La Llotja de la Seda, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga La Llotja de la Seda y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! LA LLOTJA DE LA SEDA Fent una primera ullada veig un edifici rectangualar que dona a cuatre carrers, Plaça del Mercat, C/ Pare Pere Compte, C/ La Llotja i C/ Cordellats. Queda clar que la façana principal està a la Plaça del Mercat. Una façana amb una forma rectangular separada per una torre més alta quasi al mig. Em crida l’atenció el tamany i el treball decoratiu de la porta i les finestres, que a més a més estan dintre d’uns rectangles a modo de quadres exteriors. També el friso de la part superior esquerra S’accedis l’interior pel Carrer de la Llotja. En aquest carrer existeix una porta de tamany més reduït que la principal però que està també molt treballada en quant a decoració és refereix. Un pati gran dóna accés a dues sales. La primera, Sala de contractació, em sembla espectacular, amb molt d’espai i amb una decoració arquitectònica molt cuidada, amb elements singulars com les columnas helecoïdals o les voltes. Un altre és el Pavelló del Consulat. Es divieix en dues sales, dalt i baix. Les dues sales en un sostre de fusta molt treballat . M’ha cridat molt l’atenció, vore-la acompanyat del professor, que ens ha descubert aspectes que jo personalment desconeixia. D’aquesta manera, he percebut la bellesa d’un edifici que te un tractament arquitectònic i decoratiu que diu molt del momento d’esplendor que es vivía en aquest moment. Entrant ja en matèria tècnica sobre La Llotja, he de dir que en els territoris de la Corona d’Aragó al segle XIV i XV, a cavall entre el gòtic i el renaiximent, proliferà la construcció d’edificis dedicats al comerç. Els més importants s’anomenen Llotges. La més antiga d’aquestes llotges és la de Palma de Mallorca, en tre els anys 1426 i 1447 A València i en un entorn comercial en alça per la seva situación geogràfica i comercial dintre d’Espanya, i en unes condicions favorables dins de la Corona d’Aragó, pel momento d’èxit comercial que estava vivint valència, i en la decisió dels diputats d’ampliar uns locals de reunions, s’encomanà en 1491 a Mestres picapedres Johan Yvarra i Pere Compte, que varen ser elegits també pel gremi de picapedres de València com a picapedres majors, construir una llotja. A més a més, altres picapedres com Joan Corbera, Miquel de Maganyà i Domingo de Urtiaga, treballaren mà a mà per a la seva construcción. Pere Compte, era de Girona, demana que el desnaturaliratzaren d’aquesta. Abans de la Llotja, va treballar en l’ésglesia de Sant Nicolau, en la Generalitat i en les Ataraçanes. Johan Yvarra, era de Tolosa i va sol.licitar ser vei de València per poder treballar. El seu fiador per poder treballar a la llotja va ser Martí de la Sarsa Es va construir en 4 fases. • 1º fase anys 1482-1489. Alçat sala de Contractació i Torre • 2º fase anys 1498-1506. Dues primeres plantes del Consolat del mar • 3º fase anys 1506-1533. Construcció 3º planta del Consolat del mar • 4º fase anys 1533-1548. Remat dels elementes complementaris inclòs esl medallons València tenia uns dels llocs on més seda es produïa, el barri de Velluters, per això una de les principals accions comercials era la comercialització d’aquesta matèria, d’ahí el nom de Llotja de la seda. És per això que l’entorn on es va construir no va ser casual, junt al mercat de la ciutad any 1261 molt diferent en concepte a com el coneguem huí, junt al barri de Velluters, i al centre de València. Tot aquest conjunt, junt a l’església dels Sants Juans, feia un lloc ideal per a construir aquest edifici, que és una joia del Gòtic Valencià. En quant a la iconografía general de l’edifici, res és casual. Per a entendre-la hem d’acudir a la comparació d’art i literatura. Açò ens dóna idea del pensament de l’epoca fins i tot si som assebedors del paral.lelisme de l’edifici amb la creació dels llibres Tirant lo blanc i Spill de dones. Aquest últim deixa plasmat l’aspecte satíric de la societat valenciana carregant les seves tintes contra la dóna, o així també com les aventures fantàstiques de Tirant lo blanc. Per altra banda encara que és un edifici públic dedicat al comerç, constàntment aparèixen personatges biblio-cristians, açò és comprable als edificis mitjavals, amb elemets en sentit cristològics i marians. Bruixeria, amor, monstres, animals o allò quotidià, no podien passar desapercebuts, ja que va ser el sentit que va tindre la societat valenciana mitjaval. L’edifici té forma rectangular i es divideix en quatre parts, La Sala de Contractació, El Torreó, El Pavelló del Consolat i el jardí. Té aprox. 2000 metres quadrats, 51,47 x 39,10. Es va construir amb pedra de les canteres de Godella i Paterna, una pedra de molta cualitat, que va donar facilitat de treball als picapedres. sensació que les columnes tinguen forma de palmera. Pareix que la magnífica qualitat de la pedra, va ser uns dels motius que va fer es construiren amb aquest aspecte, gens fácil d’aconseguir. Entre cadascuna d’elles hi han nervis d’aspecte prim, que confluixen al centre formant claus, 97 en total, amb figures de sants, músics, ofertants entre d’altres. Entre l’alçada, la llargària o amplària, apareixen en les seues mides les teories mitjavals, sobre numerología sagrada i estructurades per Platón en “dialogo sobre la ciencia” Disposa de 4 portes gòtiques, una en cada façana i un altra al jardí. També hi han grans ventanals rectangulars d’estil gòtic que donen moltissima llum a aquesta sala. És ací, en portes i finestres on es trova la decoració escultòrica de la sala. Verge entre Àngels, mascares de la erra, monstres androcèfals, homes nus, gups d’acròbats, arquers, centauros tocant timbals i flautes. Aquestes figures tenen un significat des de l’edad mitja, així el home nu representa els pecats de la carn. Un altre que apareix amb frecuencia no sols ací és el centàure, representant el element masculí. El sól és de mármol blanc, negre i de color, que formen línies que es junten per formar estreles de sis puntes. A una alçada de 11,20 mhi ha una inscripció llatina que diu: Inclita domus sum, annis aedificate quindecim gústate et videte concives quodian bona es negociacio que no agit dolum in lingua quae iurat próximo et non decepit quae pecuniam non dedit ad usuram mercatores sic gens diviciis redunbabitet tándem vita fruetur eterna És un arquitectura clarament funcional, ja que està pensada per treballar a diari amb un lloc diàfan. De un gran volum creat per les línies que marquen la forma rectangular així com les línies verticals que donen amplitud vertical, amb una llum abundant gràcies a les grans finestres, es vol aconseguir com he dit abans, un lloc de treball diari i funcional, on la llum que hi ha a la nostra capital puga ser aprofitada per els menesters diaris. Amb unes proporciones molt ben mesurades, es aconseguix un lloc que no sols te una decoració arquitectónica diferent sinó, pot tenir una doble funció, decoratiu i funcional a la mateixa vegada Des de dins d’aquesta sala podem accedir a la capella i a l’escala de cargol, ambdós pertanyents al torreó. A la capella s’accedix per una porta amb un a gran moldura d’arcs escarçans, rematat per un arc conopial. Al timpà una figura de Déu pare, recolzant la mà esquerra en el globus terraquí. Aço vol diferenciar la part més sagrada dels jujtas de l’espai de la gent que accedis pel carrer. Aquesta unió es va fer posteriorment, ja que en un principi un mur tancava dues dependències Aquesta capella novament rep llum de dues grans ventanals. La volta és de cruceria estrellada, i els arcs principals recolzen sobre mènsules. És un espai reduït, amb línies de nou que marquen forma rectangular i amb una sensació de espai separat de la resta, encara que no ho és La porta que dóna accés a l’escala del torreó, és d’estil neogòtic, i es veu clarament pel color diferent de la pedra. Sota el arc conopial hi ha un àngel amb una cartela en la mà. On recolza aquest arc una dona nua és mossegada per un drac com castic de la luxúria. L’escala de cargol del Torreó és un alarde de l’estereotomia constructiva del gòtic tarda, i la seva característica és que no té eix central, i la barana té forma helicoïdal, per la qual cosa l’escala es el propi element de sustentació. Pere Compte va demostrar en aquesta escala els seus coneixements d’arquitectura. També i al igual que passa amb les columnes de la sala de contractació, la qualitat de la pedra va fer possible treballar-la fins a aquest extrem. El Pavelló del Consolat del Mar es va construir al 1947, despres que estiguera finalitzada la primera part. Consta de quatre parts, soterrani i tres plantes, totes elles en un sols bloc de forma rectangular. Els pilars de sustentatió son de secció octogonal i es cobrí amb voltes anervades de perfil molt rebaixat. La resta está construït en murs paral.lels, replenats en grava i enderrocs. Estos elemnts, que descarreguen sobre les columnes octogonals són els sustentadors de tot l’edifici Tota la decoració escultòrica es distribuïx per portes i finestres així com pels paraments de les tres façanes. La decoració es va fer primer en molds de fusta i després el picapedres utilitzaren novament la pedra de Godella per finalitzar els treballs de decoració. El soterrani s’accedis per una porta baix de l’escala i te dues sales. Una més gran que l’altra i es poden vore les columnes octogonals primaríes, element de sustentació de tot l’edifici. Planta baixa o sala del tribunal, s’accedis per una porta de arc conopial, i un altre accés des de la capella, obert a posteriori. Ara es diàfan però abans tenia dues compartiments. 4 finestres i un artesonat de fusta que li dóna un colorit i personalitat propi d’una sala per a judicis. Línies ven definides donen forma a aquest volum. Una llarga escala dona accés a la primera planta, Consolat del mar o sala daurada. La porta d’accés esta formada per un arc conopial i amb una moldoura de àlfiç decorat. Dues mènsules representades per un diable devorador i un grifo alad, culminen la decoració. El més destacable és un alfarje, que encara que no va ser construït per aquesta planta, tingué que ser retocat amb algunes mesures. És una vertadera obra d’art, no sols pels materials utilitzats sinó pels motius que són força interessants. Jocs de xiquets, músics, figures quimèriques, o motius ornamentals i vegetals, composen les 670 peces que adornen aquesta meravella. Color de fusta i daurat, així com relleus en la fusta, amb línies que marquen un sostre recolzat en els murs sustentadors, fan d’aquest lloc una vertadera obra d’art. El sól, amb figures geomètriques, tornen a donar senació de rrelleu i profunditat. Tota la planta superior, amb accent del Goticisme final, té a les moldures exteriors 40 medallons renaixentistes, i que són molt elogiats per tothom. 16 en cada costat major i 8 al menor. En cadascun d’ells es situa una figura humana rodejada d’una corona, i per sota d’ells corre un baqueton, que a diferencia del de les finestres, és de treçat de branques que surten de la boca d’uns dracs. Aquestos medallons afegeixen a la iconografía de l’edifici, la idea de buscar en els aconteciments del passat, la Bíblia i la història antiga, actituds i problemes. Els que donen al mercat i carrer de Cordellats, apareixen amb gerrers i dones. Els que donen al pati, potser guerrers, prínceps o reis. Els que donen al pati central, són reis prínceps o guerrers, i contrasten amb un acabament exquisit en comparació amb els dels altres façanes. La seva aparença és de delicat baixrrelleu. Hem de destacar com a altres signes de decoració: • Gargoles: 28 unitats, que tenen la funció de replegar aigua fluvial i que entre d’altres tenen forma d’àguiles, animals fantàstics o montres amb i sene ales. • Escuts heràldics: L’escut de la ciutat està present en tota la Llotja, especialmente als cantons, amb carteleres de la data d’inici de les obres, o en diferents estils com el neogòtic La llotja també va ser utilitzada per altres menesters com per exemple magatzem de forment, utilitzat per la Generalitat per a subhastes d’arrendataris, en la guerra de successió com a caserna militar o com a hospital front a la pesta. Ja en la nostra era, com a comerç de filatèlia, exposició del Ninot, o concerts de la Banda Municipal És un edifici que si ja hem cridava l’atenció moltissim, ara que el conec doncs encara mol més. Jo diría que, el que més m’ha cridat l’atenció, ha sigut l’entorn on es va desenvolupar i les condicions socials-polítiques i religioses. No deixa de ser un monument amb un Gòtic tardà valencià molt important, però pense que la seva construcción va estar envoltada de circumstàncies que venen a confirmar la importància que València tenia en aquell moment. BIBLIOGRAFIA I RECERCA D’INFORMACIÓ Aldana Fernández, Salvador. La Lonja Sebastián lópez, Santiago. La lonja y su entorno socio cultural http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html#artistas http://www.arteguias.com/palacio/lonjavalencia.htm