Metodología Observacional: Tipos de Observación, Representaciones y Variables - Prof. Carr, Apuntes de Psicología

¡Descarga Metodología Observacional: Tipos de Observación, Representaciones y Variables - Prof. Carr y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! METODOLOGIA OBSERVACIONAL F 0E 0 ex post facto DEFINICIÓ *Wright (1960) • Observació directa F 0 E 0 pràctica científica que implica observar, registrar i analitzar aquells esdeveniments que es produeixen espontàneament . • no hi ha manipulació, els esdeveniments no es provoquen • no hi ha instruments entre l’observador i l’ observat • es quelcom que s’ha d’observar i registrar en el mateix moment que es produeix, no es retrospectiu (no es registra a posteriori) • Observació indirecta F 0 E 0 quan observem i analitzem quelcom que és un producte de la conducta, no és la conducta directa. • A partir del producte intentem saber quina ha estat la conducta. • Hi ha disciplines que només treballen amb indirecta (història, arqueologia...) *Weick (1968) Métode observacional: Selecció, provocació, registre i codificació d’aquell conjunt de conductes i situacions relatives als organismes que és consistent (fa referència) a les metes empíriques. • Selecció: quines conductes, en quin moment, de quins subjectes, en quines situacions... • Provocació: petits canvis que l’investigador pot provocar en l’entorn per clarificar els resultats, sense que comporti modificació del context natural (x ex, amagar una joguina per veure si el nen la busca F 0 E 0esperar a que la joguina quedi amagada per casualitat no és viable!) • Metes empíriques: tot el que estem observant va dirigit a la resolució del problema plantejat. *Bakeman i Gottman (1986) Observació sistemàtica: forma particular de quantificar la conducta, que consisteix en observar la conducta espontània i en contextos naturals. MECANISMES REPRESENTACIONALS Representar F 0 E 0 utilitzar algun tipus de signe (codi) per fer referència a algun aspecte de la realitat. Segment de realitat F 0 E 0 part de la realitat que és el que jo vull representar utilitzant un sistema de signes, que tindrà dins seu diferents classes. Ex: segment de realitat F 0 E 0 els colors (classes) Procés representacional F 0 E 0 qualsevol acte de recollida de dades, ja sigui com a observador o mitjançant eines. Mitjançant aquest procés, representem aquetes parts del segment de realitat utilitzant signes. Segment de realitat Procés representacional Mecanisme representacional Verd Blau Vermell Groc Mecanisme representacional: Quelcom que em permeti codificar. Té una sèrie de codis que m’ho han de permetre. És un instrument selectiu: • només representa alguns aspectes de la realitat (un regle nomes permet mesurar la longitud) • per això, és important escollir l’ instrument adient, perquè només ens donarà informació de una part de la realitat, per tant ha de ser d’allò del que volem saber. Poden ser de 3 tipus: • Orgànic: és el ser humà el que recull la informació • Inorgànic: un aparell dóna signes diferents segons la realitat (x ex, termòmetre • Mixte: combinació de la persona amb un instrument, calen els dos (per ex, persona mesurant amb un metre) • Hi ha autors que no consideren que l’inorgànic sigui per si mateix un mecanisme, ja que sempre es necessària una persona que el llegeixi, i per tant només hi ha orgànics i mixtes. Segons la relació entre el segment de realitat i la seva representació, en tenim dos tipus: 1. Mecanismes representacionals equivalents F 0 E 0 relació biunívoca • Relació no ambigua, a cada classe del segment de realitat només li correspon un signe del mecanisme representacional (cas ideal). • Generalment utilitzen els mateixos signes (per ex, números) i a més aquests signes es poden transformar els uns amb els altres (relac. Biunívoca). És indiferent representar amb un mecanisme o amb l’altre, pk sempre podem pasar de l’un a l’altre. • Ex: temperatura mesurada amb graus celsius i fahrenheit (relació: Fahrenheit = 9/5Celsius +32). 2. Mecanismes representacionals sinònims F 0 E 0 relació ambigua • No existeix una relació biunívoca, no hi ha una equivalencia exacta. • No és indiferent quin mecanisme escolleixi; per ex, diferents tests sobre depressió: no podem passar del resultat d’un a l’altre. • La relació ambigua pot ser de dos tipus; Ambigua de realitat Per cada clase del segment de ralitat puc tenir varios signes. Ambigua de signe Un sol signe em serveix per representar varies classes de realitat. Conducta gestual (dinàmica) • Acompanyen normalment el discurs i son quelcom comunicatiu • Moviments força constants i esteriotipats (repetitius) per cada individu • Btt influneciat per la cultura Conducta postural (estàtica) • Més fàcil d’observar i de categoritzar • S’estudia si pacients amb determinats trastorns psicològics adopten determinats tipus de postures • Determinades per la cultura (si estan ben o mal vistes, etc) 2. Conducta espacial o proxèmica Proxemia: estudi de la necesitat de l’home i els animals en general de defensar el seu territori i per tant de mantenir unes distàncies mínimes amb els altres. a) Distàncies • Intima: distància on la presència de l’altre és evident • Propera: contacte físic (tocar, veure, olorar...) • Llunyana: la podem veure i hi ha possibilitat de contacte físic, però és necessari un moviment d’aproximació (15-40 cm) • Personal Distància mínima que ens cal respecte dels altres per sentir-nos segurs, si es sobrepassa ens sentim violentats En la propera encara hi ha possiblitat de tocar les extremitats dels altres • Social Ja no és possible el contacte físic però sí que podem veure la seva mirada Situació en la qual el subjecte ja no se sent tant compromès 1-3 m • Pública Distància en la qual en cas de perill (amenaça) ja es possible actuar ja sigui defenseiva o agressivament (pendre mesures) b) Orientació corporal (desde cara a cara fins a estar de esquenes l’un de l’altre) 4. Conducta vocal o paralingüístic: Emisió de veu o de sons que no té contingut verbal. El seu estudi és dificultós: ha d’estar grabat i després analitzar-ho. S’estudien diverses dimensions: 1. Dimensió sonora: timbre, to i intensitat (ho mesura l’espectòmetre) 2. Dim temporal: sincronia temporal (espais entre els silencis i la parla) Interesa (per ex, per l’anàlisis d’interacció de la parella, si es repecten, etc): • Temps de reacció: temps que B triga en començar a parlar després de que A hagi acabat • Temps de latència o d’iniciativa: temps que triga A en tornar a parlar quian ha parat però veu que B no respon. 3. Dim de continuïtat: interrupcions que esc produiexen durant la conducta verbal. “Non at radio”= nº interrupcions/total paraules emeses Indicador d’estats d’ansietat, bloqueix... Conductes interruptives: • Quan estas parlant i repeteixes una paraula a l’acabar cada frase (vale?) • Lapsus lingüe F 0 E 0 quan utilitzes una altre paraula k s’assembla a nivell sonor però te diferent significat • Omisió de paraules F 0 E 0 que dins d’una frase et saltis una paraula • No acabar les frases 4. Conducta verbal o lingüística Les frases son analitzades con a tal Una de les més estudiades, tot i que és molt difícil: en context diferent, una mateixa frase pot tenir interpretacions completament diferents ORGANITZACIÓ DE L’INVESTIGACIÓ OBSERVACIONAL • • CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES EN METODOLOGIA OBSERVACIONAL • Segons la seva funció en les hipòtesis F 0 E 0 una variable per si sola no és cap d’aquestes, depèn del lloc que ocupi dins de la hipòtesis • Exògenes: segons la hipòtesis ens permetrà predir quins valors prendrà una altre variable V. antecedent, predictora (v. independent) • Endògenes: segons la hipòtesis els seus valors es poden predir coneixent els valors de la variable antecedent V. conseqüent • Estranyes V. perturbadores, contaminants.. Varien de forma concomitant (conjuntament) amb alguna variable exògena. No s’ha contemplat a la hipòtesis però pot estar influint en els valors de la endògena. F 0 E 0 Problema: si els valors de la conseqüent són deguts només a la exògena, només a la estranya o a ambdues. • Segons la seva relació amb el comportament • Ambientals • Propietats mesurables de l’entorn físic o social que pot estar relacionat amb el comportament i per tant afectar-lo o ser afectat per ell (per ex, les caract. Del profe o el nº d’hores de classe que portis) • Solen ser v. Exògenes però tb poden ser endògenes • Conductuals • Propietats mesurables del comportament dels individus (mirada, etc) • Normalmnt són endògenes; tb pot ser que siguin les exògenes i les endògenes (per ex interacció entre persones: conducta A (ex) F 0 E 0 conducta B (end) ) • De subjecte • Propietats mesurables no conductuals que són pròpies, intrínsiques als