LA TRAGÈDIA D’OTEL·LO, EL MORO DE VENÈNCIA, WILLIAM SHAKESPEARE, Ejercicios de Literatura Universal

¡Descarga LA TRAGÈDIA D’OTEL·LO, EL MORO DE VENÈNCIA, WILLIAM SHAKESPEARE y más Ejercicios en PDF de Literatura Universal solo en Docsity! 1B Batxillerat LA TRAGÈDIA D’OTEL·LO, EL MORO DE VENÈNCIA, WILLIAM SHAKESPEARE 1. Resumeix l’argument d’Otel·lo. Quins són els temes principals que hi tracta Shakespeare? Al principi, Otel·lo es casa amb Desdèmona, aquest casament no li agrada ni a Roderigo ni al pare de Desdèmona. Aleshores, Iago comença a manipular a Roderigo per aconseguir el càrrec militar d'Otel·lo, llavors, Iago conspira contra Otel·lo afirmant que la seva dona és infidel amb el seu lloctinent, Cassio. Iago dona diverses proves a Otel·lo, i aconsegueix manipular-lo i enganyar-lo, i ell acaba boig de gelosia. Finalment, Otel·lo acaba assassinant a Desdèmona, i ordena l'assassinat de Cassio, però ell acaba assabentant-se de la mentida de Iago, gràcies a Emília, la qual és assassinada pel seu marit, Iago, i ell se suïcida. Els temes principals que hi tracta Shakespeare són: la gelosia, la traïció i la venjança. 2. Quina és l’estructura de l’obra? Fes un resum breu del que succeeix a cada part. Acte primer: - Escena primera: En aquesta escena, Iago comença a manipular Roderigo perquè adverteixi Brabanzio, pare de Desdèmona, de la unió de la seva filla amb Otel·lo. - Escena segona: Iago parla amb Otel·lo, i li explica la traïció de Roderigo cap a ell. Brabanzio s'enfada molt per la unió i pensa que la seva filla deu estar embruixada per Otel·lo. Després parlen amb el Duc i resolen el problema. - Escena tercera: Brabanzio acusa de bruixeria a Otel·lo, i ell es defensa dient que va conquistar Desdèmona festejant-la. Més tard, Desdèmona afirma el que diu Otel·lo. Finalment, es determina la unió de tots dos, però, per altra banda, Iago diu a Roderigo que aquesta unió es trencarà, ja que Roderigo està gelós de la parella, i Iago pensa utilitzar-lo per aconseguir el seu pla. Acte segón: - Escena primera: Una tempesta arriba a Xipre, just quan els turcs estaven per llançar-los un atac. Cassio arriba, i poc després, arriba el vaixell de Iago, Desdèmona i EmÍlia. Iago comença a menysprear Desdèmona i Emilia per ser dones, i finalment, Otel·lo arriba. Després, Iago diu a Roderigo que Desdèmona enganya Otel·lo amb Cassio. - Escena segona: Entra Herald i proclama la derrota turca, i també anuncia que es permeten celebracions pel casament d'Otel·lo. - Escena tercera: Iago incita Cassio a beure, per aconseguir que Cassio declari el seu amor per Desdèmona, però no aconsegueix que es declari, així que Iago decideix provocar una disputa entre Roderigo i Cassio. Quan arriba Otel·lo, Montano, que va rebre un cop de Cassio, i Iago expliquen el succés anterior, i Otel·lo decideix treure el rang de lloctinent a Cassio. Finalment, Cassio es lamenta, i Iago convenç Cassio que parli amb Desdèmona per "recuperar" el seu rang. Acte tercer: - Escena primera: Cassio explica a Iago les intencions de parlar amb Desdèmona perquè ella intercedeixi davant Otel·lo. Després arriba Emilia i li diu que Desdèmona està disponible per parlar. - Escena segona: Otel·lo dóna unes cartes a Iago per lliurar-les a un pilot que va cap a Venècia. - Escena tercera: Desdèmona parla amb Cassio, mentre que Iago desperta inseguretats a Otel·lo sobre Cassio. Després, Otel·lo parla amb Desdèmona i ella li explica la seva preocupació per Cassio, cosa que no agrada a Otel·lo. Un dia, el mocador de Desdèmona li va caure a terra i Emilia el va recollir i li va donar a Iago, el seu marit. Aleshores, Iago explica a Otel·lo sobre el mocador dient que el té Cassio, i insinua un engany per part de Desdèmona cap a ell. Otel·lo jura que castigarà la seva esposa i Cassio serà assassinat. - Escena quarta: Desdèmona no troba el seu mocador i Otel·lo l'insistix sobre la importància d'aquest. Després, Iago decideix buscar Otel·lo, mentre que Cassio es lamenta de no aconseguir novament el seu càrrec. D'altra banda, EmÍlia parla a Desdemona de la possible gelosia que Otel·lo té i Bianca parla amb Cassio sobre fer una còpia del mocador que Cassio va trobar. Acte quart: - Escena primera: Hi ha una conversa entre Otel·lo i Iago, on Iago inventa un engany i Otel·lo s'ho creu. Després d’això, Otel·lo escolta la conversa de Cassio i Bianca amagat, creient que la veu de Bianca és la de Desdèmona, i Bianca dona el mocador a Cassio, i Otel·lo en veure el mocador obté la “prova” de la infidelitat de 6. Busca informació sobre el context espaciotemporal de l’obra. Recorda que les dades concretes sobre la batalla de Xipre procedeixen de la History of the Turks de Richard Knolles, publicada al 1603 i que l’argument està inspirat en Gli Ecatommiti, una col·lecció de cent relats publicada al 1565 per l’italià Cinzio Girardi. L'espai i temps on pot haver succeït el context de la història d'Otel·lo podria haver estat desenvolupada a partir de la guerra de Lepant (sobre 1573), en què els turcs van intentar prendre Xipre que aleshores era una república de Venècia. 7. Indica què representa Otel·lo dins l’obra de Shakespeare: a quina etapa pertany? Quan es va representar? Se sap si va tenir èxit ja en aquell moment? Otel·lo, dins les Obres de Shakespeare, escrita entre el 1603-1604, pertany a l'etapa del barroc cronològicament parlant, encara que Shakespeare és un escriptor de l'època del renaixement i el barroc. L'any 1604, al Whitehall Palace de Londres es representa per primera vegada l'obra Otel·lo, i aquesta obra va ser portada al cinema l'any 1951. Al principi no hi havia un especial interès per part dels lectors pel que fa a les obres de Shakespear, ja que es va haver d'esperar fins a finals del segle XVII, més o menys 80 anys després de l'estrena de Hamlet i Otel·lo, que els lectors van començar a fixar-se en les obres de Shakespeare. 8. Comenta aspectes rellevants sobre la llengua i l’estil de l’obra. Quins recursos lírics va fer servir Shakespeare? Com és el lèxic que fa servir el dramaturg al llarg dels actes? El llenguatge de l'obra és elegant i sofisticat, encara que en algunes situacions es fa servir un llenguatge més col·loquial i vulgar quan els personatges entren en emocions d'ira. Alguns recursos lírics que utilitza Shakespeare són: les metàfores, els hipèrbatons i les aliteracions. Què és un soliloqui? Cita algun exemple d’algun que aparegui a l’obra: qui el diu, quan i què hi diu. El soliloqui és un fragment d'un text teatral on un personatge parla sol, adreçant-se a si mateix i expressant els seus sentiments. Un exemple és a la pàgina 39, quan Iago i Roderigo després de parlar se’n van, i Iago comença a parlar sol, on expressa el seu odi cap a Otel·lo, també que el seu pla està en procés i que aviat Otel·lo es convertirà en un monstre de gelosia contra Cassio i Desdèmona. 9. Opinió personal. - Explica breument què t’ha semblat l’obra, per què t’ha agradat (o per què no), i quins creus que poden ser els ensenyaments que pot contenir Otel·lo per al nostre temps. M'ha agradat molt, ja que a l'obra es toquen tota mena de sentiments: amor, odi, mort, gelosia, por, enveja, venjança a cada un dels personatges el que fa que sigui molt variada, realista i que desperti l'interès de la gent. A més s'observen els punts de vista de cada personatge, tant els personatges principals com l'antagonista, cosa que atrau més la meva intenció perquè veig les intencions i idees de cada personatge. Els ensenyaments que pot contenir aquesta obra en el nostre temps seria intentar evitar caure les manipulacions d'altres persones intentant descobrir la veritat sempre i no arribar a un extrem com acabar amb la vida d'una persona, també no discriminar algú per la primera impressió física que obtens d'algú.