Ley Catalana por la Igualdad de Trato y la No-Discriminación, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Ley Catalana por la Igualdad de Trato y la No-Discriminación y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Versió de 4 d’agost de 2015 Versió sotmesa a informació pública/audiència interessats Avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació Preàmbul La Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació té com a objectiu fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de religió o conviccions, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual o per altra condició social o personal. Alhora, pretén promoure l'eradicació del racisme, de qualsevol forma de persecució per motius religiosos, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Es tracta d’establir una regulació comuna i integral que inclogui les definicions fonamentals del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, i les garanties bàsiques que permetin assolir una protecció real i efectiva dels ciutadans, per tal que puguin gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals sense discriminació, amb independència de qualsevol circumstància personal o social. Es pretén, a més, garantir la convivència i la cohesió social, mitjançant el reconeixement de la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat. La Llei regula l’exercici del dret de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, a la no- discriminació i a la igualtat de tracte, fixa els principis que han de regir l’actuació dels poders públics en aquest àmbit, i estableix un seguit de mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir les formes de discriminació en els sectors públic i privat, d’acord amb les competències que la Generalitat té reconegudes. L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix el mandat als poders públics de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, així com tots els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. Concretament, l’article 15.2 de l’Estatut reconeix el dret de totes les persones a viure lliures de tota mena de discriminació, i els articles 18 i 19, el dret de les persones grans i les dones a no ser discriminades. Alhora, l’article 40.8 de l’Estatut assenyala, entre els principis rectors de l’àmbit de protecció a les persones i a les famílies, la promoció de la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, així com l’adopció de mesures per a l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Cal tenir present igualment les directives europees en aquesta matèria, com la Directiva 2000/43/CE del Consell, de 29 de juny, referent a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte de les persones amb independència del seu origen racial o ètnic; la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre, referent a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el mercat laboral, i la Directiva del Consell de 2 de juliol de 2008, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual. Per tant, mitjançant aquesta iniciativa normativa el legislador autonòmic regula l’exercici d’un dret de caràcter estatutari que opera dins el seu àmbit territorial i genera autèntics drets subjectius, alhora que compleix amb un mandat que l’Estatut dirigeix als poders públics. Aquesta Llei té un caràcter integral, atès que abasta tot tipus de discriminació i es projecta en els diferents àmbits de la vida i la convivència, sens perjudici de regulacions sectorials més específiques on aquesta Llei té caràcter supletori. Així, amb aquesta Llei es pretén crear un instrument normatiu eficaç contra tota mena de discriminació que pugui patir qualsevol persona i en qualsevol àmbit, que combini les mesures preventives i les reparadores. Títol I Objecte i àmbit d’aplicació Article 1 Objecte Aquesta Llei té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en desenvolupament dels articles 4, 15.2, 18, 19, 21.1, 23.1, 24.1, 29.1, 30, 40.8 i 41 de l’Estatut d’autonomia. Igualment, la Llei estableix principis d’actuació dels poders públics i mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació en els sectors públic i privat. Article 2 Àmbit d’aplicació personal i material 2.1 Les obligacions que estableix aquesta Llei són aplicables a totes les institucions i administracions públiques catalanes i als organismes i entitats adscrits, vinculats o dependents. També ho són a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixin a l’àmbit territorial de Catalunya, que hi estiguin o que hi actuïn, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, domicili o residència, en els termes i amb l'abast que preveuen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic. 2.2 Aquesta Llei s’ha d’aplica, dins el marc de competències de la Generalitat, en els àmbits següents: a) Treball i relacions laborals. b) El règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes. c) Xarxes i organitzacions professionals, culturals, esportives, d’educació en el lleure o d’interès social, econòmic, o de participació política. d) Educació. e) Protecció social, prestacions i serveis socials. f) Participació cívica i social. g) Sanitat. h) Accés, oferta i subministrament de béns i serveis al públic. i) Habitatge. j) Accés i permanència en establiments o espais oberts al públic. k) Publicitat i mitjans de comunicació, i societat de la informació. l) Immigració i desenvolupament de polítiques d’integració i primer acolliment, així com formació d’adults pròpia dels serveis d’acollida. m) Associacions i fundacions. n) Cooperatives i economia social. o) Cultura. p) Qualsevol altre àmbit que sigui competència de la Generalitat en relació amb la matèria, d’acord amb l’Estatut d’autonomia. Títol II Dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació Capítol I Disposicions generals Article 3 Principi general 3.1 Les administracions públiques han d’integrar el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació de manera activa en la seva actuació, en l’adopció i l’execució de les disposicions normatives, i en la definició i la planificació de polítiques públiques. 3.2 Els poders públics, per tal de garantir la plena igualtat, poden mantenir o adoptar totes aquelles mesures específiques adreçades a prevenir o eliminar qualsevol discriminació que pugui afectar les persones en els termes que preveu la present Llei. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb els mitjans per desplegar-la i els objectius que persegueix. Article 4 El dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació Les entitats i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació de la present Llei han de garantir que no es produeixin situacions discriminatòries que preveu aquesta Llei i han d’establir, si és el cas, accions positives destinades a protegir els infants, els adolescents, els joves, les persones discapacitades i la gent gran per millorar les seves condicions de vida, afavorir la seva incorporació a la feina o l’accés a diferents béns i serveis essencials. Article 14 Habitatge Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de les seves competències, han de garantir que les polítiques d'habitatge respectin el dret a la igualtat de tracte i previnguin la discriminació per qualsevol de les causes que preveu la present Llei. Alhora, han de tenir en compte, en la seva elaboració, les necessitats dels grups amb més dificultats per a l'accés a l'habitatge per raó de les causes que preveu aquesta Llei. Article 15 Establiments o espais oberts al públic 15.1 Les condicions d’accés, permanència, ús i gaudi dels establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives han de garantir l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó de les causes que preveu aquesta Llei. 15.2 Les persones titulars dels establiments i locals o les organitzadores d'espectacles públics o activitats recreatives han de donar a conèixer en un espai visible els criteris i les limitacions que resultin de l'exercici del dret d’admissió, i, amb caràcter previ a la seva aplicació, els han de comunicar a les administracions públiques competents, en els termes que preveu la normativa específica. Article 16 Mitjans de comunicació social i societat de la informació 16.1 Tots els mitjans de comunicació social han de respectar el dret a la igualtat de tracte i evitar tota forma de discriminació en el tractament de la informació, en els seus continguts i la seva programació. 16.2 Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de les seves respectives competències, han de promoure l’adopció d'acords d'autoregulació dels mitjans de comunicació social que contribueixin al compliment de la legislació en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, incloses les activitats de venda i publicitat que continguin. Article 17 Cultura Les administracions públiques catalanes han de garantir, en l’accés i el gaudi de la cultura, l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó de les causes que preveu aquesta Llei. Article 18 Llibertat religiosa Les administracions públiques catalanes, en l’àmbit de les seves competències, han de desenvolupar accions per a la igualtat de tracte i la prevenció de la discriminació per motius religiosos i han de garantir que les polítiques públiques respectin el dret a la llibertat religiosa en els termes que estableix la Llei. Títol III Defensa i promoció del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació Capítol I Garanties del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació Article 19 Mesures de protecció enfront de la discriminació 19.1 La protecció enfront de la discriminació obliga a aplicar mètodes o instruments suficients per a la seva detecció, a adoptar mesures preventives i a articular mesures adequades per al cessament de les situacions discriminatòries. 19.2 L’incompliment de les obligacions que preveu l'apartat anterior dóna lloc a responsabilitats administratives. Article 20 Efectes de la contravenció de les normes que preveu aquesta Llei La contravenció de les normes que aquesta Llei preveu en matèria d’igualtat de tracte pot comportar la nul·litat de les disposicions, els actes o les clàusules dels negocis jurídics i pot donar lloc a responsabilitats d’acord amb el que estableix la legislació aplicable. Article 21 Legitimació per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i contra la discriminació 21.1 Sens perjudici del que disposa l’article 27.1.d), quan una autoritat pública, amb ocasió de l'exercici de les seves competències, tingui coneixement d'un supòsit de discriminació dels que preveu aquesta Llei, si és competent, ha d’incoar el procediment administratiu corresponent, en el qual es poden acordar les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures oportunes i proporcionades per eliminar-lo, o, en cas de no ser-ho, comunicar aquests fets de forma immediata a l'Administració competent, d'acord amb el que estableixen les lleis administratives. 21.2 Sens perjudici de la legitimació individual de la persona afectada, els sindicats, les associacions professionals de treballadors autònoms, les organitzacions de consumidors i usuaris i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin entre els seus fins la defensa i la promoció dels drets humans i compleixin els requisits que indica l’apartat 3 d’aquest article, poden tenir la consideració d'interessat en els procediments administratius en què l'Administració hagi de pronunciar-se en relació amb una situació de discriminació que preveu aquesta Llei, sempre que comptin amb l'autorització de la persona o persones afectades. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades siguin una pluralitat indeterminada o de difícil determinació, sens perjudici que els que es considerin afectats també puguin participar en el procediment. 21.3 Els requisits que han de reunir les entitats a què es refereix l’apartat anterior són: a) Que s'hagin constituït legalment almenys dos anys abans de la iniciació del procediment corresponent, llevat que exercitin les accions administratives o judicials en defensa dels membres que la integren. b) Que, segons els seus estatuts, desenvolupin la seva activitat en el territori català. Capítol II Promoció del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació i mesures d’acció positiva Article 22 Promoció del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació 22.1 Amb la finalitat de fer efectiu el dret constitucional a la igualtat, els poders públics han d'adoptar mesures d'acció positiva per raó de les causes que estableix aquesta Llei i han d’impulsar polítiques de foment de la igualtat de tracte en les relacions entre particulars i d’assoliment d’acords dels diferents sectors socials o econòmics en la matèria. 22.2 Les empreses i altres organitzacions poden assumir la realització d'accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no-discriminació en el si de les empreses i organitzacions o en el seu entorn social. Article 23 Planificació estratègica per a la igualtat de tracte i la no-discriminació 23.1 El Pla nacional per a la igualtat de tracte i la no-discriminació és el document que determina els eixos, les línies estratègiques, els objectius i les mesures per prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació per raó de les causes que estableix aquesta Llei. 23.2 El Pla nacional té caràcter quadriennal i correspon al departament competent per raó de la matèria la preparació, el seguiment i l’avaluació, i s’ha de garantir la participació de les organitzacions representatives dels interessos socials afectats en cada una d'aquestes fases. L'aprovació del Pla nacional correspon al Govern de la Generalitat. 23.3 El Pla nacional per a la igualtat de tracte i la no-discriminació incorpora de forma prioritària: a) Els principis bàsics d'actuació en matèria de no-discriminació. b) Les mesures dirigides a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació. c) Les mesures d’atenció especial a les discriminacions múltiples que per la seva pròpia naturalesa suposen un atac més greu al dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació. d) Les mesures dirigides a la informació, sensibilització i formació en igualtat de tracte i no-discriminació. Article 24 Col·laboració entre institucions públiques 24.1 La Generalitat de Catalunya i les entitats locals han de cooperar entre si per integrar la igualtat de tracte i la no-discriminació en l’exercici de les seves competències i, en especial, en els seus instruments de planificació. 24.2 S’han d’establir, si escau, la col·laboració i la coordinació oportunes amb el Síndic de Greuges, la Fiscalia i altres institucions públiques que incideixin en l’àmbit de la no-discriminació. Article 25 Estadístiques i estudis 25.1 A fi de fer efectives les disposicions que contenen aquesta Llei i la legislació específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, les institucions públiques catalanes han d'introduir en l'elaboració dels seus estudis, memòries o estadístiques, sempre que es refereixin o afectin aspectes relacionats amb la igualtat de tracte, els indicadors i els procediments que permetin el coneixement de les causes, l’extensió, l’evolució, la naturalesa i els efectes de la discriminació per raó de les causes que preveu aquesta Llei. En tot cas, s'ha de tenir en compte la perspectiva de gènere i s’ha de disposar de les dades segregades per sexe i edats. 25.2 El Cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals han de recopilar les dades sobre el component discriminatori de les denúncies cursades i les han de processar en els sistemes estadístics de seguretat corresponents. 25.3 En tot cas, les dades de caràcter personal obtingudes en l'àmbit de les actuacions a què es refereix aquest article queden protegides pel secret estadístic que regula la legislació reguladora de la funció estadística que resulti aplicable en cada cas i no poden ser objecte de comunicació a tercers excepte en els casos que la Llei estableix expressament. Article 26 Subvencions públiques i contractació 26.1 Les administracions públiques catalanes, en l'exercici de les seves competències, poden determinar els àmbits en què les bases reguladores per a la concessió de subvencions hagin d'incloure la valoració d'actuacions per a la consecució efectiva de la igualtat de tracte i la no-discriminació per part de les entitats sol·licitants. 26.2 Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de les seves competències respectives, a través dels seus òrgans de contractació i en relació amb l'execució dels contractes que subscriguin, poden establir condicions especials amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i la no- discriminació, d'acord amb el que estableix la legislació de contractes del sector públic. Article 27 Formació Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de les seves competències respectives, han de preveure en les seves activitats formatives l'estudi i l'aplicació de la igualtat de tracte i la no- discriminació, tant en els programes de les proves selectives d'accés a l'ocupació pública com en la formació continuada del personal al seu servei. Títol IV Òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació Article 28 Òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació 28.1 Es crea un òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, que actua amb independència, encarregat de protegir i promoure la igualtat de tracte i la no-discriminació de les persones per raó de les causes i en els àmbits que preveu aquesta Llei. 28.2 L’òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació té les funcions següents: a) Donar suport a les persones que hagin pogut sofrir discriminació per raó de les causes que estableix l'article 4.1 d'aquesta Llei per a la tramitació de les seves queixes o reclamacions. b) Constituir-se, amb el consentiment exprés de les parts, en òrgan de mediació o conciliació entre elles en relació amb violacions del dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, a excepció de les que tinguin contingut penal o laboral. La mediació o la conciliació davant d’aquest òrgan substitueix el recurs d'alçada i, si escau, el de reposició, en relació amb les resolucions i els actes de tràmit susceptibles d'impugnació, a efectes del que preveu l'article 107.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. c) Iniciar, d'ofici o instància de tercers, investigacions sobre l'existència de possibles situacions de 33.2 En la imposició de sancions, per resolució motivada de l'òrgan que resolgui l'expedient sancionador, amb el consentiment de la persona sancionada, i sempre que no es tracti d'infraccions molt greus, es pot substituir la sanció econòmica per la prestació de la seva cooperació personal no retribuïda en activitats d'utilitat pública, amb interès social i valor educatiu, o en tasques de reparació dels danys causats o de suport o assistència a les víctimes dels actes de discriminació; per l'assistència a cursos de formació o sessions individualitzades, o per qualsevol altra mesura alternativa que tingui la finalitat de sensibilitzar l'infractor sobre la igualtat de tracte i la no-discriminació, i de reparar el dany moral de les víctimes i dels grups afectats. Article 34 Prescripció de les infraccions i de les sancions 34.1 Les infraccions a què es refereix aquesta Llei qualificades de lleus prescriuen als sis mesos; les qualificades de greus, als dotze mesos, i les qualificades de molt greus, als divuit mesos. 34.2 Les sancions imposades prescriuen als tres mesos si són lleus, al cap de sis mesos si són greus i al cap de dotze mesos si són molt greus. Article 35 Procediment sancionador 35.1 En defecte de règim sancionador específic establert per llei sectorial, la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les sancions administratives corresponents, correspon a l’òrgan a què fa referència l’article 28. Quan aquest òrgan específic o un departament consideri que la potestat sancionadora correspon a una altra Administració pública, ho ha de posar en coneixement d’aquesta i li ha de traslladar l’expedient corresponent. 35.2 El termini màxim en què s'ha de notificar la resolució del procediment sancionador és de sis mesos. 35.3 En els casos en què s'aporti un principi de prova del qual s'infereixi que una de les infraccions que preveuen aquesta Llei i la legislació específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació l’hagi pogut cometre una autoritat o personal al servei de les administracions públiques, l'òrgan administratiu competent, quan en tingui coneixement, ha d’adoptar les mesures provisionals que siguin oportunes perquè desaparegui la situació de discriminació. En el supòsit que preveu el paràgraf anterior, l'òrgan administratiu competent ha d'iniciar el procediment disciplinari corresponent respecte de la persona responsable, d'acord amb el que disposa la legislació que li sigui aplicable. Així mateix, s'ha d’instruir el procediment sancionador que preveu aquesta Llei en els supòsits en què el presumpte autor sigui una autoritat o càrrec públic que no tingui la condició de personal al servei de les administracions públiques. Si de la instrucció del procediment sancionador corresponent en resulta responsable l'autoritat o personal al servei de les administracions públiques, els fets declarats provats en la resolució esmentada vinculen l'Administració en el procediment de responsabilitat patrimonial que ha d'instruir per determinar la indemnització que, si escau, sigui procedent pels danys i perjudicis que s'hagin pogut ocasionar a favor de qui hagi resultat víctima de la discriminació. Disposicions addicionals Primera Aquesta Llei s’aplica amb caràcter supletori de les lleis sectorials específiques. En particular, el Títol V d’aquesta Llei és d’aplicació supletòria al règim sancionador establert a la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Segona L’òrgan específic per a la igualtat de tracte i la no-discriminació de l’article 28 assumeix les polítiques d’atenció, informació, assessorament i avaluació i la potestat sancionadora que preveu la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. La discriminació múltiple s’ha d’aplicar atenent conjuntament els supòsits que preveuen la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, i la present Llei. L’òrgan a què fa referència el primer paràgraf d’aquesta disposició addicional assumeix les funcions dels articles 8 i 9 de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre. Disposicions transitòries Primera Règim transitori de procediments Als procediments administratius ja iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei no els és d’aplicació i es regeixen per la normativa anterior. Segona Mentre no s’aprovi el Reglament del procediment sancionador en matèria antidiscriminatòria, és d’aplicació el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. Disposició derogatòria Resten derogades les disposicions de rang igual o inferior contràries al que disposa aquesta Llei i, en concret, els articles 8.1 i 38.2 de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre. Disposicions finals –1 El Govern i els departaments de la Generalitat, d’acord amb el que preveu la present Llei, i en l’àmbit de les respectives competències, poden dictar les normes reglamentàries necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei. –2 Aquesta Llei entra en vigor en el termini d’un mes a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.