¡Descarga Mito de Dioniso y las Bacantes de Eurípides: La Demostración de la Divinidad - Prof. Ciura y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! LES BACANTS - EURÍPIDES El déu Dioniso era fill de Zeus i una mortal, Sémele, filla al seu torn de Cadmo, el rei fundador de Tebas. Després dels seus viatges per tota Àsia, Dioniso arriba a Tebas, ciutat en la qual es negava la seva condició de déu, acompanyat per un cor de adoradoras, format per bacantes (adoradoras humanes) i ménades (nimfes). Les germanes de la seva mare havien difós el rumor que Sigues-me-li s'havia ficat al llit amb algun mortal i que Zeus l'havia fulminat per haver-se inventat la història que s'havia ficat al llit amb ell. Per això, Dioniso les havia fet embogir i ara practicaven també ritus a Dioniso com bacantes. El rei Penteo, nét de Cadmo, tampoc li ofereix libaciones. Dioniso arribava amb la intenció de demostrar que ell és un déu. [editar] Tiresias i Cadmo defensen el culte a Dioniso Cadmo i l'endeví Tiresias, tots dos ancians i amics, es disposen a participar en els ritus en honor a Dioniso. Penteo arriba explicant com les dones de Tebas han participat en aquests ritus i després de beure vi s'han lliurat a la luxúria, per la qual cosa ha ordenat capturar-les, així com a un estranger que és el que està difonent la creença que Dioniso és un déu, i acusa Tirèsies d’imbuïr a Cadmo al culte inadecuat. Tiresias defensa el culte a Bacus i li explica a Penteu com Dioniso va ser el que va inventar el vi, la vinya consoladora, i que amb aquesta beguda es produeix el dolç plaure del somni i l'oblit dels mals. Així mateix afegeix que el mite que va néixer de la cuixa de Zeus és en realitat una deformació de la realitat, ja que el que va ocórrer és que Zeus va formar un fantasma de Dioniso que va oferir com a ostatge a Hera i, per la similitud de les paraules ostatge i cuixa (hómeros i merós), es va gestar el mite. A més, assenyala que si algunes dones es lliuren a la luxúria, això no és culpa dels ritus, sinó del seu propi carácter. Cadmo a més tracta de fer comprendre al seu nét (Penteu) que els que es creuen millors que els déus sofreixen càstigs divins (recorda quan Acteó es jactava de ser millor que Artemis). Penteo no atén a les raons de tots dos i constreny als seus servents perquè capturin a l'estranger que va difonent el culte a Dioniso. Un Servidor entra amb Dionís pres i diu que l'estranger ha estat capturat sense que oposés resistència. No obstant això, les bacantes s’han escapat màgicament. Penteo interroga a Dioniso: de quina estirp és Aquest li diu que és de la regió de Lidia i que va ser iniciat en el culte a Dioniso pel mateix déu, però es nega a dir-li quin tipus de ritus són els que practica i quin aspecte té Dioniso (tot en diàleg picat). Penteo li diu que serà castigat; li tallaran el pèl, li requisarà un tirso que porta amb si i serà portat a presó. Les bacants ( el Cor) es lamenten que Dioniso estigui tancat i creuen que aviat seran capturades. No obstant això, són cridades per Dioniso, que s'ha alliberat del seu tancament i surten del palau, que és a punt d'esfondrar-se. Dionís explica a les bacantes el que va succeir: havia estat lligat al costat d'un toro i en aquest moment el déu va ser el que va provocar un terratrèmol que va fer tremolar el palau fins a deixar-ho en estat de ruïna, va prendre el foc al sepulcre de la seva mare i va crear un fantasma que Penteo va intentar matar amb l’espasa amb l'equivocada idea que era el presoner. I Penteu, feliç, va matar el fantasma quedant cobert de glòria. Penteo apareix sorprès per tot l'ocorregut i veu que Dioniso s'ha alliberat. Arriba en aquest moment un Missatger que explica a Penteo que tres cors de bacantes, dirigides per Autónoe, Ágave (la pròpia mare de Penteo) i Ino, havien estat trobades dormint i
