Psicología Social: Orígenes y Desarrollo de Factores Sociales en la Configuración Psicológ, Apuntes de Psicología

¡Descarga Psicología Social: Orígenes y Desarrollo de Factores Sociales en la Configuración Psicológ y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! 1.- LA DIMENSIÓ SOCIAL 1.1.- La separació entre el que és social i el que és psicològic. Els factors socials són importants i influents en la configuració psicològica de l’ésser humà, però no hi ha cap consens en el grau en què la dimensió social incideix sobre els processos psicològics i encara menys en la manera en què aquesta incidència es realitza. No es pot separar allò que és innat, d’allò que s’adquireix. La part psicològica és primera i constitueix la matèria bàsica, mentre que la social ve després i nodreix la psicològica amb continguts concretes i donant-li formes particulars. - Metàfora plastilina: la part psicològica seria la plastilina, és a dir, la matèria bàsica, mentre que la social modelaria aquesta plastilina per donar-li formes diferents segons els diferents entorns socials. - Metàfora del vernís: la part social seria el vernís que s’aplica damunt la psicològica i hi dona tons, lluentons i colors diferents segons les diferents cultures. Però n’hi hauria prou a rascar aquest vernís per veure-hi aparèixer, per sota, una realitat psicològica idèntica per a tots els essers humans. Ex: riure o enutjar-se (s’admet que els esdeveniments que provoquen el riure o l’enuig en una persona canvien si aquesta pertany a ka cultura japonesa o a la alemanya, però s’afirma que el riure i l’enuig són emocions universals pròpies de la psicologia humana.) Conclusió: és impossible separar ambdós components per veure quin era l’impacte de cadascun, però és segur que hi ha una incessable i inextricable interacció entre allò que és innat i allò que s’adquireix. Henri Laborit (1975). Introducción a una biología del comportamiento. Barcelona: Península.: Sigui quin sigui el mitjà social en què neix (l’individu) i que l’envolta en els primers anys de la seva existència, allò que organitzarà el seu aprenentatge de la vida social seran essencialment les pulsions fonamentals i específiques. Aquelles que resulten de l’organització de la seva matriu biològica, del seu sistema nerviós més primitiu, de tots els seus centres subcorticals”. - Hi han dues realitats diferents: la realitat psicològica, que és primera i constitueix la matèria bàsica, i la realitat social, que ve desprès i nodreix la psicològica amb continguts concrets i donant-li formes particulars. Exemple: la part psicològica seria la plastilina (matèria bàsica), mentre que la social la modelaria per donar-li formes diferents segons els diferents entorns socioculturals. (Metàfora de la plastilina) 1.2.- L’impacte dels estímuls socials sobre els processos psicològics. Hi ha il·lusions perceptives que distorsionen la visió que tenim de les coses, que no es generen únicament pels factors geomètrics i espacials, sinó que també els factors socials generen il·lusions perceptives, incideixen en els processos perceptius. Exemple.- Allò que és valuós és més gran: se’ls diu a un conjunt de nens que diguessin quina d’una sèrie de fitxes circulars que els presentaven s’assemblava més a una altra fitxa que se’ls presentava com a model. Quan l’estímul model era una simple cartolina, els nens seleccionaven, amb força encert, la fitxa de grandària més semblant al model, però, quan el model era una moneda, els nens tendien a seleccionar una fitxa significativament més grossa.- el valor social que tenen els diners provocava una sobreestimació perceptiva de la grandària del suport físic en què els diners es materialitzen. La idea segons la qual els factors socials impacten en els processos psicològics és a la base d’una concepció de la psicologia social que la situa com a disciplina complementària de la mateixa psicologia. Segons aquesta concepció, la psicologia estudia els processos psicològics bàsics que es donen en l’individu, mentre que la psicologia social estudia la manera com aquests processos psicològics es veuen afectats pels fenòmens socials. Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social 1.3.- La intersecció entre sociologia (estudia els fenòmens socials) i la psicologia.- és la psicologia social. 1.4.- La fusió entre el que és social i el que és psicològic. Cada dia hi ha més psicòlegs que s’allunyen d’aquesta concepció i que qüestionen la suposada separabilitat del que és social i del que és psicològic. La importància creixent que s’ha concedit al llenguatge en el desenvolupament de la persona ha contribuït decisivament a difuminar la separació entre el que és psicològic i el que és social.- el llenguatge és un objecte eminentment social, que es presenta alhora com un producte i com un element constitutiu de la cultura en la qual es desenvolupa la persona. Benjamin Lee Worf (1956): Language, Thougth, and Reality. New York: Technology Press/John Wilwy and Sons. : "Dissequem la naturalesa seguint unes línies traçades per la nostra llengua materna. Les categories i els tipus que aïllem del món dels fenòmens no els trobem en la realitat, allí... sinó que, al contrari, el món es presenta com un flux d'impressions calidoscòpiques que les nostres ments han d'organitzar, i això, en gran mesura, significa que els sistemes lingüístics de les nostres ments l'han d'organitzar. Esmicolem la naturalesa, l'organitzem en conceptes i hi adscrivim significats, i ho fem d'aquesta manera, en gran mesura perquè estem lligats a un pacte per a organitzar-ho tot d'aquesta manera: conveni que es manté estrictament dins de la nostra comunitat idiomàtica i que es codifica en els patrons i en els models de la nostra llengua. No cal dir que aquest pacte és implícit i informulat, però els seus termes i les seves clàusules són absolutament obligatoris; no podrem dir res llevat que subscriguem totes les dades d'organització i classificació que l'esmentat pacte decreta com a vinculants i les acceptem enterament." 1.5.- La construcció social del que és psicològic. A través del llenguatge el que és social és directament present en el desenvolupament mateix dels processos psicològics i intervé des del primer moment en la construcció dels processos psicològics. Psique i societat constitueixen un tot inextricablement entrellaçat. La dimensió social no corre paral·lelament a la dimensió psicològica, sinó que n’és constitutiva. El llenguatge és dins i fora nostre: si no fos fora no podríem adquirir-lo i no podríem comunicar-nos amb els altres, però si no fos dins, ni tan sols podríem saber que existeix i, sens dubte, tampoc no podríem comunicar-nos plenament amb els altres. La comunicació és possible perquè disposem del llenguatge, perquè està instal·lat dins nostre igual que la resta de capacitats que tenim i perquè podem utilitzar aquesta capacitat per a construir des de dins nostre tots els enunciats que emetem vers els altres. Amb el que és social passa el mateix, és dins i fora nostre alhora. Des d’aquesta perspectiva, l’objecte que defineix la psicologia social com a disciplina deixa de ser l’estudi de l’impacte que tenen els factors socials en el processos psicològics i passa a definir-se com l’estudi de la construcció social dels processos psicològics. Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social · L’observació de la conducta dels nens condueix els primers psicòlegs socials com Gabriel Tarde, a veure en el fenomen de la imitació la manera en què els éssers humans aprenen a desenvolupar les conductes considerades com a “normals” i desitjables en la seva societat. · L’interès per la imitació va donar pas a plantejaments més sofisticats com el d’aprenentatge social, que pretén explicar el fenomen de la * socialització i de la reproducció social però salvant alguns dels esculls del concepte d’imitació, com ara, per què imiten els nen? O per què no s’interioritza tot allò que s’imita, és a dir, tant les conductes desitjables com els mals exemples, o, com es passa de la simple imitació a l’apropiació d’una pauta de conducta? * socialització: mecanisme mitjançant el qual els individus que neixen en una societat interioritzen els valors, les creences, els esquemes relacionals i les pautes de comportament propis d’aquesta societat, de manera que es permet que, generació rere generació, es mantinguin i es reprodueixin les característiques bàsiques de la societat. 3.- La suggestió. infant (rol passiu)//adult (rol actiu) · La preocupació pel fenomen de la socialització va orientar els primers passos de la psicologia social cap a l’estudi de la suggestió. · Mitjançant la suggestió es pretén explicar la manera com les persones s’emmotllen al context social i acaben reproduint-ne característiques sotmetent-se a les indicacions i a les exigències dels altres, és a dir, en definitiva, a les exigències de la societat. · (És l’adult qui passa a tenir el rol actiu mentre que el nen es converteix en un receptor passiu de les influències exercides pels qui l’envolten.) · És un procés d’inducció en el qual el subjecte no percep que se li ha imposat una conducta i manté el sentiment que és amo de les seves pròpies actuacions encara que li hagin estat dictades pels altres. · A través de la suggestió s’estudia com la societat aconsegueix imposar les pautes d’actuació socialment establertes sense que les persones siguin realment conscients d’aquesta imposició i així puguin conservar, per tant, el sentiment que les assumeixen per elles mateixes. · Alfred Binet va abandonar poc a poc el terme suggestió i el substituí pel concepte més ampli d’influència social, que estudiava les situacions en les quals les persones adopten el punt de vista expressat pels altres o s’hi aproximen, i també les situacions en les quals les persones adopten tant les conductes desenvolupades pels altres com la seva manera de ser o s’hi aproximen. 4.- Els fenómens col.lectius (Wunt) i conductes de masses (Gustave Le Bon) · Obra de Wilhelm Wundt on planteja la preocupació per conèixer les produccions col·lectives dels pobles, com ara les tradicions culturals, les peculiaritats lingüístiques, els mites i les creences col·lectives (psicologia dels pobles) i dels primers interaccionistes simbòlics, enfocades cap a l’estudi dels mecanismes mitjançant els quals es construeix i es manté l’ordre social dels grans col·lectius socials. · També sorgeix la preocupació per les conductes de les masses (Després de la Revolució Francesa, Le Bon, intenta diluciar els mecanismes psicològics que intervenen en les actuacions col·lectives). Gustave Le Bon atribueix a les masses un efecte de despersonalització dels individus que els impulsa a alliberar els instints més primaris. Convertit en un ésser anònim, l’individu es deixa influir amb molta facilitat pels estats anímics i les conductes de les altres persones presents en la massa, i també per les consignes i les actuacions dels líders. Desprès de Le Bon, la psicologia social es va anar centrant cada cop més en unitats d’anàlisi més reduïdes, baixant de l’àmbit dels fenòmens col·lectius al dels petits grups i de les relacions interpersonals fina a situar-se, finalment en el camp dels fenòmens Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social individuals. (Degut a que els seus estudis reflectien els estereotips que tenia la burgesia amb relació amb les manifestacions populars i perquè la psicologia social es va anar centrant en unitats d’anàlisi més reduïdes) Evolució: fenomen col·lectiu – fenomen de masses – fenomen col·lectiu – petits grups – relacions interpersonals – fenòmens individuals. Les primeres etapes de la psicologia social estava més preocupada pels mecanismes de reproducció i conservació de la realitat social establerta que no pas pels mecanismes del canvi social i que reflectia un determinat temor davant les manifestacions populars susceptibles de trastocar l’ordre social regnat. Resum.- En les primeres etapes la psicologia social estava més preocupada pels mecanismes de reproducció i conservació de la realitat social establerta que no pas pels mecanismes del canvi social i reflectia un determinat temor davant les manifestacions populars susceptibles de trastocar l’ordre social regnant. Les orientacions actuals de la psicologia social, sobretot en el vessant socioconstruccionista, posen l’èmfasi en la transformació social i individual i advoquen per construir noves relacions socials i noves maneres de ser. Kenneth Gergen (1989). La psicologia moderna i la retòrica de la realitat. A Tomás Ibáñez (Ed.), El conocimiento de la realidad social. Barcelona: Sendai. Aquesta citació del psicosociòleg Kenneth Gergen il·lustra el canvi que s'ha produït en la psicologia social. En efecte, K. Gergen declara que les teories psicosociològiques han de tenir: "... la capacitat de qüestionar les assumpcions dominants de la cultura, de plantejar reconsideracions d'allò que es dóna com a evident i generar d'aquesta manera noves alternatives per a l'acció social". Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social 3.- LES GRANS ORIENTACIONS TEÒRIQUES DE LA PSICOLOGIA SOCIAL. La psicologia social mai no ha estat una disciplina unitària i homogènia, sinó que durant molt de temps van coexistir dues psicologies socials, la psicologia social psicològica (PSP), la psicologia social sociològica (PSS) i una tercera psicologia social que es va crear després dels anys 70, la psicologia social construccionista (PSC). Dins d’aquests blocs es manifesten orientacions diferents que contribueixen a fer més complex el panorama de la psicologia social però que també l’enriqueix i l’aproximen a la complexitat de la realitat social). 3.1.- L’interaccionisme simbòlic (IS): (començaments S.XX) · Corrent dominant en la PSS · Definició de Herbert Blumer (1982). El interaccionismo simbólico: perspectiva y método. Barcelona: Hora. "L'expressió 'interacció simbòlica' fa referència, sens dubte, al caràcter peculiar i distint de la interacció, tal com es produeix entre els éssers humans. La seva peculiaritat resideix en el fet que aquests éssers humans interpreten o 'defineixen' les accions alienes, sense limitar-se únicament a reaccionar-hi. La seva 'resposta' no s'elabora directament com a conseqüència de les accions dels altres, sinó que es basa en el significat que atorguen a aquestes accions. D'aquesta manera, la interacció humana es veu mediatitzada per l'ús dels símbols, la interpretació o la comprensió del significat de les accions del pròxim. En el cas del comportament humà, tal mediació equival a intercalar un procés d'interpretació entre l'estímul i la resposta." Es basa sobre 3 premisses bàsiques: 1.- La importància dels significats: (És fonamental conèixer quina és la interpretació subjectiva que una persona fa d’una situació si volem entendre la seva conducta en aquesta situació). • L’ésser humà actua sobre la base del significat que atribueix als objectes. • L’home viu en un medi simbòlic tant com en un medi físic i pot ser “estimulat” a actuar tant per símbols com per estímuls físics. • Un símbol es defineix com un estímul que té un significat après i un valor per a la gent. • Un significat és equivalent a una definició “encertada” de diccionari, que es refereix a la manera com la gent realment utilitza un terme en la seva conducta. El valor és l’atracció o la repulsió apresa que sent vers el significat. 2.- La importància de la interacció social: Els significats no els porten els objectes en si mateixos, sinó que emergeixen a partir de l’intercanvi i de les relacions amb les altres persones. És en la interacció amb els altres on es forja la nostra forma d’interpretar la realitat. 3.- La importància del caràcter actiu de la persona: Som nosaltres mateixos els que elaborem els significats, encara que per fer-ho sigui necessària la interacció amb els altres. En el marc de la PSP hi ha 3 orientacions quina influència ha variat segons les èpoques: 1.- l’orientació conductista 2.- l’orientació psicoanalítica 3.- l’orientació cognitiva. Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social 4.- PER A QUÈ SERVEIS LA PSICOLOGIA SOCIAL? L. Bickman (Ed.). (1980). Applied Social Psichology Annual. Beverly Hills: Sage.: "... La investigació bàsica apunta i es dirigeix cap a l'acumulació de coneixement entorn d'alguns principis fonamentalment de la conducta, mentre que la investigació aplicada pretén de subministrar algun ajut a la solució d'un problema". 4.1.- La intervenció en els problemes socials. · La psicologia social es va preocupar des dels primer moments no solament de produir coneixements sobre els fenòmens psicosocials, sinó també de dissenyar els instruments per a poder intervenir en la realitat social i contribuir a resoldre’n alguns dels problemes, en especial l’hostilitat entre els grups. Exemple: al llarg de tota la història de la psicologia social, s’ha manifestat una preocupació per facilitar la reducció de la hostilitat entre els grups humans i per atenuar els fenòmens de discriminació que neixen dels prejudicis socials) · Pertanyem, sigui per elecció o per circumstàncies o per ambdues coses alhora, a una multitud de categories i de grups que contribueixen a fer se siguem precisament qui som. Muzafer Sherif (1967). Group conflicte and cooperation. – Conflicte entre els grups – “No es pot dubtar que les diferències culturals i físiques observables entre grups faciliten les reaccions discriminatòries vers els membres aliens al grup. És innegable que aquestes diferències exerceixen un paper en l’hostilitat i els prejudicis entre els grups, però aquesta etapa del conflicte entre grups ha demostrat que no calen diferències culturals, físiques o econòmiques perquè sorgeixin conflictes entre grups, actituds hostils i imatges estereotipades dels membres aliens al grup.” · Si s’estableixen relacions de competició entre els grups, encara que sigui sobre la base d’activitats purament lúdiques, aviat s’enforteix la cohesió interna dels grups i aviat es desenvolupen desqualificacions i prejudicis mutus que multipliquen les ocasions de friccions i d’agressions. · Per trencar aquest clima d’hostilitat, es poden proposar unes metes que cap grup no pugui assolir per si sol, sense la participació dels altres grups. Com va anomenar Muzafer Sherif, metes supraordenades (metes comunes). · N’hi ha prou a crear el sentiment de pertinença a un grup perquè es desenvolupin mecanismes de discriminació que afavoreixen els membres del propi grup i perjudiquen els membres dels altres grups. (Tajfel) Exemple: Una manera de trencar aquesta propensió consisteix a encreuar les categories de pertinença: és a dir, multiplicar les circumstàncies en les quals una part dels que abans formaven el “nosaltres” passin a ser vistos com “ells” i a l’inrevés, en una mobilitat constant de les fronteres traçades per les pertinences grupals. 4.2.- Les aplicacions de la psicologia social.- · Els coneixements sobre la dinàmica dels grups humans permeten d’incidir sobre l’enfortiment de la cohesió dels grups, o decidir quins són els models de lideratge més adients als objectius que es marquen els grups, o indicar quins mecanismes de presa de decisió poden ajudar a aconseguir els millors resultats. · Els estudis sobre la influència social permeten dissenyar actuacions per a persuadir les persones a adoptar punts de vista més d’acord amb les normes d’una convivència social que no discriminin aquells que són diferents, però també per convèncer la gent que tal marca és millor que l’altra o que tal candidat mereix més confiança que l’altra. · Les investigacions sobre els fenòmens col·lectius han proporcionat indicacions per a intervenir sobre els efectes del pànic. · Els coneixements sobre les relacions interpersonals permeten ajudar a millorar- les i desactivar les agressions, encara que també es poden utilitzar per manipular els altres. Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social 4.3.- El coneixement de la realitat social i els efectes del saber psicosocial. · El coneixement dels fenòmens humans incideix directament sobre el fenomen. Exemple: Si una persona s’assabenta que la seva conducta obeeix a una influència o altra, aquesta persona pot prendre les mesures oportunes perquè les esmentades influències no tinguin els efectes esperats. El coneixement dels fenòmens físics no afecta als fenòmens: la lluna continua donant voltes a la terra encara que nosaltres ho sapiguem, no ho podem alterar. · En la majoria dels casos, el coneixement que hem adquirit de les ciències socials i humanes afecta la nostra conducta sense que ni tan sols en siguem conscients. · El mateix coneixement produït pels investigadors pot engendrar efectes sobre el fenomen estudiat sense que calgui recórrer a cap procediment d’aplicació. (Englishment) Kenneth Gergen. Mòdul 1: El com i el perquè de la psicología social