JOYCE Ulisses capítulo final, Apuntes de Filosofía

¡Descarga JOYCE Ulisses capítulo final y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! JOYCE TRADUCCIÓ DE JOAQUIM MALLARRE LETERADURA  24H Í perque ell no havia fet mai un cosa com aixó de p¡demanar que li portessín lesmorzar al lit amb un parell “dous des de lhotel Ciyy Ártms quan es feia el malmitrós amb una veu deceiguda tot un personatge per ferse linteressant amb aquell ferdot de Mrs Rioráan que es =| pensava que shi faria lazcds i no ens va deixar ni cinc tot per = misses per a ella ia seva ánima més ráncia que shagi vist mai que quan shevia de gastar 4 penics per lesperit de cremar ja no sabia qué li passava explicantmo les seves penes tenía corda per a no acabar maí que si la política 1 els terratrémols i la fi del món més val que ens ho agalem una mica bé mentrestant que Déu ens guardi sí totes les dones fossin coma ella contra els vestits de bany 1 els vestits escotats és clar que ningú no te- nia gens dinterés que ella sels posés suposo que era una beata perque cap home no se la devía haver mirat dues vegades espero no ser mai com ella ja és esirany que no ens fes tapar la cara i tot perd era una dona ben educada aixd sí i tota la seva xerrameca que si Mr Riordan pet aquí i que si Mr Riordan per «lla suposo que estava content dhaversen des- empaliegat i el seu gos ensumantme les pelis i sempre ficantsem per sota les faldilles especialment lavors encara que a mi magrzda que sigui atxí amable amb les velles i els cambrers i els capteires i tot no és un pretensiós per no tes pero no sempre sí maj es trobava en una situació prou crítica és molt millor anar a Phospital on ho tenen tot ne: peró suposo que hauria destar un mes per a donarli entenent sí i després de seguida tindríem una infermera de lhospital en dansa sestaria allí fins que el traguessin o una monja potser com la fotografia pornográfica que té és tan menja com jo sí perque són tan poca cosa i tan ploramiques quan cstan malalts que necessiten una dona per a posarse bons ¡els surt sang del nas diríeu que és oh una tragedia 1 alló que semblaya que es moria sortint de la South Circular quan es va torgar el peu a la festa de la coral a la Muntanya del pa de sucre el dia que jo portava aquell vestit Miss Stack portantii flors les més pansides que va trobar el cul del cistell tot el que fos per ficarse al dormitori dun home amb la seva veu de vella conca amb ganes dimaginar que es moria per ella no veuré més el teu semblant encara que semblava més home amb barba duns quents dies el pare eta igual a més no puc sofrir aixb de posar benes i donar medecines quan es va tallar el peu amb la fulla dafaitar arre- slantse els ulls de poll esoentat que no se li infectessin les sangs peró si fos jo la que estava raslalta llavors ja veuriem guíns zniraments sinó que és clar les dones miren de no planyes per no donar tantes molésties com ells sí ja la deu haver feta en glgun lloc nestic segura per la seva delera ara que amor no ho és si no ja estaria desgenat peasant en ella o sigui que a ha estat una daquelles aventures de nit si és que she deixrat caure per allí baix i la históriz de lhotel sha inventat una colla de mentides per amagar els plans el Hlynes mba entrstingut amb qui be trobat ah sí mhe trobat amb ¿en revotdes del Menton i quí sués qui deixam pensar aquell amb cara de criatura Jhe vist casat de no fa geire Mirtejar amb una sica jove al Miriorama Poole i rihi vaig girer desquena quan sesquitllaya cap a fora amb cara de saber ben bé qué feia quina malifcta perd ve tenir la pocave:gonya dinsinuarsem una vegada da li esta bé boca que sembla qui sap que i els seus ulls de Hue bullit de tots els tanoques que he conegut i daixd en diuen us advocat si no fos que no puc sofrir.les raons massa llargues al Ultt o bé si no és aixo és alguna puteta amb qui es deu hever enredar quí sap a on i lha pescada damagatotís si el coneguessin ten. bé com jo sí perque despusahir gar- gotejava no sé qué una carta quan vaig entrar e la sala del davant pels mistos per ensenyarli el diari que portava la mor: del Dignem com si alguna cosa mho digués i ell ho va tapar amb lassecant fent veure gue pensava en els negocis o sigui que molt probablement aixd era per algú que es pensa que el tó una mica estovat perque tots els homes es posen una irics així a la seva edat especialment quan sacosten als guaranta com ara ell per festejarli tots els diners que pugui mm benei: vell és més beneit que ningú i després era fa petons al cul cora sempre per dissimu- lar a mi sí que rmimporta ben poc amb qui ho faci e hagi conegut abans per Jestíl encara que magradaría saberho mentre no mels hagi de trobar sempre davant dels nassos com aquelia porca de Mary que vam tenit a Ontario Terrace posantse postissos al cul per excitarlo ja está bé que se li enganxi lolor daqueixes donotes pintades una o dues vegades me lhe temuda i mel feia acostar quen li vaig trobar aquell cabel! llarg a labric sense comptar aquella vegada que vaig entrar a la cuina i ell feia veure que bevia aígua amb Y dona no en tenen prou tota la culpa ve ser dell és clar fent malbé les criades després proposant Gue podria menjar a la taula amb nosaltres per Nadal si no et sap greu no grácies a casa moya no robantme Jes patates i les ostres a 2 amb 6 la dotzena anant a veute sa, tia si no et sap greu un ladronici vulgar era alló peré jo estava segura que eil hi teni alguna sosa a veure amb 68  els indiferents quan surten areb una cosa dequejxes és aixd que lespatilo DO mestranya gens perque cra molt atractiu en aquell temps imitan: els posats de Lord Bywon veig dir que magradava encara que era massa maco per home i va ser una mica abans de ser promesos després pero a ella no li va agradar tant el dia que em va agafor aquella passió de ríute que no podia parar 2mb slló que em queien totes les zgulles de ganxo una darrera laltra amb la mata de cabell que terúa sempre estás de bon humor em deiz ella sí pezque aixó li cola perque ja sabia ue volia dir perque jo sempre li explicava bon tros del que passava entre nosaltres no tot pero ja oli havia prou perque se li fes tigua a la boca peró no és culpa meva si quasi no ha torsat a posar cls pus a casa des que ens vam casar no sé qué sen deu haver fet ara després dhaver estat vivint amb aquell beneit de marit comengaya a veuresela passada i amb la cara estirada lúltima vegada que la vaig veute devia ser precisement després duna batussa amb ell perqué de seguida valg veure que remenava la cua per portar la conversa cap als merits i parlar dell per tirarlo per terra qué em va dir 0h SÍ que de vegades es posava al Mit 2mb les botes plenes de fang quan li agafa el rampell imaginar haver de ficawte al Mit amb una cosa que et pot donas vn mal cop en qualsevol moment quin home en £i cadascá es toma boig de la pasnera que pot Poldy peró les coses tal com sigu sempre sebruga els peos a Jestora quan arriba tant si plou com si fa sol i sempre senflustra Les sabatos també i es treu el barret quan et troba pel carter sist Lars tomba en sabarilles reclamant 1.000 £ per wna postal veessa vessa si fila meva del meu cor una 20sa així ves si no et portario de dret al pot de fet tan estúpid que no sap ni treures les botes dones que en pots fer dun home així més mestimaria moriz 20 vegades gue casarte amb un altre homo és clar que no trobaria una altra dona com jo que Jaguantés com jo Jaguarto ja em coneixes vine a dornár arab mi sí i ell tembé ho sap en el fons del seu cor mira aquella Mis Maybrick que va emmetzinar el seu marit no sé per qué cnsmorada delgun altre home sí se li va descobrir ves si sha de ser melánima per fer una cosa així és clar que cetts homes poden aisibar a ser horsiblement insuportables ferte tornar boja A sempre les peraules pitjors del món por que eus diuen de casarnosh* si som tan dolentes com aixd sí perqué no poden passer sense nosaltres Asstnio blanc li va posar al te tret del paper matamosques oi no sé per qué cn deuen dir així si li ho preguntés em diria que ve del gres lens quedariem com abans devia estar enamorada de laltre com una boja par exposarse que la pengessio no en ya patir pas si era la seza menera de ser qué €388 hi podia fer a més ells no sén tan bésties per anar a penjar una dona ells ells són tan diferents Boylar pariant de la forma del meu peu sen va adonar de seguida abans que el presentessin i tot quan jo era al CPD amb el Poldy rient i miran: descoltar jo feia baller el peu tots dos vara demanar 2 tes només amb pa j mentega vaig veure com mirava amb les seves dues gezmanes foliques quan em vaig alcar i vaig demanar 2 la noja on eta alió que se men dóna sí se mescapava i amb aquells culots negres i ajustets que em va fer comprar et passes mitja hora abaixantels em mullo tota sempre surt amb una nova fallera cada dos per ties i va durar tant que em vaig descuidar els guants dantílop al seient del darrera que ja no vaig tornar a veure més alguna iladre de dena i ell volia que ho posés a [Irish Times perdais al lavabo de senyores del CP D Dame Street qui els trobi que cls toria Mrs Marion Bloom il vaig veure els ulis clavats als mens peus quan sortía per la porta giratoria mitava quan em vaig givar i yaia tormarkj a prondre el te 2 dies més tard amb losperanga peró no hi cra llavors cor lexcitaya alo perque els encrenava quan étem a laltra sals primer volia dir les sabates que van masse estretes per a caminerhi una mA que és així de bonica si tingués un onell amb la pedra del meu signe una aíguamarins ben bonica ja a'hi pidoleré una i un bragaler dor en canci el peu no magrada tant encara que ben bé que el vaig engrescar emb el peu la nit després daquell pegot de concert dels Goodwin ten freda i ventosa va enar bé que tinguéssim aquell tom a casa per a ferne un cremat ¿el foc no shavía apagat quan em va demanar que em tragués les mitges ajaguda a la catífa de davant de lescalfepanzes a Lombard Street en £i i un altra vegada cren les meves botes plenes de fang que Ki zgradava que hi carai- nés per damunt de tots els feras de cavall que trobava peró es veu ben clar que no és normal com laltra gent que jo qué deia que jo donava 10 voltes a la Katty Lanner ¡ guanyava que volía din alo li vaig preguntar men tecordo qué em va respondre perque tot just anunciaven a edició del diari i home del cabell artissat de la lleteria Lucan que és tan atent em penso que Ihe vist en algun lloc abans men vaig adonar quan- tastava la mantega o sigui que mho vaig prendre amb calma Bartell dArcy tembé sempre sen reía quan va comengar a ferme pctons a les escales del cor quan jo havia acabat de cantar l40e Maria de Gounod que espetem al cor meu fesme un petó a la part del front quines parts ja frigula anava ben calent amb aquella veu tan fineta també les meves notes baixes el foien delirar si Them de creure iragradava com posava la boca quan cantaya després va dir si no era ible de $89  fer allá en un lloc com aquell no ho veig. tan terzibie li ho explicaré un día o altre ara no i el deixaré desconcestat i tent i Íhi portaré i 1 ensenyeré el lloc niateix on ho vam fer o sigui que are ja ho saps si no tagrada feste tepicar es pensa que no passa zes que ell no sápiga no tenia ni idea de la meva mare fins que vam ser promesos si no no 0hauria tingut tan fácilment peró ell era 1o vegades pitjor demanantme que Ji donés un retallet de les calces aixó ya ser el vespre que veníern per Kennilworth Square em va fee un petó a luller del guant i mel vaig haver de treure fentmie preguntes es pot preguntar com era la meva habitació o siguí que vaig deixar que sel quedés com si me nhagués descuidat perque pensés en mí quan vaig veure que sel posava dissimu: ladament a la butxaca i en aquest assumpte de les calces és ben boig aixó és evident sempre reiillant aquelles desvergonyides que van amb bicicleta amb les faldilles que els pugen fins al melic fins i tot quan la Milly i jo anávera amb ell al festival a laice lliure aquella emb el vestit de mussolina crema ¿reta a contrellum del sol que ell podia veureli fins al seren? quan em veia em seguía per darrera sota la pluja perd jo el vaig veure abans que ell en veiés a mi parat al cantó de lencreuament de Harolds Road portant un impermeable nou amb una bufanda de colors com les dels zíngars per fer ressaítar la cara i el barret merró amb cara de picardia com de costam que feia allí si no hí tenia“cap fcira ells poden anar i treuren el que vulguin de tot el que porta faldilles i no els preguntis res peró volen saber on eres on vas jo vaig notar que em seguia dissimuladament els ulls clavats al meu clatell havia estat sense acostarse per casa li somblava que la cosa se li enredava massz així que jo em vaig mig girar i em vaig aturar llavors es va fer pesat per ferme dir que sí fins que em vaig treure el guant a poc a poc mirantlo et va dir que aquelles mánigues meves calades eren massa fresques qualsevol cosa per a tenir una excusa i posarme les mans a prop calces calces sempre la mateixa cancó fins que li vaig prometre que li donaria les de la meva nina perque les portés al butxacó de larmilla 0h María Santísima semblaya beneit amb laigua escorrentseli sota la pluja quines dents més ben arrenglerades mirarleshi em feia venir gana i em pregava que maixe- qués els enagos de color taronja que portava amb un prisat que feia com un sol que no hi havia ningú decia que sagcnollaria sobre el teria mullat si jo no insistia tant que ho hauría fet i sheuria desgraciat lim- permeable nou no saps mai quin desfici els agafa quan són sols amb tu es posen tan salvatges amb aixó sí passava algú i així mels veig aíxecar una mica ¡ li tocava els pantalons per fora com feia amb el 690 Garduer deprés amb la má de lanell' per no deixarli fer coses pitjors alK es vela masse em moria per saber si esa circumeidat tremoleya com un flam de dalt a baix ells tot ho volen fer massa de presea en tíeu tot el gust i el pare esperantme tota lestona per dinar en va dir que li digués que mhavia deixat ía bossa a cal catrisses 1 hi havia hagut de tornar a buscaría quin Embolicsire després em va escriure la carta on * deía aquellos coses com podia tenir la cara amb qualsevol dora després amb les seves bones monetes fentho encara més difícil després quan ena vam trobar preguntentme ¡he ofesa i jo amb els ulis baixos és clar ja va veure que no Lo estava tenia una mica de cap i no com aquell altre beneit de Henry Doyle que sempre havia de trencar o estripar alguna cosa als jocs de penyores no pue sofeir els homes sense sort 1 si sabía qué volia dir aixd és clar vaig haver de dir que no pez guardar les formes no Jentenc vaig dir i no era una cosa natural aixd 3 és clar que ho és sowint ho veia escrit amb el díbuix duna dona en aquella paret de Gibraltar amb aquella parauía que no vaig poder trobar enlloc ara gue les críatures veure ajxd massa joves després escrívint mna certa cada matí de vegades dues cada dia magradava com feia lomor a imés sabia com traciar una dona quan em va envies aquelles 8 roselles tan grosses perque els feia el dia 8 després vaíg escriure la nit gue em ve fer un petó al cor a Dolphins Barn no sabria explicarho senzillament 10 hi ha res al món que et faci sentir igual ara gue ell no mabraga tan bé com el Gardner espeso que vindra dilluns com va dir e la mateixa hora a les quatre no pue sofrir la gent que ve a qualsevol hora obres la porta st penses que és el de la verdura i resulta algú i tu per vestir o ia porta de la cuina bruta i Hardosa sobre dima revolada el día que el vell Goodw el cara descata va trucar per alló del concert a Lombard Street 1 jo just «després de dinar tota sufocada i esbalandrada de coure lestofat de sempre no em miri mestre vaig haver de dir estic que faig por ja ho sé sí pero ell era ¿ot un senyor dels dabans a la seva manera era impossible de ser més respectuós ningú per a dir que ets fora has de mirar per la cor- ina com el repartidor avui em pensava que sen desdeia primer ell envía el. porto i els préssecs primer i ja comengava 2 badallar de ne pensantme que em yolia fer bestiejar quen hc conegut el teu tatarratar a la porta deu haver fet una mica tard perque passava 1/4 de les 3 quan vaig veure les 2 nenes Dedalus que tornaven de costura mai no sé quina hora és fins aquell rellotge que em va regalar sembla que no vagi mai com ha danar lhauria de portar que li donessin una mirada quan vaig tirar aquell penic al mariver coix per Anglatecra la lar i la bellesa quer 691  va hi ha una nina gentil que estimo i encara no mhavía posat el pate el 27 imagivat que les nostres habitacions de Jhotel fossin costat per costes i hi bagués una mica de serau al Ílit nou no E podria dir pas que sestigués i no matnoinés porta per porta amb ell o potser algun pastor protestant amb tos picant a la paret després no es creuría lendcmá que no bavícm fet res está molt bé amb un marit perd no pots engalipar un amant després dhayerli dit que mai no fliem res és clar que tempoc Lo emm va ereure no més yal gue vagi on a més sempre nh la vegada que anávem sí concert Máallowr a Maryborough encarrega sopa bulien: per a nosaltces dos i llavoes ven tocar la campana £ andara evall amb la sopa esquirzantho tot manawa prenent cullerades quínes penques i el cambrer dartera dell fernos fer un espectacle crits i guitigali perque la máquina shavia de posar en marsa perd no volía pagar fins que se lhagués acabada els dos senyors del vagó de 32 classe van dir que tenia tota la raó ¡ la tenia de fet és ten testarmuí de vegades quan se li posa wma cosa al cap encara bo que va poder obrir la porta del vagó amb el gavivet si no ens haurien portat fins a Cork supose que li van for per ferlabí pagar oh i com magrada el sacsejg dun sen o dun cotxe amb coisins tous i tán agradables no sé si agefará 1a classe per a mi podrien venirli ganes de fesho al tren donant ima propina al revisor en fi suposo que hi hara els idiotes de costum mirantnos amb la boca oberte posant uns ulls tan estápids com poden aquell sí que ser un home excepcional un simple obrer que ens va deixar sols compartiment el día que anáveim a Hosrth magradaria saber qui 1 0 2 túnels potser després has de mirar per la finestra encars més bonic després de tornada jmagínat que jo no tomés més qué dirien sha escapat amb ell aixd et serecis de propaganda léltim concert que veig cantar a on ja fa més dun any quan era a la sala Sta Teresa Clarendon Street ara tenen quatre cagones per a cantar Kathleen Kezrncy 1 altres senyo- retes pel seu estil perque el pare era militar j jo cantant el captoire distret i portant un fermall per a Lord Roberts quen jo tenia el pianol de tot i el Poldy no era prou irlandes va ser ell que ho va endegar aquella vegada no li ho puc negar com quan em va fes cantar IStabar Mater a base danar per tot arieu explicaot que posava música al Guieume llum benévola jo Thi vaig posar fins que els jesuites van descobrir que era macó cascant el piano oh guieune Vós copiat dalguna bpera an- tiga sí i anava amb alguns daquells del Sinnie Fein últimamen: o 692 no sé com se diuen parlent de totes aquelles rucades que no trenen cap e res com sempre em ya dit que aquell homenet que em ya ansenyar que uo té coll és molt intelligent Jrome del futur Griffich oi en Él no ho sembla pas és tot el que pue dir perd devia ser ell sabía que hi havia ma hoico: no pue sofíic que es parli de política després de la guerza aqueixa Pretoria ¿ Ladysmith i Bloemfentein on Gardner tineni Stanley G 82 Bat 2n Reg dEst Lancashire de fcbre tifoide era un xicot magnífic de cagui i raés alt que jo just a la meva mida estic segura que era valent també em va dir que jo era preciosa la tarda. que sen va anar ens vam cir adén ateb un petó a la resclosa del canal la meva bella irlandesa esteva pálid democió amb lá seva partida o ens veurien des del caraí sil no se sabía estar quiet i jo em sentia més escelfcida que mai ves si mo podien haver fet les pans al comencement o el vell Com Paul i la resta dels vells Krugers anar 2 barellarso ells amb clis en comptes darrossegarse anys Í anys matant tots els vicots ben Plantats que hj ha arab les scves febres si almenys hagués mor: dignament duna bala encara méra meacanta veuze un tegiment passer revista la primera vegada. que vaig venze la cavalleria espanyola a. La Roque va ser znagnífe després níran: tota la badía dos dAlgesires tots els llums del penyal cora Mume- netes o aquelles maniobres als 15 acres els Guardes Negres amb els sens Kitts tots alhora a pas de marxa el 10 dhússars el del príncep de Gales o els llancers oh ele Mancera són extraordinars o elo Dublins que van guanyar a Tugela son pare va fer diners venent cavalls a lerércit hé ero podría comprar un bon regal a Belfast després de tot el que li vaig donar fan wna roba blanca preciosa allí o un daquells guimozos tan bosics haig de comprar nafcalina com feia abans per a pesar al calaix amb aixó sería apassionant anar a passejar amb ell a comprar aquelles coses en una ciutat nova més valdria deixar lanell sha de fer girar i girar pez lerla passar pels sos dels dits si no ho podrien esbombar per tota la ciutat als diaris o denunciarme a la policia peró es pensarien que som casats oh que es facin batre tots plegats a mi que em fa té molts diners i no és home per a casarse o sigui que més val que algú nhi tregui uns quants si pogués saber si li agrado jo fela una cara una mica desfregada és clar quan era valg mirar de prop al mirallet mentre empolvorsva en un mérall mai no tbi ycus lexpressió a més estenallat damunt ¿ecu daquella manera tot el temps amb aquells osos de les anques és pesent també amb el pit pelut amb aquesta calor sempre has de posarthi bé per ells més valdria que me lentrás per darrera com em va dir Mts Mas. tiensky que li feia fer el sen marit cora els gossos i trevre lo lengua $93  graciat de pél roig darrera de larbre on hi havia abans lestátua del peix quan jo passave feia veure que orinava traientsela perque je la hi veiés amb el seu faldar de criatura arromangar a un costat els del regiment de la Reina bons uns estaven fets encara bo que els Surreys els van tellevar sempre volen ensenyartela quasi cada vegada que passava per davant dels urinaris dels homes prop de lestació de Harcourt Street només per veure qué un o altre tractaya de fermela mirer com si fos una de les 7 meravelles del món ch j quina pesta que fan aquells llocs infoctes la nit que veníem a casa amb'el Poldy després de la festa dels Comerfords taronges i llimonades perque vagis bé i omplirte forga daigua vaig entrar en y feia un fred que pelava no ho podia aguantar quan va ser el 93 el canal shavia gelat sí va ser uns quants mesos després una lastima que un parell de Camercns no hi fossin per a veurem ajupida a la part dels homes al meadero vaíg intentar de ferne un dibuix abans destriparlo com una botifarra o una cosa així no sé com no tenen por danar pel món e de rebte una puntada de peu o un batzac o el que sigui alli i aquella paraula metes no sé que coses i ell que surt amb unes quantes paraules ensevessades sobre lencarnació no pot explicar mai Jes coses senzillament de manera que la gent ho entengui després va i crema, el cul de la paella i s0t pel seu Ronyó aquest no tant encara tinc la marca de les seves dents on volia raossegar el mugró no em vaig poder aguantar de fer un xiscle no són de por sempre miren de ferte mal tenia el pit ple de le: amb la Milly prou per a un parell de que devia ser dela que podía guanyar una Tlura cada setmana fent de dida al matí el tenia inflat fins dalt aquell estudiant que es veia tot delicat que parava al múm. 28 amb els Citron Penrose quasi em va enxampar quan em rentava per la finestra sinó que jo em vaig encastar Ja tovallola a la'cara vet aquí qué estudiava i quin mal que em felen quan la vaig des mamar fins que va dir el doctor Brady que em fes la recepta de Bella donna els hi havia de fer yuclar com que estaven tan durs deia que cra més dolga j espessa que la de vaca després em volia munvir al te en É és alo que no hi ha estic convencuda que hauria de sortir als diaris si men pogués recordar de la mecitat de les coses 1hi hauria per escriure un llibre les obres del mestre Poldy sí i és ben bé més fina la pell ben bé una hora shí va estar segura pel rellosge com una mena de nen gran- dassot que tingués amb mi tot sho posarien a la boca tot el gust que els homes en treuen de les dones encara sento la seva boca al Seryor mhaig destirar voldría que fos aquí o slgun altre. per deixarmeli pnar i que em vingués alló daquella manera que em sento tot de foc a dintre 698 o si ho pegués somiar quan em va fer oscórrer la 28 vegadz fentme pessigoiles pel darrera amb el dit que mha durar com ves 5 minuts abracantlo amb les csmes mhi vaig haver dagafar fovt des; tenia ganes de cridar de tot i forca cardaóa merda o el a no veurem lletja o aquelles ulleres de rendida quí sap com sho preadria has danar amb peus de plom ¿mb un home no són tots com el grácios a Déu nhi ha que volen que siguís fina en oixd ja mhe fixat =n el contrast ell ho fa i no parla valg posar els ulis amb aquella expressió amb el cabell una mica desfet de tant anar damunt davall ¿la llengua entre els llavis buscantlo el brutot salvatgc dijous divendres un dissabte dos diumenges tres ai Senor no pne esperarme fins dilluns péiiiititmoorre: un tren que xiula no sé en la potencia que tencn aquestes máquines com uns gegantots tot daigua que els coste dun costar á laltre i sobrecixintse per tots costats com el fínal de la vella cancó damoorsir els pobres qué han de passar tora la nit Juny de les dones i la família en unes máquines que et rosteixen que tasfisien ha estat £vul estic contenta dhaver cremat la meitat daquells Homelliures vells i Fotogrames deixar les coses així tirades al primer lloc es terna molt descuidat i he penjat les que quedaven al YY C li diré que me les talli demá eu comptes de guardarles tot lany que ve per treuren quatre xavos tenírlo preguntant on és la revista del gener passat i tots els abrics vells del farceli que vaig trente del sebedor que encara lensuben més la pluja era deliciosa precisament després del meu primer son em pensaya que el temps es posaria com a Gibraltar manol aquella calda abans de buíar el llevant negre com la nit i la lluissor del penyal plantat al sig com us gegant comparat amb la muntanya dels 3 Rocs que es pensen que és tan gran els sentinellos vermells aquí i alía els pollancres ¡ ells tot roent ¡les iosquiteres i lolor daigua de pluja de les cisternes al sol tot el temps que taplana i va descolorir tota la bata tan bonica que lamiga del pare Mrs Stanhope mhavia enviat del marché B París quina lástima estimadíssima Canínina escrivia on aíxo era molt particular quin era laltre nom que dela només wna postal per a dire que the envíat cl regalet acabo de prendre un agradabilíssim bany calent i em sento com vo gosset molt net ara mha anat de primera el macarelo li deía macarel no saps el que donarícm per tornar a Big i sentirte cantar al vell Madriá o lexpectant Concone és el nom daquelis exercicis que ell em va comprar un daquests pous una pargula que no entenía mantons wnes coses molt divestides pexó que sestripen per no-1cs de totes meneres són deliciosos ño creus sempre pensera en els tes deliciosos que preníem ints aquelles  feromenals coquetes ab grosella i seulats de gerdons bé doncs estirra- dísima Caninina estigues bé i escrin aviel molts es va deixar records al teu pare 3 també gl capita Grove amb tot lefecte de la teya eíecsls Xxx xxmno0 feia gens de cara de casada ben bé com una nojera ell tenta més anys que ella el macarelo ell mestimave molt cuan ve ebrixar el flferro amb el peu perque jo hi pessós per damunt a la corrida de La Línea quan al Gómez aquell matador li van doner les orélles del toro la roba que ens hem de posar ves qui la devia inventar i volen que Pugis al turó de Killiney després per exemple en aquella excursió tota encotillada que no pots ni mouret per res enmig duna gernació córrer o saltar per sortir per aixó tenia por quan aquell altre Toro va cotnengar 2 envestir els benderilleros amb els seus brodats aquelles 2 roses els barrets ¡els salvatges dhomes cridant bravo toro segur que les dones eren dolentes igual amb aquelles mantilles blangues tan boniques csven- trant aquelís pobres cavalls amb tota la budellada per fora en ma vida no havia sentit wns cosa així es partiz de tiure quan jo imitava el gos bordant a Bell Lane pobra bestia i malalt qua sen deu haver fet SUpase que són morts tots 2 ja fa temps tot sembla a eravés duna boira ez fa sentis tan vella vaig fer les coquetes és clar ho tenia tot per a rai sola després una noia la Hestez tenfem el costum de compararnos el cabell el meu era més doble que el seu ella mensenyeva com aguantarlo darsera quan jo mel vaig recollir a dalt i qué més com fer un mus al fl mb oa má sola érem com cosines quina cdat tenia jo aleshores després la it del temporal vaig doomir al seu llit ella sm passava cis bragos pel coll després féiem batailes amb el comí al matí que divertit ell ne em perdía de vista sempre que tenia ocasió e la part de lesplatada de lAla- meda quan era atrb el pare i el capitá Grove jo imitava a dalt de lesglésia primer i després als fincstrals i després a baty i els nostres ulls es tro- baven i sentía com si sem passegessin agulles per dintre em reien els Tlls recordo que després quan em mitava al mirell amb prou ¿cines em seconeiia quín canvi havia fet una pell espléndida del sol i lexcitament com une zosa no veig aclucar loJl no hauria estat bé per la cara delle pero ho hauria pogut parar a ternps ella er va deixar la Pedra de lluna per a llegir va ser el primer que vaig Mlegir de Wilkie Collins East Lynne vaig llegir i lombra d'Ashlydyat Mrs Henry “Yocd Hen:y Dunbar da- quella aléra ciona li vaig deixar a ell després amb la fotografía del Muivey perque velés que no estava sense i lBugens Aram de Lord Lytron Melly Bawn em va deixar Mrs Hungerford pel nom no magraden els Libres er sur: una Molly com el que em va poster sobre aquella de Flandes 700 una puta sempre pispast el que padis per les tendes roba i telxits ino esta flassada em pesa ¡massa així és miller no tinc ni Hr decent agueste cosa setromanga tote sota mer a roés ell arh les seves ximpleries í está més bé sempre donave tombs llavors amb la calor el viso rebejat de suer se menganxava a les palcos del cul a la cadisa quan maixecava eren zan Egrassones j tibante quan pujava damunt dels coisios del sofá per veure amb la roba per amunt i les xinxes nhi hevia un gavadal de nit les mosquiteres no podía llegir mi una ratile Senyor quant de temps sembla que faci s gles és el ar no tornen mai i ella no va posar ladrega bé o potser es va adorar que el seu macetelo la gent sempre se naraya i nosaltres mai zecordo el dia de les ovades 3 Jes barques amb els pals tan alis balandrejant i les cap- cinades del vaixell aquells unifoymes dOficial amb vermís em mareiaven eli no dela res era molt formal jo pestava les botines emb botors fins dalt i em voleva la faldilla em va fer $ o 7 perons ci que vaig plorer sí em penso que si o lí ya anar de poc els llavis tremolejaven quan vaig adéu ella portaya un capot Magnífic duna classe especial de colo: blau per al viatge fet duna manera molt curiosa com sí tirés cap a un costat i era un extrem de bonic era més avorrit que una mala cosa quan sen van anar vaig cstar a punt descaparme com una boja fos on fos mai no estem bé on som el pare o la tis o el casament asperant sempre esperant que el guliit cap anaaa rai esperart ni apreeessa els seus peus velogos els seus maleits canons petant j retronant per tota le botiga especialment el día que le Reina feia els anys i fentho caure to escampar si no obries les finestres quan el general Ulysses Grant que no sé qui era o qué havia fet peró deien que era un gran home va des- embarcar del vaixell i el vell Sprague el cónsol que sestava allí des dabans del dilwvi es va mudar pobre home i ell do dol pel 61 després la mateiva diana de sempre al matí i els timbals repicant i ele pobres desgraciats diables de soldars passánt emb les carmanyoles empudegantho tot més que cls vells jueus barbuts amb els barnussos 1 lassemblea de levitos i lalto el foc i la canonada porque els homes retravess l i el guarda reerxant amb les claus a tancar les portelades i les gaites només el capitd Groves ¡ el pare parlant de Rorlces Drift i Plesna Carnet “olscley í Gordon a Xhartum encenentlos les pipes cada vegada que sapagaven vell dimoni borcatxo amb el sen grog a lampit de le fnestra no lagafarás debcantne gens furgantse el nas mirant de recordar alguna altra história verda per a explicar en un facó perú imei no es clescul lava quan jo hi era i menviaya fora de la ssla amb qualsevol  excusa pocasolía presentava els seus respectes el whisky Bushmiils par lant pez ell és clar pero hauria fet el mateix a la primera dona que es presentés supose que va morir duna bewatrera gálopant fa segles els dies com anys vi una casta de ningú del món fora de les poques que menvieva £ ti mateixa per corea amb trossos de paper a dintre tan avotrits de vegades que mhi hauria fet amb les ungies escoltsnt aquell Moro vell amb en sol vil i aquell insteument tan rue cantent el bitii hiha hiba ahibá tots els meus corpriments per a lolla barrejada del teu ase ten malament com ará amb les mans deixades anar guaitrant per la fines- tra per si hi havia algun xicot agradable encara que fos a la cesa del davsot aquell estudiant de medicina de Holles Séreet la infermera li anaya al darrera quan em vaig posar els guants i el bareot a la finestra perqué veiés que sortia ni adonatsen de la intenció si en són de talossos ne entenen mai el gue dius ni que els ho pistessis en un gran cartel mi que els di dues vegades amb lesquerra ni em va recondí- xer tampoc ques mig li vaig arrufar el front a la sortida de la capella de Westland Row no sé pas cn tenen tanta inteligencia magradaria seberho la matéria grisa la deuen tenir tota 2 la cua si voleu que us ho digui aquells pinxos de poble del City Arms intelligencia en tenien menys que els bous i vaques que en venien la caín i la campaneta del carboncr aquell bardaix escandalós tractant destefarme amb la factura equivocada que es va treure del barict quin parell duspes i pots i paelles i calderes per adcbar qualsevol ampolla trencada per a un pobre avui i ni visites ni cartos maj fora dels seus xecs o algun anunci com aquell miraculós que van enviadii a ell que deia estimada senyora només la seva carta i la postal de la Milly aquest matí ja he veus li ha escrit una carta a ell de qui és lúltima que vaig rebre ah de Mrs Denn qué li deu haver agafat ara descriurer després de tants anys per saber la recepta que tenia del pisto madrileño Floey Dillon des que va escriure por dir que shavia casat amb un arquitecte molt ric si haguéssim de creute tot el que dinen amb un xale: i vuit habitacions son pare era de por molt simpátic devia anar pels setanta sempre, de bon humor bé doncs Miss Tweedy o Miss Gillespie aquí tenim el piannu també tenía un joc de café de plata massissa el que tenía al buffer de caoba i després morit tan lleny no puc sofric la gent que sempre explica desgrácies cadascú té els seus problemes aquella pobra Nancy Blake va morir fa un mes de pneuménia aguda en fi tampoc no la concixia tant com és aixó era més amiga de la Floey gue meva és un amoinament respondre ell sempre em diu les coses melament i sense punts com si diguéssim 702 E ; y Í E com si fes un discurs sentiment de la vostra penosa pérdua sempre feig aquella falta i nabot amb a espero que mescrigui una casta més larga la próxima vegada sí és veritat que lí agrado oh grácies el Bon Déu que tinc algá que em dóna alló que necessita de mala manera per a alegrarme una mica el. cor no tens cap oportunitat en un lloc com aquest com les que tenies abans ja Ía temps voldris que algú mescrivís una carta dammor la seva no era gren cosa i aixd que jo li vaig dir que en podia escriure el que volgués sempre teu Hugh Eoylan al Vell Madrid les dones carrinclones es pensen que lamor són sospirs em mora perd si ell mho escrivís suposo que seriz una sica veritat veritat o no tompie tot el dia i la vida sempre alguna cosa en qué pensar cada moment i veureho tot com un món nou al teu voltant podria respondreli al Tit perqué mimaginés curta només unes quantos paraules no aquelles cartes tas llargues i escrites als marges i tot que PAtty Dillon escrívis a indi- vidu que era no sé qué als tribunals que la va deixar plantada després copiedes de jepistolasi de les dames quan li vaig dir a ell que digués unes quantes coses senzilles que ell interpreteria com voldria sense actuar amb precipita precipitació amb Ja mateixa candidesa la felicitat més gran de lz terra resposta a le proposició dun cavaller afirmativament tenci tot sacaba amb aixó per a ells perfecte perd sí cts una dona en pic et fas vella és igual que et tirin a Múltim racó de les escombraries. la. de Mylvey va ser la primera quan jo era al llit aquell matí ¿cla Sta Rubio la ya portar amb el café es va quedar plantada quan li vaig dir que em donés i jo les assenyalava no em xecordava del nom una aguila de ganxo per 2 obrirles ah sí horquilla oh la vella quina cosa més desagradable i la tenia el davant: del. nas pmb aquella coca de cabel] postís al damunt cofcia del ser aspecte lletja com era prop dels 20 o els 100 la cara feta un grapat darjugues amb tot i la seva religió autoritaria porqué mai no havia pogut paír la ota de lAtlántic arribant en la meitat dels vaixeils del món i la bandera británica desplegada malgra: tots els sers carebineros perque 4 marincts anglesos bor“atxos els prengueren tot el penyel i perque jo no anava a misa prou sevint a Santa Marie perque estigués contenta arrb la seva mentellina a sobre levat de quan hi bavia una boda amb tots els seus miracles de sants i la seve santíssima verge negra arch elo vestits de plata i el sol que balla 3 vegades el matí del diumenge de Pasqua i quan passave el capella acb la campeneta portant el vatica als agonitzants i senyamise per Su Majestad wn admisador firmava jo quasi no cabia a la pell mhavien vingut ganes de pescerlo quan vaig veure que em seguia per la Calle  amb els peus freds al meu damunt tenir un lloc per ferse un pet a gust Déu. meu ni tes més val sí aguanterlo així una mica al meu costat piano quin descans un pet és lalegria del pobret qui sap si aquella costella de porc que em vaig menjar amb la tassa de te després estava bé del tot amb la calor no li vaig notar cap mala olor estic segura que aquell home de la cara tan rata de cal cansalader está fet un bon pocavergonya espero que la llántia no faci fum momple el nas de sutge més val que ferli deixar el gas obert tota la nit no podia dormir tranquilla al meu Mit a Gibraltar encara que maixequés a veure per que dimoni sóc tan nerviosa en aixó encata que magrada 2 Phivecn sestá més acompanyada ai senyor feia un fred que pelava aquell hiverm que tot just devia tenir uns «deu sí tenía la nina grossa amb aquells vestidets tan graciosos ves- tintla i despullantla aquell vent gelat esbandintho tot des daquelles mun- tanyes la nosequé Nevada sierra nevada dreta al davant del foc amb la mica de viso que portava sixecat per escalfarme magradava ballarhi dun. costat a laltre després tornava duna correguda al Tit estic segura que aquell home del davant no sen movia mirant amb-els llums epagats i jo a pel brincant per allí estava enamorada de mi mateixa després er despullava davant del rentamans passantme la tovallola hurrida i posant- me crema només quan tocava el número de la gibtelleta també apagava el Hum 1 aix? érem 2 Ja em pue despedic de dormir aquesta nit de totes maneres espero que no senredi amb aquells estudiants de medicina que lesgarrien es pensa que encara és jove venint a les 4 de la matinada devien ser si no era més tard encara ha tingut el mirament de no des- Ppertarme no sé com troben tema per a xertar tota la malgastant diners i acabant cada vegada més borratxos ves si no podrien beure aigua després et surt encatregant ous i te bacalla de Findon i torrades calentes auib mantega suposo que el tindiem repapat cora lamo de leuca reme- nantse lou amb el mánec de la cullereta on ho deu haver apris i men- canta sentitlo ensopegar escales amunt de bon matí amb les tasses tepi cant a la safata i després jugar amb la gata set refrega per sentirse de gust ves si tindrá puces és dolenta com una dona sempre llepant i llepo- lejant peró no puc sofrir les seves ungles no sé si deuen veure slguna cosa que nosaltres no veiem amb aquella mirada tan fixa quan seu al capdamunt de les escales tant de temps i escoltant mentre espero sempre quina lladte també aquella magnífica palaia que vaig comprar em penso que agafaré una mica de peix demd o avui vaja ja és divendres sí el faré a la blanca amb confitura de panses com temps entera no aquests pots 708 de 2 lfiures de pruna i poma bariejades del Willlams and “Hoods Lon- don i Newcastle allarga el doble només per les espines no pue sofrir les anguiles bacalla sí compraré una bona penca de bacalla sempre nagafo prou per a 3 no men recordo de totes maneres ja em fa fástic aquella cara que no sacaba mai de cal Buckley les Hlonzes i barba de cuixa filet carcabos de be i ventre de vedell amb el nom ja en tinc prou o un picrio suposem que tots hi posessin 5 o deixarliho pagas 1 invitar alguna altra dona per a eli qui Mis Fleming i sortir emb el cotxe cap a la vall Fuziy o on hi ha les maduixeres el tindríem inspeccionant els cascos dels cavalls primer com fa amb les cartes no no pas amb el Boylan davant sí amb una mica de pa amb tall rodó fted 3 pemil harsejar hi ha casetes a baix el fons de les ribes vora el pont que ni fetes expressement perd fa una calor com si estiguessis a les brases ell diu no pas a les festes en que hi ha un pont perd ne pue sofrir aquells amuintegaments de cal mare meva que surten a passar el dia a fora el dilluns de pasqua granada també és un día fumut no mestranya que aquella abella li piqués més val la platja peró en ma vida tornaré a posar els peus en una barca amb ell després de Bray ell dien: als barquers que sabia remar si algú li preguntés si podia córrer Isteeple chase de la copa dor diria que sí després la cosa es va posar malament aquella cafetera sondrollan: dun costat a laltre i el pes tot cap a la meva banda dientme ara estira les guies de la dreta ara estira los de lesquerra ¡ el corrent daigua entrava a raig fet pel cul de la barca i el rem li relliscava de lescálem ya ser un voler de Déu que no ens ofeguéssim tots ell sap nedar és clar jo no no hi ha perill passi el que passi estigues rienquilla amb els seus panta- lons de franella imhauria agradat esquingarlshi i deixarlo sense davant de tota la gent i donarli una bona com en diu aquell flagellar fins que hagués estat negre de blaus res del mén no li hauria anat tan bé si no hagués estat lhome del nas llarg no sé qui és arab aquella altra bellesa Burke el de lhotel City Arms que estava allí espisnt com de costam a la rampa de lembarcador sempre on no el demanaven si bi havia bara- lles una cara que et fa venir vómit no shavía perdut cap gran amor entre nosaltres aixó és r consol no sé com deu ser aquell llibre que em va portár les Dolcors del Pecat per un autor de moda alenn altre Mr de Kock o Kuck suposo que la gent li devia posar aquest renom perque anava sempre remenant la cuca duna dona a loltra no vaig ni poder canviarme les sabatcs Blanques noves totes fetes una mistria amb Taigua salada i el barret amb la ploma que portava tot esbalandrat pel vent damunt de la cara que molest i empipador perque lolor del mar mex- 709  citava és clar les sardines i els pagells a la badia dels Catalans just tombar el darrera del penyal feien bonic tot platejats a les paneres dels pescadors el vell Luigi de quasi cent anys ¿sien que era de Génova i aquell vell tan alt amb erracades a les orelles no magraden els homes que thi has denflar pet agafarthi suposo que són motts i enterrats de fa mil anys a més no magrada estar sola en aquest casalot com un quarter de nit suposo que mhi hauré dacestemar no vaig portar. si una mica de sal quan ens vam traslladar arab tot el batibull una academia de raúsica havia de muntar a la sala del primer pis amb uoz place de llautó o casa de dispcses Bloom va suggerir per arimínarse al cepdavall com son pare alla a Ennis com totes les coses que deia al papá que havia de fer i 2 mi pero jo li vaig veure la intenció em deía tots els lHocs bonics on podíem anar per la lluna de mel Venecia a la llum de la luna amb les gondoles i el Jlac de Como tenía una fotografía. retallada dalguna revista i men- dolines i fanalets oh que boníc dela jo tot el que magradava mho havia de fer immediatament o abans i tot sí em deixes ser el teu marit indrás tot desig complit li haurien de posar uns medalla de cuiro amb lorla de ciment per tots els plans que sempesca després ens deixa aquí tot el dia mai no saps sí qualsevol vell captaire que truca a la porta per un crostó amb.les seves históries no podria ser un rodamón que posés el peu a la porta perque no la pogués tancar com aquell dibuix daquell criminal empedreit com | deien al Setoranari de Lloyd 20 anys a la presó després surt i mata una vella per sobarla pensa la seva pobra dona o sa mare o qui sigui amb una cara que et fa sortir coments no podría dormir tranquilla fins que tingués totes les portes i finestres tancades i barrades per estar seguta perd encara és pitjor veures tancada com en una presó o un manicomí els haurien dafusellar tots o unes bones xur- tiaques un bestiota com aquell havia datacar una pobra vella per ma- tarla al liz jo els la tallaria i tant que ho faria no és que ell servís de gairc peró més val aixó que res la mit que estava segura que sentia lla- dres a la cuina i va baixar en camisa amb una espelma ¡un burzoc com si anés a empaitar rates més blanc que un paper de fumar esglalat que no sabia on era fent tant de scroll com podía per compte dels lladres no hi ha gaíre cosa per robar és ben veritat Déu ho sap és le impressió especialment ara amb la Milly fora ves quina idea denviar la noia ala baix a aprendre de fer fotografies i tot pel seu avi en comptes denviarla a lacadémia Skersy on hauria hagut destudiar i no com jo que ho vaig haver daprendre tot a costura peró havia de ferne una així de totes maneres per mi ¡ el Boylan per aíxó ho ya fer nestic segura la manera 710 que té dinventar i planejarho tot no podia mourem atab rranquillitat amb ella aquí últimament si no passava el baldó abans em fea venir picor que entrás sense tracar abans quan veig apuntalar la cadita contra la porta precisament quen mestava rentant aquí baix amb el guant et fa <sispar els nervis després fentse la Hepafils tot el día poscula en una para de vidre i que hi passin per davant per mirarla de dos en dos si ell sabés que ella E ya trencar la ma daguelía estátua de fireta amb els seus andamis de barvipbarrop i la seva deixadesa abans que se nanés que vaig portar a arreglar a aquell xicotet italiá que no es veu lefegil per 2 xílings ni tajudava a escórrer laigua de les patates és clar té raó per no ferse malbé les mans vaig veute que últimament sempre perlava amb ella a taula explicentli coses del dieri i ella feja veure que ho eniepia punyetera aixd sí aixo li ye de la banda dell i ell lajudara a . posarse labric perd si alguna cosa li anava malament no la hi diria a ell no que mho diria a mi no pot dir que fingeixo ol sóc massa sincera de fet suposo que es pensa que ja estic acabada i desada al calaix dones ño ni aixó ni res que shi assembli ja yeurem ara ja veurer eJía sha posat a flirtejar amb els dos tills de Tom Devan ¡i tot mimita xiulant amb aquelis tabalots de les fíiles del Murrsy que la vénen a buscar que pot scrtis la Milly sisplau está rolt soBicitada per veure qué en poden treure donant un tomb per Nelson Street muntant en la bicicleta del Hay Devan de nit ja está bé que lhegi enviar on és comengeva a ferne un gra massa que sí anem a la pista de patinatge que si fumar trzient el fum pel nas li vaig notar per lolor del vestir quan trencaya amb les dents el fil del botó que li havia cosi: a la part de baix de la jaqueta no em podía amagar gaires coses ja tho dic jo pesó no lhi havia dhavor cosit i portantla posada aixd vol dir separeció i lúltim pastís de prunes també partit pel mig veus després surt que diguin el que vulevin té la llengua una mica massa larga pel mex gust portes la brusa obesta massa avall em diu sempre thas de veure embrutada per una paella i Li vaig haver de dir que no posés les cames tan amunt a la vista a lampit de la finestra davant de tothom que passava tots se la miren com a mi quan tenia la seva edar és clar qualsevol drap vell et va bé llavors i segons cora una bona miraminomtoquis també a le seva manera a LÚnica Ma- nera al Royal Theatre treu el peu daquí no puc sofrir la gent que em toca tenía una por de mort que no li rebregués la faldilla prisada, hí deu haver tocaments a dojo pels teatres amb les empentes a les fosques sempre miren de refregarset aquell home de les llunetes a la platea del Gaiety per Beerbohm Tree en Trilby lúltima vegada que hi vaig per qu  sostit matxucada daquells manera pez molt Trilby que hi hagi o el cony de sa tia cada dos minuts toquinyantme i mirent a una altra banda és una mica liró en penso que el vaig veute després mirart dacostarse a dues senyozes la mar delegants davant de laparador del Suís fent el mateix jo- quet el vaig contixer a Pinstant la cera i tot perd ell no em va tecordar i ella ni em va voler fer un petó al Broodstone quan se nonava en fi només desitjo que trobi algú que li balli laigua com vaig fer jo quan jeia amb les galteres les glandules inflamades on és aixd on és alld és clar encara no pot sentir res profundament a mi no-em va venir del tot fins que tenía 22 anys o així mai no anava com calía només les ximpleries 1 les tialles de costum de les noietes aquell Conny Connolly que li escrivia en tinta blanca sobre paper negre segellar amb lacre peró ella va aplaudir quan va caure el teló perqué es veía tan ben plantat després tenfem el Martin Harvey a esmorzar dinar i sopar jo pensava per a mi després aixó deu ser amor auténtic que un home doni la vida per ella daquesta maneta per tes em penso que queden pocs homes així perd és difícil de creure fora que em passés a mi la majoria dells no tenen ni uma espuma damor a dintre seu trobar dues persones així avui en día tant luna per a laltra que sentin el mateix que zu normalment són una tica tocats del cap son pare devia ser una mica estrany danar a emmetzinarse després que ella encara que pobre vell suposo que es devía semtir perdut sempre festejant les meves coses també els quatre draps que tinc es volia recollir el cabell als 15 anys empolvorarse amb el meu coloret només li hauria desfregat la peli ja tindrá temps després tota la vida és clar ella és un beJluguí sap que és bonica amb els llavis tan wermells una lástima que nc es quedin així jo també ho era perd no en treus 1es danar a les bones amb una mocosa contestantme com una pelxatera quan la vaig enviar a buscar tres guarterons de patates el día que havíem trobat Mts Joe Gallaher a les corregudes de trotting ¡ havia fet veure que no ens veía en el seu tílburi amb el Friery procurador no érem prou ¡pottants fins que li vaig donar un bon parell de mastegots que li van xiular les orelles aquí ho tens aquest per contestarme així i aquest per desvergonyida em va fer posar duna manera no faltaria més contradirme així jo també estava de malhumor perque que era hi havia una brossa al, te o no havia dormit la nit abans perqué el formatge que em vaig menjar potser i mira que li vaig dir que no deixés els ganivets encreuats abrí perque no hi ha ningú que la moni si ella mateixa ho dela en Éi si ell no la renya amb bona fe que ho faré jo aquella va ser láltima vegada que va plorar a lágrima viva jo també era aisí no hi ha quí em maní 712 a casa és culpa dell és clar fentnos servir desclaves aquí en comptes Vagafar una dons fa quisaplo temps vols dir que tomaré a tenic una criada com cal és clar que de seguide el veuria venir Phauria davi- sar o S'ho faria valdre mira que són una molestia aquella vella Mrs Fle- ming li he danar sempre al darrera posantli les coses a les mans es- temudant i fentse pets pel mig de les olles en fi és clar que és vella no pot ferhi res sort que vaig trobar aquell drap de cuina vell i podrit que ja feia pudor que shavia quedar amagat dasrera la+mari de la cuina Ja notava que hi havia alguna cosa i obria la finestra perque se nanés el tuÉ portant els seus amics a casa pér obsequiarlos com la nit que va venir amb un gos ja está bé podia haver estat rabiós sobretot el fil del Simon Dedalus son pare com ho critica tot amb les ulleres calades el copalia al cap al partit de cricket i un foradot als mitjons que li riuen i el seu fiIl que va tenir tots aquells premis a Jescola woitjana Egurat enfilantse per la barana si Ihagués vist algú que ens coneix ja és estrany que als pantalons bons de lentersament no shi fes un forat com si el que tenim de naixement no fos prou per a qualsevol traginarlo a baix a la cuina vella i bruta vols dir que está bé del cap pregunto Jastima que no fos dia de bugada les meves calces velles podrien haver estaí penjant als estenedors exhibintse pel que li importaria amb la marca de planxar aquella fardassa estúpida me les va cremar es podria pensar que es tractava duna altra cosa no sap ni fondre el greix aixd que li ho vaig dir i ara li va com sempre per culpa del seu marit para- litzat que cada dia va pitjor sempre els en passa alguna una malaltia o els han doperar o si no és aixd és la beguda ¡ ell li pega havré danar a cagar algú cada día maixeco amb alguna cosa nova Jesús dolcíssim Jesús doleíssim en fi quen sigui morta i enterrada suposo que tindré una mica de pau mhaig dalcar un moment a veure si ai Dén meu a veure si ja mba vingut alló sí ves si no nhi ha per avorrizte és clar amb tant de burxar i grufar i crestallarme per dintre ara qué haig de fer divendres dissabte diumenge ves sí no nhi hauria per empixonsr qual- sevol aixó si no li agrada hi ha homes que sí sempte hem de patir per alguna cosa nosaltres només Déu ho sap 5 dies cada 3 0 4 setmanes la liquidació normal de cada mes senzillament et fastigueja ves si no aquella nit em va venir igual lúnica vegada que érem en vna lotja que li va donar el Michael Gunn per veure Mis Kendal i el seu marie al Gaiety alguna cosa que va fer per a ell en la qiestió de les assegurances al Drimmie jo estava per ferme agafar pero no vaig voler dona:me per vencuda amb tot aquell senyorás amb els binocles que em menjava amb 713  veia de contenta amb la meva roba sobrera és un mentider de naixement també no ell no gosaría mai amb una dona casada per aixd vol que jo l el Boyían encara que del seu Denis com ella li din tot un desastre spectecie no sen pot dir marit sí sha engarzat amb algena puteta fins quan estava amb ell amb la Mily a les curses de la facultat aquell Buta- coro arab el bartet de criatura al capdamunt de la closca ens va deixar passar per la porta del darrera se ahi eneven els ulls de be darrera daquell parell que feier goma amunt i evall remenant les faldilles de primer vaig mirar de donarii va cop dull perd com si res és clar i així li marxen els diners aquestes són los postres per Mr Paddy Dignam sí tots anaven molt tocats i posets a lenterrament del diari que el Beylen em va portar si veiessin lenterramen: dun oficial alld sí que és una cosa de debd armes a la funerala timbals sords el pobre cavall caminant endola: darrera L Bloom i Tom Kervan aquell borratxo que ja sembla un barraló es va mossegar la llengua en caure al “wáter dhomes bortatxo no sé on i el Martin Cunningham i els dos Dedalus i el marit de le Fanzy McCoy aquell tronxo de col esmerlit amb un ell girat que veliz cantar les meves cangons mí que tornés a néixer i amb aquell vestit verd vell tot escotat com que no els pots enfluernar daltra mavera com si srediqués-al desert 4 mi mho han desplicar ara i daixó en diuen amistat primer es meten i després senteren lun a Jaltre i tots amb dona i famí- lia a casa sobretot el Jack Power que manté aquella cambrera i tant que ho fa és clar que sempre té la dona malalta o com si hi hagués destar dun moment a laltre o només trobantse una migueta més bé i ell és un home ben plentat encara ral que se li comencin a posar grises les polseres ja estar: fets una bona tropa tots plegats en Él el que és al meu home no el tornaran a enxampar si puc enfumentsen dell al darteta ja ho sé prou quan surt amb les seves idioteses perque ell té prou seny per no inalgastar fins a lóltim penic que guanya gola avall per a ells i mita per la dona i la famílta no són bons per a res pobre Paddy Diguam al capdavall segons com em sap greu per ell qué faran ara la seva dona i les 5 criatures si no tenia cap assegurenga uva ballaruga que feia riure sempre escalfant les cadires de taverna en tavemna i ella o el fill espe- rantlo Patufet on ets cm vols fer el favor de venir el vel de viuda-no le millorara ara que si estás de bon veute et va que ni pintat quins homes no eta sí que hi era el dinar de Glencree i el batrílton baix de Ben Dollard la nit que va demañar que li deixessin la catracólica per cantar a Holles Street tot comprimit i premsat ella dintre i awb una rialleta de conill pintada a la seva carotz de pepa que sembla un culet de criatura 718 é ken apallissat ves si no semblaya un ben torracollons deu haver estat tot un espectacie a lescevari figurat pagar 5 xilings els selents reserote per aisó per veurel i el Simon Dedaíus també sempre es presentava. mig bufa: comengava per la segona estrofa el vell emor. és el neu ere una de les seves tan dolgament cantava la dotzella a la bronca de larg sempre estava a punt de fer el tato també quan jo cantava la Maritana amb ell a la sessió privada dópera de cal Fredde Mayer tenia una veu deliciosa celestial Phocbe estimada adén pre amor sempre cantave ino com Bastell dArcy prtz amor adéu és clar que ell tenia. el de de la veu o sigui que no hi havia att en aixó tomplia com una dutrxa tébia oh Marj- tana flor boscana dels camps cantávem esplendidament encara que era una mica massa alt per al meu registre fins i tot transposat 1 ell era casat per aquella 2poca amb la May Goulding perd després deta o feia alguna cosa: que ho espatllava és vidu ara ho sé com deu ser el seu Él diu que és escriptor i entrerá a la universitat de professor ditolid 1 lo Eaig de rebren ilicoas quina una en porta de cap ara ensenyantli la meva foto no és de les bones meves me Phouriz dhever fet amb draperia aíxó no passa mai de moda de totes maneres se mbi veu jowe no sé si la hi devia regalar al capdavall ia mi també després de tot per que Bo el vaig veure bajxant en cotxe cap a lestació de Kingsbride amb son. pare i sa mare jo pottava del jo fa 11 anys ara sí ell en devía tenir 11 encara que quina necessitat tenia de posarme del per un que no mera res perd és clar com que va insistir portaría dol per la gata i tot suposo que ara ja den ser un home era un noi jonocent llavors i un encant de criatura amb el seu vestit de lord Fauntleroy i el cabel! arrissat com un prírcep a lescenari quan el vaig veure a cal Mat Dillon tembé Hi vojg agradar recordo agrado a tothom espera Déu mew sí espera sí no hi ha dubte mha sortít a les cartes aquest matí quan me les he tizades unió amb un jove foraster ni moreno ni ros que havies conegui zbans er pensava que volia dir ell peró ja nc és tan cadell ni foraster tampoc a més jo tenia la cara girada cap £ laltre costat quina era la 79 carte després daquella el ro de piques per un Viatge per tersa després hi bavia una cárta a punt darribar i també escándols Jes 3 reines i el 8 de diamamis volía dir una millora social sí espera tot va sortir i 2 yuits ve¡mells per vestits sous ves per on i oi que també vaig somiar no sé qué sí hi havia no sé qué de poesía espero que no porti els cabells Margs l greixosos que li pengín damunt dels wlls o drets com els dun indi no sé per qué van així només perque sen riguin dells i dels seus versos a. mi magradaven molt els versos quan era petita primer em pensava que 719  era un poeta com Byron peró daixó ni trenta grams en tot el seu ser em pensava que era ben diferent no sé si és massa jove deu tenir a veure el 83 em vaig casar el 88 Milly en va fer 15 ahir el 89 quants anys tenía ell llavors a cal Dillon uns 5 o $ el 88 suposo que en té zo o més no sóc massa vella per a ell si en té 23 o 24 espero que no sigui un daquelis estudiants tan pretensiosos no si no no hauria vingut a seure en aquélla cuinota per empassarse lEpsscau i passar lestona no cel die que ell feia vente que ho entenia tot probablement li va dir que havía estat al Trinity College és molt jove per ser professor espero que no sígui un professor com el Goodwin era professor especialitga: en Esperit de Vi tots sempre escriuen sobre alguna dona als seus versos en fi suposo que no en trobará gaires com jo on sospire suaument damor la ileu guitarra on la poesia troba en laíte la mar blava i la lluna brillant tan bonica en tomar amb el vaixell de nit des de Tarifa el far a la punta dEuropa la guitarra que tocava aquell home amb tanta expressió si bi deuré tomar mai alla baix tot de cares noves dos ulls guaitant rera la gelosia amagats jo li ho cantaté són els meus ulls si té res de poeta dos ulis de fosca Muor cora lestel de lamor no són unes paraules bellíssimes com lestel jove de lamor Déu sap que sería un canví tenir vna persona intelligentper a parlarli de mi i nc sempre haver destar escoltantlo a ell i lanunci del Billy Prescott i lanunci del Clauss i lanunci del carall del dimoni després si alguna cosa va malament als seus negocis a nos- altres ens toca el rebre estic segura gue és molt distingit magradaria contixer un home com ell Déu meu i no tota aquesta tertegada 2 més és jove aquells joves ten atractius que veia als banys de la platja de Margate del costat del genyal drets al sol nus com déus o una cosa així i després tirarse a laigua amb ells per qué no hen de ser així tots els homes almenys servirien de consol per auna dona com aqueila estatueta tan bonica que va comprar em passaria tot el día mirantiicla ún cabell Varg i arrissat i aquelles espatlies el dit algat perque lescoltis aíxd tés bellesa i poesia de debd moltes vegades he pensat que magradaria petone- jarlo de dalt a baix la títola i tor jove i agradable plantada allí simblement no em faria res de posartuela a la boca si ningú no mitava com si et de- manés que la xuclis tan neta i blanca amb la seva cara de nen ho faria en 1/2 minut encara que me nempasés una mica i qué si només és com Tarinetes o com el rcu no hi ha cap perill a més estaria tan net comparat amb aquetxos porcs dhemes suposo que ni sels acudeix de rentarsela dun any per laltre a la majoriaque sixd és el que fa sortir bigoti a les dones estic segura que sería magnífic si em podia entendre amb un 720 ON A ds rc pocta jove i ben plantat a la meva edar la primera cosa que faré al matí será tirar les cartes fins que vegi si surt la que vull o miraré que em Vigui la dama a veure sí em sust ell legiré i estudiaré tot el que t2obi o aprendré alguna cosa de memoria si sabés quí li agrada aíx! no es pensará que sóc una ignorant si cren que totes les dones són igual jo li puc ensenyar laltra part li faré venir una sensació per tor azteu fins que es mig desmai sota meu després escriurá coses de mi amant i amis- tancada públicament i tot amb les fotografies de nosaltres 2 a totes les tevistes quen será famós oh i llavors que en faré daquell pero no aquest no és el seu estil ni té maneres ni relinament ni res en el seu natural ct dóna una patacada com aqueíla al cul perque no li vaig dir Hugh un jgnoramus 2 aquell tant li fa la poesia com una col aixd és el que et trobes per no tentrlos a ratlla que es treguí les sabates i els pantalons a la cadira davant meu amb tota la pocavergonya sense pi demanarme permís i sortint daquella manera tan ordinaria amb aquella mitja camisa que porten perque els admirin com un capella o un car- misser o aquells hipócrites antics del temps de Juli César és clar que ja fa bé a la seva manera la qúestió és passar el temps com si fos vna broma segur seria igual que te nanessis al Tlit amb qué sé jo un Jleó Déu meu estic segura que faria més bon paper un lleonot veli ja ho erec en fi suposo que és pergué eren tan rodanxones i temptadores amb els meus enagos curts que ell no ho va poder resistir mexciten a mi i tot de vegades mira que als homes els dóna forga gust cl cos duna dona som tan rodonetes i blanques per a ells sempre he pensat que iagradaria sere un per canvíar només per provarho amb aquella cosa que tenen inflantset a damunt tan dura i al mateix temps tan suau quan la toques loncle Joan la té molt gran vaig sentir que deien aquells xiquets de la cantonada quan passava pel cantó de Marrowbone Lane la tía Raquel hi té molt de pel perque era fosc i sen va adonar que passava una noia no em va fer tomar vermella per qué mbhi havia de tornar són coses naturals i alló tan. gran saps on ho posa doncs a la cosa peluda de la tía Raquel que etc etc i resulta que aisf poses cl mánec a lescombra sempre els homes per tot arreu poden triar i escollie el que volen una dona casada una viuda alegre o ma noia segons els gustos com aquelles cases cap al darrera dIrish Street no perd nosaltres hem destar sempre lligades no peró el que és 2 mi no em Jligaran no tinguis por en pic comengo ja us ho dic jo per molta gelosia de matits estúpids per qué no podem seguir sent amics en comptes de barallarnos el seu marit ho va descobrir el que feien junts bé naturalment i si está 721  e e | fet no pot desferho ci ja és un cosorado de totes maneres faci el que faci i després passant a laltre exteem de bogeria com amb la dona de Les belles déspotes és clar home mai no pensa 2 vegades sobre el marit OS la mulier vol la dona i lagafa per que ens van donar aquests desitjos si no magradaria saberho no puc ferhi més sí encara sóc jove que voleu que hi faci ja és prou estrany que no estigui feta nsa beuixa arrugada abans dhora vivin: amb ell tan fred que ni mabraga mai si no és algunes vegades quan está adormit capiculat amb mi sense saber a qui ho fa suposo un home que fa petons al cel duna dona ja em cau de la gracia després daixó faria petons a qualsevol cosa antinatural on no tenim si un gra de pessonalitat de cap mena totes el mateix un parell de pans de greix abans de fer aixd a un home ecs els porcs només de pensar-hi ja tatipa li beso els peus señorita alxó té un cert sentit no va besar la porta de lentrada sí que ho va fer que beneit no hi ba qui entengui Jes seves idees desballestades sinó jo a més una dona vol que labracin 20 vegades cada dia quasi per ferla sentis jove no importa qui si sestá enamorada o estimada per algú si home que vols no bi és de vegades Déu meu Senyor he pensat si no me naniria pels molls una nit fosca on ningú no em conegués i pescar un mariner acabat de desembarcar que anés calent i a quí no importaria ni gota de qui fos la dona la giiestió sucar a peu dret en una portalada qualsevol o un daquells gitanos daspecte salvarjot de Rathfambam que havicn plantar el campament a prop dels zentadors Bloomlield per veure de robarnos les coses si podien només hi vaig portar les meves unes quantes vegades pel nom rentadora model em tomaven cada vegada les mitges velles dalguns. vella aquell tipás amb cara de facincrós wlls bonics pelant una vara si sem tirés a sobre en la fosca i mapalanqués contra la paret sense dir ni una paraula o un assassí qualsevol el que fan els matcixos senyors fins amb els seus barzers de copa ladvocat de lestat que viu no sé on per aquí sortint de Hardwic- ke Lane la nit que ens va convidar a un sopar de peíx perque havia guanyat molt en aquell combat de boxa és clar que ens va convidar per la meva cara el vaig contixer per les botines i el caminar i quan em vaig girar un moment després per veure hi bavia una dona que li sertía pel datrara també alguna porca prostituta llavors sen ya a casa amb la seva dona després datxd peró suposo que la meitat daquells mariners estan podrits també de malalties oh treu aquesta baluema daquí per lamor de «ui vulguis escolteulo el vent que empeny mos sospirs cap a tu i que bé que dortw i bleixa el gran insinuador Don Poldo de le Flora si sabés que lí ba sortit a les cartes aquest matí ja sabría de qué 722 sospita un home moreno 2mb certa perplexita: entre 2 sets empresonat també per Dén sap qué f2 que jo no ho sé ¡ haig destar xipollejant per baix a la cuina per fer lesmorzar de sa senyoria mentre ell está embolicat com una mómia tho creus de debd mhas vist córser mai ja imagradarja veurembi tinguels totes les atencions i et tracten com sí fossis la brosse tent me fa el que diguin seria molt millor que el món: fos governat per les dones no veuries cap dona anant a matarse luoa a lalera i fent una carnissería quaa shan vist dones rodant dun cantó a laltre begudes cora ells o jugantse fins a Mitim penic que tenen i perdentkc tot en cavalls sí perque una doua faci el que faci sap quan nhi ha prou segur que ni serien al món tampoc si no fos per nosaltres no saben ES ser dona i mare com ho han de saber on serien tots si no tinguessin tots una mare que els anés darrera cosa que jo no he tingut mei per aixd suposo que ara va boig dun costat a laltre de nis llony de Uibres i estudis i sénse viure a casa per culpa de les baralles doméstiques de sempre suposo en fi que és una bona lastima que aquells quí zenen un fill com cal com ell no estiguin setisfets ¿ jo cap ves si no havia de podermen fer un no va ser culpa meva ens vam mnir quan jo estava mirant els dos gossos ficantlahi per derrera al bell mig del carrer aixd em va desanimar tot plegat suposo que no lhavia dhaver enterzat amb aquella jaqueteta de mitja que li havia fet plorant com estaya sinó que Ihavia de donar a algun nen pobre perú ja sabía que no en tindria mai més cap la nostra 12 mort per altra part ja nc vam tornar a ser els mateixos des de llavors bah no vull capficarmhi gens més i posarme de malbumor no sé per qué no sha volgut quedar a passar la nit ja men vaig adonar tota lestona que es tractava dalgun estrany que bavia portat en comptes de rodar por la ciutat trobantse amb Déu sap qui noctámbula i pispes a la seva pobre mare no li agradaria si fos viva que es fes malbé per tota la vida potser de totes roaneres és una hora molt agra- dable zan tranguilla a mi magradaya teraar a casa després dels balls laire de la niz ells tenen amics per a parlar nosalties tres o vol el que no tindrá o és alguna dona a punt de donarte una punyalada per lesquena no pue sofrir aixó de les dones no és estrang que ens tractin com ens tracton som unes males putes suposo que és per tots els problemes que tenim que ens fan posar tan neguitoses jo no ho sóc així podria haver dormit al sofá a laltza habitació suposo que es devia sentir cohibit com un aciet com que és tan joye 20 anys si els té a Phabitació del costat mheuria sentit a lorinal recoi i quin mal hi ha Dedalus no sé si den ser un nom com aquells de Gibraltar Delapaz Delagracia tonien uns noms 723