Literatura Catalana 1r Batxillerat, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Literatura Catalana 1r Batxillerat y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! Literatura Catalana Tema 1 EL MODERNISME El Modernisme és un moviment literari, artistic, cultural i social de carácter renovador. A Catalunya s'inicia al 1892 amb la primera festa modernista a Sitges i acaba al 1911 amb la mort de Joan Maragall. Sorgeix en contraposició de les idees anteriors (Renaixenga): amants del passat medieval i recuperen els Jocs Florals. Durant uns anys el Modernisme i el Noucentisme perduren alhora. Context historic i social: -Guerres civils (guerres carlines) -Restauració Borbónica: va suposar el final de la Primera República Espanyola (1873-1874) -Pérdua de les colonies de Cuba i Filipines. -Plaga de fil-loxera: afecta la producció de vinyes. -Industrialització -Exode de la gent del camp a les grans ciutats. -Noves idees a causa del malestar social: Socialisme i Anarquisme. -Setmana Tragica (revoltes populars) -Bugesia catalana económicament forta i conservadora. -Estat centralista —> Catalanisme polític El modernisme busca: -Canviar la societat a través d'un procés de renovació cultural. -Trencar amb el passat, transformar la cultura i la societat, no seguir lo tradicional. Modernistes: -Critiquen la societat perque está antiquada. -Bohemis: en contra de la burgesia. -Diversitat d'influéncies, obres i corrents. Context artistic a Europa -Finals del S.XIXi S.XX moviment renovador. -Diversos corrents pictorics, filosofics i literaris. L'Aveng: És una revista, un dels pilars del modemisme, que difon els corrents pictórics, filosófics i literaris per Europa. Els modemistes critiquen la burgesia: els burgesos compraven obres d'art pels diners i per aparentar peró als modernistes els enfadava que no veiessin el significat de les obres. La burgesia donava per bojos als modernistes pero s”acaben aliant perque els modermnistes no tenen diners suficients. Bohémia com a forma de vida. -Narrativa: Victor Catala (Caterina Albert) -Poesia: Joan Maragall -Teatre: Santiago Rusiñol i Joan Puig i Ferreter -Bohémia daurada o rosa: en aquest grup s'hi trobaria a aquells artistes, descendents de la burgesia catalana, que es podien permetre viure de l'art sense cap problema referent a laspecte económic. Un exemple d'artista d'aquest grup seria Santiago Rusiñol. -Bohémia negra: compren a aquells artistes que normalment es trobaven inadaptats al medi urbá i sense cap suport económic, aixó provocava que sovint haguessin de malviure fent feines poc remunerades que, al mateix temps no els permetien viure de la seva passió, que era Vart. 2 tendencies modermistes: 1. Regeneracionisme: la cultura i 1”art tenen una funció social: progressar. 2. Esteticisme: l'art no ha d'estar en termes socials. Objectius comuns de les dues tendencies: Literatura Catalana Tema 1 Santiago Rusiñol: Santiago Rusiñol organitzava les festes del Cau Ferrat. L'auca del senyor Esteve, hi ha un enfrontament entre artista i societat. Té un cert punt autobiográfic. Rusiñol té un rerefons trist en els seus quadres. Santiago practica: -Lart total: no límits de les disciplines artístiques. -El simbolisme: símbols. -El decadentisme: tristor, pessimisme... Santiago va del modernisme cap al costumisme. Joan Maragall: Joan Maragall va néixer el 1860 dins una familia burgesa a Barcelona. “Estrofes Decadentistes” a la festa de Sitges 1893 “La Vaca Cega” 1895 Maragall Descobreix Nietzsche i omple la poesia d”optimisme. “La Sardana”, “Poesies”, “Excelsior”, “El Mal Cagador”, “Visions i Cants”, “El Comte Arnaw”, “Enllá”, “Sequéncies”, “Disperses”, “La Fageda d'en Joan”, “Nausica” Maragall va ser el máxim exponent del Modermisme i era un místic de la realitat. Es va inspirar també en Goethe, un poeta alemany. “Elogi de la paraula” “Elogi de la poesia” NOUCENTISME Canvi de segle cap al 1900. Eugeni d'Ors, ideóleg del terme Noucentisme. El Noucentisme, des del punt de vista cultural, és una reacció classicitzant al Modernisme. Hi ha molta poesia ¡ es menysprea la poesia. El Noucentisme (1906-1936 - Els Modemistes renoven el camp artistic, peró no poden canviar la societat. L'artista esta aillat del poder polític. - El Noucentisme aconsegueix reforma cultural i social. - Lentrada al 1900, nou segle, significa per part de la burgesia d”Europa, la voluntat destablir “un nou ordre” en qué aquesta classe social passi a ser hegemónica. La burgesia catalana vol sentir-se important: es crea la Lliga Regionalista (partit polític conservador i catalanista) al 1901, que lluita per 1"autogovern de Catalunya. Nova orientació en ordre polític i social - Pujada al poder de la burgesia Catalana amb la Lliga Regionalista creada per Enric Prat de la Riba. - Es crea la Mancomunitat de Catalunya. - Diputació de Barcelona (1907) Una Catalunya ideal —> Modema, cívica, educada, urbana 1 assenyada. Crear una consciéncia ciutadana conjunta. Com? Eugeni d'Ors - — Invertint en educació - — Creant editorials i publicacions Personatges: - — Enric Prat de la Riba: organitza 1”activitat nacionalista catalana. - — Eugeni d'Ors: ideoleg i divulgador dels conceptes clau del Noucentisme. Literatura Catalana Tema 1 - — Josep Camer: poeta divulgador de 1'ideari noucentista en la literatura. Característiques de la literatura noucentista: - — Imperialisme — la raó - Classicisme — la raó per sobre dels sentiments - — Arbitrarisme —> imposa normes, tot regulat amb normes, estil rigorós i correcte - Mediterranisme —> valoració del paisatge - Reivindicació de la ciutat — societat urbana, sense diferéncia de classes, una unitat Diferéncies entre el Modernisme i el Noucentisme: - Es consideren més intel -lectuals que artistes - — Alianga entre cultura 1 política - — Imposició de la raó, P'ordre... - Civisme Poesia, el génere per excel lencia: Josep Carner - — Mónidealitzat, amor, pas del temps - Dona com a objecte d'adoració Poesia, prosa i teatre dels ANYS VINT I TRENTA Després del noucentisme i les avantguardes hi va haver un periode que no esta classificat amb cap denominació concreta peró que és d'una riquesa considerable. Heréncia noucentista. Els autors volen renovar la tradició a partir de la internacionalitat. - — Existéncia, per primera vegada, revistes literáries auténticament especialitzades. - Xarxa editorial cada vegada més moderna. - Crítica especialitzada. - — Reconeixement internacional d'unes obres i autors conerets. - — Augment progressiu de lalfabetització. El corrent literari predominant era la poesia, poética postsimbolista (derivada del simbolisme). Trets com la provocació, 1"humor i l'absurd de lavantguarda van ser adoptats per diversos grups com la Colla de Sabadell. Característiques: - Poesia pura, absolutament independent de la realitat quotidiana, valida per ella mateixa sense la necessitat de recórrer al seu significat, racional i estéticament completa. Segons els poetes postsimbolistes: “una ratlla bella sense significat és més valuosa que una que sigui menys bella amb significat.” - Poesia hermética, exigent, sofisticada. - El llenguatge és sotmes a un exigent i intens procés d'elaboració intellectual i estilístic per tal d'arribar al valor absolut de la paraula poética. La recerca constant de la musicalitat esdevé una obsessió. La prosa dels anys vint pateix una crisi del genere novel -lístic per dues raons: - Després d'obres tan importants i innovadores que s”havien fet, la novel-la ja no podia tornar a a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modemistes. Calia un nou tipus de novel:la. - En T'ambit catala, el Noucentisme havia practicat géneres breus. 10 Literatura Catalana Tema 1 Als anys trenta hi ha un nou ressorgiment del génere: noves editorials, noves col-leccions de narrativa, nous novel-lístics, crítics, premis literaris, traduccions, etc. La novel-la es converteix en el génere per excel lencia, novel-la psicológica. En el teatre dels anys vint predomina un génere dramátic que presenta conflictes de la burgesia conservadora (1”alta comédia).Personatges cultes 1 refinats, solucionen els problemes que se”ls presenten d'una manera educada i amable. Als anys trenta es fan obres d'intencionalitat crítica que qúestionen els fonaments ideológics de la societat burgesa. També es fan els poemes dramatics de Josep Maria de Sagarra, més noucentistes que innovadors. 11 LITERATURA DE GUERRA I EXILI 1. Literatura catalana durant la guerra civil Es van fer sindicats per reivindicar la literatura, llengua i cultura catalana. Poesia: a) Poesia que no té com a objecte la realitat histórica Poesia en sintonia amb la poesia europea. b) Poesia de guerra Incorpora la realitat bel-lica o revolucionaria fent ús de llenguatges literaris variats: romanticisme. col -loquialisme de la poesia realista... Aquest tipus de poesia es divulga a les revistes. Teatre: Els repertoris habituals eren els que hi havia hagut fins aleshores (anys 20 i 30) pero també s”estrenen algunes obres de tema social o bél-lic. 2. Literatura catalana durant 1exili Preséncia superior de la poesia i de lassaig. Prosa: La narrativa que es publica durant la guerra segueix les tendéncies dels anys trenta: - Corrent psicologista - — Línies avantguardistes - — Reflexió humorística de Pere Calders, Salvador Espriu Hi ha molta demanda de novel-les de guerra peró se n'escriuen poques perque, com afirma la crítica de 1”época, la novel -la exigeix la maduració de 1”experiéncia i no es pot reclamar de forma tan peremptoria, urgent. 12 Literatura Catalana Tema 1 JOSEPPLA Anys 20130 Una obra molt difícil de classificar. Obra planiana: Gust per la descripció i per 1"adjectivació precisa, dona importancia a les anécdotes, tendeix a generalitzar i a pontificar, té una visió del món entre escéptica i subtilment irónica amb un rerefons moralista. -Senzillesa, ironia i claredat -Veritat, realitat, objectivitat, detalls, adjectivació. -L organització de la frase i la seva consciencia -Rebuig: Ridiculització, Retóriques buides, Artificis, Ficció literaria -Detall -Qualitats: Modernització de la llengua, Divulgació de la tradició historica SALVADOR ESPRIU Anys 40 als 70 (Noucentisme) Espriu és un dels autors més personals de la literatura catalana: Sinera, Arenys al revés, d'on era la seva familia. Solitari, obsessionat amb la mort, profund coneixedor del món classic, així com de 1"Antic Testament i de "antic Egipte. Exili interior. TEMATIQUES: La mort, Catalunya i el seu desti, La injusticia CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA: intel -lectualisme extrem, riquesa idiomatica, sarcastic i greu, influéncia noucentista, referencies culturals i literáries, presencia de mites, estil simbolic i al-legóric Unitat de obra MERCE RODOREDA: Anys 30, 40 INTRODUCCIÓ A LES OBRES DE MERCÉ Se centra en la vida interior dels personatges, Inspirada per molts autors europeus: Virginia Woolf, Victor Catala (Caterina Albert) i Josep Camer. Protagonistes femenines, Lluita constant dels personatges, Pas del temps, Pessimisme, Simbolisme, Prosa lírica 15 CARACTERÍSTIQUES DE LANOVEL-LA PSICOLÓGICA Monoleg interior, Interpretació individualitzada per part del lector, Prioritat de les emocions per sobre de les accions, Desaparició del narrador omniscient. PERE CALDERS: Avantguardista ESTIL: Humor i ironia, Fantasia, Caracter absurd LLENGUATGE: Influéncia noucentista, Llengua depurada i clara, Orde precís, Simplicitat, Acollidor i familiar REALISME MÁGIC: aparició d'elements fantástics, absurds o irreals en situacions quotidianes. Exili a Méxic JOAN VINYOLL: (Noucentisme) El seu realisme existencialista és molt personal, La seva poesia, de to indagatori, es converteix en la crónica lírica d'una personalitat vitalista i anhelant. Reflexió sobre 1”amor,la mort,el pas del temps i la mateixa poesia 16 Literatura Catalana Tema 1 MÉTRICA En catalá es compta fins 1"última sil -laba tónica: Es-toig > 2 sil-labes Lli-bre-ta > 2 sil-labes Nu-mé-ri-ca > 2 sil -labes Sinalefa - Un to indiferent. Un-toin-di-fe-rent Elisió - Se suprimeix vocal - Alegria en. A-le- gri-en Hiat - Se separen vocals juntes. Art menor - fins a 8 - a Art major - a partir de 9 - A Cesura - en els versos d'art major és una pausa que separa un vers. Hemistiqui - cadascuna de les parts en que es divideix un vers. 17