¡Descarga Prácticas de Mineralogía Óptica: Figura de Interferencia y Signe Óptico - Prof. Cases y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity! Pràctiques de Mineralogia Òptica Figura d’interferència. Signe Òptic La determinació de la natura uniàxica o biàxica de la indicatriu d’un determinat cristall anisòtrop s’obté amb l’estudi dels diferents tipus de figures d’interferència. Per a la observació de les figures d’interferència s’empra el mode d’il·luminació conoscòpica, amb el condensador situat de tal manera que la llum arriba a la làmina com una ona de front esfèric, els diversos feixos que travessen la làmina formen un conus, només el feix central del conus té una incidència perpendicular, la resta de feixos incideixen formant diversos angles i seguint orientacions diverses. La lent de Bertrand recull els diversos feixos divergents i els porta en trajectòries paral·leles cap a l’ocular perment-nos observar la figura d’interferència. Cadascun dels feixos es desdobla a l’entrar en el medi anisòtrop (produint dos feixos que es propaguen a velocitats diferents i vibren en direccions perpendiculars) quan els feixos tornen al medi isòtrop recuperen la longitud d’ona inicial i interfereixen. El resultat de la interferència dóna una ona polaritzada plana, circular o el·líptica depenent de l’angle d’incidència inicial, la orientació cristal·logràfica del medi anisòtrop, del gruix de la làmina de mineral i de la freqüència de la llum. Més endavant, en la trajectòria de la llum, l’analitzador impedirà el pas a aquelles ones que vibrin en el mateix pla que l’ona polaritzada plana que entrà al mineral. L’analitzador impedirà el pas de tots els feixos de llum que s’hagin propagat per direccions d’isotropia de la indicatriu òptica (aquestes direccions són independents del gruix de la làmina i de la freqüència de la llum) per això en aquestes direccions cap ona podrà passar i el camp apareixerà fosc (les zones on passa això s’anomenen isogires), per altres orientacions algunes freqüències no podràn passar però altres sí produint els anomenats colors d’interferència, les zones on s’ha produït una interferència de característiques similars tindran el mateix color d’interferència, moltes vegades es tracta de zones d’aspecte circular (isocromes). Per a obtenir la figura d’interferència, cal doncs situar el microscopi en mode de conoscòpia, a més és vital que l’objectiu de grans augments estigui centrat, el procediment és el següent: 1.-Cercar cristalls amb pocs augments (nícols creuats) 2.-Assegurar-nos de que no hem enfocat sobre una esquerda o una impuresa del cristall 3.-Canviar a un augment major i enfocar 4.-Tornar a canviar a un augment major i enfocar 5.-Inserir la lent de Bertrand i portar el condensador al mode de conoscòpia 6.-Enfocar la figura d’interferència (si tenim l’accessori per fer-ho) Fig. Uniaxial Fig. Biaxial Pràctiques de Mineralogia Òptica Figura d’interferència. Signe Òptic Figures uniaxials En els cristalls uniaxials obtindrem la figura d’interferència d’eix òptic caracteritzada per les falques de llum extinguida formant una creu anomenada isogira, el punt on es creuen les falques s’anomena melatop. En el cas de minerals d’elevada birrefrigència (com la calcita) hi visualitzarem les isocromes com a reflex de la diferencia entre els índex de refracció ordinari i extraordinari. Les direccions de vibració radials a les isocromes indiquen les direccions de vibració del feix extraordinari, mentre que les línies tangencials indiquen direccions de vibració del feix ordinari. Si l’eix òptic del cristall forma un angle amb l’eix del microscopi, la creu negra (isogira) ja no queda simètricament situada en el camp visual. Quan la platina es gira, el centre de la creu es mou seguint un camí circular, però els braços de la creu romanen paral·lels a les direccions de vibració del polaritzador i l’analitzador. Malgrat que el centre de la creu no arribi a veure’s, els braços sempre mantenen el seu paral·lelisme amb els eixos de vibració dels polaritzadors. La figura anomenada flash es produeix en el cas que l’eix òptic sigui perpendicular al del microscopi. Girant la platina obtindrem l’extinció pràcticament total del camp visual quan l’eix òptic sigui paral·lel a alguna de les direccions de vibració dels polaritzadors. Girant només un grau la platina el camp s’il·lumina bruscament i només apareixen unes branques hiperbòliques molt difoses. Els cristalls òpticament uniaxials són positius si el feix ordinari té una velocitat superior, mentre que en els biaxials és el feix extraordinari qui té una velocitat superior. Per a la determinació de l’anomenat signe òptic s’utilitzen els compensadors. Els compensadors estan fets de minerals anisòtrops amb un gruix tal que originen un desfasament determinat (en els feixos ordinari i extraordinari) i per tant, en presència de l’analitzador, un color d’interferència concret. Els compensadors s’insereixen per sota de l’analitzador de tal manera que les seves direccions de vibració formen 45º amb les dels polaritzadors. Tenint present que el feix extraordinari vibra radialment en la fig. d’interferència i el feix ordinari
