La Guerra Civil Espanyola en català, Apuntes de Historia de España

¡Descarga La Guerra Civil Espanyola en català y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! Emma León Drago LA GUERRA CIVIL (1936-1939) La ga v ençar 17 de ol 1936 i v ac l’1 d’ab d 1939. Conspiració militar i l'esclat de la guerra civil El Març de 1936 es van produir els primers contactes dels generals per preparar l’aixecament militar del mes de juliol. Al capdavant hi havia el general Emilio Mola. El pla que van elaborar constava d’un pronunciament simultani, a més, del protagonisme de l'exèrcit Africaniste comandat per Franco. Davant els rumors colpistes, el govern de la república va canviar de destinació als generals sospitosos, però no els va destituir, (Franco a les Canàries, Mola a Navarra i Goled a les Balears). El 13 de Juliol del 1936 es va assassinar a José Calvo Sotelo com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo. Això va accelerar els plans dels colpistes que van produir una sublevació al Marroc el 17 de juliol de 1936, aixecar-se en armes. El pronunciament, que els insurrectes van anomenar “Alzamiento Nacional” es va iniciar a les casernes de Melilla i el 18 de juliol arriba des de les Canàries el general Franco per a controlar l'exèrcit d'Àfrica. El 18 de juliol del 1936 a la Península el General Mola i altres caps militars es van aixecar en contra de la República. La República no va actuar immediatament, Casares Quiroga que era el cap del govern va dimitir el 18 de juliol, i va ser substituït per Martínez Barrios i el 19 de juliol va ser nomenat José Giral com a nou president del govern. Finalment es va arribar al compromís de distribuir armes als partits del Front Popular, els sindicats i les organitzacions obreres per fer front als insurrectes. On triomfa la insurrecció: ● Espanya interior (Castilla i Lleó) ● Galicia ● Andalucia occidental (Sevilla) ● Mallorca (es dirigeix el cop d’estat que es produirà a Catalunya) On fracasa: ● Zones industrials del País Basc ● Catalunya ● Madrid ● Valencia ● Astúries ● Santander ● Parts d’Extremadura i d’Andalusia Emma León Drago Es consoliden dos bàndols: Lleial a la República Insurrecte Suport d’obrers, petits camperols, jornalers, part de la petita burgesia i gran part dels intel·lectuals. Suport de les classes i dels grups més conservadors (monarquics, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes) i de tots els que s’havien oposat a les reformes de la República. A Catalunya: L’encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el general Goded, el 19 de juliol va trobar una forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern i de les organitzacions obreres. Durant el 18 de juliol els sindicats i les organitzacions obreres havien assaltat armeries i incautat pólvora. La victoria es va celebrar com un gran triomf popular, perque era evident que el paper de les organitzacions d’esquerres havien estat decisiu. Les rereguardes a la zona republicana S’impulsarà la dissolució de l’exèrcit tradicional i es crearan batallons de voluntaris anomenats Milícies Populars. (Marina Ginestà) Tan a Espanya com a Catalunya el poder de l’Estat sera substituit per organismes revolucionaris: Consells, Comitès i Juntes. El poder real es va donar en les mans dels sindicats i dels partits d’esquerres que aturen el cop d’estat. La repressió espontània es va produir per part dels membres de forces polítiques i sindicals en contra de membres de: ● L’església ● Classes benestants ● Polítics de dretes Molts dels perseguits van fugir a l'estranger, es van amagar o es van refugiar a la zona insurrecte. A Catalunya: El paper decisiu el van tenir la CNT-FAI per aturar el cop d'Estat, la Generalitat pel contrari va trigar a reaccionar. El 20 de juliol Companys va proposar als dirigents de la CNT-FAI la creació d’un organisme de poder que agruparia les forces polítiques i sindicals antifeixistes. El 21 de juliol es va crear el Comitè Central de Mìlicies Antifeixistes de Catalunya que tindrà el control de l’ordre públic (patrulles de control) i organitzarà les columnes de voluntaris cap al Front d’Aragó. ● Educació: Creació dels Consell de l’Escola Unificada el juliol del 36, on es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. ● Economia: Creació del Comitè d'indústries de guerra l’agost del 36 amb l’adaptació de part de la indústria catalana a les exigències de la guerra. La col·lectivització de part de la propietat agrària i control i direcció de les empreses a mans dels treballadors. Emma León Drago Les rereguardes de la zona insurrecta Juliol 36 - Octubre 36 Entre el juliol i l’octubre del 36 es va produir la mort del general Sanjurjo, degut a un accident d'avió. Aquest havia de liderar el cop d’estat, però va ser Franco finalment qui va liderar el cop d’Estat amb l’exèrcit africanista. El 24 de juliol es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars, s'encarregava de governar el territori ocupat. Les primeres mesures van ser: ● Prohibició de l’activitat de tots els partits, sindicats,... ● Suspensió de la Constitució ● Persecució i judicis a tribunals militars El 21 de setembre davant la clara durada de la guerra, els militars es van veure amb la necessitat de decretar un comandat únic, Franco es converteix en la màxima autoritat política. Hitler i Mussolini el van reconèixer com a únic interlocutor i va haver-hi un augment del seu prestigi degut a l’alliberament del setge d’Alcázar de Toledo. El 26 de setembre del 36 Franco va ser nomenat cap del govern i Generalisimo dels exèrcits espanyols, concentrat cada cop més poder a les seves mans. A mes la Junta de Defensa Nacional va ser substituida per la Junta Tècnica de l’Estat, embrió d’un futur govern. Octubre 36 - Febrer 39 Franco necessitava políticamet les diverses forces que van donar suport a l’alçament militar, inspirant-se en el model feixista de partit únic que otorga plens poders a un cap. A l’abril del 1937 es promulgà el Decret d’Unificació que va suposar la creació del partit únic del règim (Movimiento Nacional) del qual Franco era el Jefe Nacional. Falange Española, FET y de las JONS amb els pilars ideològics del pensament falangista i del carlisme. Oposició i purga del falangista Hedilla i del carlí Fal Conde. El juliol del 37 es publica el Pastoral de l'epistolari justificant l'alçament militar i la guerra, donant-li a la guerra un carácter de “cruzada”, aquelles guerres fetes a l’edat mitjana per parts dels cristians per a recuperar terres cristianes. El gener del 38 es forma el primer govern “nacional” del qual Franco era Cap de l’Estat i President del govern, en acumular els dos càrrecs es fa dir “Caudillo de Espanya” (el gran líder) El març del 1938 es dóna l’aprovació del Fuero del Trabajo inspirat en el model italià. A més, de la creació del sindicat únic vertical que agrupava empresaris i treballadors, en aquest era obligatòria la sindicació i estava controlada pel Movimiento, a més de la prohibició del dret de vaga. El febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitat polítiques, que es la que aplicaran per perseguir els opositors al nou règim, sent jutjats i condemnats. Emma León Drago Les fases de la guerra Primera fase de la guerra: Juliol 1936 - Març 1937: A finals del juliol de 1936 els Milicians catalans es van dirigir cap a l’Aragó, amb l’objectiu de recuperar Saragossa com a territori república, però van fracassar. Com a primer objectiu militar del bàndol insurrecte va ser Madrid, que era la capital i símbol del poder republica. L’agost del 1936 l'exèrcit de Franco va camí cap a Madrid per Extremadura. A Extremadura les tropes del general Yagüe van trobar molta resistencia. L’ocupació de Badajoz, on es va fer una gran matança a la plaça de braus que va tenir un gran ressò internacional. El setembre del 1936 Franco ocupa Toledo acabant amb el setge a “l’Alcazar” on resistien militars insurrectes i les seves famílies. A més, es va produir el tancament de la frontera francesa propera al País Basc i l’ocupació d’Irun i Sant Sebastià, pel general Mola. A finals de l’octubre de 1936 Franco era a les portes de Madrid, es van produir movilitzacións generals per aturar l’ofensiva, l'estratègia de defensa de Madrid va resistir l’atac. El 6 de novembre el govern de la República es va traslladar a València, durant la resistencia de Madrid. Febrer - Març del 1937: Les tropes insurrectes va iniciar maniobres per aïllar la capital i tallar-les dues comunicacions amb València. Per a fer-ho es van produir les batalles de Jarama el febrer de 1937 on els insurrectes van ser aturats pels republicans. I la batalla de Guadalajara el març de 1937 on les tropes italianes van ser derrotades per l'exèrcit republica. Davant la derrota de Jarama i la resistència de Madrid, Franco va decidir la conquesta de Màlaga i d’altres ciutats andaluses. (desbandá) Segona fase de la guerra: Abril - Novembre del 1937: Es produeix l’ocupació del nord, que era una zona molt important degut a la concentració de recursos miners, siderúrgics i industrials. L’abril es va produir l’ofensa contra el País Basc, el 26 d’abril Gernika va ser arrasada per l’aviació nazi. Entre el Juliol i l’agost es va produir les ofensives republicanes, com les batalles de Brunete i Belchite. A l’agost del 1937 es produeix la caiguda de Santander i a l’octubre de 1937 cau en total la regió d’Astúries. Emma León Drago Tercera fase de la guerra: Desembre 1937 - Novembre de 1928: El desembre de 1937 es va produir una ofensiva republicana a Terol, amb la perduda el febrer del 1938. El març de 1938 el desgast de l'exèrcit república va permetre l’ofensiva del bàndol insurrecte al Front d'Aragó. El 3 d’abril del 1938 Franco entra a Lleida, convertint el riu Segre en primera línia de foc. El 16 d’abril de 1938 les tropes insurrectes arriben a Vinaròs, tallant la zona republicana en 2 meitats i aïllant a Catalunya de la resta de la zona republicana. Entre el 25 de juliol i el 16 de noviembre de 1938 es produirà l’anomenada “Batalla de l’Ebre” será la darrera gran ofensiva republicana, amb l’objectiu de reunificar la zona republicanan. La contraofensiva franquista va tenir molt suport d’Alemanya i d’Italia. La derrota va ser republicanan, comportant moltes baixes. Quarta fase de la guerra: Desembre del 1938 - Abril del 1939: En la zona republicana es van produir diveses perdudes. El febrer de 1939 la República encara conservaba Madrid, Castella la MAnxa i algunes zones del Llevant des de valència fins Almería. El 5 de març de 1939 es va produir un cop d’estat a Madrid per part del coronel Segismundo Casado, responsable de la defensa de la capital. Aquest va intentar un acord amb Franco que va ser rebutjat. El 28 de març de 1939 les tropes de Franco van entrar a Madrid i després va caure la resta del territori republicà, València, Alacant i Albacete. L’1 d’abril de 1939 es va produir el darrer comunicat de la guerra, fet per Franco. En aquest declarava el fi de la guerra degut a la caiguda dels últims territoris republicans. A Catalunya: Es va produir l’inici de l’èxode de centenars de milers de persones, amb l’exili també del govern de la República, el de la Generalitat i el del País Basc. El 23 de desembre de 1938 Franco va donar l’ordre de l’ofensiva final a Catalunya amb els bombardejos a la ciutat. Progressivament el 15 de gener cau Tarragona, seguit de Barcelona el 25 de gener i Girona el 4 de febrer.