¡Descarga La Comedia: Origen, Caracteristicas y Evolution - Prof. Galmés y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! La Comèdia Home responsable del seu destí. Igual concepte de lliure albiri. Els personatges no son superiors intel·lectualment i moralment a nosaltres. Pèrdua de la identitat tràgica. La comèdia neix de la necessitat dels homes de gaudir de la vida. És allò risible. La tragèdia és una pregunta i explora la vida des de la mort. La comèdia explora la vida des de la pròpia vida, des de la immediatesa. Obscenitat. Millor manera de suportar les desgràcies , en rient-se d’elles. Estètica de la comèdia Aristòtil: “Tractats coislinianus”-> tracten que pressuposen que són algunes notes hipotètiques del que seria La comèdia. Però escrit només per als seus amics. Manuscrit trobat al s.VI. Ediud 1839- Ciamel. Poesia – Pot ser mimètica (narrativa, lírica, geomètrica, tragèdia, comèdia, drama satíric, mites) o no mimètica (història, instructiva, didàctica, teòrica). Definició de tragèdia segons aquest tractat : commou l’ànima a través de la i el terror. Més per instruir. Comèdia: mimesi acció i imperfecta. Pot també instruir però es busca més el gaudir. S’arriba a la rialla a través dels elements visuals. Però si és lite : a través de la dicció i el contingut d’aquestes paraules. Elements que conformen la dicció: ús de paraules sinònimes: () , parònims, addicció, () de paraules, diminutius (trops), invencions de sentit, gramàtica a sintaxi. En el contingut: assimilació, inversió dels rols (a millor o la inversa), engany, allò possible o impossible, situacions inversemblants, inesperat (sorpresa), pantomima, concordança de la història. La comèdia es distingeix de l’insult perquè aquest obertament expressa males qualitats lligades a l’home. La comèdia ho insinua, justa percepció de les rialles (tragèdia justa percepció de temor). Parts constituents de la comèdia: Argument: còmic, estructura basada amb incidents absurds. Tota comèdia te un rerefons tràgic. Ethos : bufons i impostors. Dianoia: el discurs (opinions, proves -> juraments negociacions, testimonis, tortures, lleis) Batalla dialèctica, Agón. Dicció: molt important. Melodia: art de la música. Espectacle: opsis. Conclusió Les dues estructures són semblants però la tragèdia es basa en el mite i la comèdia en l’argument. • Parts quantitatives: • Pròleg : 400 versos, llarga extensió. • Pàrode: 1r entrada cor. • 1r episodi (paràbasi) • Èxode. Fases Hi ha tres fases la comèdia grega. • Comèdia antiga(442-400 a.C) Cretí, Aristofanes. • Comèdia mitja (400-320 a.C) No tenim autors. • Comèdia Nova (320- Roma) Menandre. Aristofanes és el poeta de comèdies més conegut, en conservem onze obres de quaranta-quatre. Filòsofs- Teofrast- Els caràcters (ethos) manera de ser, de comportar-se. Recull trenta caràcters que serviran per autors de la comèdia mitja i nova. Evolució comèdia: Com actuaven? Quins tipus de personatges hi ha? La comèdia del arte. Comèdia tipològica. Els podem definir dins d’un marc determinat (tragèdia, ethos metafísic). Podem agafar tantes obres i surt el mateix personatge (comèdia essencial). Continuisme en la història del teatre -> 1450 a Màntua la primera fraternal de artistes còmics (homes i dones que es dedicaven al teatre de manera professional). I es troben els tipus ; teatre modern neix aquesta època: alequi ,columbina ,enamorats , galan , provinciano... Menandre ho adaptarà a les comèdies de enredos Aristofanes Uneix dues tipologies còmiques • Còmic simple (quotidianes) • Còmic absolut (literatura necessari de un exercici mental) Autor que fa parodia dels mites i els porta a un terreny mes real. Autor polític (mateixa època de Euripides ; desencantats de la vida antibel·licista , crític amb la democràcia de Pèricles, ...) Les granotes : Progressista. Critica social , no vol dir que aquella persona que forma part de la democràcia , no te per que ser qui la segueix? Teatre Romà
