¡Descarga Métodos Alternativos de Resolución de Litigios: Mediación y Arbitraje - Prof. Escaler y más Ejercicios en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity! Dret Processal Les alternatives Mariona Ferrer Mora 1 TEMA 2, LES ALTERNATIVES A ESPANYA ELS MÈTODES ALTERNATIUS (ADR) El terme de mètodes alternatius per la resolució de litigis s’utilitza per fer referència i englobar a totes aquelles institucions que contribueixin a la resolució de litigis jurídics per una via diferent al sistema estatal o amb un model d’instrument diferent al judici (mètodes extrajudicials). Ens trobam amb: • Fórmules o institucions heterocompositives (o heterogènies), on es parts es sotmeten a la solució vinculant d’un tercer, indiferentment de si la resposta agrada o no. Dins aquest grup hi trobam diversos tipus: - Arbitratge. Les dues parts es someten a un àrbitre, allò que decideixi l’àrbitre, s’hi hauran d’adherir a la seva solució (tercera persona) —> les dues parts es someten a un tercer de manera voluntària. - Negociació. Les dues parts han d’estar decidides a cedir amb alguna cosa. Si tothom s’enroca amb les seves decisions, es poden cercar altres solucions amb l’aparició d’un tercer - Mediació. El mediador (lliure) els escoltarà les vegades que faci falta i al final farà una proposta de resolució. És a dir, orienta i assessora a les parts. Si cap de les parts accepta la resposta, no hi haurà resposta que valgui. Ens trobam amb diferents tipus d’implantació de mediació: • Mediació familiar • Mediació en matèria laboral • Mediació entre menors i víctimes • Mediació en assumptes civils i mercantils - Conciliació. Estan davant un tercer que els escolta però donarà una respota100%, no té la funció específica de la mediació. És a dir, ell donarà la seva opinió davant el conflicte. - Transacció. Es tracta d’un contracte, on les dues parts (l’objecte de contracte és posar fi a un judici) volen arribar a una solució posant fi a un litigi. S’ha posat a un contracte la solució, es valida aquesta situació. • Fórmules autocompositives, on les parts del conflicte tenen la darrera paraula. Aquests mètodes alternatius citats, sempre els trobam en l’àmbit civil i en l’àmbit laboral. A més, aquests sistemes són voluntaris i suposen una opció personal de l’individu (no estan imposats pel sistema estatal). A part, són mètodes flexibles, de manera que es poden adaptar a les necessitats dels casos. Es poden definir com: institucions que contribueixen a la resolució de litigis jurídics per una via diferent a la del sistema estatal o amb un model d’instrument diferent al judici regulat a les lleis estatals. Dret Processal Les alternatives Mariona Ferrer Mora 2 LA CONCILIACIÓ 1. Què és? Institució que té com a objectiu la resolució d’una controvèrsia jurídica en un entorn amigable, al marge de qualsevol litigi judicial. Aquesta, intenta evitar la iniciació d’un judici o bé posar fi a un ja començat. Per tant, es tracta d’un instrument d’arreglar les diferències entre les parts o com una fórmula de donar sortida a un litigi promogut anteriorment. 2. Quines són les principals ocasions d’ús? - La conciliació prèvia a la incoació d’un litigi civil, regulada als arts. 139 a 148 Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària. També s’anomena conciliació preventiva o extra processal. - Intent de conciliació al que es convida a les parts a l’audiència prèvia del judici civil ordinari (art. 415 LEC 2000). - Conciliació prèvia als judicis laborals davant el servei administratiu corresponent, estatal o autonòmic: arts. 63 a 68 LJS (Servei de Mediació Arbitratge i Conciliació Inter processal (arts. 414 i 415 LEC) - Intent de conciliació que es produeix a l’inici de l’acte del judici en matèria laboral: art 82-84 LJS. 3. Pot sobreviure entre nosaltres? - Conveniència de treure la conciliació d’un escenari judicial. - La conciliació ha de tenir un caràcter voluntari, ja que és inútil intentar avenir les parts si elles no volen. - S’ha de valorar l’oportunitat de reimplantar la conciliació prèvia al judici com obligatòria o suggerida pel jutge, fora de la sala d’audiència. - S’ha de complir escrupolosament amb els rituals de l’acte, no donar-los per sobreentesos. LA MEDIACIÓ 1. Les seves peculiaritats És una fórmula voluntària perquè les parts puguin trobar un solució al conflicte que pugui sorgir o ja existeixi entre elles. Algunes formes de mediació es solen canalitzar a través d’institucions públiques o privades, amb la intenció de promoure-la. Aquesta durarà el temps que les parts desitgin o el propi mediador consideri que el temps s’ha acabat. S’acudeix a la figura del mediador, independent i neutral. Aquest mitjà és opcional, però el més desitjable és que les parts puguin elegir el mediador de la seva confiança. La mediació es duu a terme fora de l’oficina judicial, ja que es tracta d’un assessorament a locals privats o oficines de mediació pública. A més, aquesta és absolutament confidencial.
