John Sturart Mill resum selectivitat 2n de batxillerat, Resúmenes de Historia de la Filosofía

¡Descarga John Sturart Mill resum selectivitat 2n de batxillerat y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity! TEMA 6. JOHN STUART MILL 1. L’UTILITARISME Fundat per Jeremy Bentham (1748-1832), desenvolupat pel seu amic i deixeble James Mill (1773-1836) i, fonamentalment, pel fill d’aquest, John Stuart Mill (1806-1873). L’objectiu dels utilitaristes és renovar la vida social d’Anglaterra, ja que observen que els canvis produïts per la revolució industrial van propiciar l’augment de les desigualtats. Per tant, podem afirmar que el pensament utilitarista és eminentment pràctic (vol transformar la societat). L’utilitarisme considera que els éssers humans estem dotats d’uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer. Entre aquests sentiments socials trobem la simpatia (empatia), que els utilitaristes interpreten com la capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, sofrint amb el seu dolor i gaudint de la seva alegria. El principi de la moral és llavors: “la màxima felicitat (el plaer més gran) per al màxim nombre possible d’individus”, i aquesta màxima funciona com a criteri per prendre decisions racionals. L’utilitarisme sosté que les accions són bones en proporció a la quantitat de felicitat produïda i al nombre de persones afectades per aquesta. Acceptar la utilitat o el Principi de la major felicitat com a fonament de la moral→ és entendre que les accions són justes en tant que promouen la felicitat; i són injustes en tant que tendeixen a produïr infelicitat. ● Per felicitat→ cal entendre el plaer i l’absència de dolor. ● Per infelicitat→ cal entendre el dolor i l’absència de plaer. Per tant→ els utilitaristes entenen que la finalitat de la vida és la felicitat. Identifiquen, com l’epicureisme, la felicitat amb el plaer, i per això se’n diu UTILITARISME HEDONISTA. 2. PLAERS La primera objecció que es va fer a la moral utilitarista era que identificava la felicitat amb la satisfacció dels plaers més grollers, és per això que la van qualificar com una «moral de porcs». Jeremy Bentham: introdueix una aritmètica dels plaers. Ell creu que el plaer es pot mesurar, perquè tots els plaers són iguals en qualitat (això situa totes les formes de felicitat al mateix nivell), però no en quantitat. Per tant → segons la intensitat, la durada, la proximitat i la seguretat, es podrà alcular la màxima quantitat de plaer per al màxim nombre d’éssers capaços d’experimentar-lo. John Stuart Mill: afirma que els plaers es diferencien per la qualitat, no per la quantitat, de manera que hi ha plaers superiors i plaers inferiors (uns plaers són més desitjables que uns altres). ★ Plaers superiors → aquells que tenen a veure amb la racionalitat, allò que més ens diferencia de la resta d’animals. Són plaers de tipus moral i intel·lectual (saviesa, generositat...). ★ Plaers inferiors→ els que més ens apropen als animals (menjar, beure...). Són plaers més físics. Una persona pot tenir una satisfacció plena de totes les seves necessitats corporals (acontentament), però, no obstant aixó, pot sentir-se infeliç. La felicitat, per tant, està lligada a l'exercici de les capacitats humanes més elevades. Però com podem saber que això és d'aquesta manera? A qui plantejarem la pregunta que pugui parlar amb coneixement sobre quin és el plaer més desitjable? Stuart Mill recorre a principis empiristes per respondre: hauran de ser aquells que estiguin familiaritzats amb tots dos tipus de plaers, que siguin capaços d'apreciar-los, que practiquin l’autoobservació i la reflexió i que hagin tingut en la vida més possibilitats d'experimentació. Si la plantegem, ens respondran que mai no es canviarien per una persona que no sap gaudir dels plaers superiors a canvi de la plena satisfacció dels seus plaers corporals. Aquesta resposta té un fonament: la dignitat humana que tot individu té en proporció al desenvolupament de les seves facultats superiors. Ens diriem que el seu mode de vida és més elevat i que en les mateixes circumstàncies no són més infeliços que els altres. Per tant, no canviarien la seva intel.ligència i el seu coneixement per la ignorancia perque el seu saber els permet gaudir millor de la diversitat del que els ofereix la vida i acomodar-se millor a les imperfeccions del món en què viuen. Mill va afirmar: “És millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” Els éssers humans, com més conscients i cultes som, més necessitem per ser feliços i com més inconscients i menys conreats, més fàcil és acontentar-nos amb plaers com menjar i beure 3. FELICITAT La segona objecció que es va fer a la moral utilitarista girava entorn de concepte de felicitat: la felicitat era una cosa inassolible. Per respondre la pregunta, Stuart Mill reflexiona sobre el contingut de la felicitat. → La felicitat no és un estat d'exaltació contínua, sinó que són moments ocasionals al llarg d'una vida amb el predomini dels plaers sobre els dolors. Per tant, l'objectiu és minimitzar els dolors i maximitzar el plaers, per la qual cosa haurem d'exercitar les nostres facultat superiors i desenvolupar una cultura intel·lectual i cultivar el sentiment d'humanitat o interès col·lectiu (simpatia). També haurem d'actuar de manera activa i diversificar els plaers i no crear-nos unes expectatives errònies respecte a les possibilitats de la nostra existència. La felicitat només serà duradera en un món on sigui majoritària Mill considera que els principals elements que integren una vida satisfeta són 2: ➢ La tranquil·litat: amb molta tranquil·litat, molts troben que s’acontentarien amb poquíssim plaer. Tranquil·litat material, benestar. ➢ L’estímul: amb grans estímuls, molts s’adaptarien a una quantitat considerable de dolor. Curiositat, ganes de fer coses. Una persona amb benestar (tranquil·litat) té interés i desig i anhel de fer coses (estímuls) 4. CAUSES D’INSATISFACCIÓ ➔ L’egoïsme La tercera objecció que es va fer a la moral utilitarista és que era una moral egoista. Bentham defensava la idea que l'ésser humà es mou pel seu propi interés (cosa que també compartia Stuart Mill) . Això unit a la consideració només de la quantitat de plaer, feia que alguns moralistes veiessin en l'utilitarisme una posició individualista que només tenia en compte el plaer propi de manera egoista. Però aquesta interpretació era errònia, perquè en tot moment Bentham mostra la importància de fer compatible l'interès personal amb l'interès social. Stuart Mill sosté que el principi d'utilitat no consisteix a aconseguir només la felicitat de qui actua, sinó la de tots els que en puguin resultar afectats. Per tant, la seva aplicació implica adoptar un punt de vista imparcial, benvolent i desinteressat en els conflictes que puguin sorgir entre la recerca de la felicitat própia i el respecte per la felicitat dels altres (universalisme). A més, s'ha d'avaluar a partir de les conseqüencies que en termes d'augment del plaer o disminució del dolor puguin tenir sobre els que hi estan directament afectats per l'acció i s'hi puguin sentir concernits. Hi ha, finalment, tota una sèrie d'objeccions menors, gairebé totes relacionades amb el conseqüencialisme, a les quals també respon una per una i demostra que no són certes i que avaluar el bé o el mal d'una acció a partir de les seves conseqüències és un sistema que ens permet garantir l'assoliment del principi de la màxima felicitat («la