La Síndrome de Down (SD), Apuntes de Etología

¡Descarga La Síndrome de Down (SD) y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity! Your genes, your health La Síndrome de Down (SD) 1. Quins són els principals trets característics dels individus amb SD? Els nens nascuts amb síndrome de dawn varien molt en la seva simptomatologia, els símptomes més comuns inclouen: • retrаs mental • biaix a l’alça en els ulls (ojos achinados) • disminuciу del tу muscular • perfil facial aplanat amb pont nassal “deprimit” i el nas petit • boca petit • forma anormal de les orelles • articulacions laxes 2. Quins tipus d’alteracions al cromosoma 21 es poden trobar en els individus amb SD? La gent amb síndrome de Down tenen un excés o redundància del material genètic a les seves cèl·lules, específicament, un excés al cromosoma 21. • Trisomia lliure: La majoria (95%) tenen un cromosoma 21 extra complet. • Translocació: Altres (4%) tenen una part extra del cromosoma 21 o un fragment del mateix es troba enganxat a un altre cromosoma, translocada en un altre cromosoma, normalment al cromosoma 14. • Mosaicisme: I una petita part (1%) tenen un mosaic de cèl·lules al seu cos quan algunes cèl·lules tenen la quantitat de material genètic normal i altres cèl·lules tenen extra el cromosoma 21. Aquesta mutaciу es produeix desprйs de la concepciу, motiu pel qual la trisomia no йs present a totes les cиl·lules de l’individuo. Per tant, el percentatge de cиl·lules afectades pot abastar des d’unes poques a quasi totes, segons el moment en quи s’hagi produпt la segregaciу anтmala. 3. Hi ha algun factor que afecti a la incidència? Quin? El síndrome de Down es un dels trastorns genètics més comuns i es la raó més freqüent de retràs mental. 1 de cada 900 persones neixen amb la malaltia a causa de les altes taxes de fertilitat en dones joves, la majoria de SD neixen de mares menors de 35 anys, en canvi, la possiblilitat de tenir un fill amb SD augmenta en dones d’avançada edat. 4. Tots els casos de SD són hereditaris? La majoria dels casos de síndrome de Down resulta de la divisió cel·lular defectuosa de gàmetes i això no s'hereta (perquè és un error espontani). Però un petit percentatge de les persones amb SD si que han heretat el defecte cromosòmic provinent del seu pare o de la seva mare. 5. Com es pot fer el diagnòstic? Les proves prenatals es poden fer per determinar si un fetus té síndrome de Down. Els bebès que neixen amb síndrome de Down solen tenir característiques físiques que condueixen a la sospita de la malaltia. El diagnòstic es confirma amb una prova anomenada “cariotip'' que dóna una imatge completa dels cromosomes d'un individu. 6. Principals trets de la SD. What causes it? VIDEO MIRARLO:PREGUNTA 1 http:// www.ygyh.org/ds/cause.htm 7. Com s’escriu la fórmula cromosòmica de la SD? Muchacho: 47, XY, +21 Muchacha: 47,XX, +21 8. Què és una NO DISJUNCIÓ? Es l’alteració més comú, consisteix en un cromosoma extra en totes les cèl·lules (trisomia del cromosoma 21), es el resultat de la separació defectuosa durant la divisió cel·lular de la producció cel·lular de l’ovul o l’esperma. Aquest tipus de divisió cel·lular es la meiosi. Quan es divideix la cèl·lula els 23 pars de cromosomes agafen part de les dues parts durant la divisió cel·lular, durant la meiosi es passen de 46 cromosomes a 23 pero pot fallar alguna cosa durant la meiosi. Els estats principals de la meiosi poden correr suaument pero als últims estats un parell de cromosomes falla i es divideix en 2 i van al mateix costat de la divisió cel·lular. Aquest error en la divisió cel·lular s’anomena no disjunció. L’embrió desenvolupa un cromosoma 21 extra en totes les cèl·lules del cos. 9. I un MOSAIC? Només té una incidència del 1-2%, es poc comú, com indica el nom, els afectats tenen una barreja de tipus cèl·lules al seu cos. Algunes cèl·lules són normals i tenen 46 cromosomes i d’altres en tenen 47, porten una copia de més del cromosoma 21. En els afectats es produeix quan es subdivideixen la barreja de les cèl·lules al cos. Quan diferents cèl·lules del mateix tipus es barrejen s’anomena mosaicisme cel·lular. En aquest cas mentre unes cèl·lules tenen el nombre normal de cromosomes (ronyó per exemple) un altre grup en té extra el par 21 (teixit mosaic) per exemple a les neurones. Es el resultat de la no separació per error immediatament després de la fertilització. • Com s’origina un SD mosaic? Investigacions recents indiquen que en la majoria de casos de mosaicisme apareixen quan un zigot amb la forma més comú de SD perd el cromosoma 21 extra en algunes divisions cel·lulars creant llinatges amb cèl·lules amb i sense el cromosoma extra. 10. En què consisteix una translocació robertsoniana? La translocació robertsoniana es produeix quan part del cromosoma 21 es desprèn durant la divisió cel•lular meiòtica i s'enganxa a un altre cromosoma, normalment el cromosoma 14. En aquesta variant el cromosoma 21 extra (o un fragment del mateix) es troba "enganxat" a un altre cromosoma (freqüentment a un dels dos cromosomes del parell 14), per la qual cosa el 7. Quina conseqüència té la mutació que produeix la PKU? Produeix una alteració en el cromosoma 12, aquest gen (PAH) conté instruccions per fabricar l’enzim PAH (Fenilalanina hidroxilasa) normalment PAH es produeix per ajudar a convertir la fenilalanina en un altre aminoacid anomenat tirosina. Aquesta mutació en el gen canvia la forma de l’enzim, les diferents mutacions poden canviar la forma de l’enzim i s’arriba a no reconèixer, altres vegades aquest treballa més lentament, altres l’enzim es inestable i es degrada. Aixт produeix retard mental per enverinament neuronal o bй pels baixos nivells de dopamina trobats 8. De quina manera l’ambient pot influir sobre l’expressió de la simptomatologia de la PKU? En alguns casos de la mutació mai s’arriba a convertir la fenilalanina en tirosina, això es pot modificar ingerint aliments pobres en fenilalanina, es a dir rics en proteínes (carns, formatge, edulcorants...) per evitar que l’excés de fenilalanina resulti “verinós” 9. Quins genotips han de tenir els pares per a què els fills pateixin PKU? Els dos progenitors han de tenir un dels 2 gens PAH mutats, un en cada cromosoma 12. Si en la unió de l’esperma i l’òvul contenen tots dos un gen mutat, el fill tindrà PKU. 10. Quina probabilitat tenen aquests pares de tenir un fill o filla afectat de PKU? La probabilitat que aquest rebi els dos cromosomes amb el gen alterat йs d'un de quatre (25%). 11. Com anomenem aquells individus que només tenen una còpia de l’al·lel mutat? Portadors 12. Si una parella té més d’un fill, tenen tots la mateixa probabilitat de patir PKU? Si, la probabilitat que el fill rebi els dos cromosomes amb el gen alterat йs d'1/4 (25%). La probabilitat que el nen sigui sa perт portador йs de 2/4 (50%), i finalment la probabilitat que sigui sa i no portador йs d'1/4 (25%). La malaltia d’Alzheimer (MA) 1. Per què només es pot fer un diagnòstic concloent de MA post-mortem? A la mort del pacient es duu a terme una autòpsia a on el teixit cerebral es examinat per un patòleg que busca les plaques i els revolts en les regions del cervell característiques de la malaltía d’alzheimer. 2. Quins són els dos elements neuropatològics més importants de la MA? La demència i els problemes cognitius. La malaltia s’inicia amb pиrdua progressiva de l'atenciу i la memтria, confusiу mental, desorientaciу espacial i agitaciу psicomotora. A part els constants trastorns afаsics, agnтsics i aprаxics, йs molt caracterнstica en la parla d'aquests malalts la reiteraciу de l'ъltima sнl·laba d'una paraula (logoclonia). Tй una evoluciу de 4-8 anys i acaba amb trastorns nemolтgics (de la marxa, crisis convulsives), demиncia total, caquиxia i mort de l'individu. 3. Com pot la neuroimatge contribuir al diagnòstic de la MA? La neuroimatge pot contribuir al diagnòstic de la MA perquè pot mostrar la reducció del hipocamp en els pacients d’ Alzheimer, a més, pot mostrar la reducció de la escorça entorrinal, que pot indicar una lleu deficiència cognitiva, i per tant, un futur desenvolupament de la MA. 4. Quines dues estructures cerebrals poden mostrar reducció en la MA? L’escorça entorhinal o córtex cerebral (centre de pre-processament per a la informació de l amemòria) i l’hipocamp. 5. Quin és el principal sistema de neurotransmissió implicat en la MA? La neurotransmissiу de l’acetilcolina. 6. Hi ha actualment algun tipus de tractament que pugui aturar la MA? En aquests moments, per al tractament de la malaltia nomйs es disposa de medicaments per a tractar les alteracions que pateix el pacient, com els blocadors dels canals de calci, els inhibidors de l'acetilcolinesterasa central, i alguns estimulants. 7. Quins factors de risc podrien contribuir a l’aparició de la MA? • Edat: sol afectar als majors de 60-65 anys, però també s'han donat casos entre menors de 40. L'edat mitjana de diagnòstic se situa en els 80, ja que es considera que el mal de Alzheimer és una malaltia afavorida per l'edat. • Sexe: les dones ho pateixen amb més freqüència, probablement, perquè viuen més temps. • Herència familiar: la malaltia de Alzheimer familiar, una variant de la patologia que es transmet genèticament, suposa el 1 per cent de tots els casos. No obstant, s'estima que un 40 per cent dels pacients amb Alzheimer presenten antecedents familiars. • Factor genètic: es coneixen alguns dels elements genètics que podrien estar relacionats. Diverses mutacions en el gen de la proteïna precursora de amiloide (APP), o en el de les presenilinas 1 i 2. També podria associar-se amb mutacions en el gen de la apolipoproteína I (ApoE). Aquesta proteïna està implicada en el transport i eliminació del colesterol. De totes les formes que presenta el gen de la ApoE, s'ha comprovat que la ApoE-4 pogués ser la més influent, encara que la malaltia també apareix en subjectes que no tinguin la ApoE-4. • Factors mediambientals: investigacions inicials havien estudiat una possible relació entre la presència d'elevades concentracions d'alumini en el teixit cerebral de pacients amb malaltia de Alzheimer i el desenvolupament d'aquesta malaltia. No obstant això, encara no s'ha trobat cap dada concloent sobre aquesta relació. Altre factor estudiat és el del tabac, que els últims estudis han mostrat com un clar factor de risc de la patologia. Pel que sembla, fumar eleva fins quatre vegades les probabilitats de sofrir la neurodegeneració. Les dietes grasses semblen també afavorir l'aparició de la malaltia, potser per la suposada relació amb la Apo I-4, s'estima que una dieta alta en greixos eleva en unes 7 vegades la probabilitat de sofrir la malaltia. Per altra banda, pertànyer a una família nombrosa també sembla influir en el risc de Alzheimer; segons científics de la Universitat de Washington, cada germà o germana augmenta el risc un 8 per cent. 8. Quin és el mecanisme d’acció dels fàrmacs més emprats per tractar la MA? Alguns dels inhibidors de l'acetilcolinesterassa sуn emprats per a tractar lamalaltia del'Alzheimer. 9. Quin procés del desenvolupament i la maduració del sistema nerviós pot estar relacionat amb la MA? La neurogénesis: producción de neurones 10. Segons el patró d’herència, quins dos tipus de MA existeixen i quin és el més freqüent? Quins gens hi estan implicats? • La MA esporàdica és la més freqüent (90% de los casos). L’ aparició de la MA esporàdica està lligada a una versió del APOE (gen de riesgo) en el cromosoma 19 • La MA hereditàriao familiar (FAD): la aparició de la MA hereditària està lligada a la forma autosòmica dominant de la malaltia, es a dir, l’al·lel de la malaltia es dominant, raó per la qual, només es necessari heretar una còpia del gen mutat per desenvolupar la FAD. 11. Quin al·lel de l’APOE confereix un major risc de patir la MA? L’al·lel e4 produeix un major risc de desenvolupar Alzheimer. 12. Quin patró d’herència regeix l’aparició de la MA de tipus familiar? Aquest tipus de MA es poc comú, només el pateixen un 10%. Aquest tipus de MA es refereix en un principi primerenc raó per la qual els afectats començen a presentar símptomes entre els 30 i els 65 ants. FAD es el tipus dominant de la malaltia, la persona només necessita heretar una còpia del gen mutat per desenvolupar FAD. Les investigacions han identificat tres mutacions genètiques per separat en tres cromosomes que causen la malaltia, el gen APP al cromosoma 21, 1 gen preselinina al cromosoma 14 i 2 gens de preselinina al cromosoma 1. 13. Quin efecte podrien tenir les mutacions en els gens de la presenilina 1 i 2? Hi ha una forta evidència de que les mutacions en la preselinina 1 i 2 gens incrementen la quantitat de secrecions de beta-amiloloides (causa les plaques de proteïna) possiblement per un augment en les secrecions gamma tallant la proteïna APP.