La Revolución Agrícola y su Impacto en la Sociedad y la Economía Europea, Apuntes de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga La Revolución Agrícola y su Impacto en la Sociedad y la Economía Europea y más Apuntes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! 1. Factors impulsors de la industrialització 1.1. La revolució agrícola Una sèrie de transformacions en l’agricultura, que es coneixen com a “revolució agrícola”, van fer possible un notable increment de la producció d'aliments i de la productivitat agrícola a Gran Bretanya. En 1650, la producció d'un llaurador permetia alimentar a 1,5 persones; en 1800 havia augmentat a 2,5 persones. Les tres innovacions agràries més importants van ser:  El tancament dels camps oberts o “enclosures”: va suposar la privatització dels camps oberts (openfields) i de nombroses terres comunals. La seua posada en cultiu va augmentar la producció d'aliments.  La introducció del “Sistema Norfolk”, que mitjançant la rotació de cultius evitava l'esgotament de la terra. Combinava la sembra de cereals que emprobeixen la terra, amb la de plantes farratgeres (naps, alfals, trèvol...) que l’enriquien pèrque fixen el nitrogen al sól. Això va permetre eliminar el guaret (barbecho), ampliar la superfície cultivada i estabular el bestiar. Al aumentar la producció de farratge, va augmentar els caps de bestiar. Va haver carn més barata i més fems que es va utilitzar per fertilitzar els camps.  La utilització de maquinària agrícola moderna, (sembradora de Jethro Tull, arada Rotherham, trilladores mecàniques...), de nous cultius (creïlla, dacsa...) i fertilitzants (guano) va permetre augmentar i diversificar Ia producció d'aliments. A conseqüència d'aquests canvis, es va incrementar la disponibilitat d'aliments, la mortalitat per fams va disminuir, la població va augmentar i es va produir un èxode de mà d'obra des del camp a la ciutat, la qual cosa va permetre el desenvolupament de la indústria. 1.2. La revolució demogràfica L’ augment de l’oferta d'aliments des de mitjan segle XVIII va fer possible un elevat i continuat creixement de Ia població. Gran Bretanya va viure una gran explosió demogràfica i, entre 1800 i 1900, eI nombre d'habitants quasi es va triplicar. Aquest creixement va ser degut al descens de la mortalitat, sobretot de la mortalitat infantil, i a un lleuger augment de la natalitat. La reducció de la taxa de mortalitat va ser el resultat d'una millor alimentació, així com d'alguns avanços mèdics i higiènics, com la vacuna contra la pigota i la difusió de l'ús del sabó. La desaparició de les grans fams va fer que Ia població, més ben alimentada, tinguera major resistència davant Ies malalties i epidèmies. Com a conseqüència, la esperança de vida va créixer notablement i a la fi del segle XIX se situava, en la majoria de països industrialitzats, al voltant dels cinquanta anys. La natalitat va augmentar per la disminució de l’edat de matrimoni. En la segona meitat del segle XIX, la natalitat va iniciar el seu declivi pel descens de la mortalitat infantil, i el desig de Ies famílies, principalment les urbanes, de controlar el nombre de naixements. L’ increment de Ia població va suposar un gran estímul al procés d'industrialització perquè va proporcionar mà d'obra abundant i va fer augmentar el nombre de consumidors. 2.Per què es van tancar les terres de cultiu? Des de l'Edat mitjana, el mètode agrícola predominant a Europa era la rotació de cultius mitjançant camps oberts (openfield). Es tractava d'un sistema basat en els drets comunals tradicionals, que practicava una agricultura orientada a la supervivència (autoconsum). L'augment de la demanda d'aliments i dels preus agrícoles durant el segle XVIII va estimular als grans propietaris a augmentar la producció per a obtindre majors beneficis. Amb aquesta finalitat, van decidir concentrar les parcel·les dels seus camps i tancar-les, apropiar-se de les terres comunals i desvincular- se del cultiu col·lectiu. Amb això, els propietaris van poder cultivar les terres tancades o camps closos (enclosures) segons la seua conveniència i aplicar nous sistemes per a millorar la productivitat. Per a legalitzar aquest procés, entre 1760 i 1840,el Parlament anglés, controlat pels grans propietaris, va aprovar unes lleis de tancament (Enclosure Acts). Molts xicotets propietaris i llauradors sense terra, als quals se'ls privava de les seues terres o de l’ús de terres comunals, es van oposar. Però les diligències per a elevar una protesta al Parlament eren cares i dificultoses i la majoria va acabar perdent les terres i els seus drets comunitaris. Aquest procés va ser decisiu per a la privatització de la propietat agrícola i la consolidació d'una agricultura de mercat. DEL OPENFIELD A LES ENCLOSURES El sistema de camps oberts (openfield) dividia els camps en tres zones. En dos d'elles es cultivaven cereals i la tercera es mantenia en guaret. Per a evitar que totes les seues terres estigueren en guaret, cada propietari havia de tindre parcel·les en cadascuna de les zones. A més, havia de seguir la rotació comunitària obligatòria. Al voltant dels camps existien terres comunals i erms, d'ús comunitari per a tots els llauradors del llogaret. En el sistema de camps tancats (enclosures), les parcel·les abans disperses es van agrupar i limitades amb tanques, alhora que passaven a ser propietat particular. En aquest procés, aquells que tenien xicotetes parcel·les van haver de vendre-les als grans propietaris, que també es van apoderar de les terres comunals, sobre les quals no havien títols de propietat. El destí de la majoria dels llauradors va ser convertir-se en jornalers agrícoles o emigrar a les ciutats a la recerca de treball. Per què molts dels llauradors dels llogarets (xicotets propietaris o llauradors sense terres) defensaven el sistema openfield? -Per un esperit comunitari tradicional que els feia compartir des d'antany estris, útils agrícoles i mètodes de cultiu. -Perquè proveïa als vilatans dels productes imprescindibles per al seu manteniment diari. Com la població creixia poc, no hi havia necessitat urgent de millorar la productivitat. -Perquè els donava dret d'ús sobre les terres comunitàries. En elles podien alimentar el seu bestiar amb les pastures, recol·lectar fruits silvestres, proveir-se de fusta i pescar en els rius. Fins i tot els llauradors més pobres allí podien alçar cabanyes per a viure. -Perquè molts llauradors eren poc inclinats al canvi i preferien mantindre els sistemes tradicionals abans que arriscar-se a implantar nous mètodes de cultiu. 3. Els nous tipus d’indústria 3.1. La mecanització i el sistema fabril Les noves fonts d'energia (hidràulica i vapor) van impulsar la mecanització del procés productiu a partir de la utilització de noves màquines que podien treballar dia i nit i realitzar simultàniament diferents operacions amb molta més rapidesa. La nova maquinària es va aplicar en l'agricultura, la indústria i els mitjans de transport, la qual cosa va provocar:  un augment de la producció,  la millora de la qualitat dels productes  i el comerç a distància. L'increment de la productivitat va fer disminuir els costos de producció i el preu de venda, i augmentar el nombre de consumidors, és a dir, es fabrica més barat, així es pot vendre més barat i per tant el compra més gent. La mecanització va estimularla implantació del sistema fabril, una nova manera d’organitzar la producció i el treball. L'element central d'aquest model era la fàbrica, que reunia sota un mateix sostre els dos factors de producció:  el capital (local, màquines i matèries primeres)  i el treball (mà d'obra). Aquest sistema va comportar: L’impuls definitiu de la siderúrgia arribaria amb la construcció de la xarxa ferroviària, a partir de 1830. Gracies al desenvolupament de la siderúrgia, es va desenvolupar la indústria metal·lúrgia, dedicada a la fabricació de màquines per a l’activitat industrial. A mitjan segle XIX, aquestes indústries (la siderúrgia i la metal·lúrgia) van esdevenir els sectors cabdals de la industrialització. (1) La pudelació, també dita pudelado o pudelaje, és una manera de refinat del ferro que es produeix en els alts forns, mitjançant la qual s'aconsegueix rebaixar el contingut de carboni fins a un percentatge molt baix i, sobretot, eliminar quasi tot el sofre, per la qual cosa el ferro resultant ja és ferro forjat. 3.4. La mineria del carbó i el ferro La màquina de vapor i la industria siderúrgica, necessitaven grans quantitats de ferro i carbó. Per això es van a fer extraccions d’aquestos minerals. El desenvolupament de la mineria va ser possible gràcies a:  l'ús de bigues de ferro per a consolidar les galeries, donant mes seguretat als pous miners  i a la introducció de carrils i vagonetes que van facilitar l'extracció i el transport del mineral. La mineria i la siderurgia van generar els “paisatges negres” característics de les regions mineres d’Europa (Gal·les, Astúries, País Basc...) 3.5. L’expasió de la industrialització Al llarg del segle XIX, el procés industrialitzador, iniciat a Gran Bretanya, es va expandir per Europa. A principis del segle XIX, les transformacions econòmiques van començar a França i Bèlgica, on la industrialització es va sustentar en l'explotació dels rics jaciments de carbó. A partir de 1850, Alemanya (més aviat Prússia) va consolidar el seu desenvolupament industrial:  en l'abundància de carbó i ferro,  en la concentració del capital financer en grans corporacions bancàries  i en un important sector siderúrgic i químic. A Itàlia i Espanya, el creixement industrial va ser més tardà i, en molts casos, incomplet, coexistint àrees fortament industrialitzades amb regions d'economia bàsicament rural. A l'Europa oriental, només en zones molt localitzades dels imperis austrohongarés i rus, es va assentar una naixent industrialització a la fi del segle XIX. En la resta del món, tan sols als Estats Units i el Japó es va desenvolupar una indústria semblant a l'europea. A conseqüència de l'expansió de la indústria. Les crisis de superproducció del sistema capitalista van tindre també impacte mundial. 4. Per què la industrialització va necessitar un sistema econòmic nou? Per a edificar una fàbrica, comprar maquinària, construir una xarxa de ferrocarril o obrir un mina era necessàries grans inversions de capital. Així mateix, la fabricació en massa de productes requeria d'un mercat ampli i sense traves. La voluntat d'innovar, d'augmentar la productivitat i de reduir els costos de fabricació i el preu de venda exigien, a més, llibertat d'indústria i estímul a la lliure iniciativa. El procés industrialitzador va estar íntimament unit a les noves idees del liberalisme econòmic, sobre les quals es va fonamentar i va consolidar el capitalisme. Aquest nou sistema econòmic responia a totes aquestes exigències i permetia als emprenedors l'obtenció de grans beneficis. Els principis del liberalisme econòmic van ser elaborats a la fi del segle XVIII per un conjunt de pensadors britànics entre els quals destacaven Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert Malthus. 4.1.- El Liberalisme Econòmic i el Capitalisme En el segle XVIII, alguns pensadors britànics (Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert Malthus) van defensar el Liberalisme econòmic. El liberalisme econòmic és una teoria econòmica basada en: ► L'interés individual: la satisfacció de l'interés particular és el motor del desenvolupament econòmic. ► La llei de l'oferta i la demanda: els interessos contraposats s'equilibren en el mercat a través d'una 🙶mà invisible🙷, que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda. ► La lliure competència entre empreses és el marc idoni per al desenvolupament econòmic perquè estimula el descens dels preus i la innovació tecnològica. ► La no intervenció de l'Estat en l'economia. ► El lliure comerç: ha d'existir una lliure circulació de mercaderies entre els països. El capitalisme és un sistema econòmic caracteritzat per: ► La propietat privada dels mitjans de producció i dels béns que es fabriquen en mans de la burgesia, que aporta el capital. ► El treball assalariat que realitza el proletariat, a canvi d'un jornal. ► La lliure iniciativa i la no intervenció d'Estat, que tenen com a objectiu la cerca del màxim benefici empresarial ► L'existència de crisis econòmiques periòdiques pels desajustaments entre oferta i demanda. 4.2.- La crisi econòmica de sobreproducció 5. La societat urbana: burgesos i obrers 5.1. El procés d'urbanització La difusió de la industrialització va obligar els treballadors a traslladar-se a la ciutat i a viure entorn de la fàbrica. Així, van créixer Les ciutats i es va consolidar una societat urbana. Els nous treballadors industrials procedien, en la seua majoria, de les àrees rurals pròximes. Es calcula que en l'inici de la industrialització quasi dos milions d'anglesos es van desplaçar a les ciutats. El creixement urbà va afectar també la resta d'Europa: a principis del segle XIX, només un 2% de la població europea vivia en ciutats, i al començament del segle XX el feia ja el 78% dels britànics, el 60% dels alemanys i el 44% dels francesos. Espanya, país més endarrerit i rural estaria sobre el 25%. El ràpid creixement de les ciutats va originar una forta segregació social per barris:  La burgesia va abandonar el barri vell i per a albergar les noves i confortables habitatges burgesos es van enderrocar les muralles de moltes ciutats a fi de construir grans avingudes i es van planificar barris residencials, dotats de serveis públics, com la il·luminació i el clavegueram. En aquests barris residencials es van instal·lar oficines, comerços i habitatges en les quals la burgesia feia ostentació de la seua riquesa.  Els treballadors es van establir en barris obrers, que van créixer sense planificació prop de les fàbriques i no disposaven d'infraestructures (carrers no pavimentats, sense clavegueram i sense recollida de fem). Els edificis albergaven habitatges xicotets, sense aigua corrent, que sovint acollien a més d'una família. 5.2. La societat industrial La industrialització va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial. En L'antiga societat estamental, la posició social venia determinada per l'herència, i els estaments eren grups tancats.(Ja ho vam veure en el tema 1) En La nova societat industrial, la propietat definia la pertinença a una determinada classe i existia una mobilitat social que depenia del nivell de riquesa aconseguit. La burgesia Els qui posseïen capitals i béns (industrials, empresaris, comerciants, banquers), configuraven la burgesia, que es va convertir en una nova elit social. La seua riquesa no provenia de la possessió de la terra com la noblesa o el clergat, sinó de la propietat de les noves activitats econòmiques (fàbriques, empreses...etc) Gràcies al seu estatus i a la seua creixent influència, la burgesia va organitzar la societat en funció d'uns nous valors basats en l'exaltació de la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme. El proletariat Els obrers de les fàbriques (proletariat) constituïen la força de treball necessària per a moure les màquines i produir els béns. No posseïen béns ni capitals i venien el seu treball a canvi d'un salari. Les seues condicions laborals eren precàries, els seus sous, baixos i les seues jornades de treball, molt llargues (12-13 hores diàries). Es sometien a una disciplina laboral molt rígida. La classe mitjana A mesura que avançava el segle XIX es va anar configurant una classe mitjana 2, caracteritzada per no posseir grans capitals, ni propietats, ni exercir un treball manual. Estava formada per professionals liberals (advocats, metges, enginyers, arquitectes, professors...), xicotets comerciants, funcionaris, empleats de banca, militars, etc. (2) Classe mitjana és un terme que se sol aplicar als treballadors/as amb un nivell econòmic superior a la classe obrera (se suposa que és la classe baixa) i amb menys nivell econòmic que les classes altes. 6. Les dones en la nova societat industrial 7. Com va canviar les formes de producció de béns, la industrialització? Entre 1750 i 1850 es va produir la Revolució Industrial, la transformació més important de la història de la humanitat des de la Revolució Neolítica (descobriment de l'agricultura). Amb la industrialització, l'agricultura va deixar de ser la principal font de riquesa i la indústria va substituir a l'artesanat i a la manufactura. Aquesta revolució va ser el resultat d'una sèrie de transformacions interconnectades (factors impulsors), que van provocar el sorgiment del sistema industrial de producció. La industrialització va propiciar el naixement d'una nova societat urbana, capitalista i de classes. TOP € + El aumento de la po- blación y la mecaniza- ron un excedente de campesinos que prola- gonizó el éxodo rural hacia las ciudades. » El crecimiento urbano comportó el surgi- miento de nuevos ba- rios industriales. « la adopción de nuevas lécnicas y máquinas de culivo comporió un camera la prodeción ogro + La mayor cantidad de alimentos es- fimuló ol crocimiento de la pobla- ión, lo cual supuso un aumento del consumo y lombién de la mano de obra, a El uso de uno nuevo fuente de ener ga [carbón] en la máquina de vo- por pormilió la mecanización y el surgimiento de nuevos medios de transporte (ferrocarril y barto de vapor), Y porcada 00 campesinos y. | LS dla 1l JENIeReO nu ns parta as he o co estemos 100 180 » El aumento de la po: blación y la mecaniza- ción agrícola genera ron un excedente de campesinos que prota- gonizó el éxodo rural hacia las ciudades. » El crecimiento urbano comportó el surgi- miento de nuevos ba- rrios industrialos. + La adopción de nuevas técnicas y máquinas de cultivo comportó un aumento de la producción agrícola. + La mayor cantidad de alimentos es- * ——timuló el crecimiento de la pobla- ción, lo cual supuso un aumento del Eso y Jona de limeño de + El uso de una nueva fuente de ener- gía (carbón) en la máquina de va- por permitió la mecanización y el surgimiento de nuevos medios de transporte [ferrocarril y barco de vapor). Los primeras industrias que se meconizaron y adoptaron el siste- Lo necesidad mo fabril fueron la textil y la siderúrgica. de carbón y hiorro paro la OMNIA) máquina de vapor y la si derurgia com- portó el desa: rrollo de la minería, % % 0 e “0 “w 40 “0 o pu) 0 0