Introducció al Dret (apunts per examen final) PDF, Apuntes de Derecho

¡Descarga Introducció al Dret (apunts per examen final) PDF y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity! INTRODUCCIO AL DRET (SUPER RESUM PER L’EXAMEN FINAL) TEMA 1 TEORIES GLOBALS DE LA SOCIETAT: - FUNCIONALISME: La societat com un sistema format per un conjunt d’elements en equilibri que es coordinen i integren entre sí amb l’objectiu de preservar la unitat orgànica. - CONSTRUCCIÓ CONFLICTUALISTA: Visió de la societat com un conflicte. El paper que té el dret en els conflictes socials per disminuir-los, resolent-los o creant-los. Marxistes. - CONCEPCIÓ OBJECTIVISTA: Societat com a unitat composta d’elements interdependents que compleixen diferents funcions que en conjunt promouen l’equilibri de l’organisme. - CONCEPCIÓ SUBJECTIVISTA: La funció del dret depèn dels projectes, objectius o propòsits dels subjectes que intervenen en les relacions socials. Concepte de societat inestable, caracteritzada pel pluralisme i el conflicte. TIPOLOGIA BÀSICA DE LES FUNCIONS DEL DRET: - EL DRET COM A SISTEMA DE CONTROL SOCIAL: Funció del dret és la pau social. o CONTROL SOCIAL I REGULACIÓ DE CONDUCTES: Serveix per regular el comportament dels ciutadans, autoritats i els poders públics.  Regular els comportaments dels ciutadans.  Control del poder públic i en particular regular el comportament dels ciutadans, autoritats i poders públics. o CONTROL SOCIAL I INTEGRACIÓ: El dret és el mecanisme per unificar la societat, generalitzant comportaments i fent menys freqüents els conflictes. Amenaça de sancions jurídiques. o TÈCNIQUES DE CONTROL SOCIAL:  Tècniques de repressió: Sanció.  Tècnica promocional: Incitar positivament (Permís, subvenció,...). - FUNCIÓ DE LEGITIMACIÓ DE PODER: Òrgans i institucions fonts generadores de normes jurídiques. Submissió de tots els poders al dret. - SEGURETAT JURÍDICA O CERTESA: Previsibilitat (Conèixer que exigeix el dret abans de l’acció, també possibilitat de predir la conducta dels altres). Què està prohibit i què està permès. Per garantir la seguretat jurídica o certesa: o Redacció de normes clares i precises o Publicitat de les normes. Retroactivitat de les normes. o Compliment de les normes (l’Estat) i la seva aplicació (Tribunals). - LA JUSTÍCIA COM A FUNCIÓ DEL DRET: o JUSTICIA FORMAL: Regles que operen com a restricció als juristes.  Igualtat en el tracte  Principi de universalitat  Seguretat jurídica o JUSTICIA MATERIAL: Legitimitat moral de les normes jurídiques TEMA 2 USOS DEL LLENGUATGE: - ASSERTIU O DESCRIPTIU (ASSERDES) Paraules-a-món. INFORMEN. Poden ser vertaderes o falses. - PRESCRIPTIU O DIRECTIU (PRESDIRECT) Món-a-paraules. DIRIGIR LA CONDUCTA. Pot ser eficaç o ineficaç. - EXPRESSIU: EXPRESSAR, EXTERIORITZAR EMOCIONS, SENTIMENTS, VALORACIONS. - REALIZATIU O OPERATIU (REALIOPE). ACCIONS QUE DEPENEN DEL LLENGUATGE. Posar una multa, nomenar un hereu, ... TIPOLOGIA DE LES NORMES (VON WRIGHT): - PRINCIPALS: o REGLES CONCEPTUALS o CONSTITUTIVES: Estableixen condicions sota les quals un objecte pertany a un tipus de regles (En el context C, X compta com Y). o PRESCRIPCIONS o NORMES PRESCRIPTIVES: Guien la conducta. Correlaciona un cas amb una solució normativa. Dictats per l’autoritat. o REGLES TÈCNIQUES: Estableixen condicions per assolir una finalitat. ENUNCIAT ANAKÀSTIC. (Si vols aprovar, has d’estudiar). - SECUNDÀRIES: o COSTUMS: Estàndards de conducta de la societat (no dictats per l’autoritat). o NORMES MORALS:  Conseqüencialista: S’assembla a les regles tècniques. Què és necessari fer per assolir una finalitat moralment valuosa.  Deontològica: S’assembla a les prescripcions. Què s’ha de fer, què no s’ha de fer. o REGLES IDEALS: Models d’excel·lència. Com ha de ser una persona per ser un bon... Models del que s’ha de ser. PRESCRIPCIONS. ELEMENTS DE PRESCRIPCIONS (8) (VON WRIGHT): 1. Caràcter: Qualificació normativa. Qualificacions deòntiques (operadors): O = Obligatori / PH = Prohibit / P = Permès / F = Pots realitzar-lo o abstenir-te 2. Contingut: Comportaments Deòntics: Positius, Negatius, Pots fer-la. 3. Condicions d’aplicació: Circumstàncies perquè es pugui realitzar el contingut de la prescripció. 4. Autoritat normativa: Agent que emet o dicta la norma. 5. Subjecte normatiu: Agent destinatari de la norma. 6. Ocasió: Localització de l’espai i del temps. 7. Promulgació: Acte de dictar o exterioritzar una prescripció. o NORMES VÀLIDES NO APLICABLES:  Normes en període de Vacatio Legis (temps entre publicació i entrada en vigor).  Normes suspeses: Situacions excepcionals (estat excepció i de setge) o NORMES NO VÀLIDES PERÒ APLICABLES:  Normes derogades: Els jutges l’han d’aplicar per temporalitat.  Normes de dret estranger.  Normes irregulars: Seran aplicables fins que no es declarin inconstitucionals. NORMA BÀSICA DE KELSEN (CADENA DE VALIDESA): - Cadena de validesa: Perquè una norma sigui vàlida ha d’haver estat creada d’acord amb una altre norma també vàlida. - Norma bàsica o fonamental: Fonament últim de validesa del sistema. - Kelsen és positivista, per ell no existeix cap altre dret que no sigui el positiu. - Critica el dret natural. REGLA DE RECONEIXEMENT DE HART: - Regla de reconeixement: Criteri o conjunt de criteris que certa comunitat utilitza per identificar el dret. - Totes les normes que satisfan els requisits de la regla de reconeixement formen part del sistema. TEMA 3 PERSONALITAT JURÍDICA: Tothom pot ser destinatari de les normes. Subjecte de dret. PERSONES JURÍDIQUES: Agrupació d’individus. CAPACITAT JURÍDICA: Aptitud per ser subjecte de drets i obligacions. CAPACITAT D’OBRAR: Aptitud per fer actes jurídics vàlids. Es pot restringir en circumstàncies que afectin la capacitat mental per resolució judicial. DRET OBJECTIU: Conjunt de normes primàries i secundàries que organitzen una societat. DRET SUBJECTIU: Vincle entre un conjunt de normes i la protecció de certs interessos. ALTRES CATEGORIES JURÍDIQUES DE DRETS SUBJECTIUS: - KELSEN: Rebutja les teories que diuen que el dret subjectiu i l’objectiu són diferents. o Dret subjectiu com a conducta no prohibida per cap norma del dret objectiu. o Dret subjectiu com a permissió administrativa. o Dret subjectiu com a reflex d’obligacions d’altres. o Dret subjectiu en sentit tècnic. - HOHFELS: Va distingir 4 relacions jurídiques diferents: o Dret = Deure o Privilegi = No dret o Potestat = Subjecció o Immunitat = Incompetència - DWORKIN: Té la visió dels drets fonamentals amb més força. Els drets tenen una importància bàsica. o Els drets subjectius tenen raons especials i algunes prevalen sobre els drets objectius. CONCEPTE D’OBLIGACIÓ JURÍDICA: - AUSTIN: Emana de la voluntat subjectiva d’un sobirà. Les regles ens permeten distingir entre obligacions jurídiques i obligacions morals. COACCIÓ. - HART: Critica a Austin. Les regles no serveixen només per predir la sanció negativa si no les complim, també serveixen per justificar aquesta acció. o Dues condicions per un ordenament:  Regles primàries siguin vàlides i obeïdes gradualment pels ciutadans.  Regles secundàries acceptades per les autoritats. o Regles secundàries segons HART:  Regles de canvi (regulen les autoritats i procediments x crear normes).  Regles d’adjudicació (regulen autoritats i procediments x aplicar normes).  Regla de reconeixement (criteris x identificar quines normes formen part del dret). Criteri de validesa de la regla de reconeixement. - KELSEN: Emana de la voluntat objectiva de les autoritats. Obligació jurídica = SANCIÓ. o Obligació Jurídica és la conducta oposada a l’acte il·lícit. o Acte il·lícit és l’acció o omissió que és condició d’una sanció prevista en una norma jurídicament vàlida. CRITICA DE DWORKIN A LA REGLA DE RECONEIXEMENT DE HART: - La regla de reconeixement no ens permet identificar tot els dret d’un sistema jurídic. - El dret no és una unió entre regles primàries i secundàries. - El dret no és exclusivament producte de l’autoritat. - El dret és un conjunt de principis i valors jurídics. CONCEPTES DE RESPONSABILITAT JURÍDICA DE HART: - RESPONSABILITAT ENTESA COM A CAPACITAT: Capacitat mental x dirigir la pròpia conducta. - RESPONSABILITAT ENTESA COM A FUNCIÓ: Conjunt d’accions per desenvolupar una funció, rol o càrrec. - RESPONSABILITAT ENTESA COM A REACCIÓ: Es valora jurídica o moralment una conducta o acte. La reacció pot ser negativa o positiva. - RESPONSABILITAT ENTESA COM A CASUALITAT: Qui o Què ha causat un dany. No valoració moral o jurídica. RESPONSABILITAT JURÍDICA: - Responsabilitat moral: Conducta reprovable. - Responsabilitat jurídica: Els seus actes es prescriuen en les normes jurídiques. o Mereixement: Qui mereix rebre conseqüència negativa. 1. Directe (personal) / 2. Danys a tercers / 3. Intencionalitat. o Equitat:  Distribució natural del dany: Petits danys que ha de carregar qui ha sofert el dany.  Desplaçament de costos a tercers: Assignar responsabilitat a algú diferent que qui ha sofert el dany.  Redistribució universal dels costos: Grans desastres naturals. TEMA 4 UN JUTGE DICTA SENTÈNCIA: - ARBITRARIA (no justificada) - DISCRECIONAL (elegeix entre 1 conjunt d’interpretacions i n’elegeix una) AMBIGUÏTAT: - HOMONÍMIA: Mateixa paraula, significats diferents. (Bota vi. Bota sabata). - POLISÈMIA: Únic terme relacionat entre si = BOCA (túnel ) o (cara). TIPUS D’AMBIGÜITATS: - PROCÉS-PRODUCTE: 1 significat es refereix a una activitat o procés. L’altre es refereix al producte. (li agrada pintar) (li agrada mirar quadres). - PER ÚS FIGURATIU DEL LLENGUATGE: Amb el temps la paraula dóna significat diferent de l’original = Coll (del cos humà) (d’una ampolla) (d’una camisa). - SINTÀCTICA: 2 sentits en una frase (o s’és pagà o s’és cristià). LA VAGUETAT: Un concepte és vague quan hi ha casos respecte als quals la seva aplicació no està definida amb precisió. Es dubte on acaba el seu camp d’aplicació. - VAGUETAT GRADUAL: No hi ha límit que separi l’aplicació de la inaplicació. - VAGUETAT COMBINATÒRIA: Imprecisió sobre les característiques d’una paraula (joc)... ZONES DEL TERME VAGUE: - ZONA CENTRAL O NUCLI DE CERTESA POSITIVA (l’aplicació no ofereix dubtes). - ZONA O NUCLI DE CERTESA NEGATIVA (el terme no s’aplica). - ZONA DE PENOMBRA (aplicació dubtosa). LA TEXTURA OBERTA: - CONSTITUCIONS OBERTES: Flexibles. - CONSTITUCIONS TANCADES: Al detall. SIGNIFICATS DEL LLENGUATGE: - SIGNIFICATS EMOTIUS: Paraula que provoquen actituds favorables o desfavorables. - SIGNIFICATS DESCRIPTIUS: Relació de paraules amb la realitat. TIPUS I TÈCNIQUES D’INTERPRETACIÓ (atenent al subjecte que la interpreta): - INTERPRETACIÓ AUTÈNTICA: La fa el mateix òrgan que va dictar la disposició objecte d’interpretació. - INTERPRETACIÓ OPERATIVA: La fan els òrgans aplicadors del dret. - INTERPRETACIÓ DOCTRINAL: Teoria dels juristes, descriuen el dret. - INTERPRETACIÓ FORENSE: La fan els advocats, normalment guiada pels interessos que defensa. Interpretació estratègica. CLASSES D’INTERPRETACIÓ: - LITERAL: S’ajusta al significat del terme. o A CONTRARIO: Si el legislador ha regulat una hipòtesis, només es refereix a aquesta. Inaplicació en un supòsit no previst. - CORRECTORA: Desvia el significat de les paraules. o EXTENSIVES:  Argument analògic o a simile: Resol llacunes. A de tenir semblances i una identitat de raó.