Ley 1/2001 del Mediación Familiar en Cataluña: Principios y Funcionamiento, Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga Ley 1/2001 del Mediación Familiar en Cataluña: Principios y Funcionamiento y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! 60432 DISPOSICIONS DOGC 5432 - 30.7.2009 DEPARTAMENT DE LA PRESIDENCIA LLEI 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en |'ambit del dret privat. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat ijo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix Particle 65 de Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la segúent LLEI Preámbul La Llei 1/2001, del 15 de marc, de mediació familiar de Catalunya, que va com- plir el compromís adquirit pel legislador amb la disposició final tercera de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de familia, va representar una fita important en la introducció d'aquest procediment en el tractament jurídic de les crisisfamiliars. Fins aleshores, a Europa, únicament Franca, amb la reforma del Codi de procedi- ment civil del 1995, tenia una legislació específica en vigor, malgrat que la práctica de la mediació s'havia estés d'una manera incipient en la major part dels paisos europeus. La Llei 1/2001 va acomplir la Recomanació (1998) 1, del Comité de Ministres del Consell d'Europa, que postulava aquest instrument per a facilitar la solució pacífica dels conflictes familiars, un objectiu que Sincardina en la tradició catalana de prevalenca de les solucions obtingudes a partir de P'acord de les parts en conflicte. La Llei 1/2001 va comportar una innovació important en Pámbit del dret de família, en un moment en qué a la resta de l'Estat espanyol no existia una práctica generalitzada de la mediació. Aquesta situació ha canviat d'una manera notable amb lPaprovació de normes específiques en diverses comunitats autónomes. En els sis primers anys transcorreguts des de l'entrada en vigor de laLlei 1/2001, hi ha hagut tres factors que han incidit en la necessitat d'actualitzar-la. El primer, logicament, ha estat 'experiéncia obtinguda amb la implantació efectiva del siste- ma. El segon, la publicació de la Recomanació (2002) 10, del Comité de Ministres del Consell d'Europa, i el debat que s'ha suscitat en 'ambit de la Unió Europea a partir de la publicació el 2002 del Llibre verd sobre les modalitats alternatives de resolució de conflictes en 'ambit del dret civil i mercantil. La discussió del text i les aportacions fetes es van concretar en la Proposta de directiva europea sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civilsi mercantils, presentada per la Comissió el 20 d'octubre de 2004 i aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea pel procediment de codecisió el 23 d'abril de 2008. El tercer dels elements, d'enorme transcendencia, ha estat la modificació de la Llei d'enjudiciament civil introduida per la Llei de "Estat 15/2005, del 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matéria de separació i divorci, que estableix especificament la mediació familiar en 'áambit dels procediments de fa- míilia. Aquesta reforma dota amb un instrument processal específic la disposició de l'article 79 del Codi de familia i aclareix els dubtes en P'aplicació del dret positiu pels tribunals de justícia. Aquesta llei Sinscriu en un corrent europeu d'actualització de les lleis de medi- ació. Austria, amb la Llei 29/2003, i Bélgica, amb la Llei del 21 de febrer de 2005, han promulgat lleis de mediació general; Franca té la seva reforma a 'Assemblea Nacional, i altres paisos estan en procés d'adaptació de llur legislació. Catalunya també necessita actualitzar la seva legislació. Fonamentalment els reduits ámbits previstos inicialment per a aplicar la Llei han estat un obstacle per a acollir deter- minats conflictes del cercle més proper a les persones per a les quals la mediació Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 60433 -- == -----=---_-_z>z>-=>-- -_-___---_-- - -=_-_ _ _---_- _ __- -- ---=----- --=-= es revela molt útil, com els conflictes entre paresi fills o les disputes familiars per les successions. La utilització de la metodologia de la mediació a Pentorn de les families afectades pels processos de discapacitat psíquica o de malalties degene- ratives que limiten la capacitat d'obrar és un altre dels camps que justifiquen la modificació legal. Finalment, la modificació de la llei processal estatal imposa reformar alguns aspectes per a facilitar ladaptació dels models a les necessitats dels tribunals. Es especialment rellevant la inclusió expressa en el procediment especial de familia dels principis de la mediació i la transcendéncia d'aquesta per a Paprovació de les propostes de la custodia compartida dels fills, ja que és la garantia que els acords ob- tinguts són els apropiats i els que protegeixen millor els interessos dels menors. D'altra banda, determinats conflictes sorgits en 'ámbit de les comunitatsi de les organitzacions que estructuren d'una manera primária la societat no poden restar exclosos del camp d'aplicació natural d'aquesta llei, sobretot quan són conseqúén- cia del trencament de les relacions personals entre els afectats i excedeixen Pámbit merament jurídic. En aquests casos, 'anomenada mediació comunitária, social o ciutadana s'ha revelat molt útil per a resoldre problemes caracteritzats pel fet que les persones involucrades s'han de continuar relacionant. En són exemples evidents els conflictes derivats de compartir un espai comú i les relacions de veinatge, pro- fessionals, associatives, col legials o, fins i tot, de l'ambit de la petita empresa. En la perspectiva de les novetats introduides per la Directiva 2008/52/CE del Par- lament Europeu i del Consell de la Unió Europea, del 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, la legislació s'ha d'obrir a poca poca aquestarealitati a les noves demandes de la societat, amb el respecte que mereixen els programes que es desenvolupen des de les administracions locals, des de l'ámbit del departament competent en matéria d'acció social i ciutadania, des de P'Agencia Catalana del Consum, des de les cambres de comerc i des de la práctica de diverses professions. Amb independencia de 'esmentada necessitat d'unaregu- lació general de la mediació, cal fixar els principis que garanteixen el bon exercici de la mediació administrada pel departament competent en materia de dret civili regular determinats instruments de suport, com ara el régim de la confidencialitat iPespecialització dels mediadors que s'ofereixen des dels registres de professionals habilitats pel Centre de Mediació de Dret Privat, adscrital departament competent en materia de dret civil, per a oferir serveis d'aquest tipus als ciutadans que ho de- manin. Aquest instrument no incideix en el funcionament de les experiéncies que ja s'han posat en marxa en altres ámbits, com ara el de "Administració local i el dels collegis professionals; al contrari, significa un estímul per a la práctica professional iper a Pestabliment de serveis públics d'aquesta naturalesa. En aquesta segona fase d'implantació de la mediació, el repte d'incrementar la qualitat dels serveis de mediació s'ha de manifestar des del punt de vista legislatiu. Es compta amb un elenc suficient de mediadors i Shan consolidat amb un exit notable els programes de formació que ofereixen les universitats i els collegis professionals vinculats per la Llei 1/2001 a la mediació. Aixó permet fixar nous objectius en Pespecialització i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous ámbits del dret privat amb un marcat carácter social al desenvolupament d'aquesta metodologia, en col laboració amb el sistema jurisdiccional. La voluntat d'evitar la judicialització de determinats conflictes no nomésté la finalitat d'agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó, fonamentalment, la de fer possible 'obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als con- Ílictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura entre les parts. Aixo significa que P'eix central del sistema de la mediació va lligat a la preparació técnica de la persona mediadora. Per tant, cal potenciar Pespecialització, d'una manera conjunta amb els principis básics del sistema: la Disposicions 60436 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 CartroLI Disposicions generals Article 1 Concepte i finalitat de la mediació 1. Alsefectes d'aquesta llei, sentén per mediació el procedimentno jurisdiccional de carácter voluntarii confidencial que sadreca a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb Vassisténcia d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral. 2. La mediació, com a métode de gestió de conflictes, pretén evitar Pobertura de processos judicials de carácter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne Pabast. Article 2 Objecte de la mediació 1. Lamediació familiar compren de manera específica: a) Les matéries regulades pel Codi civil de Catalunya que en situacions de nul- litat matrimonial, separació o divorci hagin d'ésser acordades en el corresponent conveni regulador. b) Els acords a assolir per les parelles estables en trencar-se la convivencia. 0) La liquidació dels régims económics matrimonials. d) Els elements de naturalesa dispositiva en matéria de filiació, adopció i aco- lliment, i també les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i la seva família biológica o entre els pares biológics i els adoptants, com a conseqúéncia d'haver exercit el dret a contixer les dades biológiques. e) Els conflictes derivats de l'exercici de la potestat parental i del régim i la forma d'exercici de la custodia dels fills. f) Els conflictes relatius a la comunicació ia la relació entre progenitors, des- cendents, avis, néts i altres parents i persones de l'ambit familiar. 2) Els conflictes relatius a Pobligació d'aliments entre parents. h) Els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les quals hi hagi una relació de parentiu. i) Les materies que siguin objecte d'acord pels interessats en les situacions de crisis familiars, si el suposit presenta vincles amb més d'un ordenament jurídic. 3) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i persones d'altres nacionalitats residents a "Estat espanyol. k) Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat peró diferent de Pespanyola residents a Estat espanyol. l) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitats diferents altres que Pespanyola residents a "Estat espanyol. m) Els requeriments de cooperació internacional en matéria de dret de famí- lía. n) La liquidació de béns en situació de comunitat entre els membres d'una familia. 0) Les questions relacionals derivades de la successió d'una persona. p) Els conflictes sorgits en les relacions convivencials d'ajuda mútua. q) Elsaspectes convivencials en els acolliments de persones grans, i també en els conflictes per a lelecció de tutors, 'establiment del régim de visites a les persones incapacitades i les qúestions económiques derivades de Pexercici de la tutela o de la guarda de fet. 1) Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de Pempresa familiar. s) Qualsevol altre conflicte en 'áambit del dret de la persona i de la familia sus- ceptible d'ésser plantejat judicialment. 2. La mediació civil a la qual fa referéncia aquesta llei compren qualsevol tipus de qúestió o pretensió en materia de dret privat que es pugui conéixer en un procés Disposicions Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 60437 -- == ---_-z=-------_------- _-_-------_-_ _--_---_-__-_----_------_-z--_--_-- ---- - - -- -*tk*+-A judicial i que es caracteritzi perque s'hagi trencat la comunicació personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur i, particularment, entre d'altres: a) Els conflictes relacionals sorgits en 'ambit de les associacions i les fundacions. b) Els conflictes relacionals en 'ambit de la propietat horitzontal i en Porganit- zació de la vida ordinaria de les urbanitzacions. 0) Les diferéncies greus en Pámbit de la convivencia ciutadana o social, per a evitar la iniciació de litigis davant dels jutjats. d) Els conflictes derivats d'una diferent interpretació de la realitat a causa de la coexistencia de les diverses cultures presents a Catalunya. e) Qualsevol altre conflicte de caracter privat en qué les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot evitar la iniciació d'un litigi davant dels jutjats o se'n pot afavorir la transacció. Article 3 Persones mediadores 1. Pot exercir com a mediador o mediadora, als efectes d'aquesta llei, la persona fisica que té un títol universitari oficial i que acredita una formació i una capacita- ció especifiques en mediació, degudament actualitzades d'acord amb els requisits establerts per reglament. Aquesta persona ha d'estar col-legiada en el col-legi pro- fessional corresponent, o ha de pertanyer a una associació professional de 'ámbit de lamediació, acreditada pel departament competent en materia de dret civil, o ha de prestar serveis com a mediador o mediadora per a l'Administració. 2. La persona mediadora pot comptar amb la collaboració de técnics, perqué intervinguin com a experts, ¡ amb la participació de comediadors, especialment en les mediacions entre més de dues parts. Aquests professionals han d'ajustar llur intervenció als principis de la mediació. Article 4 Persones legitimades per a intervenir en un procediment de mediació 1. Poden intervenir en un procediment de mediació i instar-lo les persones que tenen capacitat i un interés legítim per a disposar de Pobjecte de la mediació. 2. Els menors d'edat, si tenen prou coneixement, i, en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin. Excepcionalment, poden instar la mediació en els supósits de Particle 2.1.d, e if En els casos en qué hi hagi contradicció d'interessos, els menors d'edat hi poden participar assistits per un defensor o defensora. CartroL II Principis de la mediació Article 5 Voluntarietat 1. La mediació es basa en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures d'acollir-S'hi o no, i també de desistir-ne en qualsevol moment. 2. Si un cop iniciat el procediment de mediació qualsevol de les parts en desis- teix, no poden tenir efectes en un litigi ulterior el fet del desistiment, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats dins el termini i en la forma escaient ni cap altra circumstáncia coneguda com a conseqúéncia del procediment. Article 6 Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora 1. Lapersona mediadora exerceix la seva funció amb imparcialitat i neutralitat, Disposicions 60438 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 tot garantint la igualtat entre les parts. Si cal, ha d'interrompre el procediment de mediació mentre la igualtat de poder i la llibertat de decidir de les parts no estigui garantida, especialment com a conseqúéncia de situacions de violencia. En tot cas, s'ha d'interrompre o, si escau, paralitzar Pinici de la mediació familiar, si hi ha implicada una dona que ha patit o pateix qualsevol forma de violencia masclista en Pambit de la parella o en Pambit familiar objecte de la mediació. 2. La persona mediadora ha d'ajudar els participants a assolir per ells mateixos els compromisos i les decisions sense imposar cap solució ni cap mesura concreta ¡sense prendre-hi part. 3. Si hi ha conflicte d'interessos, vincle de parentiu per consanguinitat fins al quart grau o afinitat fins al segon grau, o amistat íntima o enemistat manifesta entre la persona mediadora i una de les parts, la persona mediadora 1'ha de declinar la designació. En cas de dubte, pot demanar un informe al seu collegi professional. 4. No pot actuar com a mediador o mediadora la persona que anteriorment ha intervingut professionalment en defensa dels interessos d'una de les parts en contra de Paltra. 5. Si es dóna algun dels suposits de 'apartat 3 ¡ la persona mediadora no n'ha declinat la designació, la part pot, en qualsevol moment del procediment, recusar-ne el nomenament, davant de l'órgan o la persona que l'hagi designat, d'acord amb el que estableix la legislació sobre el régim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Article 7 Confidencialitat 1. Totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen Pobligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqúéncia d'aquesta mediació. Tant els mediadors com els técnics que participin en el procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional. 2. Les parts en un procés de mediació no poden sollicitar en judici ni en actes d'instrucció judicial la declaració del mediador o mediadora com a perito testimoni d'una de les parts, per tal de no comprometre la seva neutralitat, sens perjudici del que estableix la legislació penal i processal. 3. Les actes que s'elaboren al llarg del procediment de mediació tenen carácter reservat. 4. No está subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda en el curs de la mediació que: a) No esta personalitzada i Sutilitza per a finalitats de formació o recerca. b) Comporta una amenaga per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona. o) S'obté en la mediació dins de l'ambit comunitari, si Sutilitza el procediment del diáleg públic com a forma d'intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana. 5. Lapersona mediadora, si té dades que revelen Pexisténcia d'una amenacaper a la vida ola integritat física o psíquica d'una persona o defets delictius perseguibles d'ofici, ha d'aturar el procediment de mediació i n'ha d'informar les autoritats judicials. Article 8 Carácter personalíssim 1. En la mediació, les parts i la persona mediadora han d'assistir personalment ales reunions sense que es puguin valer de representants o d'intermediaris. En si- tuacions excepcionals que facin impossible la presencia simultania de les parts, es poden utilitzar mitjans técnics que facilitin la comunicació a distancia, tot garantint els principis de la mediació. 2. En la mediació civil entre una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus amb reconeixement de capacitat negociadora, que representin els inte- ressos de cada col lectiu implicat. Disposicions Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 60441 - === =-_»z-------zz----_-_ _z>z>-__-z---u---_-_ zz-__- -- ___ -- - - -l=*k]++ Article 17 Durada de la mediació 1. La durada de la mediació depen de la naturalesa i la complexitat del con- flicte, peró no pot excedir els seixanta dies habils, comptadors des del dia de la reunió inicial. Mitjancant una petició motivada de la persona mediadora i de les parts, Porgan o P'entitat competent en pot prorrogar la durada fins a un máxim de trenta dies habils més, en consideració a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades. 2. S'ha d'establir per reglament el nombre máxim de sessions de la mediació. Aquest nombre máxim s'ha de respectar tant si la mediació acaba amb acord com sino. Article 18 Acta final 1. De la sessió final de la mediació, se n'ha d'estendre una acta, en la qual han de constar exclusivament i d'una manera clara i concisa els acords assolits. 2. Si és impossible arribar a cap acord, s'ha d'estendre una acta en qué tan sols s'ha de fer constar aquest fet. 3. La persona mediadora i les parts signen Pacta, de la qual reben un exemplar que, si escau, traslladen als advocats respectius. Article 19 Acords i comunicació del resultat de la mediació 1. Els acords respecte a materies i persones que necessiten una protecció especial, ¡tambérespecte a les matéries d'ordre públic que determinen les lleis, tenen carácter de propostes i necessiten, per a ésser eficacos, Paprovació de l'autoritat judicial. 2. Els acords han de donar prioritat a P'interes superior dels menors i de les persones incapacitades. 3. Els advocats de les parts poden traslladar Pacord assolit mitjangant la me- diació al conveni regulador o al document o protocol corresponent, per tal que sSincorpori al procés judicial en curs o per tal que S'inicii, perque sigui ratificat i, si escau, aprovat. 4. En la mediació feta per indicació de l'autoritat judicial, la persona mediadora ha de comunicar a aquesta autoritat, en el termini de cinc dies hábils des de P'aca- bament de la mediació, si sha arribat a un acord o no. CartroLIV Organització i registres Article 20 El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya 1. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és un órgan adscrit al departament competent en matéria de dret civil mitjangant el centre directiu que en té atribuida la competencia. 2. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té per objecte promoure i administrar la mediació regulada per aquesta llei i facilitar-hi Paccés. Article 21 Funcions del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya exerceix les funcions se- gúents: a) Fomentar i difondre la mediació. b) Actuar com a instrument especialitzat en 'ambit dels conflictes familiars, en matéries de dret privat i en d'altres que es determinin per llei, amb un respecte Disposicions 60442 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 total a les iniciatives de mediació ciutadana existents, d'4mbit municipal o exer- cides per altres entitats públiques o privades, i com a centre de seguiment, estudi, debat i divulgació de la mediació i de les relacions amb altres organismes estatals ¡internacionals amb finalitats equiparables. O) Gestionar el Registre general de persones mediadores en 'ámbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els ámbits del dret privat. d) Homologar, a Pefecte de la inscripció de les persones mediadores en els registres ¡ censos corresponents, els estudis, els cursos i la formació específica en matéria de mediació. e) Establir elsrequisits d'actualització de coneixements que garanteixin la plena aptitud de la persona mediadora i, de la mateixa manera, promoure l'especialització dels mediadors en diferents camps, dins dels ámbits respectius. 1) Facilitar les sessions informatives gratuites, tant a solicitud directa de les parts coma instánciajudicial o per derivació d'altres órgans actius titulars de serveis públics amb competéncia en materia de resolució de conflictes familiars i de dret privat. 2) Donar curs a les mediacions provinents de les autoritats judicials i adminis- tratives competents i fer-ne el seguiment. h) Designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediació és instada per P'autoritat judicial. i) Fer el seguiment del procediment de mediació i arbitrar les qúestions organit- zatives que se suscitin i no formin part de Pobjecte sotmés a mediació. ) Vetllar pel compliment dels terminis del procediment de mediació i arbitrar amb relació a les actuacions corresponents per a evitar dilacions que perjudiquin les parts. k) Elaborar propostes i emetre els informes sobre el procediment de mediació que, amb relació a les seves funcions, li demani el conseller o consellera competent en matéria de dret civil. 1) Promoure Pestudi de les matéries generals de la mediació i de les especifiques en funció de l'ámbit d'aplicació. m) Elaborar una memoria anual d'activitats. n) Trametre al collegi professional corresponent les queixes o les denúncies que es presentin com a conseqúencia de les actuacions de les persones mediadores inscrites en els seus registres 1 fer-ne el seguiment. 0) Promoure la col laboració amb collegis professionals, administracions locals ¡altres entitats públiques, i també amb els cossos de policia, per a facilitar que la informació i Paccés a la mediació arribin a tots els ciutadans. Article 22 Funcions dels col legis professionals Els col legis que integren els professionals que fan mediacions en Páambit d'aquesta llei exerceixen les funcions segúents: a) Gestionar el registre de persones mediadores que hi estiguin col-legiades ico- municar-ne les altes ¡ baixes al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. b) Proposar al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya la persona me- diadora quan les parts s'adrecin al col-legi professional. c) Dur a terme la formació específica i declarar la capacitació de les persones mediadores. d) Complir la funció deontológica i disciplinária respecte als collegiats que exerceixen la mediació. e) Comunicar al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya les mesures adoptades com a conseqúencia dels expedients disciplinaris oberts a persones mediadores. f) Collaborar amb el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en el foment i la difusió de la mediació. 2) Introduir, en Pámbit de laformació especialitzada que duguin a terme, Pestudi de les técniques de mediació, de negociació i de resolució alternativa de conflictes. Disposicions Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 60443 <-> 0-=5%2 - -- -_----_---- == - ----u=2m2< 7=---_--- ---=- - __ _ - -- -=IA h) Elaborar propostes i emetre els informes sobre els procediments de mediació que li demani el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. i) Elaborar una memoria anual de les activitats del col-legi professional en Pámbit de la mediació, que s'ha de trametre al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. 3) Dur aterme formació de capacitació en matéria de violencia en 'áambit familiar, per tal de detectar i identificar situacions de risc, prestantuna atenció especial a les que afectin persones en situació de dependencia. Article 23 Administracions locals i altres entitats públiques 1. Esreconeix la capacitat d'autoorganització de les administracions locals ¡ d'altres entitats públiques per a establir, en Pámbit de llurs competencies, activitats ¡serveis de mediació, d'acord, en tots els casos, amb els principis que estableix el capitol IL. 2. Les administracions locals i les entitats públiques poden signar convenis de collaboració amb el departament competent en materia de dret civil per a promoure i facilitar la mediació regulada per aquesta llei en els ámbits territorials respectius. Article 24 Comite assessor Es crea un comité assessor format per representants dels collegis professionals, de les associacions representatives d'ens locals i d'altres associacions i per experts amb experiencia en el camp de la mediació, i també per representants del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, amb Pobjectiu d'impulsar i difondre la mediació. La composició i les funcions del comité assessor s'han de determinar per reglament. Article 25 Els registres de persones mediadores 1. Les persones que compleixen els requisits que estableix Particle 3 i volen exercir les funcions de mediació que regula aquesta llei s'han d'inscriure en el registre del col:legi professional al qual pertanyen o en una associació professional de mediació acreditada pel departament competent en matéria de dret civil. 2. Les persones mediadores que siguin membres d'una associació professional de lP'ámbit de la mediació acreditada pel departament competent en materia de dret civil poden sol licitar Ilur inscripció en el Registre general del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Per a poder-s'hi inscriure, han d'acreditar el compliment dels requisits establerts per reglament. 3. Els col-legis professionals, mitjangant Paplicació telemática que es de- termini per reglament, han de donar trasllat de les inscripcions al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, el qual ha d'inscriure els professionals mediadors en el Registre general de persones mediadores en Pámbit familiar o en el Registre general de persones mediadores en els ámbits del dret privat o en els altres registres que corresponguin, si compleixen els requisits establerts per reglament. 4. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i els col legis professi- onals han d'aplicar un criteri de repartiment equitatiu de les mediacions, tant en la designació de persona mediadora feta pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya com en les propostes que presentin els col legis professionals, sens perjudici de l'assignació d'una persona mediadora a un órgan jurisdiccional o aun cas particular si les circumstáncies ho aconsellen. 5. Lestructura i el funcionament dels registres shan de determinar per regla- ment. Disposicions 60446 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 ----A == -__-_-_zzzz-z-__z_z-»z»>»->=z=-- --0-62=-- -- - _- - - -- - -=- ----===- - --=zk*+42+=- Article 33 Organs sancionadors Lexercici de la potestat sancionadora que regula aquesta llei correspon: a) Respecte a les persones mediadores col-legiades, als col-legis professionals als quals pertanyin d'acord amb els procediments i mitjancant els órgans que esta- bleixin llurs própies normes. b) Respecte a les persones mediadores que prestin serveis de mediadors per auna administració pública, a Padministració pública de la qual depenguin d'acord amb el procediment i mitjangant els órgans que estableixin les seves própies normes. O) Respecte a les persones mediadores amb titulació no subjecta a col-legiació i que no prestin serveis de mediadors per a una administració pública, d'acord amb el procediment que Saprovi per reglament, als órgans segúents: Primer. El conseller o consellera competent en matéria de dret civil, en el cas d'infraccions molt greus. Segon. El secretari o secretaria general del departament competent en matéria de dret civil, en el cas d'infraccions greus. Tercer. El director o directora del centre directiu al qual está adscrit el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, en el cas d'infraccions lleus. Article 34 Normes deontológiques Les persones mediadores han de respectar els principis de la mediació que es- tableixen aquesta llei, les normes deontológiques del collegi professional al qual pertanyen i les altres normes de conducta específiques adrecades a les persones mediadores. CartroL VI Régim de recursos Article 35 Régim de recursos 1. Pertoca al director o directora del centre directiu del departament competent en matéria de dret civil al qual és adscrit el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya dictar els actes administratius en les matéries de la seva competéncia. Contra aquests actes es pot interposar un recurs d'algada davant 'órgan superior jerárquic del que els ha dictats. El recurs extraordinari de revisió es pot interposar davant el conseller o consellera competent en materia de dret civil en els supósits que estableix la legislació de procediment administratiu. 2. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d'acord amb el que estableixi la llei d'aquesta jurisdicció. 3. Lexercici d'accions civils i laborals es regeix per les normes que hi són apli- cables, ¡la reclamació previa ha d'ésser resolta pel conseller o consellera competent en matéria de dret civil. 4. És aplicable als actes dels órgans dels col-legis professionals el régim de recursos que estableixen els estatuts respectius i la Llei 7/2006, del 31 de maig, de Pexercici de professions titulades i dels col legis professionals. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Xarxa d'informació i d'orientació El departament competent en materia de dret civil, mitjangant el centre directiu al qual esta adscrit el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, ha de promoure, Disposicions Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 60447 per mitja de la signatura de convenis de collaboració amb ajuntaments, consells comarcals ¡altres organismes públics, la creació i la gestió d'una xarxa de punts d'informació i d'orientació sobre la mediació que abasti tot Catalunya, i també la formació dels equips vinculats a la xarxa. Segona Subjecció als principis de la mediació Els principis que estableix el capítol II són aplicables a totes les persones mediadores que duguin a terme actuacions de mediació per a la resolució de conflictes en l'ámbit familiar i en els altres de dret privat als quals fa referencia aquesta llei. Tercera. Inclusió en els registres de mediadors de persones que exerceixen una professió no subjecta a col legiació Les persones que tenen una titulació universitaria i que exerceixen una professió no subjecta a collegiació, o que presten serveis de mediadors per a P'Administració pública, poden demanar al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya d'ésser incloses en els registres respectius de mediadors, sempre que compleixin els altres requisits que estableixen Particle 3.1 i el reglament corresponent. DISPOSICIONS TRANSITÓRIES Primera Reégim aplicable a les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei Les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la Llei 1/2001, del 15 de marc, de mediació familiar de Catalunya. Segona Situació de les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació d'acord amb la Llei 1/2001 Les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació d'acord amb la Llei 1/2001 mantenen llur inscripció en el Registre general de persones mediadores en l'ambit familiar. Tercera Situació dels Educadors Socials que compleixen el requi sit que estableix la Llei 15/1996 Els educadors socials que no estiguin en possessió d'una titulació universitaria i que estiguin collegiats en el Col legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, d'acord amb el que estableix la disposició transitoria quarta de la Llei 15/1996, del 15 de novembre, de creació del Collegi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i Particle 11 dels estatuts del dit Collegi, i que acreditin una formació i una capacitació específiques en mediació, homologada pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, poden sollicitar d'ésser inclosos en el Registre general de persones mediadores en Pámbit familiar i en el Registre general de persones mediadores en els ámbits del dret privat. DIsPOSICIÓ DEROGATORIA Es deroga la Llei 1/2001, del 15 de marc, de mediació familiar de Catalunya. Disposicions 60448 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5432 — 30.7.2009 DISPOSICIONS FINALS Primera Desplegament per reglament El Govern ha de regular per reglament, en el termini de sis mesos, Porganització, Pestructura, el funcionament i la publicitat delsregistres de persones mediadores, la capacitació de les persones mediadores, el régim de tarifes i les altres questions que siguin pertinents. Segona Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 22 de juliol de 2009 Josg MONTILLA 1 AGUILERA President de la Generalitat de Catalunya MONTSERRAT TURA 1 CAMAFREITA Consellera de Justícia (09.202.029) Disposicions