LA POBLACIÓ ESPANYOLA SELECTIVITAT, Apuntes de Geografía

¡Descarga LA POBLACIÓ ESPANYOLA SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! Júlia Dalmau Aguilar U6: LA POBLACIÓ A ESPANYA 1. L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ Demografia → ciència que estudia les oblacions humanes en relació a la seva renovació mitjançant naixements, defuncions i moviments migratoris. Geografia de la població → estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens geogràfics (distribució, composició, creixement i migracions). En l’estudi de la distribució de la població cal tenir en compte dos conceptes: − La població → conjunt d’éssers humans que viuen en un territori que es presenta delimitat d’acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moviment temporal determinat. − El territori de referència → entitats administratives com ara estats, províncies i municipis que aporten dades demogràfiques amb els cens i el registre civil. Fonts demogràfiques → càlculs de la població amb freqüència i regularitat: 1. Cens: recompte de la població d’un país en un moment determinat que ens aporta dades sobre el volum de la població, la composició per sexes i edats, l’estat civil, la grandària de les famílies, el nivell d’estudis, la professió, la renda, etc. Es fa en els anys acabats en 1. 2. Padró municipal: registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. Està sempre actualitzat. 3. Registre civil: comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Aquestes dades permeten a l’Institut Nacional d’Estadística elaborar estadístiques del moviment natural de la població. Projecció de població → simulació estadística del futur d’una població en base a unes hipòtesis que segueixen les tendències demogràfiques actuals (índex de fecunditat, natalitat i mortalitat, moviments migratoris, activitats econòmiques, distribució territorial). L’urbanisme i l’ordenació del territori, la construcció d’equipaments i serveis i la fabricació i comercialització de productes. Les hipòtesis poden no complir-se a causa de catàstrofes naturals, guerres, crisis econòmiques, epidèmies, etc. 2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA El model de transició demogràfica permet comparar, explicar i valorar les dinàmiques de la població espanyola en relació amb altres països d’Europa. Règim demogràfic antic (fase I) → des del Neolític fins al final del segle XVIII a Gran Bretanya i el XX a Espanya, on es va allargar per la població rural. Característiques: − Natalitat elevada: fecunditat mitjana d’uns cinc fills per dona, a causa de l’elevada mortalitat infantil durant els primers anys de vida.. − Alta mortalitat a causa d’epidèmies (Pesta Negra), males collites, guerres i catàstrofes naturals, falta d’higiene i recursos mèdics escassos. La mitjana d’esperança de vida era de 35 anys. Creixement demogràfic (fase II) → entre el 1780 i el 1880 a la Gran Bretanya, i des del 1930 fins al 1980 a Espanya. Característiques: la natalitat era elevada però la mortalitat va davallar gràcies a les millores d’alimentació i d’higiene. Això va provocar un creixement demogràfic. − Gran Bretanya → finals s. XVII i principis del s. XIX: o els progressos en agricultura com la introducció de nous conreus i les noves tècniques van eradicar les fams catastròfiques; o es va difondre l’ús del sabó i la recollida d’escombraries a la ciutat. − Espanya → dècada del 1920 (baix desenvolupament econòmic i social): o es va produir un creixement demogràfic (alta natalitat i menor mortalitat) interromput per la Guerra Civil (36-39). − Estabilitat de la població → necessita que una generació sigui rellevada per la següent i s’aconsegueix amb una mitjana de 2,5 fills per dona. La immigració ha millorat aquesta tendència però no garanteix el relleu generacional. L’evolució recent de la població espanyola: Espanya va aconseguir el seu màxim de població el 2011 amb 47 190 500 habitants. A partir d’aquest moment, la població ha anat disminuint. L’increment de població els darrers anys és producte de l’arribada d’estrangers: el 2008 representaven l’11,4% de la població, i tenia un saldo migratori del 6,76%. El 2014 hi va haver un saldo migratori negatiu (-2,04%). El 2015 la població estrangera representava un 10,1% de la població. Això s’ha vist reduït per l’emigració i l’adquisició de la nacionalitat espanyola. Existeixen diferències territorials en relació amb el moviment natural de la població que depenen de factors socials (comportament) i econòmics (nivell de desenvolupament). − Les comunitats més envellides són Galícia, Astúries i Castella i Lleó. − Les comunitats amb major creixement natural són Múrcia, Madrid i les Illes Balears. 4. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA Estructura d’una població → presenta la seva composició i distribució per edats i per gèneres. Es representa mitjançant piràmides d’edats: mostra la història de la població i permet veure problemes i necessitats i establir semblances i diferències amb la població d’altres regions. Piràmides de població: formades per tres grups d’edat: població jove (0-14 anys), població adulta (15-64) i població anciana (+65 anys). − Eix horitzontal → es divideix en dues parts: a la part esquerra s’hi situen els valors de la població masculina, a la dreta els de la població femenina. Es representen amb percentatges sobre la població total. − Eix vertical → s’hi representen les edats per ordre creixent agrupades en intervals de cinc anys. Cada esglaó indica el % d’individus de la mateix edat. Espanya té una piràmide contractiva (pròpia dels països desenvolupats) caracteritzada per una natalitat baixa i una esperança de vida prolongada. Trets: − Primers esglaons → mostra un estrenyiment a causa de la disminució de la natalitat des de 1979; l’esglaó 5 a 9 mostra un augment de la natalitat (2008). − Cos central → representa l’edat adulta i és força ampla entre els 35 i 49 anys (creixement demogràfic entre 1966-1980). − Esglaons superiors → comprenen els grups més grans d’edat; creixen en alçada i amplada (demostra la llarga esperança de vida). Es redueix a l’edat de 70-74 anys per la falta de naixements de la Guerra Civil i la postguerra. Envelliment de la població → procés inevitable i desitjable perquè està relacionat amb la qualitat de vida. La població Europea té una població envellida (mitjana de 42,44 anys). L’Institut Nacional d’Estadística → l’any 2025, el 20% de la població espanyola tindrà més de 65 anys; l’any 2050 representarà el 30%. − Causes: baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida de la població per la baixa mortalitat. − Conseqüències: dificultats econòmiques per mantenir les pensions dels jubilats i la disponibilitat de serveis socials i sanitaris. 5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI La població espanyola es distribueix al territori de manera desigual: la perifèria de la península té la major densitat de població, mentre que l’interior està despoblat. Causes: − El procés d’industrialització del s. XIX, el desenvolupament urbà i el sistema de transports → la població es va concentrar a la perifèria de la península. − Creixement de les regions industrials del s. XX i les àrees turístiques mediterrànies → atrauen la població de l’interior. La distribució de la població al territori: Espanya és un país poc poblat en comparació a altres països europeus. Al 2015, la població superava els 46 milions d’habitants i la densitat era de 92,1 h/km2. Aquest valor és baix però poc significatiu, ja que la població es distribueix de manera irregular. − Zones mes poblades: localitats properes a la costa i a les valls adjacents. Tenen un alt desenvolupament econòmic (industrial i turístic). o La població es concentra a ciutats o grups de ciutats, que formen conjunts urbans molt densos: ▪ Barcelona i la seva àrea metropolitana, València, Alacant-Elx- Múrcia, Sevilla-Cadis-Màlaga-Granada, Guipúscoa-Biscaia- Cantàbria, Gijón-Oviedo, La Corunya-Vigo, Illes Balears, Illes Canàries. o Excepcions a l’interior: Madrid i la seva àrea metropolitana, que arriba fins a Toledo i Guadalajara; Saragossa, i Valladolid. − Zones menys poblades: situades a l’interior. Van patir l’èxode rural de 1960 cap a zones industrialitzades. o Comprenen bona part de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia. 6. LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA Població activa d’un país → situada entre els 2/5 i els 3/5 de la població total. Varia en funció del percentatge de població adulta, la qualitat i diversitat d’ocupacions i el nombre de dones actives.