaac, dubte al rostre d’Abraham). L’àngel o el déu li diu que pari perquè ja ha mostrar obediència a déu, i sacrifiquen el boc. Paral·lelisme grecoromà – sacrifici d’Ifigènia (algunes fonts textuals diuen que sí la sacrifiquen, altre diuen que és salvada i s’acaba sacrificant a un boc). ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 7 A la seva joventut, Isaac sent que la seva mort és pròxima i decideix enviar al seu criat Eliezer a buscar una esposa per a ell. Es troba amb un grup de noies agafant aigua i només Rebeca li ofereix, això o pren com una senyal i li mostra els regals d’Isaac i se’l emporta per a que vegi el seu pare. Ell accepta la unió i envia a Rebeca cap a Membrer (o viu Isaac i el seu pare) emportant- se la dot. HISTÒRIA DE JACOB Es cassen i Abraham beneeix a Isaac. Aquest deixa embarassada de bessons a Rebeca. Rebeca sent al seu ventre com Esaú i Jacob es barallen per sortir el primer. Esaú surt el primer i es nomenat primogènit. Esaú es un home que viu a una vida activa mentre que Jacob viu una vida passiva d’espiritualitat a casa seva. Esaú és el primogènit d’Isaac, Jacob és el viu preferit de Rebeca. Esaú torna a cassa molt famolenc i li demana al seu germà que li doni el seu plat, Jacob li diu que li ven el plat a canvi de la primogenitura, Esaú pensava que era broma així que va acceptar. Jacob li explica a la seva mare la promesa i quan Isaac se sent vell li demana a Esaú que caci un animal per a fer un sacrifici per nomenar el primogènit. Jacob utilitza aquest moment per enganyar el seu pare. Es posa una pell de xai al braç perquè Esaú era molt pelut i Isaac és cec, així que el beneeix pensant que és Esaú. Rebeca li demana al seu fill que se’n vagi i que vagi a Haram perquè sinó hi hauria una baralla entre Esaú i ell. De camí Jacob es dorm damunt d’una roca i te un somni profètic en el que se li apareix una escala monumental que condueix als àngels amunt i avall del cel i la terra, i damunt era Jacob – es renova el pacte de Jahvé i Isaac i és Jacob qui passa a ser l’hereter del poble i les terres de Canaan.Quan es desperta decideix beneir la terra on havia tingut el somni. Continua el seu viatge i es troba amb la filla menor (Raquel) del seu tiet i s’enamora d’ella. L’ajuda a treure una pedra de sobre un pou i li dona de veure al ramat de Raquel i el seu pare. Després li dona un petó i li diu que jés el fill de la seva tieta Rebeca. Raquel el portarà davant el seu pare i Jacob li demana la mà de Raquel i li diu que estarà set anys cuidant el ramat de la família. Passats els set anys promesos li dona la mà de Lia, la germana gran. Jacob reclama i Lavant li diu que no estava ven vist que es cassés primer la germana petita. Jacob li demana altre cop la mà de Raquel i a canvi a de passar set anys més cuidant els ramats. 14 anys després es cassen. Té fills amb les dues, però com al principi Raquel pensa que ella és estèril li deixa mantenir relacions amb les seves criades. Té dotze fills i els beneeix a tots donant-li un missatge profètic sobre què passarà quan formin les tribus. PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE ZURBARÁN 1. RUBÈN (primer fill de Lia): ha heretat la força i violència de Jacob, no serà qui rebi la primogenitura perquè havia mantingut relacions amb les criades (concubines de Jacob). És representat amb una columna ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 10 Fugida d’Egipte perquè els israelites han sigut més fecunds que els egipcis i els faraons temen una guerra (guanyarien els israelites). Comença amb la presencia d’un faraó que ja no sap qui es Josep i no recorda els mèrits d’aquest, farà que els israelites es converteixin en els seus esclaus i promulgarà una nova llei – tots els nens nascuts mascles a les tribus israelites serien assassinats. [Edat mitjana – prefiguració de la matança dels innocents] Una família té un fill i el mantenen ocult durant tres mesos. Quan ja no poden ocultar-lo més la mare fa una cistella amb papir i posa el seu fill (viu) – Moisès. Quan la princesa del faraó s’apropa al Nil veu la cistella i demana a una criada que vagi a buscar-la. Decideix quedar-se’l i Miriam (la seva germana) ha de buscar algú que pugui alletar-lo – escull la seva mare. La princesa i el faraó li donen el nom de Moisès, l’estret de les aigües. [Edat Mitjana – prefiguració de Crist i de Sant Pere, aquest guia als cristians quan mor Crist; el faraó es una prefiguració d’Herodes]. Antiguitats judaiques, Flavi Josep (s. I d.C.) – explica la vida de Moisès però hi ha escenes que no hi son al Èxode:  Quan era petit va jugar amb la corona del faraó, la va llençar al terra i la va trepitjar, els homes del faraó ho van veure com una amenaça de revolta i un va voler acabar amb la seva vida. La princesa va demanar que perdonés a Moisès. Un altre home diu que per provar la seva innocència ha de passar la prova del foc: dos plats – una amb unes brases ardents i una altre amb robins, si escollia les brases demostraria la seva innocència. Va agafar una brasa ardent i es va cremar la llengua, desprès a l’Èxode s’explica que tenia problemes de parla. Quan Moisès es fa gran decideix visitar els seus germans israelites i presencia com un d’ells és atacat per un general egipci. Decideix assassinar-lo però és observat pels israelites, així que fuig d’Egipte. [escena poc representada – Botticelli a la Capilla Sixtina = prefiguració de la historia de Crist] Es va dirigir cap el desert i es para a un pou de Madian. Allà veu a les set filles del sacerdot de Madian i uns pastors, que van apartar a aquestes per tal d’agafar aigua. Moisès decideix atacar els pastors per defensar les filles de Jetró, després li dona de veure al ramat del rei. Les filles d’aquest li demanen que les acompanyi a casa seva per presentar-li al seu pare. Es queda a viure amb ells i li demana la ma de la seva filla Sèfora. Es queda 40 anys i ha de cuidar el seu ramat. Un dia veu una bardissa que crema sense consumir-se. Allà Déu parla amb Moisés i li demana que es descalci. Li diu que és Jahvé i que ha decidit que ell ha de ser el profeta del poble de Israel i que els ha de portar a Canaan. Converteix la vara de Moisès en una vara miraculosa. [Etapa Paleocristiana/Edat Mitjana – mà de Déu ; Renaixement – imatge de Jahvé. Una de les escenes més representades] Moisès va a veure al faraó i li demana que deixi anar al poble d’Israel de manera pacífica. Es nega i Moisès mostra el seu poder convertint la vara del faraó en una serp. Aquest demana als seus bruixots que intentin imitar el que ha fet, però Moisès fa que la serp de la vara d’Aaron (faraó) ataqui a les altres serps. LES DEU PLAGUES D’EGIPTE Enviades per Jahvé ja que el faraó no cedeix. Ataquen el poble d’Egipte i el seu ramat. 1. Conversió de l’aigua en sang (7 dies): Jahvé li diu a Moisès que Aaron ha d’alçar la seva vara per damunt del Nil, així l’aigua es convertiria en sang i moririen els peixos i hi hauria ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 11 una olor molt forta. El faraó no cedeix perquè els seus bruixots també aconsegueixen fer-ho. 2. Granotes: Jahvé demana a Moisès que Aaron torni a posar la seva vara sobre el riu Nil. Apareixen granotes que malmeten les collites i els bruixots poden multiplicar les granotes però no fer-les fora. El faraó els hi demana que les treguin a canvi de deixar- los anar, però no compleix el que diu. 3. Mosquits, polls i puces: Ataquen als egipcis i els seus ramats, però no toquen els israelites. El faraó li promet a Moisès que els deixarà anar però els manté retinguts. 4. Els animals salvatges: Ataquen al faraó i als altres homes. 5. Mort del bestiar: Jahvé envia malalties epidèmiques fent que el bestiar dels egipcis mori. El seguici del faraó li demana que els deixi anar. 6. Les úlceres: Nomes en la pell dels homes egipcis. 7. La pedregada: Afecta als egipcis i els seus fruits. 8. Les llagostes: Afecten les collites 9. La foscor: No creixien els fruits i afectava al poble d’Egipte 10. La mort dels primogènits: Jahvé envia un àngel exterminador que acaba amb la vida de tots els primogènits, però avisa a Moisès per tal que els israelites facin un ritual amb la sang d’un xai (deixar una marca a la porta), així l’àngel no mataria el primogènit dels israelites [simbolitza la creació de la pasqua jueva – Moisès fa un sopar amb el xai sacrificat amb pa asi, reuneix a les famílies israelites ; Prefiguració de l’últim sopà] Finalment el faraó decideix deixar-los escapar – han passat 300 anys. Marxen amb el cos de Jacob. El viatge dura 40 anys i les paredes des de Guesen son: 1. El pas del Mar Roig: en arribar al Mar Roig veuen que l’exercit del faraó els persegueix, Jahvé li diu a Moisès que ha d’alçar la vara al cel i que un vent del llevant obrirà el mar roig. Quan els egipcis passin Jahvé tancarà el canal i sepultarà l’exercit a l’interior del mar [Prefiguració del poder de salvació que dona el baptisme ; Representació comuna=poble d’Israel que ha passat el mar, exercit morint ofegat]. 2. Marà: passen tres dies sense poder veure aigua i a Marà té aigües amargues així que no en poden veure. Comencen a murmurar en contra de Moisès i ell clama a Jahvé, aquest li diu que per transformar les aigües amargues en dolces ha de llençar un tronc al riu de Marà. El poble pot calmar la seva set [Aigua – símbol de Jesús, calma la set de qui el segueix] 3. Elim: el poble té gana i no tenen cap aliment, Moisés clama a Jahvé i aquest li diu que han d’acampar allà i que al vespre els hi oferirà carn, i al mati els hi oferirà carn. Al vespre cauen guatlles del cel, i al mati següent va caure el mannà (pa) del cel [Mannà – prefiguració del sacrament de la eucaristia] 4. Meriba: el poble torna a tenir set, per aconseguir aigua Moisès a de clavar la seva vara en una roca i d’allà surt aigua potable. Al principi Moisès i Aaron no confien en Jahvé i per això no poden trepitjar la terra promesa [Edat Mitjana – jove, poca barba, vara a la mà ; Renaixement – vell, barba i cabells llars ; Barroc – ancià amb cabells i barba llarga/actes de misericòrdia] ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 12 5. Rafidim: batalla entre israelites i amalequites (sud del desert), Jahvé els hi diu que els han de guanyar, Moisès li demana a Josuè (general) que dirigís l’enfrontament mentre ell pujava a la muntanya i clamava al cel perquè poguessin guanyar la batalla. A dalt se’n adona que els israelites guanyen la batalla si té els braços alçats al cel, per no cansar-se Aaron i Hur l’ajuden a mantenir-los en alt. [Prefiguració de la creu en que serà crucificat Crist] 6. Mont Sinaí: Moisès passa 40 dies a la muntanya i hi ha una tempesa, Jahvé dicta a Moisès els 10 manaments i li dona les taules de pedra. El poble fon l’or per fer una imatge d’un vedell d’or, déu egipci. Fan danses i el veneren. Moisès llença les taules de la Llei al terra al veure que eren adorant el vedell. L’havien de destruir per tal que Jahvé els perdones. Va pujar un altre cop i va aconseguir unes taules iguals a les primeres. Quan va baixar reflectia llum a través del seu rostre, demana las sinaïtes que construeixin una arca per guardar les tauletes – Arca de l’aliança (entre Jahvé i el poble): arca de fusta coberta d’or, es guarden les taules, el mannà. [Edat Mitjana- filacteri o mà de déu donant les taules // Renaixement – Jahvé donant les taules] 1.3. Levític: cerimònies que celebren els sacerdots Jahvé estableix que a l’hora de fer un sacrifici s’ha de fer amb animals purs i davant del tabernacle (santuari a Jahvé), també indica els passos. Han de ser presenciats per un sacerdot i es diu com s’han de sacrificar els animals. Aaron serè escollit com el súmmum sacerdot, normalment és representat amb una mitra (casc) o tiara, banda d’or, tres capes, pectoral amb dotze pedres (simbolitzen les dotze tribus). 1.4. Nombres: quines son les dotze tribus d’Israel S’explica el moment en el que Moisès parteix del mont Sinaí i acaba amb la seva mort. La primera parada es al desert de Saran Moisès envia a 12 persones a explorar la terra de Canaan, només Josue i Caleb porten bones notícies, ja que es una zona habitable però que hi ha diversos pobles vivint allà, les seves ciutats son emmurallades i s’enfrontaran als israelites que protegeixen la zona. Anomenen Escol a la zona on troben el raïm [Escena representada només amb Josue i Caleb portant fruits (raïm, magranes...), al·legoria de la tardor]. Ambdós desconfien de Moisès i Jahvè, i aquest fa que només puguin arribar a la terra promesa els menors a 25 anys. Al desert de Saran hi ha una rebel·lió perquè Coré, Datan i Abirom desconfien de Moisès i fan que la gent el vulgui lapidar – Jahvè els castigarà tant a ells com a la seva família obrint la terra per tal que els sacerdots i les famílies d’aquests siguin empassades. [No sol ser molt representat per la seva complexitat en la composició, doncs hi ha molts personatges] El poble d’Israel es trasllada a Edom. El poble torna a desconfiar de Jahvè i aquest els envia unes serps verinoses que fan que morin molts israelites. Demanen a Moisès que faci que els perdoni, i Jahvè els hi diu que facin una serp de bronze, així qui sigui mossegat per una serp verinosa la podrà mirar i es curarà [Prefiguració de Crist, el salvador dels homes. A l’Edat Mitjana és representada en una columna, a partir del s. XIII serà representada a una perxa] ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 15 i li diuen que han de fer un sacrifici. Samsó es troba un lleó que l’ataca i s’enfronta a ell únicament amb les seves mans. Després l’abandona i al cap d’uns dies torna a passar per davant, veu que a l’interior del lleó apareixen abelles que han fet mel. Després segueix el seu camí cap a la terra dels filisteus. Es casa amb una dona filistea i li planteja un enigma als homes filisteus, qui guanyi rebrà trenta teles i trenta vestits. Els filisteus no saben la resposta i visiten a la dona de Samsó i l’amenacen per saber quina és la solució de l’enigma – Samsó li diu la resposta i li confessa als filisteus, Samsó abandona la seva dona i torna a Israel. Els filisteus decideixen perseguir-lo i s’ha d’enfrontar amb mil homes filisteus. Després torna a la terra dels filisteus i s’enamora de Dalila, així els filisteus decideixen visitar a Dalila per preguntar-li per què Samsó és tant fort, ell li enganya tres vegades, finalment li diu la veritat i una nit un criat de Dalila li talla els cabells i els filisteus el lliguen i el ceguen, el porten a la presó. El seu cabell comença a créixer i pot arrancar les seves mans de les cadenes – destrueix les columnes que sustenten el temple dels filisteus, moriran molts i ell també serà sepultat. Es representa amb Samsó obrint la boca del lleó (imatge més representada de Samsó a l’edat mitjana) Prefiguració de Crist. / S’utilitza la imatge de Samsó bevent després d’haver derrotat els filisteus com a símbol d’una de les set obres de la misericòrdia / Samsó a la presó – prefiguració de Crist  Samuel: Els seus pares no podien tenir fills i Anna (la mare) prega davant de l’arca de l’aliança, Elí (súmmum sacerdot) li preguntà per què pregava, i li va dir que demanava a Jahvè que li donés un fill. Concebrà a Samuel. Els fills d’Elí (també sacerdots) no realitzaven bé els sacrificis i van ser considerats uns pecadors. Anna, despès d’alletar el seu fill, serà entregat al temple i Elí educarà a Samuel com a sacerdot. Quan creix rep la primera crida de Jahvè pensa que havia sigut Elí, li diu que el respongui per tal que Jahvè li comuniqui el seu missatge – Jahvè li explica la historia de Elí i els seus fills i com aquests (i Elí també) caurien en desgràcia, per tant Samuel seria el nou jutge. Al cap d’uns anys els filisteus es presentaren a Israel, van morir els fills d’Elí i un missatger li va dir que els seus fills havien sigut assassinats, ell cau i es desnuca. El primer rei d’Israel va ser Saül, provinent de la tribu de Benjamí. Amb la seva mort el poble d’Israel es va dividir en dos: la tribu de Jordà – van coronar rei a David, i els demés – que proclamaren com a rei Ixbóixet. Quan el segon mor David unifica les tribus i va ser el nou Rei d’Israel. [DAVID – barba, corona, llança, guerrer] Samuel rep la visita dels 70 ancians i li demanen que busqui un rei per Israel, i Jahvè l’indica qui ha de ser el nou rei – li diu que ha d’anar a la tribu de Benjamí i escollir a Saül. Al principi és un bon rei que aconsegueix combatre els enemics però comença a desobeir les lleis de Déu A la guerra amb els filisteus: fa un sacrifici saltant-se les lleis mosaiques (el fa sense que Samuel sigui present), Samuel li diu que la seva dinastia caurà. A la batalla contra els amalequites Jahvè li diu que ha de assassinar tots els contraris, però Saül no vol matar el general Agag perquè li promet un ramat, es Samuel qui l’assassina i després busca un altre rei. Saül serà assassinat i arribarà el segon rei. RUT (LLIBRE HISTORIC) ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 16 Elimèlec decideix anar a viure a Moab, fora d’Israel i s’emporta la seva dona i els seus dos fills. En arribar allà els fills es casen amb dues dones moabites: Rut i Orpà. Moren els fills i els pares tornen, Orpà decideix quedar-se a Moab i Rut abandona la seva família per anar amb la seva sogra a Betle, Un dia va anar a uns camps de blat i va conèixer a Bóoz, un parent de la seva sogra Noemí. Es van cassar i son els besavis de David. [blat – semblant a Ceres; Rut i Bóoz – estiu] POUSSIN Adam i Eva – primavera Rut i Bóoz – estiu Els raïms de la terra promesa – tardor Diluvi – hivern DAVID [Corona, barba, ceptre de poder, arpa/lira (representa el rei músic, bon intèrpret)] Era un membre de la tribu de Judà (a Betlem) provenia d’una família de pastors i agrícoles Genealogia de David – arbre de Jesè: Jesè – pare de David, net de Rut i Bóoz. De Jesè surt una branca on son representats els seus familiars, al capdamunt del tot hi ha la representació de Crist – prefiguració del nou testament i de Crist. Va ser el vuitè fill de Jesè, els tres fills majors van ser soldats de Saül però ell es va dedicar a la pastura. Es ungit rei per Samuel. Al primer llibre de Samuel explica que Saül és perseguit per un esperit i l’única manera de calmar al mal esperit es la música i va fer que David toques l’arpa per tal de calmar-lo. Li demana a Jesè que deixi que els seu fill visqui en el palau i el converteix en el seu escuder. [ICONOGRAFIA TOCANT L’ARPA/IRA – Es basa en Orfeu] DAVID I GOLIAT [Atributs – bastó, bossa amb còdols (per defensar-se), fona (tira de cuir per llençant les terres)] Saül s’ha denfrontar als filisteus, que tenen a Goliat com a general (gegant molt experimentat en la guerra). S’enfronten en una vall i li diu que ha d’escollir el millor guerrer per tal que el gegant s’enfronti a ell i el poble que perdi es farà vassall de l’altre. Saül li dona a David la seva cuirassa i les seves armes, però com no es pot moure s’enfronta amb ell amb la seva roba de pastor/nu. Agafarà també les seves eines de pastor [Miquel Àngel – moment anterior a l’atac, pensant com sortir victoriós] Goliat es riu d’ell però David té com a armes el “nom” de Jahvè. Va llençar una pedra al front del gegant i aquest va caure al terra. Per rematar a Goliat agafa l’espasa d’aquest i li va tallar el cap. [Bernini – s’inspira en el Polifem furisós de Carracci] Desprès va tornar victoriós cap a la seva terra i va començar a guanyar fama, això va descontentar a Saül. [Barroc – moment on David li talla el cap a Goliat, demostra la tècnica de l’artista // Edat Mitjana i Renaixement – David victoriós trepitjant el cap, molt representada a Florencia perquè simbolitza llibertat (victòria de Florència contra Milà), a vegades és titulada Hermes (lluita contra Argos)]. A més d’agafar el cap de Goliat també es va endur les seves armes i cuirassa i les va situar a l’interior a la seva terra. Comença a ser amenaçat i perseguit per Saül i Jonatan, el fill d’aquest, li diu que ha de fugir al desert. David arriba a Orasà i rep l’ultima visita de Jonatan, que intenta calmar-lo dient que Saül no el podrà matar. David decideix crear un exercit de 400 homes descontents amb Saül, aquest mor i el seu fill també. La tribu de Judà escull David com a rei, mentre que la resta recolza a Isbioxet però en ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 17 morir aquest es tornen a unificar les dues Israels. També aconsegueix ampliar les terres del país i converteix Betlem en la capital. Li demana matrimoni a Abigail, esposa de Nabal. David s’enamora de Betsabé, una dona que veu mentre passejava pels jardins del seu palau mentre aquesta era purificada [S. XIV – exterior, Betsabé banyant-se a una font, Cupido llençant una fletxa a Betsabé, figura de l’abundància / Renaixement – interior, es basen en els banys de les deesses grecorromanes]. Li diu a un missatger que li doni una carta demanant-li passar una nit junts i ella no es nega. Betsabé era la dona d’Uries, un general. Al cap d’uns dies li escriu una nota a David dient-li que està encinta i aquest li diu a Uries que torni cap a casa per tal que es pugi unir amb la seva dona i no se sàpiga que s’ha quedat embarassada de David, però ell no vol així que demana a un altre oficial que envií a Uries a el front més perillós de la batalla per tal que aquest mori i es pugui casar amb Betsabé. [Més representat – David Espiant a Betsabé mentre aquesta es banya / S. XIII – imatge d’interior escena del bany, la unió d’ambdós i el pecat enviant a Uries al front de batalla més perillós tot junt, representada nua assistida per una criada, emissari amb carta] Jahvè desaprova les seves accions i fa que el seu fill mori als set dies de néixer, però tenen més fills. Un dels fills de Davi i la seva primera dona, Amnon, va violar a la seva germanastra i el seu germà Absalom fa un convit on mata a Amnon per venjança. Es autoproclama rei aprofitant que David es fora però cau en desgracia perquè no ha sigut escollit per Jahvè – en tornar David es baten en combat i Absalom fuig en una mula – els seus cabells queden enredats a un arbre i un general de David li clava la seva llança. Primer llibre dels Reis Salomó Fill de David i Betsabé, va ser nomenat successor [Representat amb una maqueta del temple de Salomó]. Déu li va oferir els dons de la saviesa i la intel·ligència per tal de poder regnar, però també va ser un reu opulent i famós. Dues prostitutes donen a llum a dos nens. Una dona a llum a un nen mort i l’altre a un nen viu, i quan la segona es mor la primera li canvia el nen. Com que no es posen d’acord visiten a Salomó i aquest li mana a un soldat que talli al nen en dos perquè ambdues tinguin una part del rei, així la mare real renegarà del seu fill per tal que aquest pugui viure – li donarà el nen a la mare que renega [molt representat durant el Barroc] La reina de Saba (Etiòpia) s’embarca cap a Israel per veure si Salomó era tan just i intel·ligent com deien. Li plantejà preguntes difícils per tal de veure si era intel·ligent i ell va poder contestar a totes. Ella comença a venerar a Jahvè i li regala 3900kg d’or, pedres precioses i especies. [escena que fa referencia a la seva opulència i la seva fama / tro – marfil cobert amb or, sis graons, lleons d’or] Va tindre moltes amats i va idolatrar les divinitats de les seves amats. Jahvè va fer que Israel caigués en desgracia i va fer que es dividís en dos – el regne del nord/Israel (capital: Samaria) que retia culte a diversos déu; regne del sud/Sudàn (capital: Betlem) només retia culte a Jahvè. Elies ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 20 Ambdues tornen a Betúlia per ensenyar als ancians que ha vençut a Holofernes. Decideixen posar el seu cap en una estaca per tal que ho vegi l’exercit i fugi [Representada amb una branca d’olivera] Llibre d’Ester (s. V a.C) Explica que alguns dels jueus encara son deportats cap a Pèrsia. Ester provenia del regne de Judà, però va ser enviada a Pèrsia amb el seu oncle (funcionari del rei) perquè va quedar orfe. Acabarà sent reina de Pèrsia i salvarà els jueus d’un complot per part d’un dels ministres del rei. [Representada com a reina – vestits luxosos, joies (figura de retrat de societat) / Tres escenes de la història d’Ester (1470), Botticelli i Filippino Lippi – quan parla amb el seu oncle, es escollida esposa i salva els jueus / Prefiguració de la Verge quan és coronada reina (com la Verge quan el seu fill la corona com a reina dels cels] Assuer, rei de Pèrsia, organitza un banquet que dura set dies. Al setè demana que Vasti -la seva primera dona- que es mostri davant els homes del rei, ella refusa les ordres i els homes consideren que es un acte contra el rei i li recomanen que l’expulsi i la desterri de Pèrsia. Després ha d’escollir una nova esposa i en el seu palau demana que totes les dones joves i verges es presentin davant del rei, escull a Ester i aquesta manté en secret que es jueva. [Escenes més representades – Ester coronada per Assuer, intersecció d’Ester per salvar els jueus] Ester s’assabenta que un ministre d’Assuer organitza un complot per vèncer els jueus, així que ella es presenta davant Assuer i li explica sense demanar audiència prèvia (no es podia fer). Assuer dona misericòrdia a Ester (no la mata tot i que el càstig per no demanar audiència prèvia era la mort) [prefiguració de la Verge com intercessora en el Judici Final / es pot confondre amb la visita de la reina de Saba (que és acompanyada per tot un seguici, mentre que Ester només es acompanyada per una serva) / En els països protestants es veu un banquet – manera de representar la pressió que sentien els països flamencs davant la corona espanyola] El ministre va ser penjat d’un pal. Job Home just, pietós i ric. Degut a la seva fe en Jahvè havia sigut premiat amb una família nombrosa i terres, però el diable intenta afectar a Job per demostrar-li a Jahvè que deixaria de retre-li culte. El primer càstig va ser matar els animals i els criats de Job, que havien sigut afectats per una malaltia. Després van morir tots els seus fills per culpa d’un vent molt fort que va derivar la tenda on eren els seus fills celebrant un banquet. L’últim va ser una ulcera, i va viure en la misèria. Va rebre la visita de la seva dona que va intentar fer que abandoni les seves creences, aquest es nega dient que si acceptava la seva ajuda en bons temps també havia de retre culte a Jahvè quan hi venien mals temps. [Relació amb Adam i Eva / Prefiguració amb el sofriment de Crist] També es visitat pels seus amics, que es quedaran vivint amb ell al carrer durant uns dies, però ells si que posaran en dubte a Déu. Jahvè decideix perdonar-lo, restaurar la seva riquesa i reviure els seus fills [Tema representat en sarcòfags i catacumbes] ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 21 Vida de la Verge Representació de la vida de la Verge – arbre de Jessè (adormit, representa el moment en que Adam s’adorm i es crea a Eva, la Verge seria la nova Eva), només s’escullen alguns personatges com el rei David o Salomó, Josep i, coronant l’arbre, la Verge amb el nen. Comença a aparèixer al segle XI. Dürer, Vida de la Verge (1502-11) 19 imatges acompanyades d’una composició poètica feta per un monjo. Representa les imatges dintre de contextos contemporanis (vestimenta i espais arquitectònics propis del nord) Verge amb el Nen – imatge tipològica de la Verge, alletant al nen tracta de mostrar la relació maternofilial entre els dos personatges. Lluna + corona de dotze estrelles – dona de l’apocalipsi. Rebuig de l’ofrena a Joaquim (protoevangeli de Sant Jaume) – Joaquim anava al temple a oferir sacrificis, estava casat amb Santana però no tenia descendència, això era una senyal de maledicció divina i un dia se li va rebutjar l’ofrena d’un cabrit. Des d’aquest moment Joaquim marxa al desert quaranta dies abandonant Santa Anna. Anunciació a Joaquim (protoevangeli de Sant Jaume) – durant la seva estada al desert se li va apareixer un angel que li anuncià que havia estat beneit per la divinitat i que tindria descendència (Dürer utilitza un entorn més nòrdic) // situada al costat de l’anunciació a Santa Anna per tal de no confondre amb un altre escena. Rencontre de Joaquim i Anna a la Porta Daurada – l’àngel els hi va dir que havien de trobar-se a la porta de Jerusalem. Maria va ser concebuda sense pecat original perquè els seus pares la van tindre mitjançant una abrasada. Naixement de la Verge – Santa Anna havia estat assistida per una llevadora a una habitació, l’escena es representada de diferents maneres però normalment és envoltada per la seva germana i la cosina de María a més de les llevadores (Dürer: context contemporani) Presentació de la Verge al Temple – Pujada de la Verge al temple = símbol de saviesa. Es veuen representats mercaders que tenen negocis al temple i dos cabrits per fer sacrificis + escultura clàssica (potser Apol·lo abans d’assassinar la serp que els posava en perill (Prefiguració de Crist acabant amb el pecat original). Esposoris de la Verge – La verge va ser educada al temple i abandonaria el temple abans de tindre la menstruació, per tal el sacerdot buscarà un marit per ella. El súmmum sacerdot va reunir als descendents de la línia de David i va fer que portessin una vara per tal que Déu mostrés en elles qui havia de ser el marit de la Verge. Déu va fer que la vara de Sant Josep florís (era un ancià però amb la contrareforma es mostra un home de trenta anys). Es pot representar de tres maneres diferents: moment de l’elecció del pretendent, moment de les esposalles (unió entre les dues mans) o el moment del banquet posterior. // Relleus del temple: home sobre unicorn (castedat, Crist) + dona sobre lleó (luxúria) Anunciació – Primer cop que apareix la Verge en els evangelis canònics. L’arcàngel Sant Gabriel li anuncia que tindrà el fill de Déu. En el moment de l’anunciació la Verge estava llegint o cosint i es representarà sorpresa o acceptant la paraula de Déu. A partir del s. XIV els símbols comencen a ser repetitius: imatge de l’àngel agenollat amb un ceptre/lliri blanc (missatger de la paraula de Déu, agafa com a model iconogràfic Hermes; lliri blanc = castedat) i la Verge de perfil) (Dürer – timpà amb gravat de Judith i Olofermes – pecats) ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 22 Visitació – Moment en que la Verge es dirigeix a casa de la seva cosina Elisabet, es representa una abrasada on Elisabet sent que Maria és embarassada de Déu i la seva panxa fa un salt perquè el seu fill Sant Juan Baptista també nota que el fill de María serà el salvador. Naixement de Jesús – l’emperador Cesar August decideix fer un cens per saber la població que hi havia a Jerusalemt, la verge i Josep aniran a Betlem a empadronar-se i allà donarà a llum en un estable (cova en les representacions bizantines) perquè no trobaven allotjament. Adoració dels pastors que s’aproximen a l’estable, estrella d’orient Epifania – Adoració dels mags. En l’evangeli de Sant Mateu no es diu quants reis hi havia – or (reialesa), encens i mirra (sofriment). Al principi els mags representaven les edats de l’home, a partir del segle XIII representen les tres races que adoren a Déu. Circumcisió – Tradició jueva, es feia als vuit dies del naixement d’un nen. L’origen s’explica al gènesis i es representa l’acceptació de la tradició jueva. Presentació de Jesús al Temple – als quaranta dies del naixement de Crist, tradició jueva. Josep i la Verge el consagraren a Déu i celebraren la purificació de la Verge. La dona també havia de portar un animal per sacrificar, la Verge va portar dues tórtores/coloms. Fugida a Egipte – Sant Josep va tenir un somni on un àngel l’avisava que Herodes (rei de Jerusalem) volia assassinar a tots els nens menors de dos anys perquè temia perdre el seu poder (els tres mags li van dir que Crist era el nou rei dels jueus). Repòs a Egipte – Verge adorant al nen, Sant Josep fent les seves labors ajudat per àngels. Jesús entre els doctors – Sant Josep i la Verge han tornat a Jerusalem, decideixen celebrar la pasqua al temple. Perden el nen i als tres dies se’l troben discutint sobre temes religiosos amb els doctors de la llei L’adéu de Jesús a Maria (inici de la vida pública) – simbolitza el moment en que la Verge i Jesús pressenten la mort de Crist. La verge normalment apareix desmallada. Dormició de la Verge – Sobreviu vint anys a la mort de Crist però pregà per la seva mort, se li aparegué l’arcàngel Gabriel que l’anuncià que als tres dies moriria i li donà una palma de l’arbre de la vida per tal que el situés sobre la seva tomba. Va decidir veure per últim cop als dotze apòstols. La Verge no va arribar a morir mai, sinó que es va adormir i que tres dies desprès del seu enterrament va ascendir al cel en cos i ànima. (Sant Joan aguanta la palma, només se’n representen 11 apòstols perquè Sant Tomàs era a l’Índia) Assumpció i Coronació de la Verge – Als tres dies els apòstols obriren la seva tomba, on només van trobar lliris. Crist i Déu la coronen com a reina del cel. Glorificació de la Verge – Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Josep, Moisés i diferents àngels adorant a la Verge. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 25 Anunciació a Zacaries, 1660, Matthias Scheits Elements iconogràfics similars a l’anunciació de la Verge. L’anunciació a Elisabeth sempre va acompanyada de l’anunciació a Zacaries Naixement de Sant Joan Baptista, 1335, G. Baronzio Visitació de la Verge – aquesta sent a Joan a la panxa d’Elisabeth. Naixement de Sant Joan Baptista – quan el seu pare escriu el seu nom és perdonat i pot tornar a parlar. Circumcisió – manera de representar el ritual judaic que serà substituït pel baptisme. Matança als innocents: Elisabeth, gràcies a la intervenció de Déu, es refugia a una muntanya. No és molt important perquè ella no vivia a Betlem. Mare de Déu, Jesús i sant Joan nen, 1510, Rafael Sobretot al Renaixement – relació entre els dos cosins, premonició del futur dels dos personatges. Sant Joan nen va amb pell de camell i juga amb Crist o li dona l’anell de Déu. Sant Joan Baptista batejant el poble, 1416, Salimbeni Viatge al desert per predicar i batejar els seus fidels. Normalment se’l representa ja batejant-los Batejava al riu Jordà, anunciava l’arribada de Déu i d’un messies. Quan bateja a Crist comença el seu martiri. La dona d’Herodes Antipas era prèviament la dona del seu germà, Herodies, i aquesta unió va ser criticada per Sant Joan Baptista. El van empresonar just quan Jesús comença a predicar. Decapitació de sant Joan Baptista, s. XII, Basílica de Saint Martin d’Ainay, Lyon Moment del banquet d’Herodes celebrat pel seu aniversari – Salomé li fa un ball i ell, agraït, li ofereix qualsevol recompensa a canvi, ella demana el cap de sant Joan Baptista per part d’Herodies. Així soldats van a la presó (torre) a tallar-li el cap i li donen en una safata a Salomé. La seguen escena es Salomé donant-li el cap a la seva mare. Cap de sant Joan Baptista, 1525, Bouts // Salomé amb el cap de sant Joan, 1510, Luini Molt representades al barroc dels països nòrdics i d’Itàlia. BAPTISME DE CRIST I TEMPTACIONS Escena més representada, doncs representa un ritual iniciàtic del cristianisme. Les primeres imatges son de l’art paleocristià (s. III) i mostra a tres personatges – Joan Baptista, Crist i l’Esperit Sant. A l’hora de representar-ho es veuen els rituals que es feien en el moment en que es van realitzar les escenes – fins al segle XIII la immersió (tres cops a dintre de l’aigua) Amb 30 anys Crist es va dirigir al riu Jordà i el va demanar que el bategés, però ell li va dir que no era digne d’aquell privilegi. És un ritual que no es descriu, però es diu que el va batejar i que desprès es va obrir el cel i va aparèixer l’Esperit Sant mostrant la naturalesa divina de Crist. En les primeres imatges se’l representa com un infant, no com un home de trenta anys perquè els artistes s’inspiraven en els rituals del moment – les persones batejades eren infants. És al segle V quan es comença a ser representat com un home. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 26 A partir del segle V comencen a aparèixer altres personatges com la personificació del riu Jordà (influencia grecollatina, riu com a Déu fluvial -Oceà-). El nivell de l’aigua puja en aquestes representacions per tal d’ocultar el sexe de Crist i ser una imatge més púdica. Al segle X comencen a veure’s àngels a l’escena. Aquesta representació s’inspirava en el ritual litúrgic del moment, doncs els batejats anaven acompanyats de tres clergues que aguanten les robes de la persona, així els àngels apareixeran complint aquesta funció. També apareix Déu, i això es basa en l’evangeli de Sant Mateu, que diu que es va escoltar la veu de Déu dient que Crist era el seu fill i tenia una doble naturalesa – divina i humana. Al segle XIII es substitueix la immersió per l’abocament d’aigua per part de Sant Joan Baptista. A Alemanya es mostra a Sant Joan Baptista amb una gerra, mentre que als països baixos aboca l’aigua amb la seva pròpia mà. El nivell de l’aigua comença a baixar, per això es cobreix a Crist amb un mantell. En canvi, a Itàlia es representa amb una petxina (El Greco). Amb la contrareforma s’impulsa un altre tipus d’iconografia – Crist amb mantell i túnica, agenollat, mentre Sant Joan Baptista li aboca aigua (Poussin) – no va tindre molt d’exit. Un cop va ser batejat es va retirar al desert de Judea durant 40 dies, fent meditació i dejuni. Als 40 dies rep les temptacions del diable. Les primeres imatges sobre aquest tema es dona al segle VIII i es contraposa al pecat d’Adan. Per representar el diable es veu o disfressat de monja o amb la seva imatge (urpes, cobert de cabell, banyes...) Temptacions de Crist, 1480-82, Sandro Botticelli, Capella Sixtina En primer pla es representa un sacrifici jueu, però en la part superior es dona la temptació de Crist al desert. El diable se li aparegué en forma de monjo eremita intentant fer que adorés al diable i mostrés la seva naturalesa humana, però Crist li contestava amb passatges de l’antic testament. El diable li indicà la presència d’unes pedres, i li digué que si era fill de Déu transformés les pedres en pa, i ell li va contestar L’home no viu només a base de pa. Després li va dir que es tirés daltabaix, però va contestar No temptaràs el Senyor, el teu Déu. Després, a una muntanya se li presenta com el diable i li ofereix tots els reialmes del món si es postra davant d’ell, i Crist li diu Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte. Al final el diable desapareix i Crist comença a predicar. En desaparèixer el diable uns àngels li serveixen aliments. Sermons Transmissió oral dels seus ensenyaments, els evangelistes els recullen per la memòria i es donen a l’aire lliure. Sermó de la Muntanya Evangeli de Mateu. Sermó molt extens y representat perquè permet un paral·lel iconogràfic amb la imatge de Moisès. Paràboles Històries basades en actes quotidians per moralitzar El ric Epoló i el pobre Llàtzer. Es contraposen el concepte de l’avarícia i la caritat. Llàtzer demanava almoina a la porta d’Epoló, però aquest mai li donà res. En morir l’ànima de Llàtzer va al cel, metre que la d’Epoló va a l’infern. Epoló li demana a Llàtzer que li mulli els ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 27 llavis per tal d’anar a l’infern – els últims seran els primers, els que pateixen en vida pujaran al cel. Les deu Verges Vanitat Quan una noia es casava anava de casa del seu pare a la del seu marit acompanyada d’un seguici de deu Verges. Hi havia cinc verges prudents i cinc verges, totes elles havien de portar una làmpada, doncs el viatge es feia de nit. Les prudents havien portat una làmpada amb oli, però les altres no portaven oli. A mitjanit va arribar el carro del nuvi i les nècies no podien encendre la làmpada, les prudents li van dir que havien de comprar oli i en tornar de comprar el carro del nuvi ja havia marxat. El bon samarità Misericòrdia Un viatger va ser atacat per uns lladres que el van deixar malferit. Van passar per davant un sacerdot i un feliceu que van passar de llarg sense ajudar-lo. L’únic que el va ajudar va ser un samarità (poble de Samaria, no es consideraven jueus), que el va curar i el va deixar a casa d’un hostaler. Les primeres imatges mostren al samarità com a Crist. Sempre es troba l’ase al costat del samarità i el viatger nu. El fill pròdig Clemència. El fill més petit d’una família li demana al seu pare que li doni part de la seva herència en vida, es gasta tots els diners i es dedica a demanar almoina i cuidar a un bestiar (porcs). Penedit, el fill torna a casa del pare i demana perdó, el pare el perdona i li dona nova vestidura i celebra un banquet on sacrifica un vedell. El fill gran li pregunta per què li perdona i diu que perquè li ha demanat perdó. Déu perdona als seus fidels siguin de la nació que siguin. Edat Mitjana – fill pròdig cuidant del bestiar Renaixement – fill gaudint de l’herència Barroc – fill torna a casa, el pare li dona roba nova MIRACLES MIRACLE DE LES NOCES DE CANÀ Un matrimoni decideix convidar a Jesús a un banquet. Durant el banquet s’acaba el vi i la Verge li comunica que es necessita vi, li demana a un súbdit que ompli sis càntirs (sis edats de l’home, sis períodes abans de l’arribada de Jesús) en aigua i la converteix en vi. Renaixement – representat com un tema profà. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 30 3. SANT JOAN El més jove, sense barba, apòstol i evangelista. Atributs principals:  Ploma  Rotlle de pergamí o llibre  Àguila (el va inspirar per escriure el seu evangeli)  Copa amb una serp (martiri, veure verí) Joan era l’encarregat de cuidar a la Verge. Va ser pres i li va fer veure una copa amb verí i després posar-lo en una olla amb aigua bullint – va sobreviure. Després va ser exiliat a Patmos i va escriure el llibre de l’apocalipsi. Finalment torna a Turquia, on escriu el seu evangeli. 4. SANT JAUME EL MAJOR/SANTIAGO Apòstol, pelegrí i cavaller. Atributs principals:  Túnica llarga, mantell, espasa i llibre (apòstol, martiri)  Vestidures de pelegrí i vieira, bossa i bastó  Cavall blanc i estendard amb la creu roja de Sant Jaume (cavaller) Va ser martiritzat per Herodes Agripa, que va demanar que se’l decapités. A partir del segle V en els evangelis apòcrifs es diu que es va dirigir cap a la península hispànica, on va tenir seguidors que el van portar de nou a la península quan va ser martiritzat per tal d’enterrar-lo a Galícia. Sant Jaume “matamoros” – a les cròniques medievals del segle XIII es diu que va aparèixer miraculosament a una batalla al segle IX, així van guanyar la batalla contra els musulmans. FELIP I BARTOMEU Normalment es representa el seu martiri 5. FELIP Penjat a la creu en forma de T a l’Àsia Menor davant una multitud 6. BARTOMEU Va ser martiritzat a Armènia, el rei el va condemnar a tallar la seva pell a tires. (Escultura al terra/trencada – ídol d’Armènia que tenia un diable a l’interior, va ser castigat per fer que es caigués un ídol al terra). 7. TOMÀS Normalment es representa una escena després de la resurrecció de Crist, quan apareix als apòstols i aquests li diuen que ha ressuscitat, però no s’ho creu. Tomàs al costat de Crist tocant la ferida del costat. Segle XIV – Crist es representa agafant la seva mà i posant-la en la ferida. Tomàs evangelitza a l’Índia, per això no es pressent a la dormició de la verge. ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 31 8. MATEU Apòstol i evangelista, va ser receptador d’impostos. Normalment es representa la seva vocació -quan es cridat per Crist per ser apòstol- o a l’apòstol escrivint el seu evangeli amb un àngel al costat. Martiri (imatges basades en evangelis apòcrifs) – va convertir al cristianisme a la princesa d’Etiopia, i el nou rei d’Egipte li va demanar ajut per casar-se amb ella. En un sermó Mateu va demostrar que no l’ajudaria i el rei va demanar a un súbdit que el matés després de la missa. 9. JAUME EL MENOR Parent llunyà de Crist (potser el seu germanastre). Evangelitza a Jerusalem. Atribut: maça o bastó (pel seu martiri) 10. SIMÓ Germà de Jaume el Menor, evangelitza a Persia Atribut: serra 11. JUDES TADEU Evangelitza a Persia. Atribut: destral (va ser decapitat) 12. JUDES L’ISCARIOT És representat durant és pagat, al sant sopà o mentre li dona un petó a la galta a Crist. No porta nimba, la seva túnica es groga i es pèl-roigs. A vegades darrere d’ell hi ha la imatge d’un diable. Al poc temps de trair a Crist es va penedir, va tornar la bossa amb la que li havien pagat i es va penjar d’un arbre. 12. PAU Apòstol dels gentils (persones no jueves que segueixen o es converteixen en el cristianisme). Responsable de que el cristianisme es convertís en una religió universal. Característiques i atributs:  Home de mitjana edat, amb barba tallada en punxa  Jueu fariseu amb la ciutadania romana, el seu vertader nom era Saule – seguia l’Antic Testament  Túnica i mantell  Rotlle de pergamí o llibre  Espasa (s. XII) Una de les imatges més representades és el moment de la seva conversió – durant la seva adolescència seguia natzarens, però un dia veu una llum que el cega i cau del cavall. Sent la veu de Crist i li pregunta per què el persegueix. Es converteix al cristianisme i canvia el seu nom a Pau (petit en llatí – humilitat). Representat junt a Pere. EVANGELISTES Els apòstols Mateu i Joan i els conversos Marc i Lluc. Tetramorfs: quatre éssers o símbols que envolten el tron de Déu al Regne dels cels. Iconografia:  Símbols dotats d’ales  Cos d’home, cap del símbol i ales  Evangelistes acompanyats del seu símbol ICONOGRAFIA JUDEOCRISTIANA 32 Simbolisme dels tetramorfs (segons els textos de Sant Jeroni i de Sant Ambròs): Sant Jeroni  Mateu – home alat (per centrar-se tant en la vessant humana en el seu Evangeli)  Marc – lleó (el seu evangeli comença amb el moment en que Sant Joan Baptista predica en el desert, la predicació es com un rugit i l’animal també viu en aquell abitat)  Lluc – bou/toro (el seu evangeli comença amb el sacrifici que fa el seu pare Zacaries)  Joan – àguila (l’evangeli més espiritual de tots) Sant Ambròs  Mateu – naixement  Marc – resurrecció (animal que dorm amb els ulls oberts, sempre vigilant, es relaciona amb la resurrecció de Crist)  Lluc – sacrifici  Joan – ascensió CICLE DE LA PASSIÓ DE CRIST Entrada a Jerusalem – Diumenge de Rams Entrada triomfal de Jesús acompanyat per una multitud que l’aclama com a Fill de Déu. Expulsió dels mercaders del Temple Escena protagonitzada abans de la Pasqua jueva. Jesús visita el temple de Jerusalem (Temple d’Herodes) i en veure que el pati es pler de mercaders fa un fuet amb cordes i colpeja als mercaders amb ell, també llença totes les taules. Últim sopar – Dijous Sant Última reunió de Jesús amb els apòstols per compartir el pa i el vi abans la seva mort. Lavatori Crist neteja els peus als apòstols per mostrar la seva humilitat i donar exemple. Prendiment Després del sopar Crist es dirigeix a l’hort de les oliveres acompanyat per Pere, Joan i Jaume, però aquests es queden adormits. Judes traeix a Jesús per una bossa amb 30 monedes de plata i els soldats agafen a Crist. L’apòstol li fa un petó a Crist [prefiguracions a l’Antic Testament – Josep traït pels seus germans, Samsó traït per Dalila] Interrogatoris Jesús és preguntat pel sacerdot si és fill de Déu i ell diu que sí. Caifàs (sacerdot) deixa que uns criats ataquin a Crist, li venen els ulls i li donen el primer escarni. [Prefiguracions a l’Antic Testament – Noè burlat per un dels seus fills, Samsó burlat pels filistreus] Jesús passa a ser jutjat pel poder reial. Es posa sota la influencia de Pons Pilat i ell li pregunta si es rei dels jueus, ell contesta que sí. Pregunta al poble si vol que sigui sacrificat juntament amb Barrabàs i el poble