Organización Celular: Células Procariotes y Células Eucariotas - Prof. Barrabes, Apuntes de Biología

¡Descarga Organización Celular: Células Procariotes y Células Eucariotas - Prof. Barrabes y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity! Tema 3. Organització cel·lular: cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes 3.1. Nivells d’organització biològica Jerarquia estructural dels éssers vius 3.2. Teoria cel·lular. Organització bàsica de les cèl·lules Teoria cel·lular 1. Tots els organismes vius estàn formats per una o més cèl·lules. La cèl·lula és la unitat estructural de tots els organismes vius. (1838) 2. La cèl·lula és la unitat més petita d’un organisme que pot dur a terme totes les funcions bàsiques d’un ser viu, i és capaç de mantenir la seva existència independentment. És la unitat funcional de tots els organismes vius. (1839) 3. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula preexistent i, la seva continuïtat es manté a través del seu material o codi genètic. (1858) 1 4. Totes les cèl·lules vives tenen un orígen comú, i es pot seguir el seu rastre d’ascendència fins temps ancestrals.(1880) 5. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi dre la seva estructura i el control del seu funcionament i és capaç de transmetre-la als seus descendents. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels organismes vius. (1902) 1,2 i 3 són els principis bàsics, 4 i 5 són posteriors a la primera meitat del segle XIX. Conclusió La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització estructural i funcional dels organismes vius. Ha de controlar la nutrició i el metabolisme, s’ha de relacionar amb l’entorn i ha de poder crèixer i reproduir-se. Poden existir organismes unicel·lulars i organismes pluricel·lulars. - Organismes unicel·lulars: formats per una única cèl·lula, tenen una estructura senzilla i una bioquímica complexa (una mateixa cèl·lula ha de portar a terme totes les funcions de l’individu). - Organismes pluricel·lulars: formats per moltes cèl·lules individuals, tenen una estructura complexa i una bioquímica senzilla (cada cèl·lula està especialitzada en una funció concreta i totes treballen conjuntament). Existeixen més de 200 tipus cel·lulars diferents, cosa que aporta una gran especialització funcional i una gran eficiència de l’organisme. Virus Microorganismes amb una organització acel·lular (excepció), són paràsits obligats, no poden portar a terme totes les funcions i necessiten d’altres organismes cel·lulars per portar a terme algunes de les seves funcions. Estructura bàsica de les cèl·lules Qualsevol cèl·lula té una sèrie d’elements comuns: tenen una regió interna (citoplasma) separada del medi extern mitjançant una membrana plasmàtica. Dins d’aquest espai intern hi ha diferents elements, sempre hi haurà el material hereditari (àcid nucleic) i ribosomes, elements bàsics per al funcionament de la cèl·lula, permeten traduír els àcids nucleics a proteïnes. La mida pot ser variable, la majoria tenen entre 1-100 µm (1µm= 10-3 mm). La cèl·lula ha de permetre que l’ambient intern sigui apropiat i tingui característiques adequades per dur a terme diferents funcions. Ha de ser un ambient equilibrat i que no es vegi alterat per 2 3.4. Comparació entre la cèl·lula eucariota animal i la eucariota vegetal Diferències: - Mida: Les vegetals, per regla general, són una mica més grans que les animals. Les cèl·lules vegetals tenen entre 20-50 µm i les animals tenen entre 10-20 µm. - L’envolta: la membrana plasmàtica delimita totes les cèl·lules eucariotes, en les animals nomès trobem aquesta membrana, però les vegetals tenen una paret vegetal externa rígida que manté la forma de la cèl·lula. Tenen més dificultats per intercanviar substàncies amb el medi, degut a la rigidesa de la paret. Existeixen mecanismes específics per atravessar la paret: plasmodesmes (poros). - Vacúol: les cèl·lules vegetals tenen un vacúol que ocupa bona part del citoplasma. Vesícula molt gran que conté substàncies de reserva, molècules de rebuig, etc. Controla el volum de la cèl·lula, que no quedi esquifida ni butida, regula la pressió. Està complementat amb altres sistemes de vesícules (reticle endoplasmàtic, complex de golgi). Les cèl·lules animals no tenen vacúols. - Cloroplasts: necessaris en les cèl·lules eucariotes vegetals per dur a terme la fotosíntesi. Els plastidis són orgànuls que permeten fer la fotosíntesi perquè tenen pigmemnts fotosintètics. Els cloroplasts són molt més grans que els mitocondris (respiració). - Centríols: associats al funcionament del fus mitòtic i a la formació de flagels, nomès es troben en cèl·lules eucariotes animals. - Metabolisme: les cèl·lules animals són heteròtrofes i les cèl·lules vegetals són autòtrofes. 3.5. Diversitat cel·lular: mida i forma Unitats de mesura en biologia cel·lular: - Micròmetre (µm): 1 µm= 10-3 mm = 10-6 m - Nanòmetre (nm): 1nm= 10-6 mm = 10-9 m - Àngstrom (Å): 1 Å= 10-7 mm = 10-10 m 5 Dimensions cel·lulars - Cèl·lula procariota: 1-10 µm - Cèl·lula eucariota: 10-100 µm - Excepcions: - Les cèl·lules procariotes més grans: algues anomenades Acetabulària (10-15 cm) - Els procariotes més petits, micoplasmes, fan de 0,1-0,25 µm. Les cèl·lules estàn condicionades per la mida que tenen. Cèl·lules procariotes Mida Cèl·lules més grans (excepcions): - Epulopiscium fishelsoni (8x 600 µm), molt llargs. - Thiomargarita namibiensis (400-750 µm ) acumula lòbuls de sobre, els usa per obtenir energia. Formen estructures multicel·lulars. Forma - Cocs: formes esfèriques. - Bacils: formes allargades. - Espirils/vibris: morfologies curvades, en 3D, va girant.Quan són molt curts i tenen forma de coma s’anomenen vibris. - Espiroquetes: forma d’espiral, de tirabuixó. Estructures llargues. - Bacteris que a partir d’una forma allargada o esfèrica, tenen filaments que sobresurten i protuberàncies com per exemple hifes, peduncles, gemmes (boles petites que sobresurten), apèndixs… - Bacteris filamentosos: cèl-3lules molt allargades, cada filament és una cèl·lula. Es posen juntes en feixos, paral·leles formant feixos. A vegades es poden veure a simple vista. 6 Morfologies d’agrupacions de cocs Les cèl·lules procariotes poden formar agrupacions, normalment els cocs: - Cadenes (estreptococs) - Per parelles (diplococs): quan la cèl·lula es divideix però no s’acaben de separar. - Estructures irregulars, en gotim (estafil·lococs). - Tètrades (sarcines): de 4 en 4 formant un quadrat, no és tant freqüent. Cèl·lules eucariotes Unicel·lulars - Protists fotosintètics - Protists flagelats i ciliats Cilis i flagels per moure’s, i moure el medi per transportar l’aliment. Pluricel·lulars - Animals 
 7