El siglo XVIII: La Edad de la Ilustración y su impacto en la literatura, Resúmenes de Catalán

¡Descarga El siglo XVIII: La Edad de la Ilustración y su impacto en la literatura y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! El segle XVIII és el segle de la Il·lustració. La Il·lustració representa la transició entre l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània, que suposa el triomf definitiu de la burgesia i del liberalisme econòmic. En el camp del pensament i de la ciència el s. XVIII es caracteritza per l’afany d’investigació i de divulgació cultural. És el segle de les Llums, de l’Enciclopedisme. La raó és el màxim valor, i és conduïda cap a l’experimentació, l’observació, el domini de la natura i suposa un pas endavant cap al laïcisme de la societat. De fet, la Il·lustració, més que aportar idees noves, consisteix en la divulgació i l’aplicació a la ciència, la política, l’economia, la legislació i la moral dels principis teòrics formulats per la filosofia del s. XVII, basats en la raó i l’experiència. Tot això demanava una reforma radical en l’educació i una profunda revisió del saber humà. La Il·lustració difon els valors de la igualtat de drets, la tolerància, la llibertat, la dignitat de l’home i la necessitat de la seva instrucció. Pel que fa a la literatura, cal parlar de neoclassicisme, que és la concreció del pensament il·lustrat en el món de les arts. La literatura es decanta cap al didactisme i la divulgació cultural i no cap a la creativitat artística; ha de ser útil, útil per al bé comú, per la societat en general, per això la poesia lírica no es conrea. Els gèneres més conreats van ser la tragèdia de tema clàssic, amb personatges heroics, la sàtira (esperit crític), la faula didàctica com a eina pedagògica. En qualsevol cas, la literatura ha de ser versemblant i ha de ser harmònica, fora de tot tret fantasiós. A Catalunya la Il·lustració començà amb mal peu, ja que el Decret de Nova Planta va comportar, a més d’una forta repressió de la llengua catalana, la pèrdua de les institucions polítiques i culturals pròpies. Malgrat tot, al llarg del segle es produí una recuperació econòmica que va afavorir la creació d’institucions impulsores del progrés i de la cultura. És en aquesta època que comencen a sortir estudis filològics, gramàtiques, diccionaris…que preparaven el terreny de la futura Renaixença. Aquest és el cas de la gramàtica de Josep Pau Ballot, Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), que insta a savis i erudits a dignificar la llengua i a polir-la com qualsevol altra de les seves llengües germanes. Tanmateix es pot afirmar que la literatura catalana en aquest període fou pràcticament inexistent pel que fa a la literatura «culta». Només han perdurat el conjunt dels gèneres populars com a portaveus més qualificats del temps. El terreny era el teatre burlesc i satíric (entremesos) amb textos (la majoria inèdits) redactats per no professionals: epistolaris, narracions privades, i dietaris que reflecteixen la mentalitat de l’època. Lucrècia és una tragèdia escrita en versos alexandrins, ambientada a la Roma antiga, que respecta les tres unitats del teatre clàssic (de lloc, d’acció i de temps). El tema central és l’honor conjugal, la defensa de la llibertat i el rebuig de la tirania, representada pel príncep Tarquino, que pretén verificar la força de la virtut en l’esposa del general Col·latinus, Lucrècia. El tema i les característiques de l’obra són representatius del neoclassicisme.