Joan Maragall y su poesia, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Joan Maragall y su poesia y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! «ODA A ESPANYA», UN POEMA PATRIÒTIC JORDI MUNTANÉ ACOSTA LITERATURA CATALANA-GRUP 2 UPF CURS 2018-2019 Aquest treball que presento té com a finalitat tractar el tema i concepte de la pàtria dins de l’obra, «Oda a Espanya», de Joan Maragall. El treball es compondrà de dues parts ben marcades: una primera part de introducció al poema i una segona part d’anàlisi del poema posant l’atenció en el tema i el concepte de la pàtria. Joan Maragall és, sens dubte, una de les figures més significatives de la literatura catalana del segle XX. Nascut el 1860 i mort el 1911, la vida de Joan Maragall va estar marcada per dues corrents culturals com van ser el Romanticisme i el Modernisme. Principalment, se’l coneix per la seva faceta de poeta, però també va cultivar prosa periodística (D’Olwer, 1994: 80). Si hi ha alguna cosa que cal destacar de la figura de Joan Maragall és la seva capacitat evolutiva; Maragall va ser algú que va ser capaç evolucionar del romanticisme al modernisme i això, es pot veure clarament en la seva poesia. Tal com se’ns diu en Antologia de poesia catalana, «Joan Maragall (1860-1911) és una cruïlla de tendències i d’ideologies: és la frontissa que explica com es pot evolucionar des de tot el substrat del segle XIX a la modernitat del segle XX» (Antologia de poesia catalana, 2005: 165). Influenciat per Teodor Llorente, una de les figures més importants de la renaixença valenciana, Maragall més enllà del seu paper com a poètic, prosista i col·laborador de revistes, es va convertir en un traductor. Va fer fonamentalment traduccions sobre Goethe, Nietzsche, Novalis i Wagner, el qual els hi va tenir un gran interès (Aguirre Martínez, 2012: 46). En quant a la producció literària, Maragall va recollir els seus poemes en dos volums: un primer volum (1985) que té com a títol Poesies i un segon volum, Visions i cants, publicat l’any 1990 (D’Olwer, 1994: 81). Al llarg de la seva vida, Maragall es va moure en dos espais: en l’àmbit dels romàntics i en l’àmbit dels modernistes. Dit això, faré una breu explicació d’aquestes dues corrents. Per una banda, el romanticisme va ser una moviment artístic que va néixer al segle XIX i que va suposar una transformació de l’Europa del segle XIX. En aquest sentit, el Romanticisme va ser: «una autèntica revolució de la vida intel·lectual que va omplir tot el segle XIX i no només va influir en l’expressió d’una nova sensibilitat artística, sinó que també va afectar les idees polítiques i socials, les morals i les religioses»1. Dit això, el Romanticisme es va caracteritzar per una exaltació als sentiments i a les emocions de l’individu, un interès i gust per la natura, i un rebuig per allò neoclàssic (la raó i l’amor a la cultura clàssica2). En definitiva, l’aparició del romanticisme va causar una afectació tan gran a Europa que va donar lloc des d’una revolució estètica fins a una revolució política, moral i industrial (Cònsul i Soldevila, 2009: 68). Per tal d’entendre el Romanticisme, hem de saber d’on prové el concepte de romàntic. Aquest terme va ser utilitzat per primer cop a Alemanya entre finals del segle XVIII i principis del segle 1 Cònsul, I. i Soldevila, Ll. (2009). Nova antologia de poesia catalana. Barcelona: Edició 62. 2 Moreno Cullell, V. (2010). Sàpiens. El romanticisme. Recuperat de http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/22/el-romanticisme/ 2005: 174). En aquí, poeta mostra la imatge d’una Espanya buida, que ja no té força, una pàtria destruïda i que cal regenerar. Finalment, en les dues últimes estrofes, el poeta li demana a Espanya que s'enfonsi, li demana que torni a néixer, en definitiva, que deixi el passat i que miri amb esperança i optimisme el present i el futur (implícitament aquí trobem la idea de Maragall d’una Espanya renovada, moderna i europeista). Però si hi ha realment un aspecte del poema que hem de remarcar és el tema i el concepte de pàtria, la manera com Maragall l’entén. Dit això, per tal d’entendre el motiu pel qual Maragall ens parla de la pàtria, ens hem de remuntar al període de la Renaixença. En primer lloc, hem de tenir que no tenim presència de poesia patriòtica catalana fins al segle XX (Fradera, 2002: 93-94). De fet, abans del segle XX quasi no es feien cants a la pàtria, i si es feia, no tenia res a veure amb els cants de partir del segle XX. Tal com ens diu Josep M. Fradera: «Hi ha precedents, com en tot, però la inspiració que dóna lloc i sentit a la pàtria reivindicada és producte dels conflictes ideològics de les generacions del segle XIX, en especial d’aquelles que es veuran confrontades amb la necessitat de definir les pautes d’una cultura que respongui al canvi de les regles del joc que s’havia produït en la vida social i política. És aquest canvi que assenyala l’emergència de la nova poesia patriòtica, en particular i, més general, del model renaixentista en el qual estava inscrita.»10 En el poema veiem com Maragall utilitza la idea i el tema de la pàtria en un moment de crisis de l’Estat espanyol i el conjunt d’Espanya. En aquest sentit, el tema de la pàtria, sovint, s’ha fet servir per reforçar la idea d’unitat. I és el que fa Maragall en aquest poema: Maragall reforça la idea de regenerar Espanya amb la idea d’una nova pàtria. En conclusió, «Oda a Espanya» és un dels poemes més famosos de l’obra poètica de Joan Maragall. Tant per la seva qualitat estilística com literària (l’ús de diferents recursos literaris com personificacions, metàfores,etc.) fan del poema una obra excel·lent. La recerca per reconstruir una Espanya fa d’un poema d’un fort patriotisme, crític i reflexiu. Bibliografia 10 Fradera, J. M. (2002). La "pàtria” com a objecte de literatura (Una aproximació als canvis de la cultura renaixentista de finals de segle), Bernat i Baldoví i el seu temps, València, PUV, págs. 93-112. Antologia de poesia catalana (8è ed.). (2005). Barcelona: Educació 62. Cònsul, I. i Soldevila, Ll. (2009). Nova antologia de poesia catalana. Barcelona: Educaula62 D’Olwer, N. (1994). Joan Maragall. Els Marges: revista de llengua i literatura, (49), 79-91. Moreno Cullell, V. (2010). Sàpiens. El romanticisme. Recuperat de http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/22/el-romanticisme/ Fradera, J. M. (2002). La “pàtria” com a objecte de literatura (Una aproximació als canvis de la cultura renaixentista de finals de segle), Bernat i Baldoví i el seu temps, València, PUV, 93-112. Aguirre Martínez, G. (2012). Cosmovisión y estética en la obra de Joan Maragall. Hápax, (5), 41- 50.