LA SEGONA REPÚBLICA-1931-1936, Apuntes de Historia de España

¡Descarga LA SEGONA REPÚBLICA-1931-1936 y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! LA SEGONA REPÚBLICA 1931-1936 DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA 1. L'oposició al sistema 2. Els militars que conspiren contra el sistema 3. La monarquia ja no hi ha confiança 4. Crisi de lupan creada per el crac del 29 - Aquestes són les causes de la fi a la dictadura, quan Primo de Rivera marxa a l’exili i dona pas a la República. Després de la dimissió de Primo de Rivera, el 28 de gener de 1930, el rei Alfons XIII va encarregar la formació d'un nou govern al general Dámaso Berenguer. Però el retorn al règim polític anterior a la Dictadura va resultar impossible per tres raons fonamentals: - Primera: els partits dinàstics (Conservador i Liberal) havien perdut, durant la Dictadura, l'estructura organitzativa i estaven desprestigiats. - Segona: l'opinió pública urbana va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de la situació. El monarca va esdevenir en poc temps molt impopular en determinats ambients. - Tercera: les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària, que culminà amb el pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930). Fins al 1931, el republicanisme espanyol es caracteritzava per la fragmentació i la impotència política. En el pacte de Sant Sebastià, però, es va forjar una nova aliança en la qual s'integraren, a més dels republicans d'arreu de l'Estat, republicans catalans procedents de diferents formacions del catalanisme polític (per exemple, Manuel Carrasco i Formiguera, d'Acció Catalana) i gallecs (com ara Santiago Casares Quiroga), juntament amb monàrquics convertits a última hora a la causa republicana, com ara Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura. També s'hi van aplegar; a títul personal, Indalecio Prieto i José Ortega y Gasset. Els signats del pacte de Sant Sebastià van acordar: 1. La supressió de la monarquia 2. La proclamació de la república 3. La creació d’un govern provisional 4. Assumir el compromís de convocar unes Corts constituents 5. S'encarregarien d'aprovar una constitució 6. Crear un estatut d'autonomia per a Catalunya, condició indispensable perquè els representants catalans donessin suport al pacte. Poc després, el PSOE i fins i tot la CNT també hi van donar suport. 1 El resultat de tot plegat va ser un augment important de l'atur, que va afectar entre el 30% i el 33% de la població activa els anys 1935 i 1936. Aquesta situació, juntament amb les mobilitzacions promogudes pels sindicats, sobretot la CNT, i amb les grans expectatives que va suscitar la República entre els obrers i els camperols, va propiciar un malestar social general, expressat sovint en un bon nombre de conflictes laborals. En la societat espanyola de la dècada de 1930, hi havia un gran desequilibri en la distribució de la renda i un alt grau d'analfabetisme (amb una mitjana del 33 %): la meitat de la població infantil no estava escolaritzada. Al camp, el domini social corresponia encara als cacics. Durant la Segona República, es va intentar canalizar el pluralisme de la societat, però no es va aconseguir evitar un xoc de mentalitats que va resultar imposible de consensuar. D'una banda, la República va aixecar expectatives desmesurades entre els sectors més desfavorits, que van rebre el nou règim amb una gran esperança. Però aquest esperit aviat es va veure frustrat, i això va facilitar la radicalització d'aquests sectors. D'altra banda, la República va despertar un gran temor i preocupació entre les classes de mentalitat tradicional davant la més tímida de les propostes reformistes. Tot plegat, a més, tenia lloc en un moment en què a Europa el feixisme i el comunisme, com a referents oposats, coincidien a desacreditar la llibertat i a criticar amb contundència la sobirania popular i de l'Estat democràtic, model que per primer cop s'intentava establit a Espanya. 4 EL BIENNI REFORMADOR 1931-1933 Entre el 14 d'abril de 1931 i el 19 de novembre de 1933, el govern de la República va ser dirigit per les forces de centreesquerra. A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser el partit hegemònic. Sota la seva direcció s'aconseguí l’Estatut d'Autonomia i la celebració de les primeres i úniques eleccions al Parlament català abans de la Guerra Civil. EL GOVERN PROVISIONAL 14 d’abril-28 de desembre de 1931 El govern provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora, convoca eleccions legislatives per al 28 de juny. Alhora comença a ctuar per decret en quatre fronts: - el treball al camp - l’educació - l’exèrcit - les relacions amb l’Esglèsia Pel que fa al camp, el govern va decretar la jornada de vuit hores i l’obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar a les finques del seu terme. També va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades si no volien que el seu usdefruit passés als treballadors. En el terreny de l'educació, es va decretar la creació de 6.750 escoles i de 7.000 places noves de mestres, els sous dels quals es van augmentar força, a més de l'establiment d'una xarxa de biblioteques. En relació amb l'exèrcit, identificat de sempre amb la monarquia, es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou íntegre. S'hi van acollir 84 generals d'un total de 170, i 8.650 caps i oficials d'un total de 14.000. Amb aquesta mesura s'aconsegueix reduir el nombre excessiu de comandaments i de divisions, i també es va oferir una sortida a aquells militars les conviccions dels quals no el permetien de continuar a l'exèrcit sota bandera republicana. Manuel Azaña, ministre de la Guerra, va clausurar també clausurar també l'Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Francisco Franco, i va anul.lar tots els ascensos per elecció o mèrits de guerra obtinguts durant la Dictadura (1923-1930) cosa que va provocar força malestar en l'exèrcit. 5 L'Església, també vinculada a la monarquia, al principi es va mantenir expectant. El Vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació política i el manteniment de la unitat amb vista a les eleccions. Però dos successos van enterbolir una mica la situació. 1. En primer lloc, una pastoral del cardenal Segura, bisbe de Toledo, els termes de la qual ferien la sensibilitat republicana perquè elogiaven el rei. El govern en va demanar la destitució, però els bisbes, reunits a Toledo van donar suport al cardenal Segura. 2. Més greu va ser la crema de convents a Madrid, I'11 de maig de 1931, per grups de gent incontrolada, com a conseqüència d'una provocació d’un grup de joves del Círculo Monárquico que havien instalat un gremòfon que emetia la Marxa Reial i que es podia sentir des del carrer A altres llocs, com ara Sevilla i, sobretot, Mälaga, es van produir fets similars davant la passivitat de les forces d'ordre públic. En total van quedar afectats 107 edificis religiosos. Molts catòlics del país, davant d'aquests fets, van començar a veure la República com un règim contrari a les seves conviccions. LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA Les eleccions del 28 de juny de 1931, les més transparents celebrades fins aleshores a Espanya, van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. Així, el PSOE va obtenir 116 diputats, el Partit Republicà Radical de Lerroux, 90 diputats, i el Partit Republicà Radical-Socialista de Marcel·lí Domingo, 56 diputats. També cal destacar la coalició liderada per Esquerra Republicana de Catalunya, que va obtenir 36 88% diputats. Cal remarcar que en aquestes eleccions, per primer cop a la història d'Espanya, van ser elegides tres diputades republicanes: les advocades Clara Campoamor i Victoria Kent, i l’escriptora Margarita Nelken. La dreta, en canvi, que s’hi havia presentat desorganitzada, va esdevenir minoritària. Van destacar els anomenats partits agraris, implantats sobretot a Castella, o Acción Nacional (després Acción Popular), juntament amb els grupuscles declaradament antirepublicans i monàrquics. Les Corts sorgides de les eleccions del 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova constitució, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Atesa la composició del Congrés dels Diputats, aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans de la majoria: la sobirania popular, una sola Cambra (Congrés del Diputats), aconfessionalitat de l'Estat, garanties individuals i la possibilitat d'autonomia a les regions que ho solicitessin. 6 FRANCESC MACIÀ, PRESIDENT DE LA GENERALITAT El 20 de novembre de 1932, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, en què, un cop més, va triomfar la coalició encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), seguida de molt lluny per la coalició de la lliga. La personalitat diferencial catalana quedava palesa en l'estructura política, ja que pràcticament tots els partits del Parlament tenien l'àmbit d'actuació exclusivament a Catalunya. Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 25 de desembre de 1933. Durant el seu mandat, es va desenvolupar l'Estatut Interior (reglament de funcionament intern de la Generalitat), es va fixar la majoria d'edat als 21 anys i es van desenvolupar diverses lleis de política financera, social i agrària. EL MÓN OBRER La clase obrera catalana votava majoritàriament Esquerra Republicana de Catalunya, però s'organitzava sindicalment a través de la CN'T. En aquest sindicat convivien dues faccions que tenien punts de vista diferents respecte de l'actuació política: Els anarcosindicalistes, dirigits per Joan Peiró i Ángel Pestaña - Eren partidaris de combinar l'estratègia revolucionaria amb la defensa del interessos concrets i quotidians de la classe obrera, i veien la República i l'autonomia de manera positiva. Els anarquistes integrats dins de la FAI, encapçalats per Diego Abad de Santillán, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti i Joan Garcia Oliver. - Consideraven el règim republicà com a mera continuació del sistema monàrquic, i postulaven que calia desestabilitzar-lo per implantar la societat anarquista. Des del congrés d'abril de 1932, els anarcosindicalistes van quedar en minoria i els anarquistes integrats dins la FAI van controlar la major part del sindicat, la qual cosa va contribuir a la radicalització del moviment obrer. 9 COM VA ACABAR EL BIENNI PROGRESSISTA? El punt i final del bienni progressista va ser quan Azaña va dimitir a conseqüència dels Fets de Casas Viejas. Aixecament camperol al poble de Casas Viejas, el 12 de gener de 1933. Els revoltats (jornalers) van asaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van matar alguns guàrdies. Els reforços de la guàrdia d'assalt (republicans) van fer retrocedir els camperols, però un grup es va fer fort en una cabana. Els guàrdies van cremar la cabana i van provocar la mort de tots els ocupants, incloent-hi dues dones i un nen. A més, van afusellar 14 detinguts. Azaña, mal informat, va defensar l'actuació de la guàrdia d'assalt al Congrés dels Diputats i va negar-ne les atrocitats. Quan es va saber la veritat, l’oposició en demana la dimissió. Així arriba el bienni conservador. EL BIENNI CONSERVADOR 1933-1936 El govern de Manuel Azaña va caure el mes de setembre de 1933 com a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits que li donaven suport a propòsit del fets de Casas Viejas, i de la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora. Davant les dificultats de formar un nou govern, Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre. LA DRETA AL PODER Durant el Bienni Reformador, la dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar-se. Dins dels seus rengles, s'hi distingeixen dos grups: 1. S'oposava obertament al règim republicà i era integrat pels monàrquics, els tradicionalistes o carlins i els grupuscles feixistes, com ara les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i, a partir del mes d'octubre de 1933, la Falange Española (FE), fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill de Miguel Primo de Rivera. 2. L'altre acceptava la República per transformar-la en sentit dretà i no es pronunciava obertament sobre la forma de l'Estat (monarquia o república). En aquest segon grup destacava la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), creada el febrer de 1933 al voltant del partit d'influència catòlica Acción Popular. ENs dirigent més destacat de la CEDA era José María Gil-Robles. 10 Durant la campanya electoral, es va tornar a evidenciar la divisió profunda de la societat espanyola. El socialistes presentaven Gil-Robles com a feixista i anunciaven una revolució social en cas que guanyés la dreta. Aquesta criticava l'obra revolucionària dels socialistes i els azañistes del govern anterior, i presentavaven un programa amb tres punts clau: - La revisió de la Constitució pel que fa als seus punts laics i progressistes. - La supressió de la reforma agrària - L'amnistia per a les persones acusades de delictes polítics, mesura que havia de beneficiar, sobretot, el general José Sanjurjo, empresonat per l'intent de cop d'estat de 1932. El resultat de les eleccions del 1933 va ser favorable a les candidatures de dreta i de centre, i va suposar una derrota significativa per als partits d'esquerra. A Catalunya, va guanyar la coalició encapçalada per la Lliga. El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical. En una primera fase, el nou executiu va tenir el suport de la CEDA, que no entrà en el govern. Però l'entesa entre els radicals (republicans i amb antecedents anticlericals) i la dreta de Gil-Robles (catòlica i d'escassa fe republicana) era lògicament difícil. S'iniciava l'anomenat Bienni Conservador o Negre. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934 Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada d'una vaga general. La iniciativa va ser de Francisco Largo Caballero, el líder més radical dels socialistes. El context europeu explica, en part, aquesta conspiració: - l'ascens d'Adolf Hitler al poder a Alemanya, el gener de 1933 - la persecució a què van ser sotmesos els socialistes a Àustria (febrer de 1934). El motiu amb què es va justificar l'esclat de la revolta, pero, va ser l'entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux (4 d'octubre). Els partits d'esquerra identificaven la CEDA amb el feixisme. Així, tement que Gil-Robles pogués fer un cop d'estat des del poder, el 5 d'octubre la UGT va convocar. una vaga general, a la qual la CNT no va afegir-se. La insurrecció armada, però, només va triomfar durant dues setmanes a Astúries, on diversos comitès d' obrers van prendre el poder gràcies a la unitat d'acció de totes les forces obreres. La revolució asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel general Francisco Franco. Els altres focus de la vaga també van ser controlats ràpidament per l'exèrcit. La insurrecció, doncs, va fracassar, i els principals dirigents obrers van ser detinguts o es van haver d'exiliar. 11 La sanitat, l’ensenyament i la cultura, van ser també àmbits preferents en l’actuació de la Generalitat republicana. Es van iniciar campanyes de vacunació, es va reorganitzar l'atenció primària i es van crear nous hospitals. Pel que fa a l'ensenyament, es van crear nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professional; es va crear l'Escola Normal Mixta destinada a la formació de mestres als quals, a més, se'ls van millorar les condicions laborals i materials. Es va introduir la coeducació, es van impulsar les colònies d'estiu, es van crear biblioteques i es van promocionar el teatre i la conservació del patrimoni. La Universitat de Barcelona (l'única que hi havia a Catalunya) es va dotar d'un govern democràtic i autònom, va renovar els plans d'estudis i va contractar nous professors. Finalment cal assenyalar el procés de normalització de la llengua catalana. La proclamació de l'Estatut l'any 1932 va coincidir amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana en el qual Pompeu Fabra culminava la seva obra d'unificació ortogràfica. La utilització del català normativitzat per part de l'administració de la Generalitat va contribuir a la seva acceptació social i acadèmica. L'escola, la premsa i la radiodifusió van impulsar notòriament la normalització de la llengua. Durant el període republicà es van arribar a publicar 27 diaris en llengua catalana, amb un tiratge global corresponent a una quarta part del diaris escrits en castellà. Pel que fa a la radiodifusió, l’ús de català va tenir importància cabdal. Ràdio Associació de Catalunya (RAC), emissora fundada el 1924, emitia íntegrament en català des de 1931. Ràdio Barcelona i Radio Catalunya alternaven el català i el castellà. Per acabar, cal esmentar la legislació favorable a la millora de la condició de la dona (dret matrimonial, legislació sobre el divorci, etc.). Per primera vegada a la història d'Espanya, la dona quedava equiparada jurídicament a l'home dins del matrimoni. La suspensió de l'autonomia l'any 1934 i la Guerra Civil que va esclatar el 1936 van ofegar durant més de 40 anys la dinàmica transformadora i de modernització del país que havia començat amb l'autonomia. EPÍLEG Arran de la profunda crisi de l'octubre de 1934, els governs de centredreta van quedar relativament erosionats des del punt de vista polític. La repressió, palesada per les més de 30.000 persones empresonades, els judicis, les prohibicions de la premsa socialista i comunista, etc., va despertar les simpaties de la població pels presos i els perseguits polítics. A més, les actuacions del govern durant el 1935 van ser molt impopulars: la llei agrària, que desfeia algunes de les conquestes del bienni anterior; el bloqueig a les Corts de l'Estatut d'Autonomia basc, que ja havia estat aprovat en referèndum (5 de novembre de 1933); els nomenaments a l'exèrcit de militars poc o gens partidaris de la democràcia, com ara el general Franco, que va ser nomenat cap de l'Estat Major 14 El setembre de 1935, el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir com a conseqüència de l'escàndol de corrupció de l'estraperlo: Els governs que el van succeir van ser breus, a causa de la manca de consens entre les forces parlamentàries. Davant d'aquesta situació política, el president de la República va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936. Aquestes eleccions van bipolaritzar l’opinió pública espanyola. L’esquerra s'hi va presentar unida en una coalició que, amb el nom de Front Popular apelava des dels republicans d’Azaña fins als comunistes. La dreta, en canvi, no es va poder presentar unida, i la CEDA de Gil-Robles va ser el partit dretà que va concórrer amb més candidats. A Catalunya també es va manifestar aquesta bipolarització: - el Front d'Esquerres, organitzat al voltant d'Esquerra Republicana de Catalunya - el Front Català d'Ordre, estructurat a l'entorn de la Lliga Catalana. El Front Popular va aconseguir el 34,3 % dels sufragis, i la dreta coalitzada amb el centre, el 33,2 %. Però, en virtut de la llei electoral, que atorgava el 75 % dels escons a la lista guanyadora encara que només fos per un vot, el Front Popular va obtenir la majoria al Congrés. El nou govern constituït a Madrid va restaurar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i l'1 de març Lluís Companys va ser reelegit president de la Generalitat. Això va permetre continuar la reforma agrària. Al començament del mes de març de 1936, ja es van produir els primers contactes entre generals per preparar un aixecament militar contra la República, que s'havia de dur a terme el juliol del mateix any. És cert que l'ordre públic durant els mesos anteriors a la guerra estava força deteriorat. Però la conspiració militar obeïa a motius més profunds que venien de lluny: 1. la resistència als canvis reformistes 2. la descentralització autonòmica 3. la por de la revolució que proposaven obertament el sindicats i el partits d'esquerra, entre els quals la facció dirigida per Largo Caballero al PSOE. De fet, la insurrecció del mes d'octubre de 1934 ja havia estat un avís prou clar d'aquests propòsits revolucionaris. Tot i que l'enfrontament civil no era inevitable, la tensió irreconciliable entre la dreta i l'esquerra va afavorir que alguns militars s'aixequessin contra la República sis mesos després del triomf del Front Popular. 15