La alienación en la filosofía marxista: el obrero y la consciencia de clases, Tesis de Introducción a la Filosofía

¡Descarga La alienación en la filosofía marxista: el obrero y la consciencia de clases y más Tesis en PDF de Introducción a la Filosofía solo en Docsity! David Almendro Medina Introducció de problemes a la filosofia La consciència de classe és l'únic mitjà de progressar històricament. Per tant, és notable la importància que té ser conscient -seguint la terminologia marxista de les relacions socials antagòniques (els conflictes socials) siguin aquestes de caràcter econòmic, polític o ideològic. Ja que la consciència de classe deriva d'una situació purament econòmica, apareix una lluita de classes que divideix, com s'ha esmentat anteriorment, a la societat en dos grups: els opressors i els oprimits, o, en termes més precisos, la burgesia i el proletariat. El primer grup, que controla els mitjans de producció mitjançant la propietat privada, té en el seu poder al proletariat de tal manera que, com expressa Marx en els seus manuscrits, com més treballa el proletariat, més enriqueix el burgès. L'obrer -una altra forma de cridar al proletari- és amo de la seva força de treball que, gràcies al sistema econòmic basat en el capitalisme, acaba havent de vendre-la a canvi d'un salari per poder subsistir. En altres paraules, l'oprimit es veu en una situació en què no li queda altre remei que acceptar ser-ho. Fruit de la divisió del treball sorgeix el fenomen conegut com alienació, fenomen pel qual l'home se sent aliè al producte del seu propi treball ja que no es té en compte la relació directa que hi ha entre el treballador i el producte que fabrica. Aquí Marx aprofita per expressar que la relació que hi ha entre el producte i el burgès és simplement fruit de la relació que hi ha entre el elaborat i qui l'elabora. En termes pràctics, això pot significar dues coses: o bé l'obrer se sent aliè al producte perquè en fer-ho deixa de pertànyer-, o perquè simplement ja no reconeix el producte com a seu. En definitiva, l'alienació ens fa entendre que l'obrer és un desafortunat en el seu propi treball, ja que res del que produeix li pertany, ja que, com s'ha esmentat anteriorment, el burgès, propietari del lloc de treball de l'obrer, posseeix els beneficis a canvi d'un salari precari. Hi ha tres formes diferents d'alienació, sent la primera l'alienació de l'obrer respecte als productes del seu treball, és a dir, l'obrer posa la seva obstinació i esforç en alguna cosa que, en finalitzar-se, no li pertany. La segona forma és l'alienació de l'obrer en l'acte en si de producció; és a dir, en l'activitat productiva, l'obrer se sent a disgust ja que és conscient que ha de treballar en unes condicions totalment desequilibrades si tenim en compte el que podria ser una justícia social que afavoreixi a tots per igual. Cal esmentar que, en els manuscrits, Marx remarca com afecta al treballador la situació en què es troba socialment respecte a la seva visió personal i del món. El treball, exposa el filòsof, no és una cosa que estigui dins o formi part de la persona en si. Això es pot situar en el tercer tipus d'alienació: la que es produeix en l'home respecte al gènere humà. Per mitjà del treball alienat, l'home es fa diferent a la natura perquè la destrueix per poder construir, alhora que es aliena també dels altres homes, creant en termes de Marx del que seria una competència deslleial. En definitiva, l'home que treballa en condicions d'alienació, es relaciona de forma alienada amb tota la resta, amb tot el que l'envolta.