Libro catalán Terra baixa, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Libro catalán Terra baixa y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! -Teatre en vers -Àngel Guimerà va començar a escriure en castellà, va anar al Vendrell i li va costar adaptar-se, aleshores alguns personatges són diferents, marginats, ex: Manelic. -Terra baixa: gent dolenta, l’amo de tot el Sebastià. -Terra alta: vida totalment diferent de la terra baixa, muntanyes, gent ingenua, innocent amb poques persones. -Com s’enteren dels rumors sobre el casament? L’ermitana li diu a la Nuri que li explica a la Pepa i Antònia i Xeixa, el Xeixa al Tomàs (després més tard). També apareix el Josep i Nando que quan la Pepa i Antònia els hi volen explicar diuen que ja ho saben perquè el Perruca els hi ha explicat amb més detalls que li ha dit el Tomàs (i els explica). -Quan apareix (A part) en el llibre és com si parles amb nosaltres. -Triangle amorós entre Marta, Sebastià i Manelic. -Matar al llop és important. PERSONATGES: Els personatges principals presenten certa complexitat, sobretot Manelic, Marta i Sebastià no poden ser reduïts estereotips (el pastor, l'amo tirànic, la dona objecte del desig). Darrere d'aquests personatges hi ha una història personal i una evolució psicològica que els arrodoneix i els completa. Sebastià: Actua com un tirà, i és el personatge més complex de l'obra. Ostenta el poder injust, dèspota, és el “llop” sense escrúpols, que té acovardida la gent de la Terra Baixa. Terratinent, propietari de terres i persones, ha fet de Marta la seva amant des dels 14 anys, quan ell ja en tenia més de 30. La seva conducta té en l'abús de poder una de les seves característiques principals. Malgrat que actuï com un tirà estima apassionadament la Marta. L'únic que no pot comprar és el fet que Marta li digui que l'estima, això el desespera (pàg.166). Al final quan el llop mor a mans del pastor se sent perdut de l'autoritat “Ma gent! Aquí”. Amo de tot. Enganya el Manelic, esclavitza a la Marta (l'únic que vol es tenir relacions amb ella), manipula al Tomàs i despatxa el Xeixa. El Sebastià té problemes econòmics i per salvar les terres`s’ha de casar amb una pubilla. Marta: Ha viscut en la pobresa i la misèria Barcelona, en la terra més baixa, als 14 anys, sense mare i en companyia d'un captaire que li fa de pare (són molt pobres), arriba a les propietats del Sebastià, passa a ser d’ell (pàg.124). Acaba per acceptar la relació que li dona estabilitat i recer, ella acepta “la amistança”. té sentiments oposats: sent agraïment envers l'amo per haver-la acollida però alhora, té un sentiment de culpa per la irregularitat del sentiment amorós que manté. És una situació ambigua de rebuig-atracció envers l'amo. Es trencarà amb l'arribada de Manelic i el muntatge matrimonial que li preparen. Quan ja l'han casat s'adona que l’amo s’ha aprofitat del Manelic i li dol. Primer no el vol (Pàg.81) però després se sent alleujada de tenir-lo com a marit (Pàg.128). La declaració d'amor de Manelic li donen l’esperança per fugir amb ell cap a les muntanyes i poder ser sincera i feliç amb l'home que estima. Ella s’ha adonat que amb el Sebastià no està bé i que estima al Manelic. Manelic: en realitat és diu Manuel (el desprecien dient-lo Manelic), és molt bona persona però ingenu, innocent i molt pobre. Pastor de les muntanyes (terra alta) que viu de guardar ramat i i que coneix el món que l'envolta, Va fent el seu patrimoni de monedes, guanyades amb el seu treball, i valora especialment el duro tacat amb la seva sang, que li va donar l’amo Sebastià després de matar el llop. Quan arriba a la Terra baixa és vist pels pagesos com un simple i un salvatge. Es burlen del seu nom. (pàg. 78). Té una mena de llenguatge pirinenc que el personalitza, creació de Guimerà. Perd l'alegria quan comença a endevinar l'engany. Lluita per saber qui ha estat el culpable. És una home de la Terra Alta, lliure, individualista i conscient de la seva voluntat i capacitat d'acció sobretot amb la Marta (pàg. 141). A partir d'aquest moment lluitarà pel seu ideal: perdonar i estimar Marta lluny de la Terra Baixa. Té un llenguatge diferent al llenguatge utilitzat a terra baixa (propi de la terra alta). El sebastià li diu que es casi amb la Marta (quan es casen comença a veure coses estranyes: habitacions separades, un llum com si els espiessin) El Manelic li dona els diners a la Marta i qui s’encarrega de l’economia és l’home. Els veïns els critiquen, ja que és un casament pactat, només ho fan per no perdre els diners i el Sebastià fa “la amistança” amb la Marta (saben que hi ha una relació entre elles dos). La Marta vol ser feliç al costat del Manelic i el Sebastià no vol, per això és expulsat del molí. Nuri ajuda a la Marta a trobar el Manelic i el Manelic lluita contra el Sebastià. Manelic aconsegueix el seu objectiu (de matar-lo) i marxen els dos ben lluny. [s’escapa i torna per matar el amo. En aquest moment comença ser possible potser l'ideal de Manelic. (pàg.170).] Nuri: noia de 14 anys, infantil i ingènua. És la petita de la família dels Perdigons. Amb les seves intervencions ajuda a descargar la tensió dramàtica, a crear moments d'humor i tendresa. Ajuda al Manelic i Marta amb el seu romans. Li agrada que el Manelic li expliqui històries i ajuda a la Marta a escapar amb el Manelic. Xeixa: pagès que treballa pel Sebastià. És el que vol avisar al Manelic perquè no es casi i juntament amb el Tomàs volen parar la boda (no funciona). L’acusen de voler-se casar amb la Marta. Mossèn: majordom de l’amo (Sebastià), que vigila la conducta d’aquest amb la Marta. Volia ser capellà. Veïns (família perdigons): L’Antònia i la Pepa tenen dos germans i una germana: en Josep (el germà gran que es va casar, però ara és (vidu), en Nando (solter) i la Nuri (soltera). Són uns xafarders que es burlen del Manelic i Marta (menys la Nuri), i ajuden a expulsar al pastor. fàstic, tot i que en Sebastià li ordena que ho faci. Tothom parla d’ella, de les seves llàgrimes i comenten que es casa per força. El nuvi s’ha de canviar i en Sebastià li diu que ho faci dient-li letxuguino (es burlen del seu cognom) i currutaco i tots es posen a riure. En Manelic no sap que significa i s’enfada fins que al final se li passa i va a canviar-se acompanyat de tots els homes. Per acabar, en Tomàs vol parlar amb en Sebastià, però mentrestant va el mossèn per entretenir-lo ja que han de vigilar perquè el Xeixa li ha explicat tot al Tomàs i el Manelic no es pot enterar de res. Escena VIII: Parlen en Sebastià i la Marta sobre el casament d’ella amb el Manelic. La Marta diu que no vol casar-se amb ell i que abans preferiria morir, en Sebastià l’agafa pel braç i li diu que no digui aquestes ximpleries. La Marta li té por, però el Sebastià li explica que s’ha de casar perquè la gent es pensi que ja no hi ha res entre ells dos, tot i que ell l’estima i li diu que sempre serà seva. Al final la Marta marxa, dient que sí que es casarà, però que encara té por del Sebastià. Escena IX: El Manelic no vol vestir-se mudat i l’ermità vol parlar amb el Sebastià abans que es casin el Manelic i la Marta. La Marta li diu al Sebastià que el seu ja s’ha acabat, però ell li diu que aquesta nit es veuran. Tots van cap a l’ermita preparats pel casament (el casament es fa a l’ermita). Escena X: El Xeixa no vol entrar a l’ermita pel que sap i en Sebastià el fa fora deixant de ser el seu amo (el despatxa), en Xeixa agafa i marxa. En Tomàs li comenta al Sebastià si els rumors que corren són certs, és a dir, si hi ha una relació entre el Sebastià i la Marta, però ell ho nega. Quan torna el Xeixa, en Tomàs s’enfada amb ell perquè el Sebastià nega els rumors de que ha estat un festejador dolent de la Marta i es vol aprofitar del pobre Manelic (Tomàs fa de pare i lo padrí), però en Xeixa diu que el Sebastià està mentint. A més a més, jura dient que (així es queda amb la consciència lliure) algunes nits ha vist passar el Sebastià cap a l’habitació de la Marta (fa d’amistiança a ella). En Sebastià s’enfada i li diu al Tomàs d’entrar a l’ermita. Escena XI: En Tomàs creu el Xeixa i corre per aturar la boda, tot i que el mossèn i el Sebastià ho impedeixen. Aleshores en Tomàs no hi és a temps, de cop sona la campana i ja s’han casat, per tant la decisió que pren és no dir-li res al pobre Manelic. En Tomàs i en Xeixa s’abracen i es despedeixen. (En Xeixa està penedit per haver callat durant tant temps). Escena XII: El mossèn marxa i es queden la Marta i el Manelic. Ella està disgustada i enfadada i els dos marxen cap a casa. Allà, el Manelic li explica una història. Primer, ell li ensenya una pesseta, la primera que va guanyar i després un duro que li va donar el Sebastià. Quan estava amb el seu ramat, a les nits apareixia un llop i s’emportava una ovella o feia mal al gos… Però una nit, el llop i en Manelic van xocar i es van començar a mossegar l’un a l’altre, l'últim que recorda és despertar-se a l’endemà envoltat de pastors amb el llop i l’ovella morts i ell viu o ressuscitat, però sagnant. Aleshores, per haver matat al llop, el Sebastià li va donar un duro i li va dir que li donaria per cada vegada que matés a un llop. Amb la il·lusió li va anar a fer un petó i es va obrir la ferida. El Manelic li va donar els vint-i-tres duros que tenia embolicats amb un mocador, a la Marta, però ella no els va acceptar. Quan el Manelic volia entrar a l’habitació ella li va dir que la seva era una diferent a la d’ella. Ell no ho va entendre i la Marta es va enfadar ja que ella es pensava que el Manelic tenia constància de la relació entre ells dos, però el Manelic no en sabia res. De cop i volta, un llum es va encendre i la Marta es pensava que era el Sebastià i quan es va apagar va fer veure que ella no havia vist res. Al final, el Manelic tot confús per tot el que succeïa va resar el parenostre dels seus pares i es va quedar adormit al terra. Personatges: Xeixa, Pepa, Antònia, Nuri, Nando, Josep, Marta, Sebastià, mossèn, Tomàs, ermitana, Perruca i Manelic. Casa: era una casa de pagès i tenia un molí. Constava una cuina, al fons a l’esquerra una porta sobre dos graons coberta per una cortina, al fons banda dreta hi havia una porta gran que dona a un porxo. Pel costat dret del porxo dona lloc a unes moles i més enllà del porxo hi ha unes cases, arbres… A la banda dreta de l’escena una porta, a la banda esquerra una llar i una porta petita, al mig una taula de menjar i per tot arreu cadires, bancs, eines de molí, sacs de blat… ACTE SEGON: La veritat relació (engany) Escena primera: Han passat deu dies després del casament. La Nuri i en Manelic parlen una estona, ella li diu que la Marta està enfadada amb ella però ella no sap el motiu. També li explica que sent a la gent parlar d’ell dient: pobre Manelic. A més a més, ella li diu que el mossèn prohibeix que la gent vagi al molí a xerrar. Ell té curiositat sobre tot el que està passant, però ella no li diu res més. El Manelic pensa encara que aquella claror (de la nit del dia del casament) no va venir sola i vol matar a l’home que hi havia. La Nuri diu que li vol fer una samarra quan acabi la que està realitzant ara i al final li diu que l’estima molt i li pregunta si té algun germà més petit que sigui igual que ell (deixa clar que li agrada). Escena II: La Nuri i en Manelic continuen parlant, ell li explica que alguns dies llençava una pedra i cap a la direcció on caigués, d’allà vindria la seva futura dona, diversos dies la pedra queia cap a llevant i justament la Marta és de Terra Baixa. Aleshores li diu que ell estima molt a la Marta fins i tot quan encara no la coneixia. Quan arriba la Marta i els veu, es posa molt gelosa i fa fora a la Nuri. Ella no volia marxar i la va anar a ajudar a cuinar. La Marta li torna a dir que marxés aleshores ella agafa les seves pertinences i marxa, però la Marta es posa a plorar i li diu que no marxi i ella diu que ara sí que marxa. El Manelic li diu a la Nuri que marxi i que la Marta no està plorant sinó que és una broma i està rient (ho diu irònicament). Escena III: La Marta està trista perquè creu que el Manelic parlarà amb el Sebastià per despedir-se (de manera dolenta) i marxar. La Marta diu que el Sebastià és un mal home i que en canvi el Manelic l’estima ja que sembla molt bona persona. El Manelic cada nit va a la seva habitació i ella el sent plorar. Per tant, ella està molt gelosa de la Nuri i també perquè veu que el Manelic la tracta com la tractava el Sebastià a ella fa temps (quan tenia l’edat de la Nuri que té ara). Escena IV: L'ermità i la Marta es posen a parlar. En Tomàs li diu que en Manelic està desesperat perquè tothom s’està rient d’ell i no sap perquè. També diu que vol matar a la persona que la nit del casament va entrar a la casa i que vol marxar, però s’espera al Sebastià per despedir-se. En Tomàs està molt enfadat amb la Marta pel que li ha fet al pobre xicot que ho està passant molt malament. La Marta li diu que si li ha dit que no marxi i que es quedi amb ella i ell diu que si pot ser que la deixi ja i que abans l’escupi a la cara. Ella li diu que està sola en aquest món i que l’ha d’entendre. Ell li diu que va tenir una filla i que es va morir quan era petita. La Marta li explica la seva vida: la seva mare era cega i cada dia anaven a l’església de Barcelona a demanar caritat amb la mà estesa i un dia un home es va posar al seu costat també demanant caritat ella es pensava que era cec. Al final la seva mare i ell van estar junts i quan la seva mare va morir al llit, no es va despertar i va quedar amb la mà estesa com si demanés diners en l’altre vida, ell la va tractar com si fos la seva filla i ella el va acceptar com si fos el seu pare ja que no en va tenir mai constància d’ell. Anaven demanant diners, però la Marta va dir que el que havien de fer era buscar una feina, quan es van assabentar que els pobres els tancaven van haver de fugir i un dia que plovia molt es van refugiar a la masia més pròxima per no mullar-se i allà va conèixer al Sebastià (era seva la masia). La gent se’n reia d’ella mentre ballava, però en canvi el Sebastià se la va quedar mirant. Quan va acabar li va preguntar al seu pare que volien i la Marta va dir treballar força, així que el Sebastià li va donar una feina al seu pare en el molí i ella des dels 14 anys ha estat amb el Sebastià fins ara, que aleshores tenia uns 30. Quan en Tomàs sap aquesta història queda sorprès i la perdona mirant-la amb uns altres ulls. La Marta li diu que sort que té al Manelic ja que és seu, i ara si que pot ser forta (abans només tenia al Sebastià). Escena III: Entra el Sebastià que li diu a l’antònia que surti la Marta (està enfadat ja que després de que tot estigués arreglat ho havia de fastidiar el Manelic). Impacient perquè no surt la Marta (no s’ho esperava d’ella). El Josep i Nando li acaben dient al Sebastià que en Manelic és valent i decideixen marxar amb el Perruca per no embolicar-se. Pepa diu que la Marta no pot sortir i el Sebastià va a buscar-la per la força. Escena IV: El sebastià diu que avui es tornarà boig, perquè avui tothom està empenyat en que es perdi. El mossèn arriba de la masia i diu que ha arribat el pare de la promesa que sospita de tot (que el casament ha estat una comèdia, que per gelos a fet fora al Manelic de casa i que vol desfer el casament). Ell diu que primer ha de parlar amb la Marta (primer del seu món) i que mentrestant que l'entretingui i l’enganyi a la masia, fins que torni. Escena V: La Pepa i l’Antònia diuen que la Marta és una tossuda, que l’intenten distreure i ella amb rebufos i que no vol sortir de cap de les maneres. El Josep diu que l’amo està així per l’art del dimoni i el Nando que s’ha tornat boig. També està el Perruca. De lluny se sent a la Nuri plorant, que no volia estar sola a casa, ja que mentre els feia el sopar ha sentit veus d’algú que deia Nuri! Nuri! (creu que era el Manelic que cridava i patia) i ha hagut d’anar cantant fins aquí. Pregunta per la Marta que diuen que no està gaire bona i pel Manelic que diuen que deu estar per aquí dormint. La Nuri diu als homes de marxar a casa però diuen que el sebastià ha dit que es quedessin a vigilar. Aleshores comença a cridar que vol veure al Manelic, que potser estar mort o li ha passat alguna cosa i per culpa d’ells per fer-lo enfadar sempre per ser males persones els seus germans. Ells diuen que no han fet res dolent, només han cregut a l’amo i l’han tret de casa i estan empenedits. La Nuri es fica contenta perquè potser torna i no se senten orgullosos pel que han fet. Escena VI: La Marta des de la porta crida a la Nuri perquè l’ajudi a caminar. Està molt enfadat amb els altres pel que li han fet al Manelic de treure’l com si no fos ningú i de riures quan ell no havia fet res. Ells diuen que tenen raó i que no estan contents del què han fet i la Nuri diu que tots l’estiman a ella i que l’ajudaran a trobar al Manelic perquè es puguin anar plegats a la terra alta. Ells diuen que el Sebastià estant aquí no ho permetrà i com els hi fa pena decideixen quedar-se a fora vigilant. Escena VII: La Marta i la Nuri es queden soles i li diu que ningú l’estima tant com ella. Estan enfadats perquè els de casa de la Nuri no la deixen sortir, i ella està atrapada com si el Sebastià estigués darrera arrossegant-la i emportant-se-la. La Nuri diu que té malicia a dintre seu per no saber com ajudar-la a escapar, diu que l’ajudarà sense que els de casa se n’adonin i vol que quan estigui amb el Manelic li digui que ho ha tramat ella. Diu que com la llum es la responsable de que no es pugui escapar, mentre estigui jugant amb els de la casa hi donarà un trompasso i apagarà el llum. Aleshores, com no la podran veure s’escaparà. Perquè sàpiga quan anirà a apagar la llum diu que farà una rialla forta. Es fan molts petons abans de marxar la Nuri i la Marta està molt contenta de que l’ajudi. Escena VIII: La Marta s’espera al moment indicat i quan arriba el moment se’n va fugint. Pensa en que passarà si es troba amb el Sebastià o si la veuen obrir la porta… S'ofega només de pensar-ho. Escena IX: Al sortir la Marta es troba el Sebastià, ell li pregunta que on va i es riu de que s’atreveixi a dir-li a la cara que se’n vol anar enafada, ja que el torna boig. Diu que no la deixarà sortir i que es quedi els dos alla tancats junts, perquè ell ho ha sacrificat tot per ella i no vol que estimi al Manelic. Ella diu que sí que l’estima i molt i que amb ell ho és tot, perquè és la seva dona i sense ell no és res. Ell diu que se’n van plegats perquè ha sigut seva, és seva i serà seva. Ella no vol i llavors ell l’agafa per emportar-se-la. La Marta va cridant Manelic per si ve a ajudar-la. Escena X: Apareix el Manelic que diu que ha estat seguint al Sebastià hi ha entrat pel lloc on ho feia ell (porta d’amo i de lladre), diu que el matarà i que no sigui un covard per lluitar amb ell. Sebastià diu que ell sap matar homes i el Manelic que ell a llop (referint-se a ell). Deixa anar l’arma i lluiten un contra l’altra sense espasa ni res. Acaba matant-l’ho dient a tothom que entri per la porta i ho vegi, mentre va dient que allà està al amo (mort). Escena XI: Estan la Marta (mig desmallada), Manelic, Sebastià, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca i altres. Pregunten que què passa i el Manelic respon que els cridava el amo. Tothom està amb cara d’exclamació al veure el cadàver. Manelic diu que ja poden riure tots i que la Marta vingui amb ella que marxaran ben lluny de la terra baixa. Mentre marxen va cridant: he mort el llop! he mort el llop!. PREGUNTES SELE: Explica per què a Manelic torna amb Marta a la Terra Alta l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà? Manelic mata en Sebastià i ell i la Marta quedin lliures de l'opressió de l'amo. Manelic retorna amb Marta a la Terra Alta, representant el lloc ideal i pur, sense malícia ni corrupció. Així Fugen de la Terra Baixa, que reuneix tot el que és dolent, maliciós i materialista. Expliqueu la simbologia del llop a l'obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà: En Manelic fa servir el símbol del llop. Quan és a la Terra Alta explica que caçava el llop perquè se'ns menja les ovelles. El llop és vist com un animal dolent. A la fi de l’obra en Manelic mata en Sebastià i el compara amb un llop per la seva dolenteria Expliqueu, en tres línies com a màxim, per què en Tomàs plora? En Tomàs es commou amb la història de la Marta. S’adona que ha tingut una infantesa trista. Sense haver conegut el seu pare, vivia en la pobresa amb la seva mare, que era cega. Les dues demanaven caritat per viure. La mare mor i la Marta es troba tota sola En un màxim de cinquanta mots, expliqueu com va ser la infantesa de la Marta a l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà: La Marta tenia la mare cega i per sobreviure captaven a lesesglésies.La seva infantesa va sertrista. No va conèixer el seu pare. Un home, també captaire, li va fer de pare adoptiu, en morir la mare. Tots dos van anar a les terres d’en Sebastià. Fals: En Manelic, quan era a la Terra Alta, sempre deia un parenostre. (són dos) Fals: El pare adoptiu de la Marta feia de ferreter a la Terra Baixa. Cert: En Xeixa és l’únic pagès que planta cara a en Sebastià Cert: El tema de l'obra Terra baixa és la lluita entre el bé i el mal. Cert: El caràcter innocent d'en Manelic no és en absolut ximpleria. Cert: Tot el poble sabia la finalitat del casament de la Marta i en Manelic menys en Tomàs, l’ermità. Cert: En Xeixa canta en el primer acte la cançó “A la vora de la mar”. Cert: En Sebastià simbolitza tots els sentiments negatius de la Terra Baixa. Fals: En Xeixa s’enfronta a en Sebastià però no gosa d’anar-se’n. Fals: Un cop casada, la Marta no s’adona que l’han enganyada a ella i a en Manelic. Cert: El llenguatge utilitzat pels personatges de Terra baixa és popular, cosa que aproxima l’obra als espectadors. Cert: En Sebastià es comporta com un cacic (jefe) a les seves terres. Cert: Barcelona, d’on prové la Marta, es pot considerar una Terra Baixa. Fals: Les darreres paraules d’en Manelic, a la fi de l’obra, són: “He mort en Sebastià”. (he mort al llop) Cert: En Sebastià és un propietari dèspota (no només abusa de l'autoritat que té sinó que a més tracta amb molta duresa als seus subordinats) Cert: Els orígens de la Marta provenen d’una terra baixa. Fals: El personatge de la Marta no evoluciona al llarg de l’obra. Cert: En Sebastià concerta el matrimoni entre la Marta i en Manelic per poder-se casar amb una pubilla rica.