La Primera Guerra Mundial, Esquemas y mapas conceptuales de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga La Primera Guerra Mundial y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! La primera guerra mundial El món abans de 1914. Europacentrisme—> Europa era el centre de la política i la cultura mundial. Tot i així sorgeixen dues noves potències que li faran competència: Estats Units i Japó. Problema: no era homogènia, era un mosaic de països totalment diferents (sistemes autoritaris i democràtics). A més a més, hi ha diferents conflictes que van tenir lloc entre 1909 i 1914: Primer conflicte del Marroc (1905-1911). Francesos contra alemanys, volien el Marroc per controlar el Mediterrani. França intervé al Marroc—> gran descontent per part de GB, Espanya. Conferència d’Algesires, 1906: GB accepta el domini francès i es queda amb Egipte. Espanya també aconsegueix una part del territori marroquí, però en cap moment es té en compte a Alemanya. Segon conflicte del Marroc (1911). França intervé militarment al Marroc i Alemanya respon enviant el Cuirassat Panther. La guerra no esclata gràcies a la intervenció del president del consell francès Joseph Caillaux, qui dóna un tros del Congo a Alemanya. El conflicte als Balcans. Rússia, Turquia i Austriahungria volien el control dels Balcans, ja que els hi donava una sortida al mar. Austriahungria vol que Sèrbia unifiqui tots els pobles eslaus i s’annexiona a Bòsnia-Hercegovina el 1908. El 1912 es crea la Lliga Balcànica: Bulgària, Sèrbia, Grècia i Montenegro. Tot i així hi ha rivalitat: Bulgària i Àustria s’enfronten a Sèrbia, qui s’alia amb Rússia. Aquest fet porta a la Segona Guerra Balcànica (1913). Es soluciona amb la Pau de Bucarest (1913), on Bulgària redueix els límits del seu territori. Sèrbia no obté la seva sortida al mar. Així doncs, tot hi haver-hi pau, els Balcans segueixen sent una zona conflictiva, i ja es comença a preveure una gran guerra. El sistema d’Aliances. Duplice: Alemanya i Àustria, 1879. El 1882 s’hi afegeix Itàlia i passa a ser la Triple Aliança. Itàlia reivindica el Trieste i el Trentino, però com que Àustria no li torna, s’afegeix el 1902 a la Triple Entesa. Originalment, Alemanya i Rússia fan un pacte on Alemanya es compromet a finançar la indústria russa i aquests a no envair-los. França queda aïllada d’aquest pacte. Tot i així, Alemanya no compleix amb la seva part, i França pacta amb Rússia per finançar la seva indústria. El 1904, França i GB creen l’Entesa Cordial i quan el 1907 s’hi afegeix Rússia s’anomena la Triple Entesa. Causes del conflicte. 1. Rivalitat Econòmica. Lluita de poders entre GB, França, Alemanya, Rússia… Hi havia una gran rivalitat per aconseguir un gran poder econòmic. El més important era la Conquesta de les Colònies. 2. Cursa d’armaments. Degut als conflictes i la gran rivalitat entre els països, hi ha una cursa d’armaments. Molts països planegen estratègies. Els alemanys creen el Pla Shlieffen (envair França a través de Bèlgica i arribar a París) i els francesos, el Pla XVII (recuperar l’Alsàcia i la Lorena). 3. Rivalitats territorials i colonials. GB i França tenen molts dominis per tot el món, però no els imperis centrals (com Alemanya, ja que s0unifica el 1870). Alemanya volia un nou repartiment del món per tal d’aconseguir més territoris. 4. Augment de l’esperit nacionalista. Molt significatiu al segle XIX, ja que enfrontava les potències entre si. També sorgeixen nous corrents, com el pangermanisme (tot els pobles alemanys) i el paneslavisme (tots els pobles eslaus). Fases de la guerra Esclat de la guerra. El 28 de juliol de 1914, Gavrilo Princip (membre de la societat secreta La mà negra), assassina a l’arxiduc Francesc Ferran I i la seva dona a Sarajevo, Bòsnia. Àustria dona un ultimàtum de 48h a Sèrbia. Hi ha un seguit de declaracions de guerra: Bàndol aliat: Sèrbia, França, Rússia i GB. Bàndol central: Imperi Alemany i Imperi Austrohungarès. La guerra de moviments (1914-1915). Els imperis centrals tenen molta força militar, però tenen un greu problema, i és que han de lluitar simultàniament en dos fronts. El seu objectiu és aconseguir una victòria ràpida i acabar amb Rússia. Així, posen en marxa el Pla Shlieffen, i l’alemany Moltke envaeix França a través de Bèlgica i arriba a les portes de París, però els francesos, dirigits per Joffre els derroten a la Batalla del Marne. Guerra de posicions (1915-1916). El fracàs de la guerra de moviments porta a lluitar en trinxeres. Es demostra que el conflicte serà llarg i es crea una nova forma d’entendre la guerra: Economia de guerra. Guerra submarina. Guerra psicològica. Desenvolupament de noves armes (químiques, tancs, avions, metralladores…) Bombardegen ciutats, fet que porta a grans crisis de refugiats i moltes víctimes civils. El front occidental és el més estable, tenen molta capacitat de resistència (econòmica i psicològicament). Mundialització de la guerra, s'estén a les colònies. Itàlia entra al bàndol de la Triple Entesa (1915), i s’obre un nou front. L’Imperi otomà entra amb les potències centrals, al igual que Bulgària. Així, el conflicte s’estén als Balcans. Japó entra al bàndol aliat. La crisi de 1917. Les tropes franceses es revolten. La revolució russa del 1917 i la victòria bolxevic causa la seva sortida de la guerra, amb la Pau de Brestlitovks, firmada per Lenin, on Rússia perd els territoris de Lituània, Estònia, Polònia i Ucraïna, a favor d’Alemanya, pel que sembla que pugui guanyar la guerra. Degut a la guerra submarina, s’enfonsen dos vaixells nord-americans, el Lusitània i el Sussex, i EUA entra en el bàndol aliat. Les grans ofensives (1918). L’entrada dels EUA dona un tomb a favor al bàndol aliat durant la tardor del 1918. Alemanya llança 5 grans ofensives, però totes fracassen. A més a més, s’han d’enfrontar a problemes interns. Han de retirar les seves tropes degut als francesos. I. Austro-hungarès, derrotat pels italians a la Batalla del Vittorio Veneto i l’Imperi Otomà és derrotat pels britànics. Ludendorff és destituït i el 9 de novembre de 1918 el kàiser Guillem II d’Alemanya abdica, fet pel qual es proclama la república. Alemanya signa la pau l’11 de novembre d 1918. Tractats de pau. 1. Conferència de París (1919-1920). Es reuneixen 32 potències, però només firmen els EUA, França, GB i Itàlia. Inspirada en els 14 punts de Wilson. 2. Tractat de Versalles (28 de juny de 1919). És el tractat més important, ja que decideix la 2GM. Regula la situació alemanya i la reconstrucció d’Europa. Signat per Lloyd George (GB), Clemencau, Wilson i Orlando. 28 de juliol, Àustria a Sèrbia. 30 de juliol, Rússia a Àustria. 1 d’agost, Alemanya a Rússia. 3 d’agost, Alemanya a França, i envaeix Bèlgica. 4 d’agost, GB a Alemanya.