¡Descarga Romanización de Hispania y las Islas Baleares: Organización Social, Económica y Cultural y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! 3. Defineix breument el concepte de romanització i indica alguns exemples de com es va dur a terme a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. - La romanització d'Hispània. - La conquesta i la pacificació del territori van suposar l'explotació de les terres, la implantació de les formes romanes d'organització social i la difusió de la seva religió, la seva cultura i els seus costums. - Aspectes tan característics com la formació de latifundis, la propietat privada de la terra, la utilització de la mà d'obra esclava, la ciutat com a centre de producció i intercanvi de mercaderies, l'us de les monedes i la formació de classes socials a partir de la riquesa foren aportacions romanes. - Tot plegat aquest procés d'assimilació de les formes i costums romanes s'ha vengut a anomenar ROMANITZACIÓ. - Aquesta també va arribar al camp de les institucions, en la manera de pensar i en molts d'altres aspectes culturals. - La romanització no va afectar a totes les regions de la mateixa manera: al sud fou més ràpida i més intensa mentres que a la Meseta i a les regions més septentrionals el grau de romanització fou escàs. - Un cop acabada la conquesta d'Hispània, l'emperador August la va dividir en tres províncies: la Baetica amb capital a Còrdova, la Tarraconensis, amb capital a Tarraco, i la Lusitània amb capital a Emerita Augusta. - Més tard l'emperador Dioclecià va reorganitzar la Tarraconensis en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Cartaginensis a les quals en el segle IV s'hi va afegir la Baleàrica. - Estaven dirigides per un governador del qual depenien totes les qüestions administratives, jurídiques, militars i fiscals. - Les províncies podien ser senatorials o imperials. Les primeres eren dirigides per un pretor que rendia comptes al senat i les altres eren administrades per un governador delegat de l'emperador. - Hi havia també unes unitats administratives més petites de caràcter judicial anomenades conventus. - L'organització social es basava sobretot en la diferenciació de classes segons la riquesa. - Destacant una reduïda aristocràcia (senadors i cavallers) que posseïa càrrecs, terres i fortunes, una burgesia acomodada de negociants i propietaris de vil·les agrícoles i un grup nombrós de treballadors lliures (pagesos i artesans). - També hi havia els esclaus que estaven privats de qualsevol dret. - L'activitat agrícola i ramadera va continuar sent la base econòmica dels hispans i s'hi va introduir la tècnica del guaret, el regadiu i l'a utilització d'animals de tir. - Els principals conreus de secà eren els típics de la triada mediterrània: cereals, vinya i oliveres, i, al regadiu, els fruiters i les hortalisses. - A les ciutats foren molt importants les activitats artesanes i comercials. Es feien exportacions a Roma destacant les armes de Calataiud i Toledo, la draperia de Xàtiva i els salaons de la Bètica. - La romanització va suposar que el nombre de ciutats augmentés i es convertiren en importants centres administratius, jurídics, polítics i econòmics de l'Hispània romana. - Es van organitzar segons les regles de l'urbanisme romà i s'hi varen fer importants edificacions iimportants obres d'enginyeria: forums, aqüeductes, temples, circs, amfiteatres...) que encara avui formen part del llegat romà. - Les ciutats eren dirigides per un consell o cúria elegit pels ciutadans d'entre les oligarquies locals. - Les ciutats més importants estaven comunicades per unes excel·lents calçades romanes que sovint també servien per comunicar-se amb la resta de l'Imperi. Facilitaven les activitats comercials i els desplaçaments de tropes. - Les més importants eren les següents: la via Augusta que recorria el llevant peninsular i travessava els Pirineus per arribar a Roma; la via de la Plata que unia Emerita Augusta (Mérida) amb Astúrica Augusta (Astorga); també per centre n'hi havia una que partia de tarraco passant per Lleida i Caesaraugusta (Saragossa) i d'allà s'arribava a Toledo i la mateixa Astorga. - Per acabar no oblidar que la presència romana va suposar la introducció de nous elements culturals: una llengua comuna,el llatí, la religió romana i , més endavant el cristianisme i el dret romà (les lleis). - Tots aquests elements culturals ajudaren a fonamentar la cohesió dels habitants d'Hispània. - L'any 212 dC l'emperador Caracal·la otorga el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi i d'Hispània. - El grau d'integració d'Hispània dins el món romà es pot veure en el fet que molts d'intel·lectuals com Sèneca, Quintilià i Marcial o emperadors com Trajà, Adrià i Teodosi havien nascut aquí. La romanització a les Illes Balears. - La conquesta de les illes Balears va tenir lloc el 123aC. quan el cònsol romà Quintus Caecilius Metellus va sotmetre militarment Mallorca i Menorca. - Les causes que motivaren la conquesta són diverses: per una part controlar les accions pirates de la població talaiòtica contra les naus romanes i per altra la seva situació o localització geogràfica i estratègica al mediterrani. - Eivissa, des de finals de les guerres púniques, ja havia aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma. - Al segle I aC. a les Pitiüses s’instal·là una guarnició de tropes romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa. - En un primer moment, ls Balears s’integraren a la província d’Hispània Citerior, que comprenia la part oriental de la Península fina a l’actual Cartagena (Murcia). - Posteriorment, en temps d’Octavi August, les Balears s’integraren a la Tarraconensis. A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, passaren a formar part de la província Cartaginensis. - Finalment al segle IV durant la crisi de l’imperi, constituïren una província amb entitat pròpia anomenada Insulae Baleares o Baleàrica. - La incorporació de Balears a la civilització romana comportarà la vinguda d’uns 3000 colons procedents de la Península Ibèrica. - A Mallorca es fundaren dues ciutats importants: Palma i Pol·lentia (Alcúdia). A Menorca destacaren Iamo (Ciutadella) i Mago (Maó). Eivissa va perdre la seva condició de ciutat federada i es convertí en un municipi romà. - La romanització de la població indígena fou intensa. Els habitants de les illes Balears varen adoptar progressivament el llatí com a llengua i també els sistemes d’organització, els costums i la religió romanes. - Les activitats econòmiques eren l’agricultura i la ramaderia practicada en explotacions agrícoles anomenades villae (cases de camp d’una finca). - El comerç de vi i de l’oli era molt important, és per això que a les costes de les illes s’han trobat un gran nombre d’àmfores que s’utilitzaven com a recipients per transformar oli, vi i també cereals, peix salat, etc. - Finalment assenyalar que la crisi general que patí l’imperi, a partir del segle III,
